Efluvis de primavera

Molt bona circular a cavall entre el Conflent i el Ripollès, completa a més no poder, saltant i passant colls (ens ha faltat el Pas de Porc), assolint cims i esquiant boniques valletes, que a hores d'ara, encara resten molt ben innivades als vessants obacs. Un bon tast de pirineu de proximitat a l'aroma de primavera.
Ens desviem de la ruta intencionadament i entrem a la Fonda Xesc de Gombrén, on ens fotarem un bon homenatge, gastronòmicament parlant. "Plats d'ahir amb el toc d'avui"com diu en Xesc, el gran cuiner d'aquesta distingida fonda i deixeble d'en Santi Santamaria. 
Ens entaulem per fer un menú de la fonda (la butxaca no dóna per més), el qual regarem amb un bon negre del Pla de Bages, i tal... Quatre pica-piques per anar posant el paladar a to, i just quan estem degustant el segon plat, l'arròs amb verduretes, bolets i safrà (el que ja és el quart o cinquè caprici de la nit), aprofito que tenim el cambrer a la taula, per desafiar-lo amb una mirada seriosa i intimidadora a la vegada, (es queda perplex el senyor) li dic:
 
-Com segueixis així amb aquest plan t'acabarem fotent l'onada, tú mateix... Molt bona feina xec!!! 

Un camarer molt professional de Campdevànol, que ens tracta encantadorament. 
De segon un dels plats estrella, uns daus de xai de l'Aranyonet, extraordinaris. I vinga a sucar pa de diferents tipus (de festucs!!!)...  Qui em va parir!!! ens estem divertint de valent. Els plats que ens van retirant, van directament a l'armari...

En fi, excel·lent començament de festa i ja marxem a dormir al pàrquing del cremallera, a Ribes de Freser, per intentar fer l'endemà, l'itinerari dels tres colls en circular des del Santuari de Núria. Bona nit llépols/es. -Ufff!!! com hem xalat...

Arranquem a les 8.05h del Santuari i de bigoti en bigoti de neu (sense treure'ns els esquís alguns) anem pujant pel torrent de Finestrelles amunt. Poc gruix de neu, però suficient per anar lliscant amb les fustes i les ganivetes per les pales geladotes. Les cares sud ja estan pelades de neu i ja van vestides amb teixits d'estiu ben fins i estampats verds i marrons. Assolim la creu del Finestrelles (2827m) sense problemes i gaudint del dia fresc i clar que fa (inmillorable, no podem demanar més).
Al vessant nord, una història ben diferent. Blanc de blancs. Quin contrast!!!
Estem engrescats amb el canvi de color i devallem cap al Pla de la Beguda (la vall d'Eina) per una neu molt esquiable (primavera/dura) en general i amb algunes zones amb acumulacions de pols, on aprofitem per fotre alguns brams de satisfacció.

Descens cap a la vall d'Eina amb una neu prou bona.

Posem pells ràpidament i remuntem per terreny fàcil i que puja molt progressivament, tot seguint el Riu d'Eina amunt,
Un cop sota el Coll de Torre d'Eina (hi ha dos colls possibles) comencem a zig-zaguejar traces per guanyar el coll (2666m). Forts pendents.

Marc, fent ús d'una bona tècnica de pujada.

Al coll d'Eina (fora pells i a l'ample) obrim gas per la Cometa deixant a la nostra dreta l'Agulla de l'Hereuet. Bon descens fins la cota 2150m seguint el curs del riuet La Riberola, on posem seny i parem per canviar de rumb i fer quatre mossegades.

Llepolet, amb el Finestrelles allà davant mirant...

El Santi esquiant a plaer per la Cometa, amb l'Agulla de l'Hereuet a sota a la dreta.

Moment de pausa que aprofitem per menjar-nos l'entrepà i obrir el mapa per situar-nos. Tornem-hi que no ha estat res i cal anar per feina que ens queden molts metres a esquiar.

Paradinya amb el pic de Noufonts darrera nostre.

Sortim en direcció sud i paral·lels a la cresta de l'Anyeller (vessant oest dels cims Rodó i Anyeller) per guanyar el Coll Bernat (2622m).

Foto de la sortida de la Cometa i l'Agulla de l'Hereuet, camuflada entre les muntanyes del fons (mimetisme).

Sota nostre, unes cornisotes i unes parets verticals que ens obliguen a seguir foquejant i tal, en direcció al Pic de NouFonts (fins la cota 2700m), on comencem a dibuixar esses per anar a buscar el torrent de la Valleta, ja amb les pells a la motxil·la i el serrell aixecat (alguns).

No n'estem segurs que anem bé...
Recelosos de si estem "servant" correctament, (cap al Pas de Porc, el nostre objectiu) seguim tirant avall fins la cota 2480m per molt bona neu. Quan el terreny s'estreny i es posa rost de veritat, parem i traiem les puntes dels esquís a les roques de sobre les parets que cauen davant nostre, tot flirtejant amb la por.

Doncs no, no acabem de veure per on es pot baixar, segurs... (Catsumbreus!!!Sí que es podia baixar). Desfem l'itinerari que hem esquiat, aquesta vegada guanyant el Coll de Noufonts amb les celles ben arrugades i una mica frustrats. Ja estem al coll i seguim per l'aresta tot enlairar-nos cap al pic de Noucreus (2798m) i els cims de vaques que el segueixen.
Al Coll de Noucreus devallem per una neu de p.m fins al Santuari (1970m) deleitant-nos com uns nens petits. I com ens agrada esquiar!!!

Cervesotes ben amunt al bar Sol de Ribes i amb dos hores de cotxe ens plantem a casa. Què més podem demanar?

Activitat compartida amb el Santi Brullas (mestre gourmet i esquiador) i Marc "Llepolet" Ollé, un insaciable de l'activitat (Sempre a punt).