La volta al Salvaguàrdia

Pep, el cervell del grup.

Després d'anul·lar taula a última hora pel menú degustació "Navarre Dreams" del Restaurant FART DE POPS ***** dels xefs C.Lluch & M.Ollé (em sap greu), el dimecres, el Pep A comença a fer bullir l'olla en forma de wattsapps i enredades vàries per un altre vessant...
Ens fa una proposta, com ja va sent habitual en ell, molt engrescadora i potent, la qual comencem a les 7:00h del matí del dissabte, i amb la cafeïna que ens corre per les venes, des del pàrquing abans d'arribar als Llanos del Hospital. Furgonetes de tots els models i marques aparcades, allà a la vora, per triar i remenar (tribus urbanes: punks, skaters, mods, furgoneteros,..).

Sortim per la pista d'esquí de fons, que porta cap a la Renclusa. Quan arribem al tomb abans de la Besurta, girem cap al nord per fortes pendents, gelades i dures com la cara dels que van crear el lapao (lengua aragonesa propia del area oriental), qui els va parir!!! i quines ganes de fer el beneit.

Pendents forts i neu força gelada.

Ganivetes, i amunt que fa pujada, i quina pujada... A en Santi, sembla que li hagin fregat una banderilla picant pel cul, no hi ha qui el segueixi, doncs està fort com les Voll damm.

En jordi progressant a ritme fort.

Benet, posant seny i molt bons comentaris.

Arribem al Port de Benasc 2466m amb ganes de treure pells i catar la neu powder que esperem...

Arribant al Port de Benasc 2466m.

Desgrimpem amb grampons els primers 100 m de descens (roca i gel). Aleshores ja ens posem els esquís i cap avall!!!Neu dura, amb alguns trams de powder acumulada pel vent, mig desnimats...

L'Aniol baixant al 100% el primer descens del dia.

Després dels primers girs del dia, arribem al refugi de Benasc, colgat de neu. Tenim ganes d'esquiar i decidim de seguir baixant per la neu dura, sense pensar-s'ho gaire...

Refugi de Benasc amb el Port de la Muntanyeta al fons.

Quan ja veiem a sota nostre l'Hospice de France, posem una mica de seny, només una mica, i tornem a posar les pells, per retornar altra vegada pel mateix camí.

Port de Benasc vist des del port de la Muntanyeta.

Sense parar, enfilem cap al coll de la muntanyeta, per algun flanqueig de "pá habernos matao". Al port, després de fer quatre comentaris sobre les pastes seques de Cal Padreny de Reus, excel·lents per cert, descendim cap a l'estany, on farem un petit parèntesi en forma de ganyipada. Ja fa estona que esquiem, i pel cap només m'hi passaven pollasters a l'ast, peus de porc i viandes vàries... Altra cop posem pells i tornem a guanyar metres, aquest cop sí, suant com uns autèntics "cerdos"!!! la calor ja apreta i encèn els clatells com una tèia. El pic de la Muntanyeta és el nostre següent objectiu.

Fàcil aresta geladota amb música màquina de fons.

Pic de la Muntanyeta.

Al cim, veiem tots els cims d'allà la vora: el Crabioules, el Boom, el Gourgs blancs... i una bona timba al vessant francès... Això sí, amb musiqueta de fons, que ens arriba de Súperbanyeres.
I ara ve quan el maten... que si un corredor orientat a l'oest, que si no sé ben bé si és per aquí...
Que resulta que hem de baixar per un corredor que no es veu el que hi ha sota de la sortida... I quina pendent que carda!!! Els hi dic:- Em pensava que petàveu tots més o menys fins, però ja veig que tots estem tallats del mateix patró... je, je...
Doncs vinga!!! Amb l'ullera tancada al buit, anem cap avall... Salt aquí, salt allà...torna cap aquí, i torna cap allà... i la boca seca com el riu Francolí.
Qui els va parir a aquests veterans... Segons diuen, 50º a la sortida, i la resta 45-40º...Bona experiència!!! sobre tot quan ja estàs a la sortida i quan disminueixen els pendents. Aquests veterans no estan per gaires tonteries...

Part mitja del corredor O de la Muntanyeta.

Molt bona feina!!!, comenten els esquiadors...

Una altra vista del corredor West de la Muntanyeta.

Això diuen per internet, i tal... Vés a saber.

Cerveses i comentaris patrocinats per Fusteria Brullas.

A partir d'aquí, sol i sípies i neu pesada fins a les pistes de fons i el pàrquing, on tenim els petadors i les cerveses que ens esperen. Un tour molt ben tramat, doncs hem trobat el corredor al punt, com els filets...
Molt bona pensada Pep!!! en la teva línia... No afluixis!!!
Al cotxe, les cerves ben fresques a la salut del Boss, que tornarà molt i molt encès), i quatre comentaris de la fantàstica ruta que hem esquiat i disfrutat. Som cullunuts!!!
Hem esquiat a cavall entre Espanya i França, i per aquells solitaris i feréstecs territoris, quatre ganxets d'autèntic cartell: el cervell del grup (Pep A), el que posa seny (el Benet), l'incansable (Jordi P) i un patant servidor, un egarenc súperstar (l'Aniol) i un altafullenc de pura raça (en Santi B).
Fins aviat llépols de la neu!!!

Sortida patrocinada per Fusteria Brullas de l'Argilaga, Pastisseria  Padreny de Reus i Bar Aragüells (Bocadillos, espaguetis i lassanyes de nivell baix...).

La setmana vinent més, i millor impossible!!! A10!!!