Just abans de tirar milles direcció cap a Arêches, passo per la farmàcia de guàrdia de Torredembarra perquè ja noto q la maquinària no espatega gaire fina i es comença a recalentar... Sopant, vinga a remullar-se el bec amb un bon vi, cerveses, i tal tio,... I jo abraçat a una ampolla d'aigua i morint-me de fred i amb febre... A la una de la nit apaguem el llum de la furgoneta, on a l'exterior deu fer uns -15°C. Ja som a Arêches. Bona nit i tapa't.
Dimecres 18, Légette de Mirantin i Roche Plane (x2) des d'Arêches.
Comprem el mapa a la botiga dels diaris (un mini Tall anglès), així com la guia del Toponeige i ja ens posem a la feina en un entorn inmillorable i amb cinc dies per davant de Powder fresca. Envalentonat i sense gaire coneixement, ens dirigim a pujar la Légette de Mirantin i la Roche Plane, els cims més comercials de la zona i on ens trobem la rua de la malla i alguns esquiadors beneits que baixen en línia recta.
Sortim de la carretera de les Granges a 1040m, i anem pujant per les diferents pales que ens porten cap al llom de la Légette. Neu molt bona, però a la vegada els hi ha faltat temps a tots els locals (tres dies), per deixar-ho tot ple de traces. A l'alçada de l'aresta NE de la Légette, el Vicenç i el Marc continuen cap amunt i jo me'n torno cap al cotxe, doncs la grip no em deixa continuar... Els dos súper-guerrers acaben fent-se petar el Légette, i també pugen a la Roche Plane, la qual esquien fins ben avall, i més tard la tornen a remuntar, per acabar baixant fins Le Moulin, més cap al nord (menys traces), on els vaig a buscar a quarts de cinc de la tarda.
Quatre gestions a l'oficina de turisme, i ja enparaulem un apartamentet (estil estudiants) a la part alta del poble, just a la carretera que s'enfila cap al Lac de St.Guérin.
A quarts de vuit del vespre, caic rendit i molt malalt, i em poso a dormir ben tapat, mentre els companys preparen una bona olla de llegums recuperadors amb xoriç picantot.
Dijous 19, Grand Journée i d'altres remuntades.
M'autodescarto i decideixo de fer repòs un dia més, doncs semblo un iaio atrotinat de 80 anys, sense força ni per aixecar-me, i tossint com un bruto... Només em falten les sabatilles de quadres i el caminador per acabar de fer el número... Estic més acabat que la falange...
Acompanyo els companys a le Planay, on els hi prenc el cotxe i me'n torno cap a llegir i a calentar cadires de bars... Passo per la farmàcia de Beaufort a buscar drogues ben dures i també aprofito per veure la cooperativa i comprar quatre formatjots i quatre viandotes...
El Vicenç i el Marc enfilen cap al Ruisseau de Mirantin, on pujaran a peu per una canalota ben dreta. A partir d'aquí enfilen fins al coll entre la Grand Journée i el pic de la Vache Rouge, culminant el primer cim per la bonica aresta nord. Descens de pel·lícula fins a sobre la canal del principi, i remuntada altra cop fins al pas de l'Ane. Un altre descens mel fins el Chalet du Lac i pugen cap a sota l'aresta NE de la Légette de Mirantin, per tornar a devallar cap al sud fins le Planay, per pistes arribant a Arêches mateix. Gran jornada segons m'expliquen, i jo que ja porto dos dies fent el MEC per Arêches!!! on la gent deu pensar:- Què fot aquest grillat tombant tot el dia pel poble...
A dormir d'hora que demà em trobaré millor...
Divendres 20, Mont Mirantin i descens E-NE cap a le Planay.
A la tercera va a la vençuda. Tot i no trobar-me bé, m'inflo de fàrmacs i arranquem de le Planay tots tres (fem goig😃😃😃). Agafem direcció cap a la Légette i voregem per sota de l'aresta NE, per canviar de vall i encarar el cim del Mont Mirantin (Ahir el van veure vestit de gala per avui). Gran cim, al qual arribo amb els últims efectes de l'ibuprofè... Estic al límit, molt malalt, sense forces i sense gaires ganes de tirar avall esquiant. Em torno a prendre una altra pastillota, i m'embruto la gola amb Lidocaïna, per veure si així rebifo una mica. No tinc ganes ni de menjar-me l'entrepà (molt mala senyal tractant-se de mi!!!).
Fotem un descens d'autèntic cartell (amb powder de Beaufortin) fins a la canalota del Ruisseau de Mirantin, a 1600m. Estic retornant, i decidim que remuntarem fins al coll (cota 2173m que baixa de la Grand Journée) per devallar cap a la Planay pel vessant E. Abans d'arribar al coll ens trobem un grup nombrós d'esquiadors, els quals ens diuen que són de Lurdes i ens animen amb uns crits de:- De puta madre!!! El Vicenç es llença amb ells, cap al vessant NWque està impresionant. Uns dos cents metres, i ja torna a remuntar com un súper-guerrer.
Arribem al coll, lloc on recupero la gana i retorno finalment, de la baixada física i mental.
Descens, -De Puta mareeee!!! tot i que no tinc veu i no puc cridar res, m'encenc com una tèia de Sant Joan. Quan ja estem a la cota 1600m, sentim molt de lluny uns crits que es van fent més forts a mesura que s'acosten...-Rooomeeeerooooo!!!! Romeeeerooooo!!!! és el Vicenç que ja ens està agafant. Rematem la feina flanquejant una mica cap al NE, i fent cap a le Planay, on marxem ràpid amb la furgo que fa molt de fred.
A la nit, fem una bona olla amb sofregit, llenties, arròs, caldo i el xoricet vermell picant, per culpa del qual necessitem sopar amb un extintor al costat de la taula, per calmar-ne les picors... Digestions molt i molt pesades a dins les habitacions... Me'n salvo doncs jo estic a la Suite, aïllat.
Anem directes a Le Mappaz on no hi cap ningú més. Molts francesos que ja estan preparats per assaborir la neu de la zona... Avui intentarem de donar una volta ben aprop de la Pierra Menta i descobrir d'altres indrets del Beaufortin. Enfilem per una pista llarga com un dia sense pa fins a l'embassament, el qual deixem sota nostre a la dreta, i anem a buscar el coll des Meudes (ben amunt). La neu, a mesura que anem agafant alçada, es va encostrant i ens va posant la cara de mala llet. Assolim el coll amb tots els grans allà davant nostre (Pierra Menta, Nova, Grand Fond, Presset,...) i fem un descens fins la cabana de les Meudes amb neu molt canviant... A partir d'aquí guanyem un primer collet ben ràpid i fem un flanqueig per guanyar el coll du Couvercle. Ens prenem un merescut descans, i tirem avall per un powder de qualitat, tot senglarejant fins gairebé el Lac de Roselend. Última remuntada del dia ja amb les últimes llums del dia, assolim el Passage de la Charmette, allà mateix, a la vora de la Roche Pastire. El powder en aquest vessant NW es conserva de primera. Ja sense veure-hi (frontals), acabem de fer el descens que ens portarà cap al cotxe. Jornada de sol a sol, on hem acabat trobant el tresor, en forma de neu pols, a les últimes baixades. Dutxota ràpida, i marxem sense perdre temps cap a la Table du Berger, un restaurant típic de la zona, per fotre la rematada final de festa: bons formatjots, magret, foie-gras, vins de la Savoie, bon tracte... Sortim del restaurant ben envalentonats i abraçant-nos a totes les faroles i el mobiliari urbà que ens trobem fins arribar al cotxe. Anem bruts com un mitjó!!! El sopar ha anat de primera.
S'ho hem passat de collons, ara imagina't si haguéssim estat al 100%.... Hi tornarem quan poguem!!!
Gran convivència amb en Vicenç i en Marc, com no podia ser d'altra manera.
I ❤BEAUFORTIN.