Molt bona ruta sobre la bicicleta de muntanya a cavall entre l'Alt Urgell i el Pallars Sobirà, on ens hem emborratxat de pujar colls en un entorn inmillorable sense grans dificultats tècniques i envoltats de verdes praderes florides, que fan que el bestiar ja s'estigui fregant les mans i caient-li la baba...
Matinem força i ens en anem fins a Ars, un bonic poblet de muntanya, rústic a més no poder i amagat a un racó recòndit de les Valls de Valira, on començarem la ruta que ens ha dibuixat el Paco.
Us explico la farra que ens hem fotut.
Enfilem per la pista forestal que puja cap al Coll de Ras de Conques i només començar, el Joan i l'Aleix ja agafen un ritme de motor gasolina molt més fort i alegre, que no pas el nostre (tractorots traient fum). Cadascú fa el que pot per guanyar els 7 Km i els 600m de pujada per la tranquila pista. Sol i sípies, i una lleugera brisa fresca, que fa que les primeres sensacions del dia siguin excel·lents (esperàvem un panorama ple de turbants, shishes i camells). En poca estona passem pel costat del Refugi de Ras de Conques amb una bona flaire de carn a la brasa (sempre s'agraeix) i rodant els últims metres que ens duran a l'encreuament de camins de dalt al coll.
Em poso el casc sense encantar-me i obrim gas enfilats per a fer un descens molt ràpid, tot derrapant i saltant pels reguerots i pedrotes de la pista forestal que ens porta fins la capella romànica de Sta.Magdalena (1550m), encantadora i cuqueta com cap, allà al bell mig de la vall. Descens ràpid.
Aprofitem per enquadrar quatre postals amb els telèfons mòbils (s'ho val), mentre agafem aire per pujar cap a la Creu de Bedet (1945m), 6 quilòmetres més amunt i el nostre proper objectiu. -Posa-me'n un altre mestre!!! i quatre cacauets, siusplau... Assolirem aquest coll sense dificultats i amb quatre glops, per unes pendents força agradables i deixant a la nostra dreta, les sencilles i ben col·locades Bordes de Bedet. Al collet fem una ganyipadeta i ens remullem el béc que avui ja veieu que estem assedegats. Estem disfrutant de tot (meteo, ruta, companyia, paisatges,...). Sense distreure'ns gaire, devallem (traient el màxim rendiment als amortidors) fins assolir el riu de l'Olla (1710m). Cal passar el riu i ens remullem les sabates i els mitjons al fer-ho...
Paisatges encisadors, verds, salvatges i ben florits. Estem encantats de pedalar allà al mig embriagats d'aire pur...
Ara ens toca un dels plats forts del dia, l'Hors catégorie de la ruta, el Coll de Conflent. Estem a un dels meus indrets favorits dels Pirineus, sense dubte. A l'estiu hi venim amb la bicicleta de muntanya, a l'hivern hi venim a lliscar-hi amb els esquís. FAN-TÀS-TIC PALLARS!!! en majúscules...
Ràpidament divisem les Bordes de Conflent, perfectament ubicades allà entre prats i amb la seva capella a la part alta de l'agrupació.
A mitja pujada, se m'encèn la llum de la reserva i cal reomplir el dipòsit a base d'ametlles crues 98 octàns i quatre orellanes energètiques, mentre segueixo donant pedals. Bona recuperació per guanyar els 5 Km de pujada exigent d'aquest bonic coll (2180m), que ja fa el número tres. Rampes molt potents en alguns trams d'aquesta pujada que fan que se'ns assequi la boca altra vegada per la calor. Un cop al coll, descansem i guaitem les vistes que tenim a l'altre vessant, amb els pobles d'Òs de Civís (ja començo a veure-hi doble... ) a la part baixa i les pistes forestals que baixen de Pal. Ara ens toca rodar cara avall fins al Coll de l'Aubaga i continuar devallant després, fins a les Bordes de Servellà (1785m). Quan notem que ja hem de fer esforç per pedalar perquè comença a trempar la pista, posem el plat mitjà, agafem aigua i comencem a guanyar el Coll de l'Aquell. Un coll molt estètic i que acaba amb unes boniques zetes (nosaltres també ja en fem alguna), les quals fan aquest tram del recorregut molt distret i vistós, però alhora dur com la cara dels catalans, que som uns provocadors, segons diu la Soraya...
Anem per la quarta copa (coll) del dia i ens comencem a envalentonar i a dir rucades...
-Tira-me'n una altra xicu!!! T'ho pagaré el mes que ve, ok?...
UUUFFFF!!! Per fi arribem a l'Aquell. Ha costat d'arribar-hi.
Quines vistes altra vegada, la vall de Santa Magdalena, el Bony Moscater, el Bony de Trescul, tot a tocar...
Li tornem a fotre avall sense gaire coneixement i en pocs minuts guanyarem ja en pujada, el coll d'Ares. A partir d'ara i per terreny planer, flanquegem el Bony de la Torredella i el Bony del Covil per la seva cara nord-oest, i finalment assolim el Coll de Grau, ja per uns pendents més suaus que les cames agraeixen molt. Un cop aquí, ja només ens quedarà tornar fins al Coll de Ras de Conques i fer l'últim descens a l'ample (Al lloro amb la graveta!!!) per anar a recuperar els vehicles al poble d'Ars que ja no fem avant de la castanya que portem. Ens roda el cap al arribar al poble i ens el remullem una mica a l'abeurador del bestiar per intentar retornar de l'esforç fet....
Hem rodat uns 60 Km aproximadament i pujant i baixant colls hem fet uns +/-2000m de desnivell. És una ruta sense dificultats tècniques, que transcorre per pista forestal en tot moment. Torticulis l'endemà, degut a les magnífiques vistes que hi ha durant tota l'activitat. Mel de romé!!!
Molt bona feina dalt de les bicicletes, ben complementada amb la cervesota de celebració i un bon ranxo a la Borda de Montferrer, on ens hem deleitat amb uns bons cargols a la llauna i uns bons peus de porc guisats amb cargols. Hem fet un bon forat.
Aixeca-la ben amunt Paco!!! ben amunt!!! ben amuuuuunt!!!! xin xin...
![]()
Hem baixat les escales del restaurant aferrats a la barana i bruts enterament: El Francesc Marsal (jefe de jefes), el Juanito Gómez (el Galgo de la Pobla), l'Aleix Panedès i Joe VeriCAT que ha fet carretera per allà a la vora a l'estil feréstegot (Civís, Rabassa, Gallina i Ars). Uns autèntics cracs de la bacicleta i varis.
Matinem força i ens en anem fins a Ars, un bonic poblet de muntanya, rústic a més no poder i amagat a un racó recòndit de les Valls de Valira, on començarem la ruta que ens ha dibuixat el Paco.
Us explico la farra que ens hem fotut.
Enfilem per la pista forestal que puja cap al Coll de Ras de Conques i només començar, el Joan i l'Aleix ja agafen un ritme de motor gasolina molt més fort i alegre, que no pas el nostre (tractorots traient fum). Cadascú fa el que pot per guanyar els 7 Km i els 600m de pujada per la tranquila pista. Sol i sípies, i una lleugera brisa fresca, que fa que les primeres sensacions del dia siguin excel·lents (esperàvem un panorama ple de turbants, shishes i camells). En poca estona passem pel costat del Refugi de Ras de Conques amb una bona flaire de carn a la brasa (sempre s'agraeix) i rodant els últims metres que ens duran a l'encreuament de camins de dalt al coll.
 |
| Refugi de Ras de Conques. Verdor. Foto: Juan Gómez. |
 |
| Pujant per la pista del primer coll del dia, el Coll del Ras de Conques. Foto:Aleix Panadès. |
 |
| Tot l'equip a la capella de Sta.Magdalena. Selfie:Juan Gómez. |
Aprofitem per enquadrar quatre postals amb els telèfons mòbils (s'ho val), mentre agafem aire per pujar cap a la Creu de Bedet (1945m), 6 quilòmetres més amunt i el nostre proper objectiu. -Posa-me'n un altre mestre!!! i quatre cacauets, siusplau... Assolirem aquest coll sense dificultats i amb quatre glops, per unes pendents força agradables i deixant a la nostra dreta, les sencilles i ben col·locades Bordes de Bedet. Al collet fem una ganyipadeta i ens remullem el béc que avui ja veieu que estem assedegats. Estem disfrutant de tot (meteo, ruta, companyia, paisatges,...). Sense distreure'ns gaire, devallem (traient el màxim rendiment als amortidors) fins assolir el riu de l'Olla (1710m). Cal passar el riu i ens remullem les sabates i els mitjons al fer-ho...
Paisatges encisadors, verds, salvatges i ben florits. Estem encantats de pedalar allà al mig embriagats d'aire pur...
Ara ens toca un dels plats forts del dia, l'Hors catégorie de la ruta, el Coll de Conflent. Estem a un dels meus indrets favorits dels Pirineus, sense dubte. A l'estiu hi venim amb la bicicleta de muntanya, a l'hivern hi venim a lliscar-hi amb els esquís. FAN-TÀS-TIC PALLARS!!! en majúscules...
Ràpidament divisem les Bordes de Conflent, perfectament ubicades allà entre prats i amb la seva capella a la part alta de l'agrupació.
A mitja pujada, se m'encèn la llum de la reserva i cal reomplir el dipòsit a base d'ametlles crues 98 octàns i quatre orellanes energètiques, mentre segueixo donant pedals. Bona recuperació per guanyar els 5 Km de pujada exigent d'aquest bonic coll (2180m), que ja fa el número tres. Rampes molt potents en alguns trams d'aquesta pujada que fan que se'ns assequi la boca altra vegada per la calor. Un cop al coll, descansem i guaitem les vistes que tenim a l'altre vessant, amb els pobles d'Òs de Civís (ja començo a veure-hi doble... ) a la part baixa i les pistes forestals que baixen de Pal. Ara ens toca rodar cara avall fins al Coll de l'Aubaga i continuar devallant després, fins a les Bordes de Servellà (1785m). Quan notem que ja hem de fer esforç per pedalar perquè comença a trempar la pista, posem el plat mitjà, agafem aigua i comencem a guanyar el Coll de l'Aquell. Un coll molt estètic i que acaba amb unes boniques zetes (nosaltres també ja en fem alguna), les quals fan aquest tram del recorregut molt distret i vistós, però alhora dur com la cara dels catalans, que som uns provocadors, segons diu la Soraya...
Anem per la quarta copa (coll) del dia i ens comencem a envalentonar i a dir rucades...
-Tira-me'n una altra xicu!!! T'ho pagaré el mes que ve, ok?...
UUUFFFF!!! Per fi arribem a l'Aquell. Ha costat d'arribar-hi.
 |
| Coll de l'Aquell, espectaculars vistes. Foto:Aleix Panadès |
 |
| Assolint el Coll de l'Aquell. Foto: Aleix Panadès |
Li tornem a fotre avall sense gaire coneixement i en pocs minuts guanyarem ja en pujada, el coll d'Ares. A partir d'ara i per terreny planer, flanquegem el Bony de la Torredella i el Bony del Covil per la seva cara nord-oest, i finalment assolim el Coll de Grau, ja per uns pendents més suaus que les cames agraeixen molt. Un cop aquí, ja només ens quedarà tornar fins al Coll de Ras de Conques i fer l'últim descens a l'ample (Al lloro amb la graveta!!!) per anar a recuperar els vehicles al poble d'Ars que ja no fem avant de la castanya que portem. Ens roda el cap al arribar al poble i ens el remullem una mica a l'abeurador del bestiar per intentar retornar de l'esforç fet....
Hem rodat uns 60 Km aproximadament i pujant i baixant colls hem fet uns +/-2000m de desnivell. És una ruta sense dificultats tècniques, que transcorre per pista forestal en tot moment. Torticulis l'endemà, degut a les magnífiques vistes que hi ha durant tota l'activitat. Mel de romé!!!
Molt bona feina dalt de les bicicletes, ben complementada amb la cervesota de celebració i un bon ranxo a la Borda de Montferrer, on ens hem deleitat amb uns bons cargols a la llauna i uns bons peus de porc guisats amb cargols. Hem fet un bon forat.
Aixeca-la ben amunt Paco!!! ben amunt!!! ben amuuuuunt!!!! xin xin...
Hem baixat les escales del restaurant aferrats a la barana i bruts enterament: El Francesc Marsal (jefe de jefes), el Juanito Gómez (el Galgo de la Pobla), l'Aleix Panedès i Joe VeriCAT que ha fet carretera per allà a la vora a l'estil feréstegot (Civís, Rabassa, Gallina i Ars). Uns autèntics cracs de la bacicleta i varis.