Mirem els butlletins d'allaus del meteofrance i el meteocat, i tot són 4, 5 algun 3, però en els llocs on hi ha risc 3, el gruix de neu és poc, com en el cas del Canigó. En el refugi Camporrells també ens diuen que el risc és molt alt, i que d'esqui randoneé rien de rien,...
Pugem doncs cap a Andorra a mirar de trobar algun bosquet on podem fer algo de desnivell i tastar la neu pols que sembla que hi ha, sense passar dels 2000 i pocs metres d'alçada, que és allà on s'enreda la troca i pots pendre mal.
Sortim a les 5 del matí i fem parada a Organyà per començar el dia amb la forquilla i el ganivet en mà, amb uns bons ous ferrats amb bacó i una mica de vi i gaseosa. Les perspectives del dia no són del tot bones, i cal anar sumant perque vagi millorant. Arribant a Andorra, tenim al cap 3 o 4 propostes per fer, però cap de clara, i estem amb un cap com un timbal...
Se m'acudeix de trucar en Toni, un cosí que tinc a Andorra, molt collonut!!!, que sé que practica l'esqui de muntanya entre d'altres coses, i preguntar-li per alguna ruta segura. El truco i quedem a Encamp per fer un cafè.
Ens engresca, i ens aconsella d'anar a fer el Montmalús, que tots ja hem fet, però ens motiva dient-nos que en la baixada pel bosc, tindrem la neu per la cintura. Cap allà s'ha dit doncs!!!
Sortim del Parquing de Grau Roig 2120m a quarts d'onze entremig dels remuntadors per la pista Disney, però al cap de pocs metres, entrem dins un bosc colgat de neu i engeguem la Caterpillar per començar a obrir traça fins al genoll. Poc a poc, anem guanyant metres i mirant per on traçarem el descens, quan tornem a passar per allà, C'est spectaculaire!!!
Sortim del bosc amb les cames ben calentes, i arribem a l'estany de Coma Estremera.
![]()
![]()
![]()
Pugem per la coma sense bufar gaire, doncs hi ha hagut un Andorrà, que ens ha obert tota la traça fins a la collada de Montmalús 2704m.
Allà bufa de valent i fa un fred que em queden les orelles tiesses!!! Fem el cim per l'aresta amb els esquis als peus, 2781m.
![]()
A dalt, fa un aire geladíssim, fem via i ens posem els esquis ràpid. Comencem a baixar, i ens mirem les pales que cauen sota nostre, són les que ens ha aconsellat el Toni, al vessnt S, van a parar als estanys de Montmalús, a la vall Civera. Fan molt bona pinta, però tenim el dubte de si són prou estables. Finalment decidim de baixar altra cop fins la collada i d'allà provar d'esquiar per una pala amb menys inclinació. Ens hi llencem i Mel de Romaní, neu pols molt bona. Disfrutem i posem pells decidits, un cop hem vist que està molt estable, que ens tirarem per la pala de més amunt. Al arribar al coll deixa de bufar el vent.
![]()
![]()
![]()
Deixo que en Santi i en Marc pugin, i es llencin per la pala, mentre jo els filmo i els vigilo per si pogués caure algun placot, desde la collada de Montmalús.
![]()
La neu sense el vent fred, ha començat a transformar ràpidament i s'enganxa una mica en alguns trams, ja no la trobem tant bé com en el primer descens. Tornem a remuntar fins al coll i comencem el descens cap al bosc per la Coma, amb neu crosta i algun roc, al principi, i neu pols fins arribar a l'estany. El problema és que ens costa agafar velocitat per la poca inclinació d'aquest tram, però ja hi comptàvem.
![]()
Arribem al bosc i la gent de les pistes ja han fet de les seves, se'ns han avançat i està tot bastant trillat. Per sort, busquem zones noves i disfrutem al màxim esquivant arbres amb la neu fins la cintura. Era el que buscavem, C'est magnifique!!! com diu un amic de Perpinyà que hem fet en el descens. L'últim tram el fem per les pistes entre la multitut d'esquiadors.
Al pàrquing ens felicitem i ens alegrem del bon dia que hem tingut.
![]()
Gràcies Toni, per la recomanació, en un dia difícil per lliscar per la muntanya, el tracte i les propostes de futur que ens has fet!!!
Activitat feta amb Santi Brullas, Marc Ollé (dolentot dels de Karate Kid, Halloween) i Roger +Toni Garcia al control de so.
Llarga vida a melderomaní!!!!! Com diuen Agustí i John's.
Pugem doncs cap a Andorra a mirar de trobar algun bosquet on podem fer algo de desnivell i tastar la neu pols que sembla que hi ha, sense passar dels 2000 i pocs metres d'alçada, que és allà on s'enreda la troca i pots pendre mal.
Sortim a les 5 del matí i fem parada a Organyà per començar el dia amb la forquilla i el ganivet en mà, amb uns bons ous ferrats amb bacó i una mica de vi i gaseosa. Les perspectives del dia no són del tot bones, i cal anar sumant perque vagi millorant. Arribant a Andorra, tenim al cap 3 o 4 propostes per fer, però cap de clara, i estem amb un cap com un timbal...
Se m'acudeix de trucar en Toni, un cosí que tinc a Andorra, molt collonut!!!, que sé que practica l'esqui de muntanya entre d'altres coses, i preguntar-li per alguna ruta segura. El truco i quedem a Encamp per fer un cafè.
Ens engresca, i ens aconsella d'anar a fer el Montmalús, que tots ja hem fet, però ens motiva dient-nos que en la baixada pel bosc, tindrem la neu per la cintura. Cap allà s'ha dit doncs!!!
Sortim del Parquing de Grau Roig 2120m a quarts d'onze entremig dels remuntadors per la pista Disney, però al cap de pocs metres, entrem dins un bosc colgat de neu i engeguem la Caterpillar per començar a obrir traça fins al genoll. Poc a poc, anem guanyant metres i mirant per on traçarem el descens, quan tornem a passar per allà, C'est spectaculaire!!!
Sortim del bosc amb les cames ben calentes, i arribem a l'estany de Coma Estremera.
Pugem per la coma sense bufar gaire, doncs hi ha hagut un Andorrà, que ens ha obert tota la traça fins a la collada de Montmalús 2704m.
Allà bufa de valent i fa un fred que em queden les orelles tiesses!!! Fem el cim per l'aresta amb els esquis als peus, 2781m.
A dalt, fa un aire geladíssim, fem via i ens posem els esquis ràpid. Comencem a baixar, i ens mirem les pales que cauen sota nostre, són les que ens ha aconsellat el Toni, al vessnt S, van a parar als estanys de Montmalús, a la vall Civera. Fan molt bona pinta, però tenim el dubte de si són prou estables. Finalment decidim de baixar altra cop fins la collada i d'allà provar d'esquiar per una pala amb menys inclinació. Ens hi llencem i Mel de Romaní, neu pols molt bona. Disfrutem i posem pells decidits, un cop hem vist que està molt estable, que ens tirarem per la pala de més amunt. Al arribar al coll deixa de bufar el vent.
Deixo que en Santi i en Marc pugin, i es llencin per la pala, mentre jo els filmo i els vigilo per si pogués caure algun placot, desde la collada de Montmalús.
La neu sense el vent fred, ha començat a transformar ràpidament i s'enganxa una mica en alguns trams, ja no la trobem tant bé com en el primer descens. Tornem a remuntar fins al coll i comencem el descens cap al bosc per la Coma, amb neu crosta i algun roc, al principi, i neu pols fins arribar a l'estany. El problema és que ens costa agafar velocitat per la poca inclinació d'aquest tram, però ja hi comptàvem.
Arribem al bosc i la gent de les pistes ja han fet de les seves, se'ns han avançat i està tot bastant trillat. Per sort, busquem zones noves i disfrutem al màxim esquivant arbres amb la neu fins la cintura. Era el que buscavem, C'est magnifique!!! com diu un amic de Perpinyà que hem fet en el descens. L'últim tram el fem per les pistes entre la multitut d'esquiadors.
Al pàrquing ens felicitem i ens alegrem del bon dia que hem tingut.
Gràcies Toni, per la recomanació, en un dia difícil per lliscar per la muntanya, el tracte i les propostes de futur que ens has fet!!!
Activitat feta amb Santi Brullas, Marc Ollé (dolentot dels de Karate Kid, Halloween) i Roger +Toni Garcia al control de so.
Llarga vida a melderomaní!!!!! Com diuen Agustí i John's.