Sortim divendres a la tarda amb Vicenç "mestre de mestres" per anar a dormir al Pla de Beret, on hem reservat lloc a l'Hotel California*****.A les 21:00h, a l'alçada de Pont de Muntanyana, als estómacs se'ls hi il·lumina el color àmbar de la reserva, i decidim de fer una paradeta al Restaurant Isidro, on ja tenen les brases preparades.
Ens porten: uns macarrons de l'àvia (un pèl passats, al dente, no ho han sentit mai), un bistec, unes cuixes de conill amb patates fregides, i per beure, vi i gaseosa de la casa.
La cambrera, de molt bon veure, (unes mamelles com el meu cap i una bona popa), deu pensar que acabem de sortir de Mauthausen, quan li demanem quatre macarrons més per acabar de rematar!!!. Demà, enlloc d'esquiar, anirem rodolant per la pista forestal que porta cap a Montgarri.
A les 12:00h, quedem ben adormits dintre de l'Hotel-furgoneta, pels efectes de la mascletà valenciana improvisada (macarrons molt, molt de batalla!!!).
Tuc de Milh 2802m,des del Pla de Beret +/-1400m, 4.5h ascens, 0.5h descens, 1h remada final. 21 Km de distància.
GPSTrack
Sortim a les 6:15 h, per la pista forestal que passa per Can Cabau, on en aquesta borda ens treiem els esquis durant una mitja hora perque la pista està pelada. Passem la bella i vella Mare de Déu de Montgarri, i després el poblet fantasmagòric del mateix nom, i allà ens adonem que si haguéssim passat per la pista de sota eth Dossau (circuit de motos de neu) no hagués calgut de descalçar-nos els esquis, però què hi farem!!! ja hi passarem a la tornada.
Aqui, ja travessem el Noguera Pallaresa i comencem a enfilar les primeres pendents fortes cap al barranc de Milh. Ja amb els esquis als peus, i amb molt mala visibilitat, passem un primer tram complicat, travessant l'Arriu des Bandolèrs i passant per sobre d'una allau, que ha fet una poda dràstica en una petita pineda.
Entrem a la gran vall blanca del barranc de Milh, que seguirem per forts pendents i sense pèrdua, fins a un bonic i escarpat circ, a sota del coll. Aquest, el guanyarem per una canal força empinada i amb la neu molt gelada en el tram final d'aquesta, per l'efecte del vent.
Treiem esquis i posem grampons per començar a tirar amunt per una aresta de neu que en la part final es torna estreta i molt bonica. Fem cim a les 10:45h i gairebé estem una hora esperant, per a veure si els núvols que tapen les parts altes de la cara nord del pirineu marxen, però al final desistim i desfem l'aresta per anar a buscar els esquis. Ens quedem sense veure el Valier i els seus veïns. La meteo marca bo a après midi.
Al coll, tres quarts d'hora més, i res!!! cap avall!!!. La visibilitat, un cop passem el bonic circ, millora, i acabem disfrutant molt en el descens per les pales del barranc de Milh. Bones pendents i amples pales, amb 10-15 cm de neu pols nova, a sobre d'una base ben gelada. Durant el descens, pensem molt amb el nostre company Santi B, que no es va animar a venir i que deu estar a l'ordinador, mossegant-se les ungles i amb els esquis sota la taula, esperant que escrigui el post.
Hem triunfat molt, la cara de Vince i la seva mà, fent el signe de Bultaco, ho diuen tot!!!
Només ens queda fer la hora de pista forestal (Una hora si et fregues un bitxo pel cul abans, sinó 1.5h) per refer el camí fins al cotxe. Amb molta positivitat, sobretot, i unes llagues com a punys, es fa en un moment!!!Després de la journeé spectaculaire com la que hem tingut, li recomano a Vincent Vega (Pulp Fiction), que el millor que podem fer al arribar a casa, és posar-se el davantal ràpid, paella i aspiradora en mà, etc, etc... Les germanes Mercadé no estaran per masses tonteries!!! i segur que anirem a ritme de bastó.
Per cert Vicenç, he arribat a casa i portava a la mà, l'agafador del sostre de la furgoneta (per agafar-se quan hi ha un estil de conducció potent, -Sí, l'agafador del Santi!!!), ja te'l donaré!!! Dix fois trop tard!!! Dix fois trop tard!!!
I també ja li diré a la meva mare que et posi uns velcro a les fundes, jejeje...
Cal remarcar molt, el bé que s'està en aquestes èpoques a la bonica Vall d'Aran, sense gaires Borjas, ni Josemaris, és a dir, aquests personatges madrilenys de l'entorn de Bankia i del palco del Bernabeu, que van al seu apartament 2.5 vegades a l'any, però quan tu hi vas, te'ls trobes segur, quins collons!!!. Especulació?. Tots han comprat pisets per poder vendre'ls després, i enriquir-se a costa de construïr en un paisatge que ara ja està destrossat. "Tu no tienes piso en Arties? Qué dices tía!!! Cómprate uno", com qui es compra un gelat. Han rebentat aquesta zona. "Porque sabes tia, hemos subido a Baqueira y tal, con el Chayanne nuevo y después vamos a la bolera de Hugo con Borjamari jr, Cuki y Alexia, que tiene handicap bajo tia!!! Tiene un swing súper, y tal, es muy buena jugando, y tiene un caballo sevillano que se llama Silver, sabes tia. Nos vemos churri, un kiss darling, beautiful, see yú tia". A pendre pel cul!!! collons!!! M'encenc com una teia!!!
El meu avi, sempre m'explicava el bonica que era aquesta vall, abans que hi apareixéssin tots aquests pocavergonyes!!! Quin país, quina pena...
Activitat feta per Vicenç Ruiz i Roger Pintaluba, de l'Associació Cunyats per sempre de Torredembarra, i del nou gremi dels homes de fer feines (cuina, neteja, rentadores, mitja, patchwork,...) Si els nostres avis aixequéssin el cap!!!