Fent lloc pels canelons...

Finalment, trec les malles llargues perquè intueixo que avui passarem fred de veritat. Baixant per la carretera de Castellvell, ja em queden les orelles ben tiesses, i ràpidament busco refugi al Can Vicenç, un local on les camareres van afaitades de les celles als turmells, porten tatuatges de lletres orientals i estrelletes vàries i es posen colònies d'aquestes que anuncien per la tele aquests dies de festes i que el nom s'ha de pronunciar amb accent americà perquè sinó no fan la funció de feromona sexual... Ja en tinc els collons plens d'aquesta merda d'anuncis de colònies!!! un darrera l'altre i a carretonades.

Faig un primer cafè (8:15h) i mitja lectura de la columna del Monzó del dia abans, perquè tot just abans d'acabar, que ja arriben Junàtan de Reus i Joan Jornet "pit de pollastre", amb els quals compartirem matinal de St.Steve, pedalant.

Sortim cap al Morell i el fred se'ns clava a sobre les celles... J.Jornet ha sortit envalentonat de casa i ve vestit de mes de juliol com si estiguéssim de verbena de Sant Joan... Les passa putes durant la primera hora de recorregut. Els dits dels peus se'ns comencen a endormiscar, però aguantem com uns autèntics campions. Fa un fred de collons, encara quan fa mitja hora que pedalem!!!

Arribem al Rourell, i enfilem cap a Picamoixons per aquella carretera recta i amb un aire gèlid que ens toca a la proa. Avui volem provar una carretereta enportlanada que ens pujarà a Fontscaldes, i per la qual farem cap al coll de l'Illa.
En Josep Enric, un ciclista veterà, singular i que sempre porta un paquet de Marlboro a la butxaca transparent del mallot, ja em va posar les dents llargues quan em va deixar anar que es podia pedalar, entre oliveres i vinyes, per aquest caminot de formigó molt poc conegut i que està ben acondicionat per rodar-hi...

Molt bones rampes amb percentatges forts per fer passar el fred. En Jonie "Miguelón" apreta fort i ensenya les dents, fotent-li un bon cop de ronyons per arribar el primer a les primeres de canvi. Carretera de les que m'agraden, i paisatge per disfrutar. L'hem encertat de ple!!!

Arribem a Fontscaldes i trobem a dos personatges molt simpàtics i amb les galtes vermelles com uns tomacots (esmorzar de forquilla i mig bruts). Ens indiquen amb pèls i detalls, i quasi fotent-se d'òsties entre ells, per on hem de seguir per aconseguir la carretera del coll de l'Illa. Cinc-cents metres de carretera ample, avorrida i sense cap mena d'interès, i ja tornem a pedalar per un caminot asfaltat fins arribar a Figuerola del Camp. D'aquí, després de fotre una volta pel poble, marxem ben ràpid fins al Pla de Sta.Maria, on parem a fer un "Kit Kat" (lleuger parèntesi), doncs les bicis ja se'ns transformen en carabassa i comencem a semblar tres gossos perdiguers amb la llengua fora. (Són les 12h).

A partir del Pla de Sta.Maria, res que no coneixem i que no surti de la puta monotonía... Valls, Alcover, la Selva del Camp, Almoster i Reus.

Molt bona matinal sobre la bicicleta. Lleugera, diferent, d'uns 70 Km de distància i plena de bones converses i comentaris varis, que ens serveix per fer lloc pels canelons de Sant Esteve, els quals ja fa un any que els estem esperant!!!

Bones pedalades llépols/les!!!