Ski Sauvage en Andorre

Sortim divendres tarda/vespre i anem a dormir al pàrquing de Sorteny.  Arribem a la 1:00h de la matinada, per culpa d'un accident, segurament d'algun fitipaldi cap de suro, d'aquests que adelanten amb contínua, que ens té parats 1 hora llarga, passat Oliana.

A les 7:00h del matí toca el despertador, i mig endormiscat, noto que em toca una cama de la Laura carinyosament, estic mig sonàmbul encara. Quan vaig per abraçar-la i despertar-la, obro una mica els ulls, i... Veig una barba de 4-5 dies, d'aquelles de color blavós i del tipus Germans Dalton, - Mecasunbreus!!! -Fuig d'aqui!!!, si és Marc "lo menut"!!!

Marc Dalton molt engrescat

Posem pells per segon cop, i remuntem per suaus pendents fins aparèixer a sobre de l'Etang Blaou  2340m, el creuem pel mig per anar a buscar les pales orientades al NO, que ens duràn fins al coll i després fins gairebé dalt al cim, amb els esquis als peus . Fem uns 50 m de caminada entre roques per fer el cim de Thoumasset 2740m. Dia radiant des de que hem fet el Port de Siguer, i ens ha abandonat la boira. Bones vistes del FontBlanca, el Tristaina,... Estem completament sols, esqui salvatge i autènticament genuï.  A dalt el cim, ens abalancem una mica cap al vessant S per veure si es pot baixar directament pel vessant E, però veient la neu que hem trobat fins ara, baixar per aquest costat amb tanta pendent i on fa estona que li toca el sol, ens ho fa repensar. Decidim de baixar pel coll que hem pujat, direcció a l'Étang de la Sabine, per pendents orientades a N-NE, i després ja remuntarem



Comencem el descens, disfrutant d'una neu pols collonuda (10/20cm de neu nova) com haviem previst. Les pales són llargues, i encadenem girs sense parar, cridant càntics i baixant  molt animats fins la cota 2140 aproximadament, molt molt i molt satisfets!!! Fins ara hem triunfat en l'elecció de la zona!!! Molt solitària i salvatge i amb bona orientació per conservar bé la neu. La cara de menut ho diu tot, feliç com un anís, lo puta!!!. Ell em va convèncer amb la frase: - Qui no arrisca, no pisca!!!






Fem una parada, que ja ens la mereixem, per a menjar un entrepà i alguna peça de fruita del temps, que em fa gràcia quan t'ho diuen als restaurants a l'abril i t'estan oferint pomes de l'altre punta de món o de càmara frigorífica!!!.  Quant de farsant!!! Quin país!!! En fi, tornem a la piulada...
"La processó és molt llarga, i el ciri molt curt!!!" com diuen els meus companys de btt de Reus (Vicenç, Ton i Kiko) i cal recuperar forces. Mirem el mapa atentament per no equivocar-nos, doncs encara ens queda molt recorregut i comença a fer força calorota. Per tercer cop, posem pells i guanyem, amb una bona traça de Marc Dalton, el coll que baixa de l'aresta SE del cim de Thoumasset, per fortes pendents i cremant cansalades i sobrants (Unes gotes de suor com a punys). Comencen a aparèixer núvols amenaçadors...

 

Sense treure pells, i amb la boira emprenyant, fem un descens curt, flanquejant per no perdre alçada, pel costat oest de l'Étang de Soulanet, per anar a buscar el Port de Banyell a 2528m al final. Tram delicat per allaus de fusió, que fem, amb el cul apretat al màxim, pel forat del qual, no ens hi passa ni el bigoti d'una gamba (Frase cèlebre de mestre Coco de Baix Mar). Arribem al Port de Banyell, la boira no ens deixa veure res, finalment s'ha acabat de tapar el dia, ja ho havia dit Molina, i comença a nevar. Ens posem les ulleres de ventisca i treiem les pells, i per bona neu, neu pols un pèl humida, ens anem adelantant un a l'altre en el descens, per tenir una referència amb el color vistós de les jaquetes, entre el paisatge totalment blanc (sensació de mareig). A mesura que baixem la boira va marxant, i ja per neu més fonda i més humida, passat el refugi de Rialb, acabem de rematar el fantàstic dia d'esqui, fent els últims girs i arribant davant del cotxe, fins al pàrquing mateix de Sorteny.  ESQUIADA MOLT FINA, JOSEFINA!!!

Activitat feta per Marc Ollé i Roger.