I love Luchonnais

Arribem a Bagnères-de-Luchon i ens en anem de pet a buscar una llibreria de muntanya per comprar topografia, i de pas, mirar si hi ha algun llibre interessant de la zona. I sí!!! Em compro Ski de randonee. Pyrénées centrales, de Pierre Satgé. Fa molt bona pinta!!!


Tot fent una xocolata, tranquilament en un bar de Bagnères, veig diferents itineraris que em fan gràcia, com no, de la guia nova. El carrer està ple de gent, aquest fi de setmana celebren el festival de cinema de Bagnères-de-Luchón. Preguntem per allotjar-nos, i ens diuen que està ple de gom a gom!!!sort que tenim la furgoneta.

Quan hem passat per la vall d'aran amb el cotxe, m'ha semblat que les cares sur estaven molt molt perilloses, doncs hem vist inmenses purgues en diferents zones, i ens decantem per buscar un itinerari nord, i un cop in situ, ja valorarem com estan les condicions pel següent dia. Hi ha unes condicions extranyes amb molta neu per tota la zona.

Al 2011 amb els companys de la bicicleta de carretera (Empty dishes), vam fer la Défi Occitanne, i quan vam passar per la zona del Port de Balès, ja vaig veure que aquells cims de vaques feien goig, i que s'havien de poder fer amb esquis segur.


Finalment triem d'anar a la vall de Bourg Oueil, en concret fem nit a Cires, un bonic poblet, on comença l'itinerari de l'endemà. Faré l'Honteyde 1912m i el Cap de la Lit 1970m, amb un descens orientat al E et N.

Bonic poblet de Cires a la vall de Bourg d'Oueil.

L'endemà surto a les 8h del matí i començo a pujar per la pista forestal que enfila entre un túpit bosc d'avets fins la cota 1650m, on s'acaben les coníferes, i surto a l'ample aresta que em durà a l'Honteyde 1912m. l'aresta està impecable, amb neu dura + un dit de neu polseta a sobre. Faig el cim, i abans de seguir per la llarga aresta cap al Cap de la Lit, decideixo fer un descens ràpid fins on comença el bosc altra cop, i així, aprofitar aquella neu abans que ningú. Descens collonut i molt ràpid, per tornar a posar pells i tornar a pujar, ara si direcció al segon cim de vaques del dia.


Faig una llarga i ampla aresta que em porta fins el Cap de la Lit 1970m. Faig una auto-foto, i em tiro pel dret per unes pales fantàstiques!!! La neu està al punt, amb una capeta de pols mel de romaní.

Aresta del Honteyde, vista en el descens del Cap de la Lit.

Puc disfrutar el descens al màxim fins la cota 1550m, que és quan trobo la traça de pujada del bosc. Aqui, a la pista, la neu està encrostada i plena de traces antigues, que fan molt difícil el control dels esquis, però baixo dignament fins a la Neste d'Oueil, sota el poble mateix de Cires. Jornada completa i solitària per unes contrades suaus, autèntiques i poc concorregudes. Uns 1000m de desnivell (sumant les dues pujades a Honteyde).

GPSTrack

Amb la furgoneta ens arribem a Bourg d'Oueil a xafardejar i pendre algo pel poble, i ens trobem, que han caigut a la carretera unes allaus prou espectaculars. Per sort, la gent de la zona ja hi estan acostumats i ho tenen tot per la mà.


Baixem a Bagnères-de-Luchón a fer una pizza i a donar un tomb pels magnífics parcs que tenen, on hi han arbres enormes i molt característics: Taxodiums distichum, Sequoia giganteum, làrix decidua, Cedrus atlantica,...També s'hi pot veure alguna "xapucilla"!!!




Diumenge, després de consultar al Bureau des guides, intentarem fer el Pla de Montmajou, un cim molt segur i amb un bon descens segons ens diuen.

Ens arribem a veure in situ, com està la pista per pujar a l'Artigue, a l'oficina de turisme de Bagnères ens han dit que no s'hi pot accedir perquè ha caigut un gran allau!!! Al pàrquing de Sode veiem molts cotxes i gent amb esquis que arriben de fer la ruta. Preguntem i resulta que em trobo en Ramon, un amic collonut que viu a la boca sur del túnel de Viella, i ens diu que està bé, però que en els últims metres de descens hi ha algun recadet en forma de rocs, i que l'itinerari des de Sode és una mica "tostón",...
Marxem amb la idea de pujar allà l'endemà. Finalment trobem lloc per dormir a un càmping passat Juzet de Luchon. Agafem un mobile home de lux i acabem de rematar el dia escoltant el Barça amb RAC1 directe, i menjant un bon plat de pasta amb pesto per agafar forces per l'endemà.

Ens aixequem i pugem una mica més amunt del pàrquing de Sode, fins on ens deixa la carretera, perque està tallada. Caminem uns 20 minuts per la carretera i al arribar a l'Artigue ja ens posem els esquis i les raquetes als peus.


Fem una pujada amb Jacques, un home autòcton de la zona, de 63 anys, mecànic dental, molt simpàtic i elegant, al qual acompanya el seu gos. Ens explica moltes coses i faig cim amb ell. La Laura es queda a mig camí i solament estira les cames. El cim és senzill, però té bones pendents per disfrutar en el descens. Són uns 1000m de desnivell, molt ben orientats.

Refugi a peu del Plan de Montmajou

Just davant del pla cim, veiem la Vall de Toran. Fem un mos, i ens tirem ràpid per neu molt bona cap a l'Artigue. Gran descens per una neu de pel.lícula!!! Esquiable al màxim fins baix. La orientació del cim l'ha conservada de primera.

Descans del guerrer mentre espero la raquetera