The last one? ja tinc ganes de pedalar...

Amb la camisa de quadres i preparats per disfrutar lliscant cara avall... Foto: David Guiu

Aparquem les furgonetes a la pista que puja cap a la presa de Cap Long, i en concret, al principi de la valleta de l'Estaragne. Paral·lelament hem previst de deixar la furgoneta de Davis Mountain pass a Piau Engaly, perquè la primera idea serà de fer l'últim descens per allà l'altre vessant, i després pujar a recuperar els vehicles quan acabem, -Sí amics, com uns autèntics campions. El nostre cap no pot parar de pensar mai...

Ens posem a dormir amb el cel ben estrellat i força contents, però tenim molt clar que les temperatures de demà seran d'anar amb turbant, camell, morrut de les palmeres i amb el cuscús al tupperware... o si més no, això és el que han dit els meteoròlegs durant aquests dies.

Arranquem a les 5:30h del matí amb bon regel i els botons dels frontals posats a l'ON. Som set insaciables molt guerrers i amb ganes de show, i tot i només haver pogut dormir tres hores, enfilem sense perdre temps cap a les potents pales de l'Estaragne, un cim amb nom d'herbicida sistèmic d'acció hormonal. Un herbicida potent, però que els pagesos autèntics del Morell se'l beuen tipus "xupito" d'herbes, perquè ja n'estan inmunitzats... Com a anècdota bona del Joan, mestre de mestre jardiner i pagès incansable, qui sempre explicava que quan es dutxava amb la manguera de la bassa, després de fer l'avellana amb el tractor tot ple de pols, es rentava el cabell amb Fairy, un acondicionador ideal per cabells ondulats i molt brillants. Gent com déu mana!!! Debia ser com la festa de l'espuma d'uns nens petits a una festa major. Quins farts de riure amb aquest home, que també comentava que quan s'aixecava a la nit a pixar, no calia que obrís la llum perquè les flamerades de foc de la refineria, ja l'il·luminava prou...

Tornem a la piulada que se me'n va...

Qui va al davant del grup? no cal que ho expliqui, no? No li olorem ni els pets!!! Així com a qualsevol de nosaltres voldríem ser Pistre, d'aquí cinquanta o seixanta anys, es veuran per tot el pirineu (sempre que encara quedi neu) un fart de camises negres...

-I com és que aneu tot el grupet vestits de negre?
-Doncs fem referència a un esquiador incansable torrenc, el qual va morir d'un infart de miocardi veient un video d'esquí extrem al sofà de casa amb 97 anys. Sempre anava al davant dels grups i li fotia pels descosits, sense tenir-ne mai prou... A la primavera tenia una obsessió: Esquiar bigotets i apurar les esquiades al màxim...

O és possible que es creïn blogs del tipus: All Blacks, o Black is black...

-Que si allà hi ha una altre bonyet i n'aprofitarem quatre bigotets...
-Avi, quantes remuntades ens queden? que ja començo a estar cansat i l'àvia sempre em diu que no em deixi enredar.
- Vinga va, que ara remuntem altre cop dos-cents metres més i canviarem de vall... Catsumbreus, vinga que al arribar a baix al cotxe, tinc la nevera plena de cerveses i ens embrutarem els bigotis amb la seva espuma que ja tenim la boca seca...

V.Vega està creant escola de la bona!!!

D'aquí cinquanta anys, tots els esquiadors voldran vestir amb camisa negra...

Ravel de la Patrulla canina, amb el seu casc nou.

Ignasi, la béstia insaciable de Solsona lliscant cara amunt sense pietat.

Bon regel nocturn, però que ja fa via a fer la metamorfosis a granisat de llimona.

Els més matiners i els més trempats esquiadors.

últims metres d'ascensió i encara anem adormits.

Pep, amb moltes ganes de gresca i d'esquiar fort.

Marc, fort com l'olor de quitrà...

Bona feina i unes llaganyes com a punys sota les ulleres...

Em dic Marc, visc a Reus, tinc 38 anys i m'agrada fer activitat a l'aire lliure...

últims metres abans d'assolir l'Estarà, com diria un pagès del Morell...

A les 7:30h i amb bona temperatura, assolim el cim i ens deleitem amb les vistes d'allà als voltants. En Vince, en Marcus i en Davis (El trio infernal) ens expliquen i ens senyalen allà mateix, la volta que van fer la setmana passada per la Mongie (déunidó!!!) . Per baix, comencem a veure molts grups d'esquiadors, que van pujant cap amunt, amb el pas ferm i molt decidits, però pel nostre gust un pèl tard. Mitja horeta bona asseguts de relax dalt el cim, on aprofitem per posar alguns temes importants sobre la taula... La camisa de quadres, dropos sense blog, la bota de vi no pot faltar més a les sortides per animar l'ambient, els sopars pendents, els llistats de targetes grogues i amonestacions,...

Anem a pams, el tema de la bota de vi ha quedat acceptat per majoria, i només un vot nul, en el qual hi posava el text següent:

-Ni botes de vi, ni camises de quadres, ni polles!!! això és una fantasmada i sou uns prepotents i uns urbanites aquests insaciables. En tinc els cullons plens de tot plegat i d'aquesta comèdia, que acabarà com la de Falset!!! Aneu a prendre pel cul, beneits...

Firmat: Esquiador enfadat i sempre negatiu.

Tots aquests temes s'acabaran de parlar i es debatran a la pròxima assamblea d'esquiadors xiflats que pedalen, que se celebrarà a Ventolà, catedral de les viandes, el següent cap de setmana, on segurament sortirem rodolant del restaurant.

-Tal i com deia l'avi, a mí posa'm, de tot i molt!!! que tinc més gana que coneixement...
-Que Déu et conservi la gana, però que no te l'augmenti...

També em prenc la llibertat d'avançar, avui estic envalentonat, i a més, ja s'està parlant en petit comitè, de la creació del nou blog conjunt: Els insaciables van a la neu, el qual esperem estrenar la propera temporada 2017, i que alliberarà de molta feina als escribants actuals, molt cansats i fastiguejats, plens de canes i fins als ous d'escriure sempre...
Bé, ja en parlarem que encara falta molt per encetar el pròxim hivern.

Segueixo amb la piulada que vam xalar...

Aquest cop sí fotem un pas endavant (esperem que sigui un gest obligatori per tots els insaciables a partir d'ara i en tots els bons descensos que fem plegats) i ens enfondem la clàssica camisa de quadres just abans d'iniciar el bonic descens del cim.
En Davis i l'Aniol decideixen de seguir per l'aresta per anar a buscar el pic de Campbeil, i així, seguir amb els plans previstos del Lentilla.
Els altres, ens llancem sense miraments per les dretes i sostingudes pales que cauen des de dalt del cim. Cridem i disfrutem de la bona neu que anem trobant.

Esquiant a plaer la neu primavera. Bon estil

Disfrutant de la neu de primera hora.

Abans d'arribar al peu de la pujada del coll de l'Estaragne, i després de fer girs davant l'atenta mirada dels esquiadors que pujaven, ja trobem la neu molt fonda i encrostada. Han fet el "ronso"al llit (Mitja horeta més i ja m'aixeco, deien aferrats al nòrdic...)  i ara s'ho trobaran fet un autèntic nyap de nyaps...

Molt satisfets i amb el descens de l'Estarà ja a la butxaca, tornem a posar les enganxoses per guanyar el coll del mateix nom. M'aixeco el coll de la camisa en plan Travolta, i així, evito que se m'encengui el clatell com una tèia. Dos iaios molt genuïns i amb una tècnica d'esquí exquisida, es retroben amb els nostres, després de coincidir al Cotiella fa uns dies.
Del coll tirem avall. Primers vint-i-cinc metres de descens per neu crosta de manual, i ja comencem a fer un descens ben ràpid i divertit, per una neu dura al dente.
Tornem a posar les pells i enfilem cap amunt per fer el Campbeil.

Progressió ràpida, però amb força calor.

Un cop a dalt, deduïm que els nostres companys ja han baixat cap a Piau, i d'això ja en deu fer estona. Finalment, decidim que ja és massa tard per baixar cap al vessant sud, i improvisem de llançar-nos cap al nord per disfrutar de la neu més gelada.





Fem cap a la presa de Cap Long per unes bones pales i amb alguna que d'altra purga (pales est) que ens fan que apretem l'ullera mentre baixem, després d'una mala elecció. Un cop al llac, flanqueig "pávernosmatao", llarg i dur com un dia sense pa, però que ens fa gràcia de conèixer, doncs tots n'hem llegit la difícil progressió en les explicacions de diverses guies.

Quin el goig que fem. Gran temporada!!!

Un cop passat el llac, encara acabem esquiant una mica més, per bigotets i pales que ens ajuden a estalviar-nos les paelles de la bonica carretera revirada, on ja m'hi veig pedalant aquest estiu...

Bona i completa esquiada amb +/-1950m de desnivell i unes quantes hores d'esforç amb. Són tres boniques remuntades i tres descensos ben divertits.
Hi hem anat l'Aniol i el David (Estaragne-Campbeil-Lentilla-Piau Engaly), i el Vicenç, el Marc, el Pep, l'Ignasi i un servidor al control de so.

Fins aviat llépols!!!

FORÇA REUS!!! I quina gran temporada companys, Som cullunuts!!!