De puríssima mare...Uns puja-baixes per Manyanet, i tal, tio...

WANTED!!!! 200.000 euros per l'entrega de cadascun d'ells.

Primeres lliscades de l'any, i ja hem fotut el llistó a dalt de tot dels saltòmetres... Qui em va parir, i amb una neu pols de proximitat, de Km 0, com diria l'Ignasi, a la vall de Manyanet que està vestida de blanc.

A les 9:00h del matí, em trobo a les pistes d'esquí de Boí i Taüll amb tres dels pistolers més ràpids i temuts del territori català.
Aquells per als que els xèrifs dels comptats pagarien grans morterades de diners per veure'ls enmanillats a les seves cel·les... Als quals tenen fotografiats als cartells del Wanted $$$ per tots els pobles i ciutats d'arreu... Sí companys, aquells que fan que la saliva dels mortals tiri gola avall, just quan foten el cop de puny damunt de la taula per demanar un whiski doble, arran d'orla... - I ràpid, collons!!! que tocarà el sol a la pala i ja m'estic emprenyant, petant!!!
Sí amics, tres homes d'aquells que, on posen l'ull, posen les seves fustes...

Are you ready?

Arranquem de les pistes d'esquí en direcció al port d'Erta, i seguim unes traces molt estètiques que ens portaran al serrat de Cerví de Manyanet. Assolim el cim 2742m amb els esquís als peus i sense problemes per una pala de poc pendent. Bon mirador de la zona i ja tenim moltes ganes d'esquiar fort.
Ens posem els esquís sense les pells, i baixem per un primer tram d'aresta bastant delicat i amb fort pendent fent l' [Què escombrava la rateta?]. El segon tram delicat és un flanqueig d'aquells d'apretar-ho tot, i que alguns passen com si estiguéssin al sofà de casa mig endormiscats. En un obrir i tancar d'ulls ja som a sobre de la pala nord-est de la Pica Cerví.
La pols ens haurà esperat després de tants dies sense nevar?
Només treure el caparrot per mirar la sortida de la pala, ens mirem amb una rialleta cosida d'orella a orella que ja no deixarem fins al riu...
-Three, two, one, Goooo!!!

Som-hi Pep, avall que fa baixada!!! l'Eduard ja és baix.

Avall que xalarem!!! cinc-cents metres de pols, els quals ens fan disfrutar d'allò més fins al riu Manyanet.
El travessem saltant com uns isards per les pedres gelades, i ens preparem per tirar amunt cap al port de Filià. El següent objectiu serà assolir el pic de la Llena a 2687m d'alçada, i lliscar per les seves pales nord-oest que estaran blanques com el controvertit quadre d'Art. Bé, segons el seu comprador, aquest quadre tenia una línia horitzontal a la part inferior d'un color blanc més trencat, i tal...

Pujada molt estètica per l'aresta que puja del port de Filià.

Mentre estem pujant, ens cau la baba amb les diferents opcions de descens que veiem per a futures sortides... Està tot plegat molt "llamatiu".
Arribem al cim cansadots, i ràpidament ja busco l'entrepà que porto a la motxil·la, doncs em fotria Poblet i Santes Creus de la gana que tinc😋 Quatre albercocs dessecats per rematar, i rebifo com un campió pel pròxim descens que ens espera... Descansem les cames uns minuts, i ens tirem per la pala del pic de la Llena, on trobem la millor neu de tot el dia, sense dubte.
Espectacular, però llàstima que la pala no té prou neu a la part baixa, i hem de flanquejar per aprofitar les pales que baixen cap a lo Vedat. A la nostra dreta ens queda el telecabina abandonat pels il·luminats que volien fer l'agost a la vall. Lamentable, tot plegat.
Neu molt bona fins al riu, on reomplim botellins i enfilem cap al coll de sota el tuc del Muntanyó a ritme d'Agria 3001, o el que seria el mateix, a ritme de tortuga escaldada. Un cop al coll, acabem de fer un últim esforç fins al Cap de les Raspes Roies, on farem el tercer i últim descens del dia, amb la lluna d'espectadora, mirant-nos de reüll com el més intel·ligent dels cefalòpodes que ja sabeu quin és. Boniques llums mentre llisquem per les pales oest que devallen cap a l'estació d'esquí de la vall de Boí.
Arribem als cotxes arrastrant la llengua pel terra i amb la llum de la reserva encesa en àmbar.

Desnivell: M'ha semblat sentir que l'Aniol parlava d'uns 2000-2200m.
Orientacions: M'han quedat més socarrimats l'orella esquerra i el clatell que no pas l'orella dreta.
Dificultat: No he petarrejat abans de tirar-me per cap de les pales d'avui, i a l'hora de canviar-me els calçotets, aquests no han experimentat canvis de color, tirant a l'ocre... He notat pessigolletes a la panxa, en el flanqueig de sota el cim de la Pica, just quan hem anat a buscar la pala que mirava cap al pic d'allà al davant, que no sé com es diu, però tenia forma de toblerone.

Gràcies Aniol, Eduard i Pep (Globetrotters de l'esquí). Gran jornada, en tots els sentits.

Pelsmésllépols: Com no podria ser d'altra manera, per acabar de fer la jornada més rodona, l'Antonio, que és un bon gourmet, ens ha recomanat que fem una paradeta al Restarant 🐌"Els Trulls"🐌 de Lleida, on ens fotem uns cargols a la llauna amb la Laura, el gust dels quals recordarem durant molt i molt de temps... Apunteu-vos el lloc que val molt la pena!!! No els hi hem fet l'onada perquè som més aviat tímids...