Tot està llest per entrar al mar!!!

Mirant l'hourquette de chausenque

Aquestes ja han sigut les últimes lliscades 2014-2015. No ens ho hem passat tant malament... jeje.
Ara toca sopar en bons restaurants, plantar la tovallola i convidar a molts gelats, i si pot ser de geladeries italianes... Agafarem l'ipod amb la nova cançó mediterràniament, guanyarem la Champions i la copa del rei... i cap al mar!!! que la neu ja s'està fonent...
Dormim al llac Orédon, al costat d'un refugi-xiringuito amb quatre pins al fons, i ens aixequem aviat per començar a caminar amb la llum d'un frontal fins al llac Aubert, que més o menys és allà on comença la neu continua.
Per no anar junts amb tota la multitut i no anar esquivant esquiadors, juguem a caminar pel senderó i ens dirigim cap a l'hourquette d'Aubert 2498m. Hem caminat força estona, però s'ho val... El pàrquing semblava la fira del caravaning a primera hora, i per fer el Neouville, cal agafar tiquet com als colmados bons, quan vols comprar pernilet i formatge de qualitat.

Quan arribem a l'hourquette d'Aubert,

El Jordi a l'hourquette d'Aubert.

baixem 50 metres per un camí-tartarota i ens calcem els esquís per volar amb els meus movement de color verd... Arribem fins al primer estany, amb la mala sort, que el Jordi no té la fixació bé, i a més, es fa mal a un dit de la mà.
El Jordi, decideix de refer el camí cap al cotxe i tirar avall. Primer contratemps important del dia, i tots pensem coses similars (Que et milloris, que no sigui res, que et recuperis ràpid...).

L'Hourquette d'Aubert.

Enfilem com unes orugues processionària cap a l'hourquette de Mounicot 2540m. L'assolim amb esquís i només ens cal descalçar uns 10 metres per saltar al vessant W i disfrutar del millor descens del dia...

Hourquette de Mounicot. Bona innivació.

Neu dureta ja transformant, i cares de felicitat quan ens agrupem altra vegada amb el cabell tirat enrera com uns assessors immobiliaris de la velocitat, per agafar aigua i posar les pells altra cop. Sento pudor de peix diverses vegades, i em sembla com si algú portés una bossa de maires o palàies a la motxil·la... Finalment me n'adono, que és la gorra que porto del festival de cinema de Sitges de l'any 2000, que fot una pudor asquerosa de peix... i no sé, de què collons deu ser... Quines coses...

A l'horitzó es divisen les traces, d'uns nois que fan una bona baixada a la pala del costat del Turón del Neouville, el qual és llargot com la llengua de la majoria de polítics i com el temps que tardaves de petit quan un bistec feia bola a dins de la boca i semblava una camisa dins la rentadora. Anem pujant sense pressa, però sense pausa. El Boss obre camí en tot moment i està fort com el Chartreuse verd... (el groc és trinaranjus al costat del verd).
A dalt el cim unes vistes brutals...Vignemale:- allí davant se't veu espectacular!!! Alt i blanquet a les valls del costat... Midi, pic Long, que sembla el cap de Dard Vader, i això que no hem fumat matollar xeròfil...

Marc, un híbrid entre Dani Alves i Andrés Iniesta.

Sense encantar-nos gaire, doncs ja tenim el clatell encès com una vitroceràmica, i espera't, tirem cap avall. Bona neu en el descens fins a sota l'hourquette de Chausenque.

Bona esquiada de grup.

Allà, pells altra cop i cap amunt que fa pujada fins als 2790m de la bretxa.
Ara sí que se'ns ha fet tard, és abusiva tanta calor i la neu comença a semblar el granisat de qualsevol terrasseta de Cambrils a ple agost. Esquiem 100m més per quedar encarats cap al neouville. Tenim el cap ple de pardals i tornem a posar pells per apretar una estona més, ara que bufa de nord... Poca gent, perquè ja són quarts de dues del migdia. Tot i així, no para de baixar gent esquiant de tot tipus i característiques: lletjos, guapos, rossos, morenos, bruts, patants, llargs, curts (d'estatura i de gambals),... Assolim el collet sota la piràmide del cim i jo decideixo que ja em planto allà. Ja en tinc els collons plens (de sol, de metres,...). Vicenç que està que se surt, vol pujar fins a dalt mateix del cim.

Viceç a la punta Neouville, que sembla el meu ronyó amb tanta pedra.

Juntament amb el Marc comencem a fer la baixada per les pales orientades cap al W i el N. La neu està molt bé, tot i passar pel pas del gat a les 15:00h de la tarda. Esquiadeta de collons fins a la presa, i retorn pel senderonet i la carretera com si fóssim els zombis de Thriller... (Mal de cames i caminar d'escaldats mig coixos del cansament).

Així doncs, si un dia veniu i passeu per aquí, i si malgrat la feina trobeu un matí, no em perdonaria mai, i no podria assumir, que no agaféssiu els esquís i que no féssiu camí, aprop d'aquí, a l'altre banda del llac, on hi ha una zona amb quatre pics al fons, vosaltres i jo esquiant a la pala del pic, hi ha bona neu i som quasi a l'estiu... Neouville, Neouville, Neouville, Neouvillllleeeeeeee!!!Parabamparabamparabamparabammmmm!!!!parabamparabamparabamparabammm!!!!!parabampampam!!!!

Panoràmica de dalt el cim.

Ha estat una jornada llarga i dura... com una entrevista a un argentí que no s'enrotlla com una persiana, imagina't amb un de pesat com les mosques...
Segons el gps, han estat gairebé 28Km, amb +/-2150m de desnivell i 10 hores d'activitat. M'ha crescut la barba 1mm durant el matí i m'han caigut 458 cabells i tres escates de les maires enganxades a la gorra... 58 gotes de suor, m'han caigut els pàntalons i me'ls he pujat 237 vegades, m'he tirat 12 pets, dels quals 5 llufes... i finalment durant el dia he dit una carretonada de bestieses. Gràcies per aguantar-me, companys!!!

Hem ballat a la llum d'un frontal, hem menjat gelats i hem saltat hourquettes: El Vicenç (a la veu), el Marc (a la guitarra), el Jaume (al baix), el Pep (a la bateria), el Jordi (a la infermeria) i un servidor fent el beneit, com sempre al control de so. Parabamparabamparabamparabammmmm!!!!parabamparabamparabamparabammm!!!!!parabampampam!!!!

I moltes gràcies Laurie i llepolet per deixar-me fer el que més m'agrada, durant tot l'hivern i tota la primavera. Ara intentaré fer una mica de bondat... Us estimo molt, molt molt, infinit!!!
Ara amb vosaltres, si que anirem al mar!!!

Au, aquí teniu el GPSTrack, llépols!!!
Totes les fotos de Vicenç Ruiz (l'autèntic jefe).