"Lo puto Covil"

En Paco arribant a la cota 2400m, sota mateix del pic de Covil.

Em reuneixo amb el jefe a la Pobla de Segur i ens en anem fins a Llavorsí, des d'on treurem el cap a la Vallferrera i farem una bonica i dura pedalada sota un sol envalentonat i sense escrúpols...

Deixem el cotxe aparcat per Llavorsí (820m) i sortim pel marge esquerre del riu per un bonic senderó que ens durà (sense pèrdua) fins a sota mateix de Tírvia (987m). Fem ziga-zagues, pontets de fusta i equilibris en un tram de caminet a l'ombra força entretingut. Pugem al poble de les coques per travessar-lo i agafar el camí del Bosc de Virós a la nostra esquerra, que ens durà en pujada fins una mica abans de l'encreuament de l'ermita de Sant Lliser (1400m) i després, en ràpida baixada arribarem al poble d'Alins (1060m). Tot fent el descens gas a fons, molestem una família de senglars molt simpàtics i amb les crestes engominades, els quals se'ns creuen per davant nostre... Seguim avall sense problemes, sort.
Una vegada arribats al poble, ens remullem el bec a la plaça amb aigua ben fresca i reomplim les botelles arran d'orla que ja ens comença la feina seria. Com a curiositat, em crida molt l'atenció un cartell collonut  a l'entrada de la població, el qual avisa als visitants i diu: Alins és un poble on es pot escoltar el silenci... Bona aquesta!!!

Apa, anem al plat principal... Enfilem per pista de formigó fins a trobar el Barranc de Ribaleris, on girem a la nostra dreta, (deixem el Barranc de Tor al front) i comencem a rodar per les zetes (ZZZZZ) que va fent la muntanya quan encara dorm tapada amb una flassada estampada de bedolls, pinàcies i uns nerets ben florits.
Una ascensió amb pendents forts i constants sense cap descans, en la què en tot moment els ulls del Monteixo i el Norís ens van vigilant a babor de les nostres embarcacions. Fa dies ja, que cap esquiador els hi fa pessigolletes a aquest parell lliscant amb els esquís pels seus lloms... De tant en tant bufa una lleugera brisa d'aire fresc que ens dona ales per continuar...

La Vallferrera amb el Monteixo que volia sortir a la foto.

Cau foc, i cal que anem bevent sovint perquè aquesta pista trempa, i de valent.  Fem una parada a un abeurador de bestiar miraculós que se'ns apareix com un oasis al desert... Ens va anell al dit, doncs hi ha un palmera (pi) a la vora, que ens resguardarà del sol i la calor durant aquesta estona de mossada.
Seguim amunt amb la sang brava que lo Covil no podrà amb nosaltres, ens diem (lamarequeelvaparir).

Entorn inmillorable per pedalar.

Un repetidor, un panell metàl·lic,... Finalment assolim la cota 2400m, que és el punt més alt de la pista, just a sota de "Lo Puto Covil", el camí del qual se'ns ha fet llarg com el compte-enrere perquè torni el blanc al Pirineu. A dalt, una bona congesta que encara aguanta aquest juny de bojos tant exigent.
Ni armilles, ni jaquetes, ni polles en vinagre (extranya expresió)... portem una recalentada de motor important, que l'única cosa que ens passa pel cap són dues cervesotes ben fresques, que ens fotrem a la terrasseta del Gall Fer... Doncs avall que tenim la boca com una espardenya!!! Baixem per una pista força pedregosa i amb llargues rectes fins arribar al refugi amb la llengua fora com dos gossots assedegats.

El jefe assenyalant el punt més alt de la pista que s'intueix allà dalt...

Hi arribem secs, però el guarda fa ens recuperem ràpid de l'esforç i tornem a agafar forces per baixar pels entretinguts senderons que davallen cap al Camí del Bosc de Virós (altra vegada), d'on refarem el camí del matí fins al cotxe. Un bon retorn que es fa molt divertit i lleuger.

Excel·lent activitat a la Vallferrera on hem ciclat per terreny de galls fers, senglars i bèsties vàries... sota la calorosa companyia d'aquest sol, que algú l'ha fet emprenyar durant el mes de maig, de ben segur perquè això no és normal.
Hem passat un dissabte de puta mare amb el Josep i el Paco, dos grans companys.
Hem fet uns 60 Km i uns +/-2000m de desnivell.
Si us aventureu a fer aquesta ruta esmorzeu bé, que la pujada es fa llarga de colons... Que la força us acompanyi!!!