Sanctus, equilibrat en boca i fresc

Esquiant direcció a l'estació de la Gourette.

Canvi de rumb inesperat quan agafo el mòbil divendres a la tarda i veig que s'han desfet tots els plans que teníem al Donezà, per culpa del mal temps a l'oriental... Un fart de whatsapps i no acabo d'entendre res...
Quan Vince Vega, em comenta que més cap a l'oest el temps serà molt més estable, no dubto gens de proposar-li d'entrar a la france per la zona del Portalet, on sembla ser que hi ha nevat força aquest final de setmana (dijous), i això, combinat amb la fresqueta que diuen que farà, pot acabar sent una combinació molt explosiva per malalts de neu com nosaltres... S'afegeix a la festa el poltre d'Alcarràs, l'Antonio, amb un joc de peus i un upercut a l'abast de molt pocs.

El cambrer no entenia res quan li hem obert el mapa a la taula...

Sortim emprenyats de l'Hotel Casbas, on mengem uns macarrons amb frankfurt aigualits, dolents com un mal queixal. La mare que els va parir... si em poso a davant dels fogons i em proposo de cuinar uns macarrons tan dolents com pugui, em penso que no seria capaç d'igualar-los... I el cambrer, un autèntic petant... -Habéis comido bién? ens va preguntar amb la rialleta... -Fill de p... mentre penso per dintre, i si et dic que no havia provat mai uns macarrons tant dolents... amb frankfurt? home!!!! Ens agafen dos atacs de riure amb els p...macarrons i encara ens ho passem força bé sopant...

Per tant, a no sé que tingueu ganes d'abraçar-vos amb el cambrer i dir-li que estareu molt de temps a torna'l a veure'l, no se us ocurreixi de parar a sopar a l'Hotel de Senegüé. Per la mort de Déu!!! com diríen les padrinetes... I uns professionals de la restauració que fotin aquests macarrons tipus nyap, vergonyós!!! Chicote, cap aquí ràpid...quatre retocs de decoració i molta mà dura (xarop de bastó) pel cuiner.

Un cop passada l'emprenyada, segueixo amb la piulada...
Descartem el col de Soulour per la quilometrada que hauríem de fer (col d'Aubisque tancat i l'Antonio fins als ous de conduïr) i ens decantem, tot i les pistes d'esquí, per esquiar a la zona de la Gourette. Bona nit!!!

7:30 am que arrenquem d'un dels pàrquings de la Gourette. Comencem a lliscar que la neu està encrostada com la cresta d'un punkie engominat amb clara d'ou i que fa dos setmanes que surt de festa sense passar per la dutxa... això, que està una mica encrostada.
Vint minuts de desànim i de celles molt arrugades, i ja ens comencem a engrescar quan clavem el pal a la neu i intuïm que la cosa va millorant (cota 1600m), just a la cabana de Coste de Goua. Se'ns gelen els dits de les mans (molt bona senyal) i les pales que tenim al davant ens fan trempar, i de valent. Això promet força.

Antonello, mirant-se les pales amb cara de dolent...

Vince Vega amb el cabell groc tibant del grup...

Hem decidit d'allunyar-nos tant com poguem de les pistes d'esquí, i per això, l'objectiu del dia serà guanyar el pic de Sanctus. Tenim sort perquè la neu és bona i freda. Ràpidament i sense despentinar-nos (sobretot en Vince), guanyem el llom deixant a la nostra dreta el cim de lés Becottes. Estem sols i dóna gust de lliscar per aquests paratges enblanquinats, amplis i sense ningú que emprenyi.

Arribant a la pala somital del Sanctus, orientada al nord i amb pols fresca...

Un bon pastís de nata a sobre del Lac de Louesque. Foto: Vince Vega.

Guanyant el llom NW del cim.

Guanyant la cornisota amb els Gabizos treient lo caparrot... Foto: Vince Vega

A dalt, se'ns foten les orelles ben tiesses, quan veiem que venen per ses nostres traces de pujada dos esquiadors molt decidits... Posem ràpidament el vi a les copes, i amb un bon joc de canell i fent girar el líquid a dins del vidre, fem un primer tastet de la pala somital abans no ens adelantin... Una neu amb caràcter i un toc àcid que recorda el gust i l'olor de les fruites de bosc de Pómero... En definitiva, una pala excel.lent d'uns 30º d'inclinació i 150m de longitut. Amb un regust especial i molt equilibrat en boca.
Amb el béc ben remullat i després de brindar a l'estil dels mosqueters (copes ben amunt), posem les pells i remuntem cap a l'aresta E, just la que hi ha entre el Sanctus i el coll de Louesque.

Insaciables fent un tastet a la pala nord del Sanctus.

Un cop assolim l'aresta, treiem pells i tornem a fotra-li pel descosit cara avall. Ara toca al vessant solà (un blanc). La neu ja no és tant seca, però segueix esquiable de cullons i molt aromàtica, alhora que manté els aromes primàries del pirineu i súbtils dels boscos de faig... Més que un tastet, en aquest segon descens ja ens liquidem la segona ampolla del dia... igual que uns borratxins!!!  -Perquè jo ja t'ho havia dit, i tal... -És que jo quan vaig esquio...  ja anem mig bruts i ja comencem a dir bestieses...

Baixem d'un en un i sense presses, doncs cal tenir en compte el cornisot que ens podem fotre per barret. El sol ha pujat el termostat i ha humitejat una mica més el mantell en aquest vessant sud. De totes maneres, la neu està molt bona i n'esquiem les seves pales fins la cota 1900m. Ja estem molt contents i això que encara ens queda molta feina per fer.

-Fot-li Vince. Seny, pit i cullons!!!

Al punt. Ara, a veure on farem cap... Riuet de Labas????

Al boss, -No hi ha qui el pari... com la cançó de Sangtraït!!!

Arribem a la cota 1900m en un obrir i tancar d'ulls, i perquè fotem una mica de coneixement, perquè sinó fem cap a la cabana de Bouleste com uns autèntics malalts... Fem una paradeta per menjar uns entrepans i quatre ganyips que ens faran recuperar dels esforços fets fins al moment. També aprofitem per fer una ullada al mapa i reestructurar la sortida (anem pas a pas i glop a glop). Pròxim objectiu: le col d'Uzious (2236m). Suada a l'estil porc de granja sedentari fins a superar la cota 2000m, on torna a fer més fresca i corre l'aire. Motor Quattro, com els automòbils Audi, però en el meu cas de les quatre madalenes de més, que em sobren...

Remuntant el vessant solà cap al col d'Uzious, al fons.

Al coll d'Uzious, veiem a tres esquiadors bascos que enfilen cap al Sanctus . Una colla de dropos!!! ens expliquen: -Es que hemos dormido hasta las diez y hemos cojido un forfait de randoneé y tal, tio...y hemos ahorrado algo de desnivel... Quins bascos més descafeinats, no?  Això sí, ens obren la traça a la part final de la pujada, per les pales i l'aresta sud, fins assolir el cim altra cop. Ja tornem a estar a dalt i veiem el decantador que hem deixat ple de vi fa una estona...

Vistes cap al sud per on ens hem fet el segon descens del dia.

Comença a bufar el vent i cal que anem ràpid a treure les pells i a començar el millor descens del dia. Vinga copa en mà altra cop que obrim l'última botella!!! L'escasa humitat ambiental del dia, ens permet de concentrar i conservar el potencial aromàtic d'aquesta neu i aconseguir-ne un equilibri entre les mol·lècules d'H i d'O2... que fermentades a baixa temperatura, donen una neu de màxima qualitat, el que seria la pols fresca del Sanctus. El resultat és una neu d'alçada més fresca i aromatitzada. És pàlida amb reflexes blaus i amb la presència de perles de carboni. Aporta aromes intenses, així com un toc floral sobre un fons especiat amb bona base i sense rocs... I quina comèdia que faig... De dalt a baix i fins la Gourette!!! Descens espectacular!!!

A baix, ja hem perdut el "rumbo" i ja ni ens aguantem de peu... -Posa-me'n un altre amigatxo!!! 

Salutacions estil rappers i frases del tipus: -Mai en tens prou!!! -Bona feina llépols,-Estàs fort com les banderilles picants, puta, - Xec!!!com t'agrada remullar-te el béc... -Sí xales granuja!!! les mateixes rucades de sempre.

Baixades per la pala N amb les dues traces de pujada nostres.

Vince rematant la feina amb la Gourette al fons.

En fi, una activitat molt xula lliscant pels voltants de la Gourette, on hem fet uns 19 Km de distància, hem mogut el cos cinc hores i hem pujat i baixat +/-2150m de desnivell. També m'he menjat 3ml de crema solar durant la pujada al coll d'Uzious i ens hem begut 3 pales boníssimes de neu recent.

Quina cata de neus, senyores.

Us adjunto el GPS Track de la sortida per si hi voleu anar.

Bona recompensa pel treball fet a Biescas. Festival de la brasa i la costella de xai