L'activitat comença a les 8:00 h del matí, assegut en una tauleta del Bar Sport, amb una bona esqueixada de bacallà i un "copón" de xampú davant meu. Vist i no vist!!! Sembla que acabi de sortir de Mauthausen!!!. Ambient de Bar mariner autèntic, per començar el dia molt positivament, amb forces i molt en condicions!!!.
A les 9:30h arriben els amics ganxets Joan Jornet i Marcel Borràs amb cotxe, amb el tratge de llums posat i les màquines preparades i engrassades. Els hi he fotut una bona enredada, però cal anar entrenant, que volem fer una marxa cicloturista a Puigcerdà, i aquest any, els quilòmetres que hem fet alguns, brillen per la seva absència!!! Sort de l'esquí... Jo semblo una baldana amb potes, amb aquest vestidet així apretat.
Sortim de Baix a Mar a Torredembarra, després d'inflar les rodes a 8 Kg de pressió. Han quedat dures com la cara d'aquest ministre d'educació espanyol, que sembla que se n'enfoti de nosaltres quan obre la boca.
Anem per feina...
Agafem la N-340 per començar a calentar les cames, i rodar direcció al Vendrell. Fins aquí, aquest tram és lleig amb ganes, i si no vas viu, pot arribar a ser perillós, i tot. Al Vendrell agafem la Tp-2125, una carretera una mica més tranquil·la, per travessar els pobles de: Saifores, el Priorat de Banyeres, Llorenç del Penedès i finalment Sant Jaume dels Domenys. Últims batecs lents del cor i ja enfilem la Collada de les Ventoses 560m, per unes primeres rectes llargues en els primers quilòmetres de la Tp-2442. En Marcel, ha entrenat fort, i se li veu un pedalar ràpid, àgil i amb cames per apretar. Al darrera, xupant roda, com es diu en l'argot ciclista, en Joan i jo vermellots com dos pebrots!!! "Estem més acabats que la falange" ( aquesta frase ja no la diré més, perque crec que actualment n'hi ha més dels que ens pensem!!!) i ens costa seguir el ritme. A partir del tercer quilòmetre, aquest coll guanya amb bellesa i amb duresa.
Aquest any està tot verd i fa molt goig, llàstima de la característica principal d'aquest paisatge típic pre-litoral mediterrani: Les llaunes i els papers de la vora de la carretera!!! Quins collons!!!.
En Joan, que és el que té més bon motor dels tres normalment, avui no està fi (ha esmorzat un iogurt i mitja galeta) i es despenja. En Marcel va primer, tapant-me les bafarades de mestral en cada gir que agafem. S'està desgastant més del compte, i això seria bo per mi, si no fós que vaig com un gos perdiguer amb la llengua fora i no puc dir ni mú!!!
Fem els últims quilòmetres junts fins a coronar aquest bonic coll. A dalt, quatre fotos ràpides, un plàtan i descens fins Aiguaviva, un bonic poble perdut al mig de la muntanya entre vinyes i bosc. En aquest descens molt bones vistes de Montserrat i del poble fantasma de Marmellar, amb la seva característica ermita de Sant Miquel.
A Aiguaviva comença el curt Coll de Cal Magí Vidal 627m, que fem sense problemes per una carretereta que transcorre pel mig de molts camps de fruiters, D'aquí poc, hi haurà unes cireres com el meu cap!!!. A la mateixa carretera, els pagesos en venen a quilos quan és l'època. Coronem, i baixem fins a Can Ferrer de la Cogullada. Entre espectaculars vinyes, del tipus família Montsolís, anem guanyant quilòmetres fins a Rodonyà, on ja per una carretera més ample arribem a Masllorenç, Bonastre, i Roda de Barà. L'últim tram fins Torredembarra, el fem per la N-340 altra cop, ja amb el llum de la reserva encesa. Sembla que estiguem al novembre amb tanta carabassa!!!
Al arribar, quatre estiraments i quatre comentaris de l'activitat, i cadascú cap a casa seva molt satisfet.
Han sortit 80 Km, que hem fet en unes 3 hores, a ritme una mica abaldanat (25km/h). Molt bones sensacions, però!!!
Per tenir més detalls de desnivells, pendents, quilòmetres exactes, etc,... caldrà que visiteu, quan l'actualitzi, el magnífic blog del Marcel Borràs: Collsenbicicleta. Bona feina Marcel·lo!!!
GPSTrack