L'Alba, i descens cap als banys de Benasc

Santi esquiant la primera part del descens

Ens trobem a Alcover amb mestre Santi, per marxar cap a Benasque amb la idea de pujar al pic d'Alba des de Llanos i després devallar per la cara oest per anar a petar als antics banys de Benasc.

Com és habitual en les nostres sortides, parem a fer un mós, aquest cop a la masia Salat de Les Borges Blanques. Com que al matí he pujat a la bàscula i m'han caigut unes llàgrimes com a punys, només em menjo una llonganissa esparracada, dos ous ferrats i quatre trunfos fregits...

L'escena recorda les pel·lícules d'en Bud Spencer i Terence hill, i no cal explicar gaire qui és cadascú... Només ens falta començar a repartir òsties a tort a i a dret, i que surti algun camarer per la finestra vestit d'aviador, però quasi que no cal, que en el fons som bastant pacífics...

A la 1 de la matinada entrem dins el sac i comencem a somiar en un bon descens per l'endemà.

7 del matí, i la furgoneta ja comença a fotre olor de masclot "eau de javelín" i de cafè.

Ha regelat i es progressa ràpidament per forts pendents.

Santi, més perillós que les piranyes amb el gps en mà.

En Santi, que estrena gps i s'ha baixat un track d'un personatge feréstec de collons i de poble petit. Enfilem per la vall de la dreta de tot i assolim la coma del Forau i el collado del forau tancau.

Collado Forau tancau amb la vall d'Alba al fons.

Bona enredada del Santi, doncs hem de carregar els esquis a la motxil·la en una grimpadeta per terreny descompost... Finalment, abans d'arribar a la Coma d'Alba, altra cop, tornem a carregar els esquís per pujar per una canal amb la neu a punt de caramel. A partir d'aquí comencem a trobar gent de totes les mides i nacionalitats. Un autèntic formiguer (francesots veterans, gent de Cornellà, andorrans...). Amb aquests últims, fotem una mica de show amb el tema dels bancs i el Pujol, i amb una hamburgueseria que sembla ser que està més de moda que deixar-se la barba de Mohamed...

Fem la pala de pujada al cim i l'aresta que ens porta capa a la segona punta i devallem amb els grampons fins a trobar els esquís els quals hem deixat clavats a la neu.

Seiem damunt d'aquests, i fent una mica de menjadeta, que Bud i Terence ja tenen un budell buit.

Caldrà agafar bé el descens, per poder arribar als anys sense despenyar-nos tallat avall...

Comencem el descens per una pala de poc pendent i amb la neu al dente altra cop.

Arribem a una aresta de neu rodona i ens tirem cap a la nostra esquerra (W) pel meu parè, en el tram més delicat de l'itinerari. Aquesta pala té bons pendents i ens ho trobem dur com el matalàs que tindrà en Rato a la seva celda, si és que finalment hi acaba entrant, que ja es veurà... A veure si tenim sort, i a la dutxa de la presó, quan s'acotxi per recollir la pastilla de sabó, en Donovan, negre de 1,98m i amb una esquena com un armari dels d'abans, li fot el cul com un embó ( Embó: Forat per on desaigüen les barques), que ja estaria bé, collons!!!

Segona pala, on va caler anar molt vius...

Passat aquest tram, passem pel costat dels tres estanyets d'Alba, i comencem a girar més cap a buscar l'aresta que baixa cap al turonet, que és el dent que ens hem près de referència per no fotre'n una de l'alçada del campanar...