Jeudi après-midi Comencen les bestièses pel Whatsapp...El Santi encèn la metxa dels petards!!!
Santi: -Finde fanàtic? Pinta fresca Algú s'anima?
Marc: -Ja porto els esquis posats pel menjador de casa!!!
Roger: -Bonsoir!!! Algun cimot per la France? Llibre Frédérick Cabot?
Vince: -Mmmmmmmm!!! Jo puc dissabte...
Vince: -Nois, jo només puc dissabte!!! però pujo-baixo, aneu mirant delicatessens!!!
Santi: -Penseu alguna cosa digne pels nostres paladars. Quina proposta hi ha?
Marc: -Parlem, parlem demà...
Quina colla de tarats, malalts de neu!!! Com més grans ens fem, pitjor!!! Això sembla la baixada de tèies de Durro, amb l'encesa que portem!!!
Vendrediaprès-midi
Ja a la carretera, ens agafen el Vicenç i el Santi a l'alçada de Montblanc. La primera idea era anar cap a la France a amortitzar els llibres del Frédérick Cabot, però dóna mal oratge al pirineu francès per dissabte, i tot sopant al 24 h de les afores de Lleida, entre got de vi i mossegada de peu de porc, decidim d'anar cap a Llanos del Hospital, i allà improvisar sobre la marxa!!!
Samedi matin
Pic Sayó + Dent d'Alba + Pic Paderna +/- 1700m, 16Km, 4h (d'esquelet en moviment).
GPSTrack1
L'endemà al matí, amb unes llaganyes com a punys!!! enfilem a les 6:15h per la pista fins al Refugi de la Renclusa. Als cinc minuts de caminar, posem esquis i comencem a lliscar com una pastilla de sabó a les dutxes de la presó Modèl. Allà al refugi, decidim d'anar direcció al pic d'Alba, i evitar així, la processó del silenci que puja cap a l'Aneto. Tot el pirineu francès està tapadot, i al massís de la maladeta: Sol i sípies!!! i un fred i un vent, que et deixa les orelles tiesses (Hivernet de Mariana). L'hem encertat de ple, i gràcies als bons meteoròlegs que tenim al grup.
El motor refrigerat per l'aire fresc pirinenc funciona de primera!!! avui, res de perdiguers, uns autèntics galgos!!!
Quan arribem al plateau per a girar cap al pic d'Alba, en Vicenç, es mira de reüll com els pops, la Dent d'Alba, i intueix, un bon descens en un collet a sota mateix del cim. Canvi de plans!!! Encarem el coll d'Alba amb una temperatura de sensació baixíssima!!! Les puntes dels dits queden sense sang i cal fer un: Calla!!! per retornar del fred, je, je...
Al coll treiem esquis i encarem amb grampons i piolet, el pic de Sayó 3211m, amb la neu dura com la cara del Fèlix Millet!!! Vent molt fort al cim, però a la nostra zona, dia radiant.
Desfem el tram fins al coll, i engrescats, com sempre, decidim de pujar al Dent d'Alba, deixant abans els esquis al petit collet. Per una curta trepada, assolim els 3120m del cim. Desfem el tramet de roca i ens llancem sense contemplacions per una pala collonuda al 100%!!!
 |
| Santi, rebentant la primera pala sota la Dent d'Alba |
 |
| Tots per un!!! i un per tots!!! |
Estem disfrutant molt, som collonuts!!! llisca que lliscaràs pels tubs fins a cinc minuts del cotxe. L'hem clavat de ple!!!
En Santi ens deleita amb uns cervesots alemanys per celebrar la fantàstica jornada d'esqui. Les acompanyem amb una bona llonganissa seca i un bon formatjot, tot gaudint del bonic paisatge florit de l'àrea de pícnic del Pont de Ballibierna.
Fins aquí, hem fet l'activitat els components del grup de música Punk: M'és igual Juana, que su hermana!!! amb Vicenç R, Santi B, Jaume S, Marc i Roger P, al control de so.
Samedi après-midi
Quan se'ns fot una idea al cap!!! Frédérick, doncs Frédérick!!! Cap a Bagnères-de-Luchon falta gent. Ens allotgem a un hotel d'una * collonut, al poble mateix. Pizza de batalla, i a planxar l'orella a un llit molt dur de l'hotelet. Aprofitant la vinantesa que estem a França, el Marc i el Jaume decideixen de dormir junts en el mateix llit (per sorteig), i així, lluitar per la causa del matrimoni gay. Per aquesta zona francesa, sembla ser que encara queda bastant de feixistot!!!
En fi, anem-hi...
Dimanche matin
Nord Nère per Peyragudes +/-2000m, 18Km, 4.5h (d'esquelet en moviment).
GPSTrack 2
Itinerari del libre Ski de Randonnée dans les Hautes-Pyrénées Vol.2. Frédérick Cabot.
L'endemà al matí, i després d'un bon esmorzar per omplir els dipòsits, arrenquem la furgo i comencem a fer el bonic port del Peyresourde per arribar a l'estació de Peyragudes a la cota 1600m. D'aquí surt l'itinerari. Ens calcem els esquis allà mateix (Sí, amics!!! a 1600m) i comencem a pujar per les fantasmagòriques pistes d'esquí. No hi queda ni l'apuntador!!!. El primer tram és per les pistes bastant lletjot, per tota la infraestructura que hi ha muntada, però quan assolim l'últim telecadira, comença una jornada d'esqui d'autèntic cartell, amb alguns puja-baixes i una esquiada de primera categoria!!!
Comença lo bo!!! Deixem el telecadira enrera, i assolim per una blanca i bonica pala, el primer cimet del dia, el Cap des Hittes a 2360m i seguidament el cim del Montségu a 2320m. Aquí treiem pells per fer un delicat descens per una aresta molt gelada, que ens ha de portar fins al Couret d'Esquierry. Problemes!!! any de molta neu i de molta cornisa, que no ens deixa saltar cap a l'est com hauriem de fer seguint l'itinerari, o simplement no el sabem trobar. Posem fil a l'agulla i baixem més metres pel costat oest, primer esquiant i després desgrimpant entre roques, allaus caigudes i herba fins la cota 2080m. Tornem a posar pells i fot-lee que som de Reus, altra cop per una vall orientada al Nord, que manté la neu geladeta i al punt de caramel. No hi ha pèrdua fins al coll a 2500m, on girem direcció oest per anar a buscar la pala somital, orientada a l'est, i on la neu ja està més transformada. A la part final ens treiem els esquis, perque les fustes ens rellisquen a cada pas. Assolim el Nord Nère de 2844m. Unes vistes espectaculars dels cims veïns: Spijeoules, Gourgs Blancs, Seil de la Baque, gos Perdiguero,...
El descens és per neu transformada en la pala somital i per neu dura en la resta. Descens boníssim fins a tornar a 2080m, on amb grampons i piolet, pugem per fortes pendents al Pic de Montségu, on ens vigilen des del cel un estòl de parapents que deuen celebrar alguna cosa.
Sense massa història més, acabem de rematar la fàcil pala del Cap D'Hittes i el descens solitari per les pistes d'esqui de Peyragudes amb una neu disfrutable de valent.
Satisfets, molt satisfets d'haver portat el cos al límit en una jornada tant exigent i després d'haver apretat les dents al massís de la Maladeta el dia abans.
Fi de setmana melderomaní!!! Acabem el fi de setmana amb una llonganissa amb fesòls (targeta vermella pels fesòls, molt poc fets, collons!!!) i un brindis a l'estil alemany per celebrar que tot ha anat perfecte.
PD: Poseu-vos crema protectora!!! Sobretot, que amb la socarrimada del dissabte (no hi vaig pensar), hagués pogut cremar les cremes catalanes de qualsevol restaurant amb les orelles!!!.
Hem fet l'activitat el Marc "the good", Jaume "the bad" and Roger "the ugly" de la bona fornada del 78, tots tres!!!