Maaaaaambo!!!!

-Som cullunuts!!! I quina volta més ben parida Ignasi...

Una volta molt ben pensada i dissenyada, - Sí senyor!!! pel millor esquiador de "la banda", i amb molta diferència.
L'extraordinari, una autèntica bèstia de l'esquí sauvage, fort com el verd de les acícules dels boscos del Solsonès, modèstia personificada,... Estem parlant de l'inigualable, Monsieur Farràs.
Una volta amb la qual, al maig del 2014 em vaig quedar bavejant davant de l'ordinador, esmaperdut. La van dur a terme, juntament amb altres companys coneguts, del gremi del lliscament, la xirinola i el morro fi.
La volta al cataperdís (descrita al blog Zwingg). -Qui em va parir, quin parell per l'arròs!!!

-Que comencin a sonar les maraques, i que no parin... -Música, maestro!!!
-Uno..., dos..., tres..., quatro...

Croquis copiat del llibreSki sauvage en Andorrede Guy Pistre.

Arranquem (-Uno!!!) de la carretera que puja a la Coma d'Arcalís, en concret de l'antepenúltima paella a 2100m d'alçada. Les condicions són molt bones, amb sol i sípies i una temperatura fresca ideal per conservar la neu caiguda durant el cap de setmana. La companyia encara millor, el Vicenç "The Boss"ben arromengat pel concert, ien Jaume, a qui la primavera li desperta els instints més assassins de lliscador ferotge.

El Fontblanca ben blanc. S'arranca de sobre el bosc.

El Tristaina, un guardaespatlles de luxe.

Pugem pel mig de les pistes Sauvage d'Ordino (aspecte inmillorable vestides de blanc) fins assolir la Portella d'Arcalís. Primer curt descens fins al peu del port de Rat, on posem les pells (-Dos!!!) i assolim el port amb unes condicions hivernals cullunudes.

Vicenç, arromengat i anant per feina que hem d'aprofitar...

Amb la sang molt brava, fem un primer descens de 200m, però no cap al vessant oest com tocaria, sinó cap a Arcalís altra cop... Ens hem begut l'enteniment i ens hem xiflat? La neu és mel!!! -Avui pendrem mal... ens diem amb el Jaume, quan veiem al Vicenç encès com una tèia i direcció cap al cotxe altra vegada... El lema és: A rebentar-ho tot!!!

Vince amb els cabells grocs de súperguerrer des de bon matí...

Vinga (-Tres!!!), altra cop assolim el port de Rat. Ara sí, i amb una neu d'escàndol, llisquem fins la cota 2200m, entre crits de satisfacció: -Som cullunuts!!! -Rumeeeeeeruuuuu!!! i d'altres de més reivindicatius: -Aneu a les pistes beneits!!! -On sou!!! -Urbanites!!!

-Uoooooooouuuuuu!!! Si xalem!!! com diria Marcus.

Jaims esquiant molt bona neu al vessant oest del port de Rat.

Esquiant amb la vall de Soulcem al fons.

Quina neu més bona, xecs!!!

Ens felicitem mútuament per ser uns privilegiats i estar esquiant per aquests paratges, un dilluns qualsevol...

Baixada del port de Rat cap a la vall de Soulcem.

La pica d'estats i el Montcalm.

Tornem a enganxar les pells (-Cuatro!!!) i enfilem cap a guanyar el Port d'Arinsal amb cares de felicitat.

Remuntant el Port d'Arinsal forts com l'all i oli de padrineta de poble petit...

El Port d'Arinsal amb el cim del Pla de l'Estany a la dreta.

Arribem al port i pugem cap a la nostra esquerra, per guanyar un bony amb una pala molt suculent i blanca. Esmorzem una mica, abans no ens llancem desenfrenadament a girar fins els estanys de Montmantell.

Primers girs de la pala SW que ens porta als estanys de Montmantell.

Esquiant cap a l'estany de Montmantell. Al fons a l'esquerra, el Port d'Arinsal.

A l'estany de Montmantell (el superior) decidim, tot i l'orientació de les pales del pic del Pla de l'Estany, que remuntarem (-Cinco!!!, i ja perdo el compte...) a buscar el cim.

Remuntant els primers metres de pujada del pic del Pla de l'Estany. Fantàstic.

El cim traient el cap al fons. Bona feina Vince!!! Fort puta, fort.

Del cim, tenim unes vistes espectaculars de tot Andorra i en especial, del pròxim objectiu d'aquests dies: El descens NE del pic de Racofred, que no el couloir de sota el cim (només apte per esquiadors agosarats).

Pala NE del pic de Racofred.

Comapedrosa, Roca Entrevassada i Racofred.

La neu d'aquest vessant SE del pic del Pla de l'Estany està força transformada i en fem el descens amb tota la precaució del món, tot intentant evitar que ens baixi alguna allau de fusió (12:30pm). Hem fet un pèl tard per aquest descens SE, però en el descens tornarem a adelantar el sol que encara no escalfarà el vessant oest de sota el pic de les Fonts.

Descens SE del cim amb el port d'Arinsal i la pala suculent davant nostre.

Bon descens sota l'atenta mirada del punt culminant d'Andorra, el Comapedrosa.

Trams de neu primavera baixant del cim, les quals ens fan disfrutar al 100%

Llisquem sense pietat fins la cota 2400m. Estem disfrutant com uns nens petits a l'hora del pati... Ja torna a tocar de posar pells (-Seis!!!) per pujar cap a la collada de Montmantell a 2640m. Fotem una suada com uns autèntics "Cerdos", que diria la gent gran. Els avis sovint fan servir paraules "d'antes" i en castellà.

Assolint la Collada amb el Comapedrosa, la Roca entrevassada, el Racofred i el Pla de l'Estany.

Posem gasolina en forma de plàtans de Canàries sense plom, i comencem el curt, però brutal descens amb polseta, cap a l'estany de més amunt, o això és el que em diu la toponímia del mapa... D'aquí ve l'aigua del riu Angonella, i del de més avall...

Molt bon descens de la Collada de Montmantell.

De l'estany de més amunt, m'ha agradat aquest nom, guanyem (-Siete!!!) la Bretxa d'Arcalís 2710m, amb algun tram amb els esquís penjats a les motxil·les. Ja s'està acabant la volta... D'aquí tenim encara un bon descens per baixar cap a les pistes.
Un cop a les pistes, i veient que la temperatura fresca d'hivern ens ha aguantat la neu, tornem a pujar pells (-Ocho!!!i MAAAAAAMBOOOOO!!!!) i rematem la feina baixant per les pistes totalment sauvages d'Ordino Arcalís, tot un luxe i sense pagar forfait, -Un euro, ehhhh!!! quisir...

Gran Volta al Cataperdís!!! Fantàstica, exigent, llarga, dura, variada, pintoresca, feréstega, fàcil (sense grans dificultats tècniques), blanca, freda, seductora, temptadora, limítrofa, propera,... i fot-li que és de Reus...

Hem fet uns +/-2100m de desnivell, en uns 17 Km de longitut, gairebé 9 hores d'activitat i un mal important de ronyons d'haver-me apretat i desapretat les botes com a deu vegades... Som cullunuts!!! que no es fongui la neu!!!

La piulada del dimarts, tant aviat com pugui... El Racofred va caure com la neu i les temperatures d'aquesta primavera... Espectacular!!!