Sèrraplan a la vall de Toran

David zig-zaguejant per la zona de Toran.

Surto de Reus a les 3 de la nit, moment àlgid dels "teletiendas" amb els ratlla i pela patates i pastanagues o els abdominaizers que et moldejen el greix dels lloms. També de programes, on les presentadores tenen les proes tunnejades i els presentadors tenen un bon mànec o arjau, que dirien en argot mariner. Els tatuatges i els piercings tampoc no hi falten, i les frases són del tipus: - Te voy a poner el culo como un "tortell de Reis", my darling!!!

Com que m'espero boires pel camí (anticicló instal·lat), no vull fer esperar en Carles i la Montse, amb els quals he quedat al Mandronius, a Viella mateix a les 7:30h.
La millor hora per viatjar, sense dubte. Amb menys de tres hores em planto a Viella (6:00h). Una hora i mitja d'espera, i al bar, el diari del dia abans, ferum de cigarreta i bastant de jovent que han tancat l'Elurra i que fan emprenyar la cambrera amb canvis d'entrepà després d'haver près nota... En fi, a aquest pas no explico la piulada ni amb tres dies. La Laura ja passa per davant de l'habitació, mirant-me de reüll, i això és senyal que ja s'està emprenyant... i amb raó.

En Carles (un 10) i la Montse (un 11), em conviden a prendre cafè a casa seva (7:00h) i em comenten que serem una bona colla.

Sortim direcció a la Vall de Toran tres cotxes, i allà ens esperen Dave "Lobezno" i Marquinyus Brown. Gent del Bages, gent del Barcelonès i gent del Baix Camp. Un bon agermanament d'esquiadors!!!
I amb el bé que haguéssim estat a Baquera i Barret i ara se la fotem cap a Toran... ja estem ben beneits, ja...

Amb en Pito, el qual ja haviem coincidit unes hores embotits a dins el refugi lliure del Mont-roig el febrer del 2008, recordem entre riures, la història del creuer que va fer un dels seus companys esquiadors. Se li van fer petites les mans i gairebé mor ofegat entre dos enormes bornois a alta mar... Quin fart de riure aquella nit i avui.

Anem per feina, que m'animo...
Sortim de l'aparcament del refugi de l'Honeria Refugi Honeria  amb dues propostes sobre la taula... i uns primers lliscaments comuns per tot el grup. (Restaurant C&M *****, Sortides a la carta i descensos del tipus degustació).
Enfilem per una pista forestal amb neu continua, però amb molt poc gruix a dintre el túpit bosc, i on ja intuïm, que al baixar haurem de descalçar-nos els esquís. En Carles i la Montse (High Level) es desvien cap a l'oest per anar a la descoberta i fotra-li pel descosit de metres de desnivell. Els altres 8 esquiadors seguim direcció sud cap al Gotèr d'Albaeth, barrancot que es va fent ample i cada cop està més innivat.

En David, entrant al Gotèr d'Albaeth.

Això promet. La última vegada que vaig foquejar per aquests racons, em van sortir tres cèrvols de la talla d'un camell i estic força alerta per si ens sorprèn alguna bèstia salvatge... Lloc molt ferèstec dels que ens agraden especialment, a tots els que hem coincidit avui, en aquesta sortida matutina d'autèntic cartell.
Aquesta vall és com un congelador, i no veurem el sol fins que assolim els colls més altívols del dia. La pujada es fa feixuga per les poques sortides que portem fetes aquest any i perquè se'ns formen uns bons pans sota l'esquí. Hem de parar a posar ceres i parafines per arreglar aquest problema.

El grupet, amb el Pito obrint traça al davant.

Marc i David seguint la traça direcció al planell de la cabana.

Arribem a la cabana (1880m) i aquesta està ben colgada de neu. En aquest punt es creuaran els dos itineraris del dia, el que estem fent nosaltres i el descens que faran la Montse i el Carles. Fem una paradeta per obrir mapes i situar-nos una mica.

La cabana colgada de neu.

Pito engrescat i senyalant futures sortides per la zona.

Fem un gir de 90º per una blanca pala i asolim l'estany de Cauilha, a gairebé 2000m. A sobre seu el Cap deth Tiron, cim que ja vaig fer fa dos anys, després de llegir una piulada del mateix Carles. Avui el nostre objectiu és pujar al cim de Serraplan.
Comencem fent unes zetes per una altra pala amb neu fonda, però que a estones cal treballar bé amb els esquís, les ganivetes i els cantells, doncs el terreny està traïdor de collons, amb plaques de neu dura amagades... En Pito està fort com els caramels de menta Halls, aquells que piquen tant.

Primers metres, després de l'estany.

Cap deth Tiron a l'esquerra i el Coret de Cauilha a sota.

Treball fi per no fotre una bona patinada cap avall...

Solitut i bona neu pel descens. Ja ens bull la sang!!!

Bona progressió per forts pendents.

Després de superar el coll, avancem per terreny assolellat.

En Marc fent els últims metres per assolir el collet.

Pala Est que ja comença a transformar a les parts altes.

Anem per feina en els últims minuts d'ascensió.

Marc, passant el collet i encarant la pala est.

La neu ja comença a transformar...

Passem el coll sense problemes i comença a bufar una lleugera i fresca briseta d'aire. Trobarem neu transformada en la baixada d'aquesta pala. Passada aquesta, últims metres per assolir el cim de Serraplan per terreny ben gelat i molt planer. Quin dia més bo que estem tenint.

Terreny planer per acabar de rematar el cim.

Cim de Serraplan. Agermanament ganxeto-badaloní.

Al cim ens deleitem amb unes vistes de somni (360º). Allà al costat el Montlude que ens vigila i ho veu tot com els reis màgics, i quins bons records... i quina esquiada que vam fotre aquell dia!!!Una altra piulada del Carles i els seus...
Ens reunim al cim i ens fem un bon "Selfie" amb la càmara de l'Albert i l'Ari Ari-dragonet i una foto de grup amb la d'en David (Neuipedals).

En el descens una mica de tot... Neu dura com la meva cara, neu transformada, neu molt dura, pols, súper pols i quatre dits de neu + pedres al caminet del bosc (cota baixa). Hem xalat moltíssim!!!

Tram delicat del descens amb placa de gel al principi de la canal

M.Brown amb cara d'haver disfrutat al 100%

l'Ari i l'Albert gaudint dels últims trams de bona neu.

L'Albert seguint l'Ari amb la Go pro al casc.

A baix, ens reunim amb el duet fantàstic i acabem de rematar la festa fent-la petar amb l'Aleix, el guarda del petit i acollidor refugi de la Honeria.
Ens prepara una exquisita sopa de ceba, un bon estofat de vedella, un iogurt per recuperar forces i ens dóna un vi negre reparador de fibres musculars i pijades d'aquestes que es porten ara amb el running, el cycling i tal tio...
Jornada de 10 i amb una companyia d'11 o 12.

Hem esquiat per la fantàstica i captivant vall de Toran: La Montse, L'Ariadna, l'Albert, l'Iker, el Pito, el David C (Çaids en un futur proper), El David R "Lobezno", el Marc, el Carles i un servidor.

Un plaer de compartir activitat amb tots vosaltres!!! Espero tornar a xalar com aquest cap de setmana ben aviat. Sou cullunuts!!!

Properament piulada del l'esquiada al cim Princesa, amb anècdotes vàries del món basquetbolístic i ciclístic de fa uns quants anys...