Surto de Sant Hilari de Sacalm (vestida de festa major aquests dies) per la carretera que ens duria a Santa Coloma de Farnés, la capital de la Selva. Just començar-la i després de mig quilòmetre, agafo una carretereta ben rústica pel mig d'un alzinar de sureres que em porta fins a un encreuament abans d'arribar a Joanet, on trenco a la meva dreta per enllaçar amb la carretera general d'Arbúcies. Agafo un tomb força agressiu i sento un catacrac a la part posterior de la bici... Mecatsumbreus!!! un radi a pendre pel cul... Obro el pont de les pastilles que em frega per sortir del pas i segueixo carretera avall, cagant-me amb la mare del tano...
Arribo a Arbúcies com puc (xac, xac, xac, xac, xac,...) i ràpidament busco un taller de poble d'aquests de batalla especialitzats en motoserres, desbrossadores, tisores de podar i ganivets per empeltar...
-Noi, veste'n a fer un cafè i torna d'aquí un quart d'hora que ara t'ho arreglem, ok?
-Impecable jefe, fins ara!!! Surto bocabadat.
I tal dit, tal fet. Tots els mecànics fossin així de ràpids i eficients... Collonut que ja puc seguir!!!
Segueixo la volta per la bonica, sinuosa i tranquila carretera que em portarà cap al Coll de Revell. Pendent constant i no molt forta, que em fa pensar en una jornada llonga, avui que no m'espera ningú i puc allargar (menú a la carta). Passo Revell i em llenço cap a Espinelves i després fins a Sant Sadurní d'Osormort. Abans d'arribar a aquest últim "poble" (quatre cases) em desvio per fer un mos al càmping que hi ha perdut allà al mig. Coca-Cola i cafè per no decaure i estar despert, i quatre notícies de premsa escrita per estar al dia del procés. Amb el dipòsit arran d'orla, segueixo per una carretera d'aquelles que no et deixen indiferent, amb molts girs i una bona distància (8 Km aproximadament) fins al Collsesplanes. A continuació uns quilòmetres més cara amunt i ja guanyo l'encreuament de La Casota de Matamala, on a l'esquerra arribo cara avall a Sant Hilari Sacalm, altra cop.
La ruta no m'ha tocat a la dent fins al moment i encara és d'hora, doncs em poso a roda d'un australià que baixa força ràpid en direcció cap a Osor. Una carretera molt entretinguda i plena de viratges, bonica perquè si.
Passat Osor segueixo direcció cap a Anglès, La Cellera de Ter i Amer, el poble del president Puigdemont. Aquest és el tram més rodador de la ruta que em serveix per anar preparant les cames per la part més forta de la ruta, que ara vindrà...
Parada per fer una altra Coca-Cola i un bon calipo de maduixa, dos bons recuperadors per un estiu que no s'està per tonteries... Per cert, que quina plaça més bonica i àmplia que tenen les amerenques.
Segueixo amb els plans previstos i començo la dura ascensió a Sant Martí Sacalm. Bona pujada que acaba al Santuari de la petita població, capital del municipi de Susqueda. Refaig el camí fins Amer i en direcció cap a la Cellera, agafo una carretereta que em porta fins al Pantà de Susqueda, molt d'actualitat aquests dies amb el cotxe enfonsat, i tal...
Arribat al Pantà, giro a l'esquerra i el ressegueixo fins arribar a l'empinada carretera que em puja, a cop de ronyons, fins al Santuari de Coll, un esplèndid mirador dels cingles de les Guilleries (Tavertet, Rupit, el Far,...). M'inflo de Calipos i Coca-coles tot badant davant la panoràmica que tinc dels cingles, mentre la dona del Restaurant no acaba d'entendre res...
Com a nou, faig el descens fins Osor i ja encaro l'última pujada fins a Sant Hilari Sacalm, repetint la carretera que ja he baixat amb l'amic Australià, la qual és ideal per finals de ruta amb pendents suaus i que es fa distreta de primera.
En fi, arribo a Sant Hilari ben content i amb una ruta molt recomanable a la butxaca, al bell mig del pulmó de Catalunya. Cinc ascensions entre boscos d'avetoses, alzinars i boscos de castanyers que passa per racons molt bonics i que no us deixarà indiferents... Espinelves, Santuari de Coll, Osor, Amer...
Bones pedalades companyes.