Gâteau blanc

Sortim direcció cap al vessant atlàntic del pirineu francès engrescats, i al cap d’una hora, ja comencem malament el cap de setmana… Ens estem menjat una pizza més dolenta que un mal de panxa fort.
Creia que no podía ser que una pizza fós dolenta? Si fins i tot les del tipus Pizza hut són bones... Tarjeta vermella doncs, al 24h de Lleida, on no tornarem ni per anar a plegar bitllets... L’amanida també va ser de menú d’escola dels anys 80. En aquella època se’t feien unes boles a la gola dels bistecs, que semblàvem gats d’angora. No anem bé!!!. Productes decents i de qualitat, siusplau!!!
Anem a la piulada...
El nostre destí és Laruns, poblet clàssic de pirineu francès amb les boulangeries, els monos d’esquí de colors+gorro d’arlequí i els bigotets que no falten...
Per arribar-hi, caldrà fer una carretonada de quilòmetres, però els amics i les esquiades que ens esperen, fan que pugem molt animats pel túnel de Somport, ves quin remei.

A les 7:30h del matí ens esperen a la gite l’Embaradère la Montse, en Carles i el Marc. Esmorzar a base de mantequillotes i melmelades, i greixos saturats en forma de croissants prefabricats. Sortim d’allà que només falta que ens tirin pilotes i sardines… Com unes autèntiques foques de zoo!!!

Le pic de Chérue 2198m   +/-1500m, 12 Km de longitut i 6h 45min.

“À déguster rapidement après une chute de neige pour avoir l’inmense plaisir de faire, le premier, sa trace dans le neige vierge”. F. Cabot.

Enfilem amb els vehicles direcció al coll del Portalet, i a l’alçada del lac de Fabrèges, al pàrquing 1238m, comencem la ruta, que han planejat el duet fantàstic i el Marc (fins fa un any i mig M.llepolet).
Només sortir del cotxe ja intuïm que será un gran dia d’esquí. Un metre de neu nova allà mateix a 10m dells cotxes. El bosc està colgat de neu seca, que encara s’aguanta a sobre les branques dels faigs i dels avets. Un autèntic espectacle de la natura!!! Aquí unes fotos.

Neu per avorrir. Foto: Carles Ll.

Paisatge molt engrescador. Foto: Carles Ll.

Neu que colga el bosc caducifol·li. Foto: Carles Ll.

Montse i Santi engrescats. Foto: Carles Ll.

Pendents molt forts per començar a cremar les primeres madalenes… La neu és Pow. Només sortir del bosc, la Montse fa ràpidament un test per conèixer les condicions de la neu de la zona. Fa un fred que ens peten les barres com unes castanyoles.

Bones pales que disfrutarem en poques hores.

La Montse fent un tastet de la neu.

Deixem la distància de seguretat en tot moment, bé,  amb alguna estiradeta d’orelles inclosa quan algú es despista, però ja és el que toca.

Distància de seguretat entre esquiadors. Foto: Carles Ll.

Enfilant l'aresta. Foto: Carles Ll.

Assolim el cim de Chérue 2198m  per l’aresta gelada amb els esquís enganxats als peus en tot moment. Allà mateix, el Midi d’Ossau ens vigila mirant-nos de reüll com els pops… Fem un primer descens fins la cabana que hi ha a la vall de Magnabaigt, una vall paral·lela a la que hem pujat, per una neu d’escàndol.

El Midi d'Ossau vigilant la zona. Foto: Carles Ll.

Bon primer descens. Foto: Carles Ll.

I com xalem, bona feina. Foto: Carles Ll.

Montse disfrutant al 100%. Foto: Carles Ll.

En Carles signant el contracte amb el Chérue.

Marc flotant pel pow (frase blocs vascos). Foto: Carles Ll.

Sembla una foto d'helicòpter. Foto: Carles Ll.

A la cabana, posem pells i retornem cap al Chérue, flanquejant per sota mateix del Midi i girant cap a l’est, per tornar a arribar dalt del cim altra cop.

Chérue al fons, i la segona punta q hem assolit.. Foto: Carles Ll.

Flanquejant per sota el Midi.

Comencem el descens, i ens trobem els primers 50 m de pala gelats que fa por. Apreto el cul, que no m’hi passa ni el bigoti d’una gamba… (escaleta). A partir d’allà, un descens fan-tàs-tic!!!

Carles amb una tècnica depurada gaudint de l'excursió.

Amb la rialla fixa a la cara. No el veig, però...

Quin dia d'esquí més genial!!!. Foto: Carles Ll.

Fot-lee Santi!!!. Foto: Carles Ll.

Primer per pales amples, i després, al entrar al bosc i amb la neu pels genolls, un eslàlom entre arbres, on cal anar en compte de no perdre un ull amb les branques…

Mike Smith. Foto de revista americana. YOU!!!

Quina jornada més completa per la Vall d’Ossau.
Al cotxe fem un remember dels 80’s, recordant els Milli Vanilli (Girl, I’m gonna miss you, cançó MBK: Música baixa calces total), Flying pickets, Desireless,… No petem gaire fins, no. Ahhh!!! i la mítica escena de Jamón jamón, on el Bardem es posa el quinto a la butxaca dels texans després de cada glop per impresionar a la Penélope... Li diu:- Me gustas tanto como el jamón.

Uns minuts de remember, que sinó aquestes piulades sempres són iguals i ja comencen a cansar al que escriu i als que llegeixen...




Fem cap a una bona llépolérie, i per retornar de l’esforç demanem  xocolata, cafès i galetetes del Marc, que una de les seves característiques és ser un detallista.
Aquesta nit dormirem a la Chambre d’Hôtes le Youkoulelé, en concret a l’habitació Rouge (Fins i tot la tapa del váter és vermella). Anem a sopar al Restaurant Bellevue. Bon menú i degustació del vi blanc de la Coopereativa de l’Argilaga, gentilesa de mestre Santi. Excel·lent. Ens embrutem com uns ratolins. Al sortir, rematem la feina menjant crèpes a un local molt ben decorat a la marinera (nanses, xarxes,…), tanmateix com si estiguéssim a Altafulla. Molt dubitatius i amb les celles arrugades, deixem l’activitat de l’endemà a l’aire… Tenim quatre propostes sobre la taula, però no acabem de decidir. El llistó està altíssim.
És tard, i deixem els trenets i les ballaruques per un altre dia a l’habitació roja (parets massa fines). L’endemà esmorzem fort. En Santi Phelps treu cereals, iogurts, galetes, llets d’arròs,… Abaldanats altra cop. Paguem i sortim direcció al coll d’Aubisque rodolant...


Le pic Gourzy 1917m    +/-1550m, 12 Km de longitut i 6h.

“Alors que beaucoup d’autres sommets deviennent impracticables, pour cause de risque d’avalanches, les pentes du Gourzy, d’abord boisées puis douces sur le haut, invitent les skieurs à venir se régaler de ces éphémères moments de poudreuse”. F.Cabot.

Ens decidim per un itinerari, el pic de Gourzy 1917m, el qual arrencarem de cota baixa (700m), i només podrem fer, després de nevades potents com la que ha fet aquests dies.

Arrencant de les granges del costat del poble. Foto: Carles Ll.

Laruns al fons. Foto: Carles Ll.

Quantitats industrials de neu. Foto: Carles Ll.

És el cim dels joves de Laruns i les seves Go-pro segons Monsier Cabot. Sortim del bosc suats com en Mouses Malone quan tirava tirs lliures (quin fàstig defensar-lo). La boira s’ha quedat a les parts baixes de la muntanya, i avui tenim poca visibilitat. La Montse, va seguint la traça sense gaire esforç i al capdavant marcant el ritme.



Comencem a veure el sol allà al fons de a boira. Abans d’arribar al cim comença a bufar un vent molt fort que sembla de llevant i com de platja.

La neu s'aixeca, volant sobre nostre. Foto: Carles Ll.

Sol i vent a cotes mitges. Foto: Carles Ll.

Allà, ens tirem esquís avall durant uns 300 m per la vall de Gourziotte. A cotes altes, si és que així les podem anomenar, el vent ha treballat força i la neu ja no està per mascletàs valencianes.

Descens per la vall de Gourziote amb mar de núvols. Foto: Carles Ll.

Mengem una mica i retornem al cim de Gourzy. Treiem pells i comença altra vegada el festival… La neu està del tipus mel i fa sol i sípies. Primers metres de descens exquisits fins endinsar-nos dins la boira. El Carles agafa les regnes i amb molt bon sentit de l’orientació, ens va marcant el camí a seguir. La neu segueix de pel·lícula. Entrem al bosc, per viure uns primers minuts d’extàsis en aquesta part esclarissada i colgada de neu. La neu pels genolls. El bosc s’espesseix i cal que agafem la pista forestal per on fem els girs molt seguits, amb molt poc espai per decider res. Xalem de valent.

Paquet de neu a cotes baixes. Foto: Carles Ll.

Acabem el descens agafant uns prats molt divertits per rematar la feina fins al cotxe.

Ha estat un cap de setmana inmillorable, on hem esquiat aquest powder de la Vall d’Ossau la Montse, en Carles, en Marc,  en Santi i un servidor que s’ho ha passat com mai.

Distàncies, desnivells, durada de les jornades i les fotos de la sortida facilitades per la Montse i en Carles. (Sempre 100% eficients en tot!!!)

Que tingueu unes bones esquiades llépols!!!