Enfilem (1920m) per la Coma d'en Garcia i amunt cap a la portella, que ja tenim una feinada per tirar-nos un pet (tranquilament) a la fila d'esquiadors q es crea (Rambla de les flors). Hi ha força gent que ha vingut a lliscar a la zona en qüestió i estem una mica estressats. Una putada si has sopat uns potents "callos" (tripes) en condicions, la veritat.
Mentre anem pujant, ens mirem molt atentament, i de reüll com els pops, les pales que devallen de la serra de les lloses, les quals estan immaculades i semblen molt més bona opció de retorn, que no pas la Coma d'en Garcia (massa planera). Ens guardem la informació a la carpeta: Possibles tornades interessants.
Assolim la portella de la Coma d'en Garcia (2534m) i devallem per neu pols compactada fins l'estany de Bésines (1980m), trobant alguna raconada amb la neu una mica més solta. Amb les celles mig arrugades (esperavem més), posem les enganxoses i remuntem, passant per davant del refugi de Bésines, cap a la Jasse de Bessineilles i la Portella de Lanós, després. Un cop a l'ample coll (2500m), guanyem la cota 2535m i ens asseiem a unes roques per menjar-nos l'entrepà sense presses i fer temps perquè arribin els companys (han tingut uns petits entrebancs matutins). Ja intuïm que el powder no l'olorarem pas i ens decantem per fer un bon descens SE (aquest sí és bo) cap a l'estany de Lanós (2240m). Estem posant pells, quan de sobte arriben en Costa i en Pons. Bones abraçadotes, i plegats ja pugem en direcció nord oest cap els dos estanyets de sota el Puig de Coma d'Or (2826m). Se'ns foten pans de quilo a sota les fustes, cosa que ens fa treure cera i anar més lents del que voldriem... Arribem dalt el cim força animats per llençar-nos cap a la pala SW que ja coneixem del dia de la travessa cap a Mérens-les-Vals. Ara sí, senyores/s que l'hem encertat... Gran descens per neu primavera, paral·lels al Riu de Cortal Rossó.
Quan girem cap a l'oest per anar cap al pla de Querforc (2150m), ens endinsem a una llarga valleta resguardada del vent, on tastem una neu sòlta que ens fa gaubar al màxim. Tornem a posar pells i cap amunt falta gent, altra cop per anar cap a la Serra de Lloses. La suma del mal de peus amb les botes noves (Per cert, a la venta a esquidemuntanya.com), el cansament i els pans de neu que se'm fotem als esquís, fa que la última pujada se'm faci atuïdora i llarga com el discurs d'un entrenador de futbol argentí...
Arribem a la cota (2618m) de la Serra de les Lloses i fotem un final de festa com déu mana... Bon descens (neu pols compactada esquiable al 100%) que ens fa gaudir d'una bona palota i d'un entretingut eslàlom enmig d'un bosc esclarissat d'autèntic cartell. Ens estalviem una bona remada, al prendre aquesta variant. Bona feina.
Esquiem +/- 2400m de desnivell durant 7 hores d'activitat I una bona quilometrada.
Una volta, que finalment ens acaba deixant un bon regust de boca. De menys a més.
Ben amunt, ben amunt!!! Xin xin...