Quedo amb en Pep, gran esquiador ganxet i autor del collonut blog d'esquí de muntanya zwingg, per anar a esquiar al Montsaliente, un cim que, el dia del Pinetó, ens va fer salivar com un gos davant un tros de formatge mentre el contemplàvem. La impressionant pala d'accés al coll i el tram final d'aquest cim ens han dut a intentar-ho avui que, en principi, ha de ser el dia més bo, pel que fa a la meteo. A les 7:00h, sortim lliscant del Refugi Gerdar --a 1500 m-- perquè ens engoleixi l'avetosa de la Mata de València, la més gran del sud d'Europa, espectacular!!! En sec, se'ns apareixerà en Gandalf o algun ewoc de la Guerra de les galàxies,... El camí està traçat, i ràpid fem cap a la Pleta dels Fils --a 1800 m-- on, passat aquest tram més pla, ja encarem pendents més forts i alguns tubs molt bonics.
Resulta que ens hem deixat els mapes i amb el gps no acabem de veure el cim del Montsaliente clarament. El títol del post hagués pogut ser: Bassiero: sin mapas y a lo loco, però com que ens hem reunit cinc ganxets... REUS-PARÍS-LONDRES, Quins temps!!!
En fi, al final acabem agafant la direcció bona i després de passar pel costat de les Agudes, i de fer unes diagonals per un tub característic, ens plantem al Clot de Cabanes de 2500 m.
Allà, ens apareix un circ tancat sense sortida evident, i amb una sola pala esquiable, que està carregadíssima de neu, i que fa por de veure. (Era la pala del Montsaliente, però nosaltres no ho vam intuir fins després). En Pep, ens alerta que la pala està a sotavent de les últimes nevades i bufades, i creiem convenient, enmig de la desorientació, flanquejar per sota el cim, per buscar-lo en l'altre vessant. Fem un flanqueig de vertígen, per sobre d'un mantell gelat i cremant adrenalina per un tub, que ens porta fins als plans, sota la cara N del Montsaliente, on ens passa l'empanada general i reconeixem el Coll de Bassiero i deduïm, que ja estàvem al coll del Montsaliente (calent-calent) i ara ens hi estem allunyant (fred-fred).
Enmig del desconcert, agafem el brau per les banyes, i decidim que el Bassiero, amb la seva gran pala, pot ser un bon cim per rematar una jornada, per ara collonuda.
Enfilem la pala del Bassiero, i sense problemes fem el cim. Ens mirem de reüll, com els pops, el Montsaliente, que allà mateix, s'enriu de nosaltres.Al cim, quatre ganyips, molta broma i bon reconeixent de cims, gràcies al dia clar de què gaudim. També aprofito per trucar al Ton, i per saber com els ha anat la sortida d'esquí amb la Pilar. Han començat a lliscar una hora més tard que nosaltres i han arribat fins al Clot de Cabanes. Ens han petat les pales de baixada!!! -Tu erres muy malo, Ton!!! (Van Gaal).
El descens no ens decep gens, i el fem per una neu prou bona, esquiable en tot moment, però tampoc tirant coets, ni fent petar mascletades. Al bosc, a veure qui és més bruto, fent treballar els lligaments dels genolls, tot esquivant avets i resseguint els girs del caminet, ben marcat fins al refugi. Jornada completa amb una companyia excepcional.Al refugi, cervesotes i molt de show del Jordi, el guarda, que com que el Ton i la Pilar li expliquen que ens hem equivocat, ens ofereix, per un mòdic preu, els seus serveis de guia per portar-nos al Montsaliente el pròxim cop.
Pep, un plaer esquiar amb tu. Quan vulguis ja ho saps!!!
Activitat feta per Pep A, Marc O, Jaume S, David R. i Roger P.
Fotos: Pep & Roger.
GPSTrack