Tornaràs a flotar, tornaràs a lliscar...Ordre i aventura.

Sortim el divendres a les 19h de Reus, amb la furgoneta carregada a l'estil "marroquí", amb quatre bosses per persona per fer un puja-baixa al Posets. Només començar ja m'he de posar la mà a la butxaca del pantaló i treure tres targetes grogues + amonestació verbal. Anem a la furgoneta: Abdhelraman Ollé, Bosma Rullo, Yasher Sangenís i jo. Només ens falten dos matalassos i una bicicleta "BH California" a la baca, per acabar de fer el número ben fet!!!. Parem a fer un mós a Ainsa i arribem al Refugi de Viadós a misses dites, després de fer la llarga i emprenyadora pista forestal. Al arribar, cotxes i furgonetes aparcats per tot arreu, demà, semblarà que estiguem al Carrer Monterols de Reus, fent la passejadeta típica consumista de dissabte a la tarda.

Posets per Viadós, +/-1650m, 5h pujada i 2h baixada, orientació W, Aresta llarga, xula i amb bones cornises. GPSTrack.

Sortim a les 6h de la furgoneta i treiem el cap al Refu, on hem quedat amb en Pep, l'Eduard i l'Alexis. La nit abans, per problemes de cobertura de mòbil no ens hem acabat de posar d'acord. Els veiem i ens diuen que ja pujaran després d'esmorzar, perque els guardes del refugi, bastant farsants per cert, no donen esmorzar fins les 6:30h. Ens diem que al baixar els hi anirem a fotre una bona mocadorada en plan Camp Nou, com en èpoques Gaspart i ara potser també caldria. Amb el que cobren aquests dropos!!! En fi, jo sóc partidari de fer nèt de papers,...
Anem a la piulada, que cada cop sóc més pesat...

Caminem fins la Cabana de la Basa a 1880m, on ja ens posem els esquis i comencem a lliscar enmig del bosc per uns tubets bastant llaminers per un possible descens per allà.


Arribem a la cota 2160m i fem el primer i curt descens del dia, per catar una mica la neu dura del matí, ja que així també fem temps perque pugin els companys. Quan estem a la cota 2380m perdem una ganiveta i tornem a fer un altre descens ràpid, on aquí, ja ens trobem amb en Pep i l'Alexis, que ens expliquen que l'Eduard ha sortit abans que nosaltres, per anar a fer el corredor Jean Arlaud i després poder baixar tots junts.

Seguim pujant per les dretes pendents que ens porten fins a un Plateau a 2840m, on omplim dipòsits i on ens trobem l'Edu, que renuncia al corredor, doncs les condicions a cotes altes són bastant complicades, amb algunes allaus caigudes i amb zones molt exposades on cal traçar amb cura. Cal anar amb compte amb les nevades d'aquestes èpoques. Allà, l'Alexis agafa el brau per les banyes, i comença a obrir traça com un bestiot, està fort com el ferro de fer vaixells!!! El Marc i el Jaume tenen unes bones bombes al pit, les quals treuen un bon caudal de sang cap a les cames i apreten les dents de valent, també.



Arribem al coll bastant perjudicats, amb dos components del grup amb corrents de llevant (diarrea), com diuen a B&M.
Treiem esquis, i tot seguit, l'Edu, ell amb els esquis carregats a la motxil·la, comença a obrir traça per la bonica i llarga aresta que ens du fins al cim del Posets 3375m. Hi trobem una gentada que puja de la zona del refugi Angel Orús. Desfem l'aresta ràpidament, i posem esquis per començar el descens!!!


Lamentablement, els primers 600-700m de descens són per una neu crosta impossible, que no l'hagués esquiat ni Pirmin Zurbriggen. Fem el que podem fins que comencem a trobar la neu transformada, i aquí sí!!! disfrutem com a uns nens petits amb un pot de Blandi-blue o amb els nous Lego del Senyor dels Anells.
Fem un trosset molt xulo pel bosc a l'estil Sanglier en el tram final de neu, i una mitja hora de caminada fins al cotxe, a sota del refu mateix.

Al baixar, paradeta de rigor a fer un plat combinat per retornar de l'esforç fet durant aquesta bona jornada d'esqui. Anant xerrant i explicant batalletes, acabem mig bruts com uns mitjons amb les cerveses i els gotets de vi.

Quatre comentaris de la sortida per rematar el dia.

Podeu llegir altres piulades de la mateixa sortida, quan l'escriguin, és clar, als fabulosos blogs dels mestres esquiadors: Pep Zwingg i Eduard Rocaineu. Un plaer anar a la muntanya amb vosaltres i amb l'Alexis. Espero que repetim ben aviat!!!

Mentre escrivia la piulada, estava escoltant els Mishima de fons, en concret la cançó Tornaràs a Tremolar, de l'àlbum Ordre i Aventura. Aquesta cançó parla de què cal acceptar el que passa, tant les coses bones i agradables, com les dolentes i que ens són més negatives. Les coses que ens passen, les reviurem moltes vegades més a la nostra vida i durant tota la resta de l'eternitat, s'aniran succeïnt com una roda que no para mai!!!

Per tant, de la cançó n'extrec que a vegades cal esquiar neus dolentes per valorar més altres jornades més gratificants, que en aquest 2013 han sigut moltes. Sempre positius!!! Tornaràs a flotar, tornaràs a lliscar... Filosofia de batalla.


Activitat feta per: Marc O, de base i cervell de l'equip, David R, aler alt, tres anotador, Jaume S, de pivot baix, un quatre molt poderós i rebotejador, Alexis, de cinc alt i que posa barrets a dojo, Eduard P, triplista, amb molt bona mecànica de tir, Pep A, el veterà de l'equip i que sempre apareix en els moments importants del partit, i jo, que surto als minuts de les escorrialles, quan ja guanyem de 25 punts!!!

Primera foto del post de Dave Rullo.