La Volta de les tres nacions...

Baixant del cim de la Pica Rouge amb el circ de Baiau allà sota.

Seguim explorant territori per la zona d'Ordino, que un cop passada la setmana santa, queda solitari i salvatge com el que més. Aquesta vegada volem saltar cap al circ de Baiau i mirar de fer un bon descens pel Port de Medacorba, el qual ja intuïm que serà dels que recordarem... Una volta que transcorre per tres nacions diferents: Andorra, Catalunya i França.

Anem a pams que lo primer és lo primer.
M'entaulo tot sol per sopar al restaurant bar el portal, que ja coneixeu perquè alguna vegada ja he detallat les meravelles dels macarrons que cuinen, generació darrera generació. Vaig menjant sense pressa (fullejant el diari) mentre espero a l'Aniol i al Vicenç que aniran arribant amb compta-gotes des de diferents bandes del territori.
Contacto amb l'Aleix Mas "Pastallé" per fer-li dentetes principalment i per explica-li que estic allà a la vora sopant. Em comenta que l'especialitat de la casa són els peus de porc a la brasa, que no me'ls puc perdre... No se n'hi escapa ni una al gladiador de la Tarraco.

Us quedaran els dits ben enganxifosos...

Au!!! doncs ja ho sabeu (Macarrons a la catalana + peus de porc brasa + Pa + Postres +vi gaseosa = 15 euros). Bona opció si pugeu cap amunt.Res, després de sopar sortim rodolant i ja marxem plegats cap a Ordino que ja se'ns ha fet tard, com sempre. Bona nit!!!

L'endemà,
Mentre encara badallem i ens estirem per dins la furgoneta, amb aquella oloreta de cafè i tigre tant característica, s'afegeix al grup l'Anton, el poltre d'Alcarràs (un 10 en tots els sentits). Ja ha donat de mamar als seus vedellets (ben saciats), i es permet el luxe de fer una bona matinada i afegir-se a la bacanal insaciable que li tenim preparada (ve mig enganyat).
7.30h i comencem tirant amunt des de les últimes corbes de l'estació (2100m) igual que com fa quinze dies i amb la neu dura, gràcies al bon regel que hi ha hagut durant la nit. Fa airet i el dia és rúfol, tot i que a poc a poc es va obrint. Som molt optimistes pel que queda de dia.
Vince (The Boss) comença fort i marcant la traça a seguir fins la Portella d'Arcalís (2500m). Primer descens ràpid que ens situa a sota mateix del Port de Rat (2360m), que amb un petit esforç guanyem sense problemes. La Pica Rouge, fanfarrona, esvelta i molt presumida, ja ens està mirant allà al fons.
Dubitatius, ens la mirem desafiants i mirant de dibuixar el millor camí per atacar-la...
Descens cap al fons de vall, on ens despedim de l'Aniol que no té ganes "d'enredos" i d'arribar a casa escaldat i mig fet malbé (tal i com he arribat jo).
Nosaltres seguim obrint gas a l'ample per la vall de Soulcem avall. No ens agrada deixar bigotis de neu per esquiar. Fins allà on tot és ben verd.
Ja caminant, fem cap a les boniques barraques de pedra (1800m), on ens fotem un fart de riure quan veiem que ja tenim la primera cabana allà mateix a l'altre costat... Estem a l'Orri des Estrets. Cal que lliguem molt més curt a Vicenç, que avui pendrem mal...

Una cabana que la festuca està integrant a la muntanya. Foto:Vicenç Ruiz.

A la vall de Soulcem, després d'esquiar els últims bigotis de neu. Fot: V.V.

Enfilem amb els esquís carregats al dors, pel bonic camí d'estiu que passa pel costat de l'Orri de Romazet, ja amb neu a partir de la cota 2050m, i passant per l'Étang de la Socarana i l'Étang de Romazet, lloc en el qual ja encarem el port de Romazet quan agafem la direcció oest.

Arribant al Port de Romazet

Assolint el Port de Romazet

Petit respir al port i agafem les pales (NW) ben gelades, on caldrà treballar fort amb els cantells i les ganivetes sinó volem pendre mal. Pendents força forts.
Assolim el cim de la Pica Rouge amb els esquís a l'esquena i per roques soltes, i ràpidament ja traiem el caparrot a les pales SW de sota el cim per mirar de traçar la millor baixada possible. Ja estem frisant mentrestant ens mengem l'entrepà.
Ens llancem des del cim mateix per una canaleta de 150m que ens porta a les amples i divertides pales d'aquesta cara de la Pica. Que bonica!!! Bon encadenament de girs ràpids i llargs durant estona, fins a trobar-nos els primers trams sense neus.

Fent el primer flanqueig abans d'agafar el fort pendent del primer tram.

Un descens genial amb unes vistes excepcionals. Foto:V.V

Foto feta des del Norís per en Carles Lluch el mateix dia. Gràcies!!!

Traiem i posem els esquís fins a tres vegades, per tal d'encadenar la neu, i així poder arribar al Pla Baiau (2198m) amb els màxims metres de neu esquiats.
Un cop al Pla ens regalem un merescut parèntesis, que ens va de pel·lícula per assecar una mica les pells i fer un lleuger refrigeri. Ja se m'encenen llums de tots colors.
Tornem a enganxar les llefiscoses i anem pujant cap a sota del Refugi metàl·lic de Baiau, lloc en el qual girarem el timó cap a babor, encarant les fustes cap al nord-est en direcció al Port de Medacorba, que guanyarem sense problemes i darrera la traça del Vicenç (fort com les banderilles picants). Arribem al Port (2748m) i veiem que tenim dos possibilitats de baixada. A la nostra esquerra veiem les fites que segueixen el fort pendent, però a sota la canal s'estreny, obligant-nos a treure'ns els esquís. A la dreta una cornisota que fa por i una sortida ben dreta i gelada, que fa que sagreguem més adrenalina de la que voldriem... Finalment decidim d'anar cap a la dreta i li fotem pel descosit fins a sobre de l'estany de Medacorba, on decidim de fer un flanqueig a la nostra dreta per agafar les pales NE que ens portaran cap a la pista forestal (2000m) del fons de vall, altra vegada (Ja hi hem passat al matí). Quina baixada més xula!!! i que ben resguardada.

Obrint gas a labaixada del Port de Medacorba, després de passar el tram delicat de dalt. Foto: V.V.

Tornem a remuntar fins al Port de Rat (2540m) madurs com un plàtan al costat d'una poma, que ens serveix de moment Relaxing cup of Cafe con leche, per divisar tranquilament alguns paratges per on hem lliscat. Brutal.
Tot seguit, fem el curt descens fins la cota 2400m, ja cap al vessant d'Arcalís.

Divisant la feina feta. El Port deMedacorba i la Pica Rouge. Foto:V.V.

D'aquí, ja a ritme de tortuga escaldada, fem l'última remuntada fins el telecabina del capdamunt de l'estació i l'última baixada del dia fins arribar a un metre de la furgoneta. Quina volta!!!
Volta feta i desfeta, com diria l'Eduard, amb el Vicenç, l'Anton i l'Aniol (també ha fet bona feina), uns autèntics insaciables de l'esquí.
Han sortit +/- 2900m, una bona botifarra i una quilometrada de Cal Déu. Bona feina!!!

Al portal, 
ens faran un plat tradicional.
Macarrons a la catalana.
Aquests cilindres rodons, que en diem macarrons,
del modo que ens els faran ara, 
no són a la italiana,
Sinó a la catalana,
els guisem amb tomàquet, pebrot i carn de porc,
I la diferència és ben clara,
Tal i com he dit ara,
els fan amb sofregit i carn trinxada.
També hi posen herbetes,
perquè la pasta quedi perfumadeta,
després gratinats, 
alça Manela quins macarrons!!!
Fets així, no poden ser més bons.

Jaume Pastallé

Us enllaço el video de Bona cuina de com es preparen perquè una cosa així s'hauria d'ensenyar a l'escola...