Esquiades a l'aroma de Couserans

Sortim divendres a primera hora de la tarda (16:00h), perque ens espera un viatge llarg com un dia sense pa. Per engrescar el personal, agafo les tres últimes guies que he comprat d'esqui al pirineu francès, i les col.loco a la guantera, davant de l'acompanyant, i que així, els hi comenci a bullir la sang al Santi i al Marc "lo ganxet menut", els dos companys en l'aventura al Couserans.

Arribem fins a Bossòst d'una tirada, i entrem a sopar una mica i a preguntar per l'estat de les carreteres franceses, doncs hem d'agafar ports de muntanya potents. Entrem en un bar autèntic de poblet, amb molt de bigoti, copes d'anís i quadres de caçadors agafant de les banyes als cèrvols de les fotos.

La furgoneta passa per una segona juventut, i passem el coll de Menté i el Portet d'Aspet com si anéssim amb un esportiu. Al passar per Orgibet, preguntem en un bar si coneixen una gîte que estem buscant, ens contesten que no, però, quan estem a punt de tocar el dos del poble, trobem una parella de gent gran, amb les mans i la cara treballades, que vès per on, són els amos d'una altra gîte. Ens fan una bona oferta, i gràcies al bon nivell de francès del Santi, en cinc minuts ja estem allotjats a la gîte Lapeyre "no frost" d'en Pierre & Jacki d'Orgibet.
Com a bons catalans, la primera nit no engeguem les bombes de calor de la gîte, perque el Kwatt va car, i acabem petant de barres a dins el sac.

Anem a pams, com diu Meritxell Barrionuevo de 8Tv,...

Pic de l'Har des de Mourtis***+/-1500m (+/-200m extres), montée 4h, descens 1h. C'est espectacular!!!
GPSTrack
IGN 1947 OT Aspet/Pic de Mauberme

Dissabte ens aixequem aviat i posem rumb cap al poble de Mourtis, passat Sentein. Sortim de 940m amb els esquis als peus, i per dins un sotabosc d'avellaners, ens els treiem 5 minuts per arribar a unes bordes a 1040m, on ja la neu serà continua, i bona (mel de romaní!!!) fins dalt el cim.


Ja fent els primers metres de pujada, intuïm que serà un itinéraire per recordar, la neu és pols i molt seca i bufa una lleugera briseta que la va mantenint, però sense aixecar-la, ni compactant-la.
 
Obrim la traça, està tot verge amb uns 20/30 cm de neu pols, estem sols com un mussòl, de tant en tant, alguna petjada d'isard, els motors ja estan calents, i el terreny és salvatge i inhòspit, és la jornada perfecte, i no l'estem somiant!!! Aviat assolim el Col de Rous, a 1500m, amb una construcció característica en el coll mateix.

En aquest punt fem un flanqueig delicat per sota d'una pala carregada de neu, els esquis patinen, al escombrar la neu pols i a sota estar gelat. En Marc, ha obert traça des de baix a les cabanes, i segueix, a bon ritme, està fort com el lleixiu, el puta!!!


Passem el flanqueix, i ja encarem, per bones pendents, les amples pales de neu pols, blanques, blanques!!! començant a entrar en el bonic tub que forma l'aresta oest, i que ens acompanyarà gairebé fins a dalt el cim. Aquest tub fa que s'hi conservi molt bé la neu.

Anem passant ara un, ara l'altre, i així ens anem repartint la feina. A en Santi li agrada una traça més dreta, i de més llongitud, i a mi, més planera i amb més girs,... Jo li justifico, dient-li que així no tracem tant la pala, i en el descens, no haurem de trepitjar la traça de pujada (més estètic, avui que estem sols) i ell em fa una rialla de complicitat,... És un veteranot!!!
Segurament la raó és molt més fàcil de deduïr, serà per la diferència de pes entre un i l'altre (Jo, amb 80 Kg llargs, és com si portés un sac de 25Kg d'adob Nitrofoska a l'esquena).

Obrint traça a la Pala / Tub

Passem per sobre de l'aresta oest, que s'acaba just a la pala somital del Pic de l'Har ***. Se'ns obren unes vistes espectaculars a sobre de l'étaing d'araing, on podem resseguir part dels itineraris d'esqui fets per la gent de cegesqui: Montagnes de Comenge e Couserans, i Per terres d'ossos... de Melles a la vall de Toran. Cims com la Serre Haute, La Calabasse, Tuc de Bouc,... Un racó molt molt autèntic i genuï!!!
Cal esmentar, que si hem decidit anar a fer aquest Pic tan espectacular, ha estat per la ressenya de Pierre Satgé, del llibre Ski de randonnée- Pyrénées Centrales, però també va ajudar en la decisió, una foto guapíssima del cim, amb unes traces del descens, del blog Cegesqui.

Pic de l'Har face W amb traces descens. Foto del Blog Cegesqui

Calabasse i Paumade treient el cap darrera.

Arribant al cim

Finalment fem el Pic de l'Har, 2420m. Mengem i ens hidratem, disfrutem de les magnífiques vistes que ens envolten, agafant idees per la sortida de l'endemà i ens preparem per l'espectacular descens amb neu pols melderomaní que ens espera. Ja iniciat el descens, veiem que pugen tres veterans amb cara de contents, aprofitant la nostra traça i ens donen les gràcies pel treball fet. Encara més satisfets, seguim disfrutant de l'espatuflant (mestre J.Robirosa) descens entre crits de:-Romeroooooooo, i depuuuutamaaareeeeeeeee!!! Som collonuuuuts!!!

Marc "Lo menut"

Santi "mestre arrossaire"

Roger "Brutus"

Baixem engrescadíssims fins a la cota 1360m, on decidim de posar pells (Ja n'hi ha prou que patirem,...) i remuntar teòricament fins al coll altra cop. Al coll, estem fortots i pugem una mica més per poder disfrutar els últims 400 m de neu pols.

Descens melderomani entre grans ginebrons

En els últims 200m, fem una baixada tipus "bruto" esquivant avellaners i troncs a tort i dret, per una neu ja transformada i humida.
Jornada exquisita 100%. Inmillorable i somiada diverses vegades.

Al pàrquing trobem els tres francesos, els tres d'uns seixanta anys llargs, que han pujat darrera nostre. Ens recomanen, per l'endemà, d'anar a fer el Barlonguéra o el Trois Comtes per la vall de Riberot, o el Calabasse i Paumade, més al N, per Roeuch. Tots dos itineraris amb decensos encarats al N. Ja decidirem quina activitat farem diumenge, tot degustant un arròs de costella de porc i verdures al'aroma de Couserans (gentilesa d'una boucherie de Castillon), que ens promet per sopar, el mestre de mestres, Santi Santamaria.

Marxem ràpid amb el Marc fins al poble de Portet, per escoltar el Madrid-Barça en un Bar on hi ha Wifi. Desanimats i emprenyats, com no!!! anem a fer una dutxa i una mica de relax a la gîte, que avui ja sembla una sauna. El Marc ha portat un bon vi de Falset i el Santi ens deleita amb els seus dots culinaris, i fa que "lo Menut" es llepi els dits de valent, i no ens dirigeixi la paraula durant 20 minuts, té més gana que coneixement!!! Jo també igual. El foc a terra, ens acompanya durant tot el vespre.



Pic Blanc des del pàrquing de la Cabanne du Pla Lalau ***+/-1700m, montée 5.5h, descens 1.5h.

GPSTrack
IGN 2048 OT Aulus les Bains/Mont Valier 

Finalment ens decantem pel pic des Trois Comtes, a sobre mateix del refugi de Montgarri, però pel vessant francès. Comencem l'itinerari des del pàrquing de la Cabanne du Lalau a 960m. llisquem per una pista forestal per la vall de Riberot fins a trobar les Cascades de les Échelles 1050m, per on remuntem direcció SW per un terreny empinat i abrupte, assegurat el caminet per passamans d'acer que van de primera.


Després d'uns 300m difícils de fer i emprenyadors, sortim al pla on ja s'obren grans esplanades de color blanc, 1500m.

Santi & Marc amb el pic Barlonguéra al fons

Ara toca començar a pujar per fortes pendents seguint la direcció SW fins als 1800m, on girem a l'Est i cap a l'alçada de 2100m veiem i intuïm que la neu no estarà pols com el dia abans. El vent ha fet mal en alçada i ha compactat el mantell deixant-lo tipus ciment portland en molts trams.


Seguim guanyant metres per assolir un primer coll a 2300m aprox, el qual ens fa baixar uns quants metres sense treure pells per fer un llarg flanqueig per vessant S després, i arribar pujant al port de Barlonguéra, 2400m. Les vistes del Mont Valier són magnífiques!!!

Mont Valier a l'esquerra. El gegant del Couserans

Del port de Barloguéra, saltem pel costat est guanyant per damunt el llom, la gran pala que ens dú al Pic Blanc, després de tornar al vessant W. Quan assolim el coll a 2570m, apareix la piràmide des Trois Comtes, més al S, molt pelat per l'efecte vent, i com que si el féssim, hauriem de posar i treure pells, desistim i fem el Pic Blanc 2594m, que ens queda allà mateix. Cim molt xulo, amb una molt bona pala de baixada.

Bon itinerari i millor companyia

Recuperem forces a base d'entrepans i fruita del temps, i avall que fa baixada amb les cames ben calentes amb els desnivells dels dos dies. En el descens, ens trobem la neu molt canviant,...Trams de polseta/pols (A dalt / a partir dels 1900m), i trams de neu ciment-pòrtland, que fan tremolar els lligaments dels sis genolls de l'expedició (en les parts on ha treballat més el vent, cotes mitges).

Part alta del Pic Blanc.

Marc esquiant amb el Mont Valier treient el cap.

Quan arribem al bosc, fem el tram d'eslàlom entre avellaners i la fageda amb esquis per neu transformada, fins arribar a la zona dels passamans, on caminem amb les fustes a la motxila fins al cotxe. (Algú, fa el bruto amb esquis, S). Jornada molt complerta, no tan somiada com l'anterior, però gratificant per la bellesa de la zona, molt  poc concorreguda i per la duresa de l'itinerari, amb quasi 18 Km de longitud. (Pete Mickeal: Yo más fuerte!!! Este equipo, todo corazón!!!)

En el cotxe, tot comentant la jugada, arribem a la conclusió que potser haguéssim trobat més bona neu, si haguérem anat a la zona del Pic de la Calabasse i el Pic Paumade, perque són cims més baixos, on el vent no hi ha tocat pas tant, però marxem molt satisfets de la feina feta. Good job my friends!!!

Pols ben conservada en cotes mitges, baixes.

Baixant del Col de Menté amb la voiture, veiem la placa dedicada a Luís Ocaña. Va perdre el Tour de France del 1974, defensant el maillot jaune, per una forta caiguda durant un vertiginós descens. A coté una fotografia de l'agost de 2011, durant la Défy Occitan amb l'amic i showman Agustínovic.