Al menjador de l'Hostal Marboré, encara no han posat ni les taules ni les cadires, que ja estic donant pel sac i donant conversa a la mestressa, que té un bigoti amb uns pèls com un raspall de dents i porta una d'aquelles bruses de flors que els hi dono deu anys de vida perquè s'estan perdent...
Li dic que espero a un grupo de catalanes y tal que han dormido aquí... -Porque nosotros a parte de catalanes también somos españoles...li dic, quan veig que ja em comencen a mirar malament, no sigui cas que em saltin les dents abans d'esmorzar...
Ben farts, marxem direcció cap al túnel de Bielsa, perquè el nostre objectiu d'avui, serà el Pic de la Géla des de l'estació de Piau.
Més encesos que unes brases de llar de foc, comencem lliscant des del pàrquing de l'estació cap al fons de la vall en baixada. Posem pells un cop som a baix, aleshores control de l'arva, i llisca que lliscaràs per la suau pujada del principi de la sortida.
A partir de l'estany la cosa es comença a posar més dreta i peluda. Bones sensacions, però ja vaig amb una llaga al peu esquerre com el meu cap. No comencem bé amb aquestes molèsties.
Miro el mapa i veig que arribarem fins la Hourquette de Chermentas. A la nostre dreta, deixarem l'Hourquette de Héas. Un cop arribats a aquest coll, girem en direcció al sud oest per encarar cap el cim, però no acabem de veure clar quina punta és la Géla, que queda amagadota allà al final.
Acabarà sent un cim molt agraït i bonic, però fins al moment, es fa pregar més que les putes bones... Ara cap aquí i ara cap allà, i no li acabes de veure mai el final... deu ser que estem al principi de la temporada i encara anem força feixucs...
Últimes pales del final, difícils. La neu està durota i tenim alguna roca perillosa que no ens farà carícies si patinem cap a ella... Les ganivetes treballen fort i no hem de perdre mai el control dels esquís, mentre al mateix temps apretem ben fort l'ullera.
De totes maneres, es progressa molt bé i arribem amb els esquís als peus fins al collet nord oest del cim. Només ens queda un tram d'aresta fàcil i assolim la Géla.
En Pito, fort com el front nacional francès dels Leppen, arriba el primer i ens espera, que el reste de mortals anem arribant de mica en mica... No li olorem ni els pets... El pic de Gerbats ens saluda amb un bon somriure quan treiem el cap al coll. El circ de Tromousse també allà mateix.
Tres simpàtics esquiadors madrilenys arriben al cim al mateix moment que nosaltres, i curiosament, dels tres, no n'hi ha cap que li interessi el fútbol... I que si yo soy del Atlético y yo del Bilbao... y a mí no me interesa el fútbol... Bé, tampoc treiem el tema polític per no haver de fotre pinya sèca el primer dia que sortim de casa. Un dels madrilenys s'encèn un cigarret entre comentari i comentari.
I ara la sessió de fotos, posa't aquí, ara posa't allà, que si ara el vignemale darrera, que si ara el Mont perdut, que si ja en tinc els collons plens... que si ara foto de grup, aprofitant la vinantesa...
Quatre bestieses més per rematar i ja baixem cagant llets a posar-nos els esquís i a lliscar ben ràpid per les pales obagues d'aquest cim tant entretingut... Bona fresca que hem passat allà al vessant nord!!! i fa estona que el sol no vol saber res de nosaltres.
En el descens, neu dura cullunuda amb fineta capa de polseta a sobre, molt esquiable durant tot el descens. Rialla d'orellot a orellot i vinga... que si som cullunuts, que si agermanament ganxeto-badaloní, cridem... que som els millors, abraçades de tot tipus i la comediada que va seguint... però la veritat és que sí, que som molt cullunuts i ben parits!!!
Satisfets, arribem a l'estació amb la primera esquiada de l'any al sac i ben lligada. Pel cap només m'hi passen lassanyes, escudelles i viandes vàries... la gana apreta de valent a les cinc de la tarda. Marxem cap a la gite de Fabian (cortines roses estil Club), a fer una bona dutxa i a preparar uns bons macarronots pesto per omplir el dipòsit de gasoil per l'endemà... El Carles i la Montse, que han esquiat a la zona de Peyragudes, porten unes hamburgueses súblims de l'Aran i l'anticongelant, és un bon reserva de la terra alta de molt bon beure... Xalem i fem país!!! Esquiada cullunuda, companyia inmillorable i bons rantxos... Un dia complert al 100%.
GPS Track Géla
I l'endemà diumenge, més... Girem el cassette per posar la Cara B, que en aquest cas no seran les cançons dolentes que no se sap la lletra ni el mateix cantant... sinó que hi haurà una altra esquiada d'autèntic cartell... el Soum des Salettes i el Lenquo de Capo. Ara t'ho explico llépol/a!!!
Al pàrquing de Piau trobem l'Ignasi, que fa molt temps que no veiem, i ens fa ilusió.
Arranquem forts com el romesco de les àvies de Baix a mar. Les llagues apreten i algun que d'altre ibuprofè cau, per calmar els mals d'esquena del dia abans... Bona progressió i amb poca estona ja ens plantem a la cota 2650m, al collet que hi ha entre el Campbeil i el Lenquo de Capo, nom de cim que em fa venir al cap uns tortellinis de pasta fresca, unes matrelladores, un cap de cavall i alguns xipresos piramidals i buganvílles...
Al coll ens dividim en tres grups... El nostre grup volem anar cap al Campbeil. Ens llancem sense perdre temps cap al vessant nord del collet, esquiant ràpid. Neu dura com la teva cara i un fart d'apretar dents i cantells fins la cota 2300m. Allà, no acabem de veure clar quin és l'itinerari i se'ns fa tard. Decidim de canviar de plans i anar a buscar el grupet que han anat decidits cap a fer el Soum des Salettes. Guanyem el port de Campbeil i per terreny mixt amb els esquís als peus (forces pedrotes, rocs i timbota a sota nostre) assolim el Soum, després de fer els últims 100m a peu. A dalt, un fantàstic mirador del pirineu!!!
A sota nostre mateix, ens queda le pic de Gabiédou, que ens farem petar algun dia des del plateau de Maillet, després de fer aquest collet amb la bici de carretera (final de temporada).
El descens el fem esquivant el pedregar de sota el cim (1a part). A partir d'aquí bona esquiada fins al port de C. altra cop, on tornem a posar pells per guanyar amb 10 minuts el Lenquo de Capo.
Per baixar d'aquest segon cim, triem una canalota molt estètica i amb pendent que ens portarà a les amples i blanques pales encarades a Piau, per esquiar fort i ràpid fins a les pistes de l'estació.
Hem disfrutat de valent!!! Bones jornades d'esquí per començar la temporada!!!
GPSTrack Soum+Lenquo Corleone
Hem lliscat pel circ de Piau: El Cèsar, en Jose, el Marc, la Montse, el Carles, el Pito i el David.
Nota: Cal esmentar que alguna de les bromes de les piulades són part del show...Amb això vull deixar ben clar, que no tinc per costum de freqüentar locals nocturns on les dones van vestides tot l'any d'estiu i fumen...
Perdoneu per aquesta merderada de fotografies. Ja millorarem.
Bones esquiades llépols/es!!!