Una gran volta al Gran Pessó

Els insaciables mirant-se la baixada abracadabrant del vessant NE del pic Roi, exposada i potent 👿.

Tant ben trobada, lligada, dissenyada, esbossada, orientada, projectada...😛 i com l'hem disfrutat esquiant-la. Quina manera de xalar i de carregar-nos de bones energies abans que comenci el 2017, que segur que ens portarà neu.
Quina ruta de descoberta que ens ha proposat el Pep, que quan fem alguna activitat de les nostres, arriba a casa amb més mal de coll "torticulis", que de cames... de tant de mirar les muntanyes i les pales esquiables que ens envolten en cada moment. Gràcies Pep, i gràcies David Guiu, doncs crec que tot va ser arran d'una foto en una piulada teva, que va començar a dibuixar-se aquesta ruta, la qual m'ha agradat tant. Som collonuts!!! -Un per tots i tots per un!!!

Quan fa la proposta de descoberta whatsappejant, i tal 👌, s'encenen els ulls de la resta d'insaciables del grup... Persones nervioses i que ja s'imaginen fent girs per la neu pols ben guardada de la vall de Mussoles...
-On he de firmar? li contesto engrescat.
-Envio contracte. Però pot sortir bé, com malament, diu el Pep.
-Un detall, hi ha clàusules abusives que fan referència a pendents superiors als 45º? li pregunto.
-Insaciablesssss!!! diu el Carles Ll.
-Per foto no s'enfila tant, diu el Pep.

Bé, finalment acabem quedant només quatre insaciables, doncs les dates són estranyes, al bell mig de les festes de nadal.

Nou del matí, i ja ens trobem a la corva de Sant Martí amb el Dani i l'Antonio que s'han sumat a la festa. Quatre abraçadotes d'amigatxo i ja ens centrem amb la feina, que la jornada serà de picar pedra i de deixar el moreno paleta marcat als braços (de sol a sol).
Enfilem per la pista amb neu i amb els esquís posats fins al primer cartell indicatiu, on travessem el riu i comencem a enfilar pel mig del bosc (ara poso, ara trec esquís). Arribem al barranc del Pessó i reculem uns 300m en direcció a l'oest, per agafar amb els esquís carregats a la motxil·la (fins els 2200m), el caminet que ens pujarà cap a l'estany del Pessó d'Avall, i en pocs metres més, al l'Estany del Pessó d'Amont (2496m). Abans d'arribar a aquest últim, aixequen el vol just davant nostre, dues perdius blanques que estaven tranquiles... Lloc feréstec, bonic i solitari.

L'Antoni, desafiant-se amb el Pessó gran.

Deixem l'estany d'Amont a la nostra dreta i anem direcció a la collada de Montanyó, quan ens tornen a aparèixer dues perdiuetes més, camuflades sobre la neu. Aquest cop s'exhibeixen davant nostre sense por i els hi anem fent alguna foto.

A veure qui les veu?

Seguim direcció cap a la Collada, mentre anem divisant les traces de la jornada del dia 24 de desembre, de quan vam lliscar pel Tuc des Cometes i el Tuc de Costes.

El Pic Roi ens espera amb la rialleta de puta, esperant-nos.

L'Antoine, contemplant les traces d'alguns dels insaciables a la vall del costat.

Traces fetes pels insaciables al vessant NE del Tuc de Costes, vistes des de la Collada de Montanyó.

Vessant NE Tuc des Cometes vist des de la Collada de Montanyó.

Seguim, ara ja en direcció al pic Roi, el qual assolirem ràpidament. Al cim, treiem el cap a la pala NE per on tenim la intenció de baixar, i de sobte, es fa el silenci durant uns quaranta segons que es fan llarguíssims, eterns...
-Qui em va parir, collons!!! Caldrà apretar l'ullera fort i donar-ho tot...
Els pendents i la caiguda que fotarem si no anem forts al 100%, són de manual. La saliva va baixant avall pels colls, mentre de tant en tant, ens va arribant una baferada de pet amb funció de barreta energètica (alimenten de la pudor que foten).
Sí amics, aquells moments en què pel cap només t'hi passen mantes tèrmiques, helicòpters, frases de capellà, clínex rebregats i mullats amb llàgrimes, i una nova vida en un adosat d'una urbanització luxosa, on no t'hi faltaran mai les flors (fresques o pansides), sobretot per Tot Sants....
Mira, cadascú es gestiona les seves pors com li sembla i com pot...

Quins tres per l'arròs... Va que xalarem molt, lleons!!!💩💪💩💪💩

Fem un petit piscolàbis d'esquiador mentre esperem que arribi un dels grans moments del dia, el descens NE del pic Roi. Magnífica baixada, sense dubte. Doncs au!!! avall que fa baixada... Primers girs amb neu dura, però que els cantells s'agafen de puta mare... La resta, POOOOOOWWW!!!

Bon powder a la potent baixada del pic Roi 👿

Bona feina Antonio!!! i encara ens queda molta jornada pel davant...

La vall de Mussoles ens espera amb els braços oberts.

Bona orientació del descens amb powder de primera...

El Dani treballant els girs a la zona més planera dels descens.

I què dir del poltre d'Alcarràs, un dels meus preferits. Una bèstia en tots els sentits.

Superb descens que ens hem parit: fort pendent, bona orientació (pols a NE), exposició alta i la incertesa de baixar per un lloc que no sabem si és factible o no... L'hem encertat en tot. Quines sensacions més bones!!! però compte que hi calen bones condicions!!! i no s'hi pot anar amb una mà davant i una altra al darrera i a la brava...

Vista espectacular de la baixada que acabem de fer.

Molt contents de la feina feta fins al moment, seguim lliscant amb les pells i aixecant paret per la vall de Mussoles, doncs encara ens queda molt de treball a fer, i moltes pales per esquiar.

L'artífex de la ruta, un autèntic crack de la muntanya i el cervell de l'equip.

Guanyem el coll que hi ha entre el Gran pic del Pessó i el pic de Mussoles, zig-zaguejant com uns autèntics campions. Ara, se'ns obre una vall ample i maca a l''altre vessant (SE), que esquiarem per neu primavera.

Obrint la traça al coll amb una tècnica molt i molt depurada.

Coll molt estètic i fred que ens deixarà saltar cap al Barranc de Francí.

Pujant per sota de les parets W del pic de Mussoles.

A punt de sortir al coll, on se'ns obriran unes vistes excepcionals.

Espectacular vista cap al Montsent, el Montorroio. Portainé per allà al darrera...

Descens per una neu molt ràpida i fàcil d'esquiar fins a l'estany de Francí de Dalt, on fem una menjada d'entrepans i retornem de l'esforç fet fins al moment. Comencem a estar mig tous, però encara ens queden forces per continuar.
A partir d'ara, ja només ens faltarà l'última pujada fins al Petit de Pessó i gaudir del segon tresor del dia, el descens SW del pic, directes cap a la vall de Sant Martí... El trobarem bé? Haurem de recular amb la cua entre cames mig atemorits i baixant la mirada al terra? Ja tornem a tenir les pessigolletes a la panxa, i això ens agrada i ens motiva com res.

Bigoti final abans que s'acabi la neu (cota 2460m)

Disfrutant del dia que ens està acompanyant. Sol i sípies.

L'estany de Francí de Dalt a sota nostre.

Ben tips i amb les bateries carregades altra cop, enfilem en direcció SW per mirar d'assolir el Pic Petit de Pessó. Pugem per la Coma del Mig amb la neu pols que es conserva des de fa dies. Amb el cap en d'altres coses, ens passem la collada de Pessó i cal que improvisem una pujada amb el piolet per un bigotet de neu amb pendent, que ens pujarà fins la cota 2600m. Ja només ens quedaran les últimes ziga-zaga, ziga-zagues per assolir el llom SE del cim i fàcilment aquest, amb els esquís als peus i sense poblemes.

El poltre d'Alcarràs posa la directa en les últimes llaçades abans d'arribar al cim.

Berenant molt a gust, amb l'Estanyet i el Castell de Rus allà mateix.

Aprofitem el moment cim, per relaxar-nos amb l'escalfor del sol que ens il·lumina i en escalfa les efígies. Que bonic i quina tranquilitat exterior, que no interior (nervis girant com dins una rentadora, però a la panxa).
Enginyeria de rutes i de la neu, perquè ens queda una baixada SW molt rígida i que ens exigirà molt, la qual ja hem calculat (últim descens i a la tarda) que el sol n'estigui preparant-ne i transformant-ne la neu, per no veure'ns reflectits en un mirall trencat dels perillosos... Esperem que no s'acabi tot plegat com la comèdia de Falset... (es va acabar en sec!!!).

Serà la cirereta del pastís? O vindrà un pallasso i ens l'esclafarà a la cara? Ràpid ho sabrem...

Com ja piula el Pep al seu magnífic blog, Zwingg, serà una baixada que se li resisteix des del 2009, de les bones. Avui tindrem el privilegi d'acompanyar-lo i de rematar la feina plegats, tatxant-lo de la llista dels pendents.
I quin record que ens en quedarà!!! perquè trobem la baixada excel·lent, amb una neu al punt, unes llums precioses i la millor companyia possible per esquiar totalment a plaer, que és el que ens agrada...

 Una altra baixada, GENIAL.

Un descens exigent que requereix de neu al punt.

Bones pendents al vessant SW del pic Petit de Pessó.

Arribem a la corva de Sant Martí molt complaguts i feliços, tot comentant la jugada, que mentre ens estem canviant i ja quan el dia està caient (gairebé és de nit), para un cotxe davant nostre (suposem una família que baixa d'esquiar), el pare de la qual ens pregunta, per què sempre hi ha tants cotxes en aquella corva i què és el que hi ha per allà dalt... Si s'hi pot fer alguna activitat interessant, i tal... Li responem que moltíssimes coses (Ben bé no sabem si especificar més, o no...) i l'engresquem que s'animi amb la família perque és una zona molt bonica, tal i pasqual... Finalment, just abans de despedir-se, en diu:
-Què heu fet avui? baixeu del Pedraforca? 
Educadament li diem que no ben bé, i just quan accelera el cotxe i avança uns metres... Esclatem a riure...
Adjunto el link amb el GPSTrack.
Gràcies Pep, Dani i Antoni. Sou collonuts.

Fins aviat lliscadors!!!