Riding in the dark side

Parlant de nous projectes a sota del gegant.

6:45h del matí, amb unes llaganyes com a punys, però entaulat i disfrutant del complert esmorzar que m'ha preparat René, el nou guarda del bonic i súper acollidor refugi del Fornet, que actualment ja està obert, després de passar forces anys tancat, colgat de pols i mort de fàstig.
Les dades per contactar-hi són les següents: refugidelfornet@yahoo.es, www.facebook.com/refugidelfornet, i els telèfons 618 14 67 06  i  618 14 67 05(millor whatsapp). René, un txèc molt simpàtic i agradable, us acollirà amb un tracte exquisit, moltes ganes de fer-ho bé i amb quantitats industrials de menjar (ideal per farts de pop).

A fora el refugi em trobo amb el David, l'Olga ( Passamuntanyes.blogspot.com) i en Jordi, que han dormit a la furgo perquè van arribar molt tard la nit abans. Avui l'Olga no ens acompanyarà per unes petites molèsties físiques, però al final de la jornada ens sorprendrà amb una petita sorpresa.
En David ens ha preparat una ruta d'aquestes que et queden gravades al disc dur per sempre, del tipus Caprice dels déus. Estarem a cavall entre el Pallars i el Coserans, o entre Catalunya i Occitània. Cal reconèixer que els nervis hi són una miqueta...

Primeres llums del dia al refugi Fornet. Are you ready?

Sortim per la pista anant xerrant i explicant quatre anècdotes vàries, doncs ara feia dies que no ens veiem. La última, Corriolejant pel massís de l'Orri. Ens en recordem del Pep, del Marc, de l'Alfred, de l'Aniol, tot parlant de les últimes i bones sortides de la primavera i l'estiu passats...

Esmorzant, m'he afartat com un lladre (embotit, formatge, quatre llesques, melmelada, mantega, suc, dos cafès,...) per agafar forces. Ahir a la nit, em va semblar sentir la paraula tres mil metres de la boca del Jordi, i estic bastant acollonit. Cal agafar forces.
Just arribar a les bordes de la Perosa, trenquem a la nostra dreta per una pista molt empinada durant els primers tres cents metres d'ascensió.
Tenim set cents metres de desnivell fins al port de Salau (2087m). Pugem força ràpid, per sobre la catifa verda que hi ha sobre el camí. El terreny està verd i  vigorós com el mateix Camp Nou.
Ens mirem de reüll a la nostra esquerra, el pic de Montault. Quines pendents!!! Ja em passen pel cap algunes imatges d'esquí ( videos Zwingg), i ja tinc ganes de què comenci a nevar, i encara més, veient cims com aquest, el Qüenca, el Roca blanca,...Ja ens queda menys, com vam comentar fa poc un dia per Vallparadís amb el Pep.

Arribem al port de Salau després d'arrossegar la bicicleta durant uns quinze minuts (150m). Acostumat al cotxet del Cesc, això ho tinc entrenat. Aquests dos malvats fan l'últim tram a sobre de la bicicleta...Uns autèntics cracs!!!

Port de Salau. Ruïnes del telefèric que transportava fusta.

A dalt, les runes de les mines de tungstè i del telefèric que pujava la fusta, la qual es talava als boscos catalans per portar-la cap a França.
Aquí comença l'espectacle. El Jordi "Vader" i el David "Sidious" s'abaixen el seient i cap avall a l'ample... Welcome to the dark side!!! diuen, amb la rialleta de dolents... M'estan portant cap al costat obscur de la mountainbike i ja se m'està posant l'espasa taronja. Pendents brutals, flanquejos exposats, molta pedra solta, i aquests dos que van rapidíssim. Semblo una tortuga escaldada!!!
Un descens llarg i molt molt exigent. A baix, una fageda per emmarcar i un corriol molt divertit!!! Cara nord, amb la vegetació molt vigorosa. Tot i així, ens pensàvem que hauriem de tornar amb la canoa i ens ho hem trobat força sec.

Arribem a Salau, ja per carretera i fem cap a Couflent en pocs minuts, lloc on decidim de fer una primera menjada seria. A les 11 del matí porto 8 llesques de pa de pagès al cos, viandes vàries, un twix,... no sé si es gaire normal, però el meu motor Dkv-Hummer gasta 25-30 litres de combustible als 100. Després de la menjada, ràpid cap el WC comunitari del poble, un clàssic d'aquells que has de posar els peus als dos motlles i que no tenen tapa. Agafo les tisores de "xurrero" i vinga anar tallant...
Amb dos quilograms de menys, enfilem cap al Col de la Pause (1527m) primer, i després cap al port d'Aulà (2260m). Uns 17 Km i gairebé 1600m de desnivell per un tram de carretera rústica primer, i un segon tram de pista espectacular, tota plena de revolts, rucs, cavalls, estanys, C15's, vaques, l'estany d'Areau i un bonic refugi.

Arribant al coll de Pause.

Coll de Pause. El Mont-Valier vigilant al fons.

Pista espectacular que s'enfila per sobre els 2000m.

Ciclistes de pota negra a ple rendiment.

Últims esforços i apretades de dents i ullera.

Mont-Valier, el gegant del Couserans.

Quins tres per l'arròs!!! Port d'Aula 2260m

D'aquí dalt, i pel mig de la relliscosa festuca, baixem fins gairebé les bordes de Perosa altra cop, per terreny complicat i per on cal anar ben viu. L'ullera ens queda repelada i com la d'un nen petit, de tant de tocar la roda del darrera, mentre superem els forts pendents d'aquest entretingut descens... A baix, i quan ja portem a les cames 2300m de pujada, en David ens vol deleïtar amb un últim descens dels seus. Tornem a agafar la pista de la primera hora del matí, i tornem a remuntar fins gairebé assolir el Port de Salau altra cop. Pujant, només em passen pel cap: pollastres a l'ast, safates de canalons, i graellades de carn... El cos ja demana més manduca.
Aquest últim descens ens fa disfrutar al màxim... caminets de festuca, corriols pedregosos, zones ràpides... A mig descens ens apareix l'Olga, que ha pujat a veure si acabàvem baixant pel GR. Baixa corrent, i quasi que no cal que l'esperem.
UUUoooooooUUUUU!!! Gran baixada!!!Al arribar al refugi, ens espera el René amb unes cerveses ben fredes. Tots per un, i un per tots!!! Desenfondem les espases, i veiem que ja tornen a ser verdes fluorescents de bons minyons.
Una sortida autènticament Melderomaní.
Gràcies, per guiar-nos per aquests racons tant bonics i cullunuts.

Sortida Mahou cinc estrelles***** de 10h 52m, de 58,3 Km i amb un desnivell de +2843m i -2742m segons el Gps.
Que la força us acompanyi llépol/es!!!