↧
Com es fa el test de la Columna Estesa (ECT)?
↧
Com fer el control de DVA (detector de víctimes d'allaus)
↧
↧
I love Luchonnais
Arribem a Bagnères-de-Luchon i ens en anem de pet a buscar una llibreria de muntanya per comprar topografia, i de pas, mirar si hi ha algun llibre interessant de la zona. I sí!!! Em compro Ski de randonee. Pyrénées centrales, de Pierre Satgé. Fa molt bona pinta!!!
![]()
![]()
Tot fent una xocolata, tranquilament en un bar de Bagnères, veig diferents itineraris que em fan gràcia, com no, de la guia nova. El carrer està ple de gent, aquest fi de setmana celebren el festival de cinema de Bagnères-de-Luchón. Preguntem per allotjar-nos, i ens diuen que està ple de gom a gom!!!sort que tenim la furgoneta.
Quan hem passat per la vall d'aran amb el cotxe, m'ha semblat que les cares sur estaven molt molt perilloses, doncs hem vist inmenses purgues en diferents zones, i ens decantem per buscar un itinerari nord, i un cop in situ, ja valorarem com estan les condicions pel següent dia. Hi ha unes condicions extranyes amb molta neu per tota la zona.
Al 2011 amb els companys de la bicicleta de carretera (Empty dishes), vam fer la Défi Occitanne, i quan vam passar per la zona del Port de Balès, ja vaig veure que aquells cims de vaques feien goig, i que s'havien de poder fer amb esquis segur.
![]()
![]()
Finalment triem d'anar a la vall de Bourg Oueil, en concret fem nit a Cires, un bonic poblet, on comença l'itinerari de l'endemà. Faré l'Honteyde 1912m i el Cap de la Lit 1970m, amb un descens orientat al E et N.
L'endemà surto a les 8h del matí i començo a pujar per la pista forestal que enfila entre un túpit bosc d'avets fins la cota 1650m, on s'acaben les coníferes, i surto a l'ample aresta que em durà a l'Honteyde 1912m. l'aresta està impecable, amb neu dura + un dit de neu polseta a sobre. Faig el cim, i abans de seguir per la llarga aresta cap al Cap de la Lit, decideixo fer un descens ràpid fins on comença el bosc altra cop, i així, aprofitar aquella neu abans que ningú. Descens collonut i molt ràpid, per tornar a posar pells i tornar a pujar, ara si direcció al segon cim de vaques del dia.
![]()
![]()
![]()
Faig una llarga i ampla aresta que em porta fins el Cap de la Lit 1970m. Faig una auto-foto, i em tiro pel dret per unes pales fantàstiques!!! La neu està al punt, amb una capeta de pols mel de romaní.
![]()
![]()
![]()
Puc disfrutar el descens al màxim fins la cota 1550m, que és quan trobo la traça de pujada del bosc. Aqui, a la pista, la neu està encrostada i plena de traces antigues, que fan molt difícil el control dels esquis, però baixo dignament fins a la Neste d'Oueil, sota el poble mateix de Cires. Jornada completa i solitària per unes contrades suaus, autèntiques i poc concorregudes. Uns 1000m de desnivell (sumant les dues pujades a Honteyde).
GPSTrack
Amb la furgoneta ens arribem a Bourg d'Oueil a xafardejar i pendre algo pel poble, i ens trobem, que han caigut a la carretera unes allaus prou espectaculars. Per sort, la gent de la zona ja hi estan acostumats i ho tenen tot per la mà.
![]()
![]()
Baixem a Bagnères-de-Luchón a fer una pizza i a donar un tomb pels magnífics parcs que tenen, on hi han arbres enormes i molt característics: Taxodiums distichum, Sequoia giganteum, làrix decidua, Cedrus atlantica,...També s'hi pot veure alguna "xapucilla"!!!
![]()
![]()
![]()
Diumenge, després de consultar al Bureau des guides, intentarem fer el Pla de Montmajou, un cim molt segur i amb un bon descens segons ens diuen.
Ens arribem a veure in situ, com està la pista per pujar a l'Artigue, a l'oficina de turisme de Bagnères ens han dit que no s'hi pot accedir perquè ha caigut un gran allau!!! Al pàrquing de Sode veiem molts cotxes i gent amb esquis que arriben de fer la ruta. Preguntem i resulta que em trobo en Ramon, un amic collonut que viu a la boca sur del túnel de Viella, i ens diu que està bé, però que en els últims metres de descens hi ha algun recadet en forma de rocs, i que l'itinerari des de Sode és una mica "tostón",...
Marxem amb la idea de pujar allà l'endemà. Finalment trobem lloc per dormir a un càmping passat Juzet de Luchon. Agafem un mobile home de lux i acabem de rematar el dia escoltant el Barça amb RAC1 directe, i menjant un bon plat de pasta amb pesto per agafar forces per l'endemà.
Ens aixequem i pugem una mica més amunt del pàrquing de Sode, fins on ens deixa la carretera, perque està tallada. Caminem uns 20 minuts per la carretera i al arribar a l'Artigue ja ens posem els esquis i les raquetes als peus.
![]()
![]()
![]()
Fem una pujada amb Jacques, un home autòcton de la zona, de 63 anys, mecànic dental, molt simpàtic i elegant, al qual acompanya el seu gos. Ens explica moltes coses i faig cim amb ell. La Laura es queda a mig camí i solament estira les cames. El cim és senzill, però té bones pendents per disfrutar en el descens. Són uns 1000m de desnivell, molt ben orientats.
![]()
![]()
![]()
Just davant del pla cim, veiem la Vall de Toran. Fem un mos, i ens tirem ràpid per neu molt bona cap a l'Artigue. Gran descens per una neu de pel.lícula!!! Esquiable al màxim fins baix. La orientació del cim l'ha conservada de primera.
![]()
![]()
![]()
Tot fent una xocolata, tranquilament en un bar de Bagnères, veig diferents itineraris que em fan gràcia, com no, de la guia nova. El carrer està ple de gent, aquest fi de setmana celebren el festival de cinema de Bagnères-de-Luchón. Preguntem per allotjar-nos, i ens diuen que està ple de gom a gom!!!sort que tenim la furgoneta.
Quan hem passat per la vall d'aran amb el cotxe, m'ha semblat que les cares sur estaven molt molt perilloses, doncs hem vist inmenses purgues en diferents zones, i ens decantem per buscar un itinerari nord, i un cop in situ, ja valorarem com estan les condicions pel següent dia. Hi ha unes condicions extranyes amb molta neu per tota la zona.
Al 2011 amb els companys de la bicicleta de carretera (Empty dishes), vam fer la Défi Occitanne, i quan vam passar per la zona del Port de Balès, ja vaig veure que aquells cims de vaques feien goig, i que s'havien de poder fer amb esquis segur.
Finalment triem d'anar a la vall de Bourg Oueil, en concret fem nit a Cires, un bonic poblet, on comença l'itinerari de l'endemà. Faré l'Honteyde 1912m i el Cap de la Lit 1970m, amb un descens orientat al E et N.
 |
| Bonic poblet de Cires a la vall de Bourg d'Oueil. |
Faig una llarga i ampla aresta que em porta fins el Cap de la Lit 1970m. Faig una auto-foto, i em tiro pel dret per unes pales fantàstiques!!! La neu està al punt, amb una capeta de pols mel de romaní.
 |
| Aresta del Honteyde, vista en el descens del Cap de la Lit. |
GPSTrack
Amb la furgoneta ens arribem a Bourg d'Oueil a xafardejar i pendre algo pel poble, i ens trobem, que han caigut a la carretera unes allaus prou espectaculars. Per sort, la gent de la zona ja hi estan acostumats i ho tenen tot per la mà.
Baixem a Bagnères-de-Luchón a fer una pizza i a donar un tomb pels magnífics parcs que tenen, on hi han arbres enormes i molt característics: Taxodiums distichum, Sequoia giganteum, làrix decidua, Cedrus atlantica,...També s'hi pot veure alguna "xapucilla"!!!
Diumenge, després de consultar al Bureau des guides, intentarem fer el Pla de Montmajou, un cim molt segur i amb un bon descens segons ens diuen.
Ens arribem a veure in situ, com està la pista per pujar a l'Artigue, a l'oficina de turisme de Bagnères ens han dit que no s'hi pot accedir perquè ha caigut un gran allau!!! Al pàrquing de Sode veiem molts cotxes i gent amb esquis que arriben de fer la ruta. Preguntem i resulta que em trobo en Ramon, un amic collonut que viu a la boca sur del túnel de Viella, i ens diu que està bé, però que en els últims metres de descens hi ha algun recadet en forma de rocs, i que l'itinerari des de Sode és una mica "tostón",...
Marxem amb la idea de pujar allà l'endemà. Finalment trobem lloc per dormir a un càmping passat Juzet de Luchon. Agafem un mobile home de lux i acabem de rematar el dia escoltant el Barça amb RAC1 directe, i menjant un bon plat de pasta amb pesto per agafar forces per l'endemà.
Ens aixequem i pugem una mica més amunt del pàrquing de Sode, fins on ens deixa la carretera, perque està tallada. Caminem uns 20 minuts per la carretera i al arribar a l'Artigue ja ens posem els esquis i les raquetes als peus.
Fem una pujada amb Jacques, un home autòcton de la zona, de 63 anys, mecànic dental, molt simpàtic i elegant, al qual acompanya el seu gos. Ens explica moltes coses i faig cim amb ell. La Laura es queda a mig camí i solament estira les cames. El cim és senzill, però té bones pendents per disfrutar en el descens. Són uns 1000m de desnivell, molt ben orientats.
 |
| Refugi a peu del Plan de Montmajou |
 |
| Descans del guerrer mentre espero la raquetera |
Com que tenim dos dies de mobile home, i ens quedarem fins dilluns, decidim de demanar consell a Jacques, i que ens recomani un restaurant típic per fer un sopar degustació representatiu de la zona Luchonnais. Ens envia a la Ferme d'Espiau a Bilheres i ens fotem les botes,...
De primer ens van portar l'apperitive típic, i quatre torrades per sucar en una salsa potent casolana, després una sopa exquisita de llegums, una bona amanida amb llardons i formatjot, i de plat fort, cansalada i costelles de porc a la brasa amb unes patates amb all i julivert. Dos bons sorbets de mango i llimona per tirar avall i cap a dormir ben satisfets. 20-25euros/persona.
I love Luchonnais!!!
Activitat feta amb Laura Mercadé.
↧
Esquiades a l'aroma de Couserans
Sortim divendres a primera hora de la tarda (16:00h), perque ens espera un viatge llarg com un dia sense pa. Per engrescar el personal, agafo les tres últimes guies que he comprat d'esqui al pirineu francès, i les col.loco a la guantera, davant de l'acompanyant, i que així, els hi comenci a bullir la sang al Santi i al Marc "lo ganxet menut", els dos companys en l'aventura al Couserans.
Arribem fins a Bossòst d'una tirada, i entrem a sopar una mica i a preguntar per l'estat de les carreteres franceses, doncs hem d'agafar ports de muntanya potents. Entrem en un bar autèntic de poblet, amb molt de bigoti, copes d'anís i quadres de caçadors agafant de les banyes als cèrvols de les fotos.
La furgoneta passa per una segona juventut, i passem el coll de Menté i el Portet d'Aspet com si anéssim amb un esportiu. Al passar per Orgibet, preguntem en un bar si coneixen una gîte que estem buscant, ens contesten que no, però, quan estem a punt de tocar el dos del poble, trobem una parella de gent gran, amb les mans i la cara treballades, que vès per on, són els amos d'una altra gîte. Ens fan una bona oferta, i gràcies al bon nivell de francès del Santi, en cinc minuts ja estem allotjats a la gîte Lapeyre "no frost" d'en Pierre & Jacki d'Orgibet.
Com a bons catalans, la primera nit no engeguem les bombes de calor de la gîte, perque el Kwatt va car, i acabem petant de barres a dins el sac.
Anem a pams, com diu Meritxell Barrionuevo de 8Tv,...
Pic de l'Har des de Mourtis***+/-1500m (+/-200m extres), montée 4h, descens 1h. C'est espectacular!!!
GPSTrack
IGN 1947 OT Aspet/Pic de Mauberme
Dissabte ens aixequem aviat i posem rumb cap al poble de Mourtis, passat Sentein. Sortim de 940m amb els esquis als peus, i per dins un sotabosc d'avellaners, ens els treiem 5 minuts per arribar a unes bordes a 1040m, on ja la neu serà continua, i bona (mel de romaní!!!) fins dalt el cim.
![]()
![]()
Ja fent els primers metres de pujada, intuïm que serà un itinéraire per recordar, la neu és pols i molt seca i bufa una lleugera briseta que la va mantenint, però sense aixecar-la, ni compactant-la.
![]()
![]()
Obrim la traça, està tot verge amb uns 20/30 cm de neu pols, estem sols com un mussòl, de tant en tant, alguna petjada d'isard, els motors ja estan calents, i el terreny és salvatge i inhòspit, és la jornada perfecte, i no l'estem somiant!!! Aviat assolim el Col de Rous, a 1500m, amb una construcció característica en el coll mateix.
En aquest punt fem un flanqueig delicat per sota d'una pala carregada de neu, els esquis patinen, al escombrar la neu pols i a sota estar gelat. En Marc, ha obert traça des de baix a les cabanes, i segueix, a bon ritme, està fort com el lleixiu, el puta!!!
![]()
![]()
![]()
Passem el flanqueix, i ja encarem, per bones pendents, les amples pales de neu pols, blanques, blanques!!! començant a entrar en el bonic tub que forma l'aresta oest, i que ens acompanyarà gairebé fins a dalt el cim. Aquest tub fa que s'hi conservi molt bé la neu.
Anem passant ara un, ara l'altre, i així ens anem repartint la feina. A en Santi li agrada una traça més dreta, i de més llongitud, i a mi, més planera i amb més girs,... Jo li justifico, dient-li que així no tracem tant la pala, i en el descens, no haurem de trepitjar la traça de pujada (més estètic, avui que estem sols) i ell em fa una rialla de complicitat,... És un veteranot!!!
Segurament la raó és molt més fàcil de deduïr, serà per la diferència de pes entre un i l'altre (Jo, amb 80 Kg llargs, és com si portés un sac de 25Kg d'adob Nitrofoska a l'esquena).
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
Passem per sobre de l'aresta oest, que s'acaba just a la pala somital del Pic de l'Har ***. Se'ns obren unes vistes espectaculars a sobre de l'étaing d'araing, on podem resseguir part dels itineraris d'esqui fets per la gent de cegesqui: Montagnes de Comenge e Couserans, i Per terres d'ossos... de Melles a la vall de Toran. Cims com la Serre Haute, La Calabasse, Tuc de Bouc,... Un racó molt molt autèntic i genuï!!!
Cal esmentar, que si hem decidit anar a fer aquest Pic tan espectacular, ha estat per la ressenya de Pierre Satgé, del llibre Ski de randonnée- Pyrénées Centrales, però també va ajudar en la decisió, una foto guapíssima del cim, amb unes traces del descens, del blog Cegesqui.
Finalment fem el Pic de l'Har, 2420m. Mengem i ens hidratem, disfrutem de les magnífiques vistes que ens envolten, agafant idees per la sortida de l'endemà i ens preparem per l'espectacular descens amb neu pols melderomaní que ens espera. Ja iniciat el descens, veiem que pugen tres veterans amb cara de contents, aprofitant la nostra traça i ens donen les gràcies pel treball fet. Encara més satisfets, seguim disfrutant de l'espatuflant (mestre J.Robirosa) descens entre crits de:-Romeroooooooo, i depuuuutamaaareeeeeeeee!!! Som collonuuuuts!!!
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
Baixem engrescadíssims fins a la cota 1360m, on decidim de posar pells (Ja n'hi ha prou que patirem,...) i remuntar teòricament fins al coll altra cop. Al coll, estem fortots i pugem una mica més per poder disfrutar els últims 400 m de neu pols.
En els últims 200m, fem una baixada tipus "bruto" esquivant avellaners i troncs a tort i dret, per una neu ja transformada i humida.
Jornada exquisita 100%. Inmillorable i somiada diverses vegades.
Al pàrquing trobem els tres francesos, els tres d'uns seixanta anys llargs, que han pujat darrera nostre. Ens recomanen, per l'endemà, d'anar a fer el Barlonguéra o el Trois Comtes per la vall de Riberot, o el Calabasse i Paumade, més al N, per Roeuch. Tots dos itineraris amb decensos encarats al N. Ja decidirem quina activitat farem diumenge, tot degustant un arròs de costella de porc i verdures al'aroma de Couserans (gentilesa d'una boucherie de Castillon), que ens promet per sopar, el mestre de mestres, Santi Santamaria.
Marxem ràpid amb el Marc fins al poble de Portet, per escoltar el Madrid-Barça en un Bar on hi ha Wifi. Desanimats i emprenyats, com no!!! anem a fer una dutxa i una mica de relax a la gîte, que avui ja sembla una sauna. El Marc ha portat un bon vi de Falset i el Santi ens deleita amb els seus dots culinaris, i fa que "lo Menut" es llepi els dits de valent, i no ens dirigeixi la paraula durant 20 minuts, té més gana que coneixement!!! Jo també igual. El foc a terra, ens acompanya durant tot el vespre.
![]()
![]()
![]()
![]()
Pic Blanc des del pàrquing de la Cabanne du Pla Lalau ***+/-1700m, montée 5.5h, descens 1.5h.
GPSTrack
IGN 2048 OT Aulus les Bains/Mont Valier
Finalment ens decantem pel pic des Trois Comtes, a sobre mateix del refugi de Montgarri, però pel vessant francès. Comencem l'itinerari des del pàrquing de la Cabanne du Lalau a 960m. llisquem per una pista forestal per la vall de Riberot fins a trobar les Cascades de les Échelles 1050m, per on remuntem direcció SW per un terreny empinat i abrupte, assegurat el caminet per passamans d'acer que van de primera.
![]()
![]()
![]()
![]()
Després d'uns 300m difícils de fer i emprenyadors, sortim al pla on ja s'obren grans esplanades de color blanc, 1500m.
Ara toca començar a pujar per fortes pendents seguint la direcció SW fins als 1800m, on girem a l'Est i cap a l'alçada de 2100m veiem i intuïm que la neu no estarà pols com el dia abans. El vent ha fet mal en alçada i ha compactat el mantell deixant-lo tipus ciment portland en molts trams.
![]()
![]()
Seguim guanyant metres per assolir un primer coll a 2300m aprox, el qual ens fa baixar uns quants metres sense treure pells per fer un llarg flanqueig per vessant S després, i arribar pujant al port de Barlonguéra, 2400m. Les vistes del Mont Valier són magnífiques!!!
![]()
![]()
![]()
![]()
Del port de Barloguéra, saltem pel costat est guanyant per damunt el llom, la gran pala que ens dú al Pic Blanc, després de tornar al vessant W. Quan assolim el coll a 2570m, apareix la piràmide des Trois Comtes, més al S, molt pelat per l'efecte vent, i com que si el féssim, hauriem de posar i treure pells, desistim i fem el Pic Blanc 2594m, que ens queda allà mateix. Cim molt xulo, amb una molt bona pala de baixada.
![]()
![]()
![]()
Recuperem forces a base d'entrepans i fruita del temps, i avall que fa baixada amb les cames ben calentes amb els desnivells dels dos dies. En el descens, ens trobem la neu molt canviant,...Trams de polseta/pols (A dalt / a partir dels 1900m), i trams de neu ciment-pòrtland, que fan tremolar els lligaments dels sis genolls de l'expedició (en les parts on ha treballat més el vent, cotes mitges).
Quan arribem al bosc, fem el tram d'eslàlom entre avellaners i la fageda amb esquis per neu transformada, fins arribar a la zona dels passamans, on caminem amb les fustes a la motxila fins al cotxe. (Algú, fa el bruto amb esquis, S). Jornada molt complerta, no tan somiada com l'anterior, però gratificant per la bellesa de la zona, molt poc concorreguda i per la duresa de l'itinerari, amb quasi 18 Km de longitud. (Pete Mickeal: Yo más fuerte!!! Este equipo, todo corazón!!!)
En el cotxe, tot comentant la jugada, arribem a la conclusió que potser haguéssim trobat més bona neu, si haguérem anat a la zona del Pic de la Calabasse i el Pic Paumade, perque són cims més baixos, on el vent no hi ha tocat pas tant, però marxem molt satisfets de la feina feta. Good job my friends!!!
Baixant del Col de Menté amb la voiture, veiem la placa dedicada a Luís Ocaña. Va perdre el Tour de France del 1974, defensant el maillot jaune, per una forta caiguda durant un vertiginós descens. A coté una fotografia de l'agost de 2011, durant la Défy Occitan amb l'amic i showman Agustínovic.
![]()
![]()
Arribem fins a Bossòst d'una tirada, i entrem a sopar una mica i a preguntar per l'estat de les carreteres franceses, doncs hem d'agafar ports de muntanya potents. Entrem en un bar autèntic de poblet, amb molt de bigoti, copes d'anís i quadres de caçadors agafant de les banyes als cèrvols de les fotos.
La furgoneta passa per una segona juventut, i passem el coll de Menté i el Portet d'Aspet com si anéssim amb un esportiu. Al passar per Orgibet, preguntem en un bar si coneixen una gîte que estem buscant, ens contesten que no, però, quan estem a punt de tocar el dos del poble, trobem una parella de gent gran, amb les mans i la cara treballades, que vès per on, són els amos d'una altra gîte. Ens fan una bona oferta, i gràcies al bon nivell de francès del Santi, en cinc minuts ja estem allotjats a la gîte Lapeyre "no frost" d'en Pierre & Jacki d'Orgibet.
Com a bons catalans, la primera nit no engeguem les bombes de calor de la gîte, perque el Kwatt va car, i acabem petant de barres a dins el sac.
Anem a pams, com diu Meritxell Barrionuevo de 8Tv,...
Pic de l'Har des de Mourtis***+/-1500m (+/-200m extres), montée 4h, descens 1h. C'est espectacular!!!
GPSTrack
IGN 1947 OT Aspet/Pic de Mauberme
Dissabte ens aixequem aviat i posem rumb cap al poble de Mourtis, passat Sentein. Sortim de 940m amb els esquis als peus, i per dins un sotabosc d'avellaners, ens els treiem 5 minuts per arribar a unes bordes a 1040m, on ja la neu serà continua, i bona (mel de romaní!!!) fins dalt el cim.
Ja fent els primers metres de pujada, intuïm que serà un itinéraire per recordar, la neu és pols i molt seca i bufa una lleugera briseta que la va mantenint, però sense aixecar-la, ni compactant-la.
Obrim la traça, està tot verge amb uns 20/30 cm de neu pols, estem sols com un mussòl, de tant en tant, alguna petjada d'isard, els motors ja estan calents, i el terreny és salvatge i inhòspit, és la jornada perfecte, i no l'estem somiant!!! Aviat assolim el Col de Rous, a 1500m, amb una construcció característica en el coll mateix.
En aquest punt fem un flanqueig delicat per sota d'una pala carregada de neu, els esquis patinen, al escombrar la neu pols i a sota estar gelat. En Marc, ha obert traça des de baix a les cabanes, i segueix, a bon ritme, està fort com el lleixiu, el puta!!!
Passem el flanqueix, i ja encarem, per bones pendents, les amples pales de neu pols, blanques, blanques!!! començant a entrar en el bonic tub que forma l'aresta oest, i que ens acompanyarà gairebé fins a dalt el cim. Aquest tub fa que s'hi conservi molt bé la neu.
Anem passant ara un, ara l'altre, i així ens anem repartint la feina. A en Santi li agrada una traça més dreta, i de més llongitud, i a mi, més planera i amb més girs,... Jo li justifico, dient-li que així no tracem tant la pala, i en el descens, no haurem de trepitjar la traça de pujada (més estètic, avui que estem sols) i ell em fa una rialla de complicitat,... És un veteranot!!!
Segurament la raó és molt més fàcil de deduïr, serà per la diferència de pes entre un i l'altre (Jo, amb 80 Kg llargs, és com si portés un sac de 25Kg d'adob Nitrofoska a l'esquena).
 |
| Obrint traça a la Pala / Tub |
Passem per sobre de l'aresta oest, que s'acaba just a la pala somital del Pic de l'Har ***. Se'ns obren unes vistes espectaculars a sobre de l'étaing d'araing, on podem resseguir part dels itineraris d'esqui fets per la gent de cegesqui: Montagnes de Comenge e Couserans, i Per terres d'ossos... de Melles a la vall de Toran. Cims com la Serre Haute, La Calabasse, Tuc de Bouc,... Un racó molt molt autèntic i genuï!!!
Cal esmentar, que si hem decidit anar a fer aquest Pic tan espectacular, ha estat per la ressenya de Pierre Satgé, del llibre Ski de randonnée- Pyrénées Centrales, però també va ajudar en la decisió, una foto guapíssima del cim, amb unes traces del descens, del blog Cegesqui.
 |
| Pic de l'Har face W amb traces descens. Foto del Blog Cegesqui |
 |
| Calabasse i Paumade treient el cap darrera. |
 |
| Arribant al cim |
Finalment fem el Pic de l'Har, 2420m. Mengem i ens hidratem, disfrutem de les magnífiques vistes que ens envolten, agafant idees per la sortida de l'endemà i ens preparem per l'espectacular descens amb neu pols melderomaní que ens espera. Ja iniciat el descens, veiem que pugen tres veterans amb cara de contents, aprofitant la nostra traça i ens donen les gràcies pel treball fet. Encara més satisfets, seguim disfrutant de l'espatuflant (mestre J.Robirosa) descens entre crits de:-Romeroooooooo, i depuuuutamaaareeeeeeeee!!! Som collonuuuuts!!!
 |
| Marc "Lo menut" |
 |
| Santi "mestre arrossaire" |
 |
Roger "Brutus"  |
Baixem engrescadíssims fins a la cota 1360m, on decidim de posar pells (Ja n'hi ha prou que patirem,...) i remuntar teòricament fins al coll altra cop. Al coll, estem fortots i pugem una mica més per poder disfrutar els últims 400 m de neu pols.
 |
| Descens melderomani entre grans ginebrons |
Jornada exquisita 100%. Inmillorable i somiada diverses vegades.
Al pàrquing trobem els tres francesos, els tres d'uns seixanta anys llargs, que han pujat darrera nostre. Ens recomanen, per l'endemà, d'anar a fer el Barlonguéra o el Trois Comtes per la vall de Riberot, o el Calabasse i Paumade, més al N, per Roeuch. Tots dos itineraris amb decensos encarats al N. Ja decidirem quina activitat farem diumenge, tot degustant un arròs de costella de porc i verdures al'aroma de Couserans (gentilesa d'una boucherie de Castillon), que ens promet per sopar, el mestre de mestres, Santi Santamaria.
Marxem ràpid amb el Marc fins al poble de Portet, per escoltar el Madrid-Barça en un Bar on hi ha Wifi. Desanimats i emprenyats, com no!!! anem a fer una dutxa i una mica de relax a la gîte, que avui ja sembla una sauna. El Marc ha portat un bon vi de Falset i el Santi ens deleita amb els seus dots culinaris, i fa que "lo Menut" es llepi els dits de valent, i no ens dirigeixi la paraula durant 20 minuts, té més gana que coneixement!!! Jo també igual. El foc a terra, ens acompanya durant tot el vespre.
Pic Blanc des del pàrquing de la Cabanne du Pla Lalau ***+/-1700m, montée 5.5h, descens 1.5h.
GPSTrack
IGN 2048 OT Aulus les Bains/Mont Valier
Finalment ens decantem pel pic des Trois Comtes, a sobre mateix del refugi de Montgarri, però pel vessant francès. Comencem l'itinerari des del pàrquing de la Cabanne du Lalau a 960m. llisquem per una pista forestal per la vall de Riberot fins a trobar les Cascades de les Échelles 1050m, per on remuntem direcció SW per un terreny empinat i abrupte, assegurat el caminet per passamans d'acer que van de primera.
Després d'uns 300m difícils de fer i emprenyadors, sortim al pla on ja s'obren grans esplanades de color blanc, 1500m.
 |
| Santi & Marc amb el pic Barlonguéra al fons |
Seguim guanyant metres per assolir un primer coll a 2300m aprox, el qual ens fa baixar uns quants metres sense treure pells per fer un llarg flanqueig per vessant S després, i arribar pujant al port de Barlonguéra, 2400m. Les vistes del Mont Valier són magnífiques!!!
 |
| Mont Valier a l'esquerra. El gegant del Couserans |
 |
| Bon itinerari i millor companyia |
 |
| Part alta del Pic Blanc. |
 |
| Marc esquiant amb el Mont Valier treient el cap. |
En el cotxe, tot comentant la jugada, arribem a la conclusió que potser haguéssim trobat més bona neu, si haguérem anat a la zona del Pic de la Calabasse i el Pic Paumade, perque són cims més baixos, on el vent no hi ha tocat pas tant, però marxem molt satisfets de la feina feta. Good job my friends!!!
 |
| Pols ben conservada en cotes mitges, baixes. |
Activitat feta per Santi Brullas, Marc Ollé i Roger.
↧
Ski Sauvage en Andorre
A les 7:00h del matí toca el despertador, i mig endormiscat, noto que em toca una cama de la Laura carinyosament, estic mig sonàmbul encara. Quan vaig per abraçar-la i despertar-la, obro una mica els ulls, i... Veig una barba de 4-5 dies, d'aquelles de color blavós i del tipus Germans Dalton, - Mecasunbreus!!! -Fuig d'aqui!!!, si és Marc "lo menut"!!!
Thoumasset pel port de Siguer i port de Banyell*** +/-1530m, 15.5 Km, 6h aprox.
Esmorzem fort, i a les 8:15h enfilem per la vall de Rialb amb els esquis als peus des del cotxe. La neu, a la part baixa de la vall és humida, i han caigut durant la nit un parell o tres de dits de neu nova. Passem la Cabana de Rialb, i una mica més endavant girem cap al NE per encarar el Port de Siguer entre una boira que comença a ser potent, i que ens fa agafar el mapa i el Gps diverses vegades perque no veiem res. El Marc comença molt fort i s'escapa uns metres endavant, sembla que li hagin fregat un bitxo pel cul!!! Al arribar dalt el port de Siguer 2396m, escampa la boira i ens apareix un paisatge espatuflant al vessant francès. El primer descens és per neu pols fresca, són uns 200m que ja ens fan disfrutar de valent. Comencem molt bé el dia, i això, que a cota més baixa feia força calor a primera hora.
 |
| Marc Dalton molt engrescat |
Comencem el descens, disfrutant d'una neu pols collonuda (10/20cm de neu nova) com haviem previst. Les pales són llargues, i encadenem girs sense parar, cridant càntics i baixant molt animats fins la cota 2140 aproximadament, molt molt i molt satisfets!!! Fins ara hem triunfat en l'elecció de la zona!!! Molt solitària i salvatge i amb bona orientació per conservar bé la neu. La cara de menut ho diu tot, feliç com un anís, lo puta!!!. Ell em va convèncer amb la frase: - Qui no arrisca, no pisca!!!
Fem una parada, que ja ens la mereixem, per a menjar un entrepà i alguna peça de fruita del temps, que em fa gràcia quan t'ho diuen als restaurants a l'abril i t'estan oferint pomes de l'altre punta de món o de càmara frigorífica!!!. Quant de farsant!!! Quin país!!! En fi, tornem a la piulada...
"La processó és molt llarga, i el ciri molt curt!!!" com diuen els meus companys de btt de Reus (Vicenç, Ton i Kiko) i cal recuperar forces. Mirem el mapa atentament per no equivocar-nos, doncs encara ens queda molt recorregut i comença a fer força calorota. Per tercer cop, posem pells i guanyem, amb una bona traça de Marc Dalton, el coll que baixa de l'aresta SE del cim de Thoumasset, per fortes pendents i cremant cansalades i sobrants (Unes gotes de suor com a punys). Comencen a aparèixer núvols amenaçadors...
Activitat feta per Marc Ollé i Roger.
↧
↧
Jumangi al Pic de Moredo
Dissabte a la tarda, després d'anar a un curs a Barcelona, estic encès com una teia i em bull la sang!!! La setmana passada vam estar a la boda del Jordi i la Traudel, on ens ho vam passar molt bé!!!, però dues setmanes sense pujar al Pirineu, amb les condicions que hi han...
Truco al Jordi Russinyol "Russi", amic de la universitat, i ara, guarda del Refugi del Gerdar, per preguntar-li si sap com estan les condicions a la zona d'Alòs d'Isil, en concret al Pic de Moredo. Em diu que aquesta setmana hi han anat uns companys seus, i que van pujar un tros de pista forestal amb el cotxe...
Doncs fot-lee que és de Reus!!! truco al Richi, que sé que està a Esterri amb la família, i li faig una oferta, que no pot rebutjar (més aviat li foto una enredada).
A les 18:00h, ja estic comprant una coca de formatge amb pernil dolç i un pa d'espelta, a la fantàstica pastisseria Rosa Serra d'Artesa de Segre. A les 20:15h, arribo a Esterri d'Àneu, a casa de l'Arnau, la Laura, la Sònia i el Richi. Abans d'entrar al poble, s'em creua al mig de la carretera, un isard desorientat, el qual espanto amb una bona pitada perque marxi cagant llets!!!. A les 21:30h, estic disfrutant d'una sépia amb patates exquisita, cuinada per la Sònia i de postres maduixes amb nata, i unes llepoleríes vàries del Rixi Wixi. Tracte inmillorable!!! Finalment, a les 11:30h, tanco els ulls dintre el sac de dormir, ja que haurem de matinar, que ja ha arribat la primavera!!!
A les 7:00h, després de veure un cèrvol, amb unes bones banyes, al costat de la carretera que puja a Alòs, comencem a pujar per una pista dolentota fins la cota 1500m, on hem de deixar la furgoneta perque comença la neu. Anem lliscant i guanyant metres per la pista, on de tant en tant, ens trobem algun tram curt sense neu, però on no cal que treiem esquis. Just començar a suar, ens passa corrent pel costat un senglar esbarat, que sembla que li hagin fregat un bitxo pel cul!!!. Aquesta zona és feréstega, feréstega!!! i que duri!!! creuem dits.
Les nevades fortes d'aquest any han deixat imatges curioses a la zona, com la dels bedolls tombats i colgats per la neu, que cal que esquivem.
![]()
![]()
![]()
Deixem l'itinerari per anar al pic de Qüenca a l'esquerra i seguim, travessant el barranc de Moredo amb tendència cap a la nostra dreta. Aqui ja veiem les traces de pujada i de baixada dels companys del Russi. Decidim de retallar l'itinerari, per fortes pendents, deixant a la nostra dreta el barranc de Portiero, que és per on és més evident la pujada, però el dia s'està tapant, i cal anar per feina. Veiem un grup d'isards que corren per les pales de davant nostre, no semblen gaire espantats. Ens plantem a la part baixa del circ, que es forma sota la pala, les parets i la canal, que cauen del cim de Moredo. Un circ molt bonic i alpí.
![]()
![]()
![]()
Mengem una mica, i decidim d'anar a buscar l'aresta SE, que puja per pendents molt fortes i gelades cap a un primer cimet 2585m que trobem abans d'encarar la última pala abans del cim. En Richi decideix de posar-se els grampons, perque una patinada pot fer-te baixar molts metres de cop. Està la neu geladota!!! Quan anem pel vessant E de l'aresta, la neu ja està algo més transformada.
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
Arribem al cim amb esquis, Pic de Moredo, 2760m. Bones vistes, i el dia està aguantant perfectament, fins i tot llueix el sol a estones. Mengem, i després de fer alguna foto comencem a baixar per una neu primavera collonuda. Tenim un problema!!!, la visibilitat és dolenta, i costa de veure el relleu, però estem disfrutant molt. Agafem la bonica canal, però al cap de pocs girs la deixem i tirem cap a les pales per on hem pujat, perque hi han les traces de baixada dels amics del Russi, que fan impossible de baixar en condicions.
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
Per salvar el barranc de Moredo, flanquegem per sota les pales del Qüenca, i així, pel bosc esclarissat de sobre la pista, acabem de fer els últims girs del dia.
Que tinguin una bona esquiada!!!
GPSTrack
Activitat feta per Richi Massot i Roger Pintaluba associats.
Truco al Jordi Russinyol "Russi", amic de la universitat, i ara, guarda del Refugi del Gerdar, per preguntar-li si sap com estan les condicions a la zona d'Alòs d'Isil, en concret al Pic de Moredo. Em diu que aquesta setmana hi han anat uns companys seus, i que van pujar un tros de pista forestal amb el cotxe...
Doncs fot-lee que és de Reus!!! truco al Richi, que sé que està a Esterri amb la família, i li faig una oferta, que no pot rebutjar (més aviat li foto una enredada).
A les 18:00h, ja estic comprant una coca de formatge amb pernil dolç i un pa d'espelta, a la fantàstica pastisseria Rosa Serra d'Artesa de Segre. A les 20:15h, arribo a Esterri d'Àneu, a casa de l'Arnau, la Laura, la Sònia i el Richi. Abans d'entrar al poble, s'em creua al mig de la carretera, un isard desorientat, el qual espanto amb una bona pitada perque marxi cagant llets!!!. A les 21:30h, estic disfrutant d'una sépia amb patates exquisita, cuinada per la Sònia i de postres maduixes amb nata, i unes llepoleríes vàries del Rixi Wixi. Tracte inmillorable!!! Finalment, a les 11:30h, tanco els ulls dintre el sac de dormir, ja que haurem de matinar, que ja ha arribat la primavera!!!
A les 7:00h, després de veure un cèrvol, amb unes bones banyes, al costat de la carretera que puja a Alòs, comencem a pujar per una pista dolentota fins la cota 1500m, on hem de deixar la furgoneta perque comença la neu. Anem lliscant i guanyant metres per la pista, on de tant en tant, ens trobem algun tram curt sense neu, però on no cal que treiem esquis. Just començar a suar, ens passa corrent pel costat un senglar esbarat, que sembla que li hagin fregat un bitxo pel cul!!!. Aquesta zona és feréstega, feréstega!!! i que duri!!! creuem dits.
Les nevades fortes d'aquest any han deixat imatges curioses a la zona, com la dels bedolls tombats i colgats per la neu, que cal que esquivem.
Deixem l'itinerari per anar al pic de Qüenca a l'esquerra i seguim, travessant el barranc de Moredo amb tendència cap a la nostra dreta. Aqui ja veiem les traces de pujada i de baixada dels companys del Russi. Decidim de retallar l'itinerari, per fortes pendents, deixant a la nostra dreta el barranc de Portiero, que és per on és més evident la pujada, però el dia s'està tapant, i cal anar per feina. Veiem un grup d'isards que corren per les pales de davant nostre, no semblen gaire espantats. Ens plantem a la part baixa del circ, que es forma sota la pala, les parets i la canal, que cauen del cim de Moredo. Un circ molt bonic i alpí.
Mengem una mica, i decidim d'anar a buscar l'aresta SE, que puja per pendents molt fortes i gelades cap a un primer cimet 2585m que trobem abans d'encarar la última pala abans del cim. En Richi decideix de posar-se els grampons, perque una patinada pot fer-te baixar molts metres de cop. Està la neu geladota!!! Quan anem pel vessant E de l'aresta, la neu ja està algo més transformada.
Arribem al cim amb esquis, Pic de Moredo, 2760m. Bones vistes, i el dia està aguantant perfectament, fins i tot llueix el sol a estones. Mengem, i després de fer alguna foto comencem a baixar per una neu primavera collonuda. Tenim un problema!!!, la visibilitat és dolenta, i costa de veure el relleu, però estem disfrutant molt. Agafem la bonica canal, però al cap de pocs girs la deixem i tirem cap a les pales per on hem pujat, perque hi han les traces de baixada dels amics del Russi, que fan impossible de baixar en condicions.
Per salvar el barranc de Moredo, flanquegem per sota les pales del Qüenca, i així, pel bosc esclarissat de sobre la pista, acabem de fer els últims girs del dia.
 |
| Richi amb el Pic de Moredo al darrera |
Que tinguin una bona esquiada!!!
GPSTrack
Activitat feta per Richi Massot i Roger Pintaluba associats.
↧
Núvols alts i mitgencs al Pinetó.
Em sona el despertador a les 6:00h i està plovent cats & dogs al poble d'Esterri d'Àneu, on estem dormint a casa de Ton de Reus. La previsió ja ho havia anunciat, i el temps serà molt molt variable aquests dies. Em trobo amb el Ton, a l'escala de casa seva, tots dos amb pijama i unes llaganyes com a punys, i decidim que el millor que podem fer és tornar a planxar l'orella. Al mateix temps, en Juan "farsant" Tarrats, també envia un wattsapp, dient que ell anirà a foquejar a Espot a mig matí.
Un cop al llit, el cap em comença a donar voltes sense parar...
Que si un dia llarg fent l'urbanita per Esterri, a les 10:00h avorrit i emprenyat com una mona, un munt de quilòmetres llençats per la borda, potser el dia s'obrirà a les 10:00h, hi ha tres dels quatre germans Dalton a les Planes de Son sense cobertura, i no els puc avisar,... Al cap de 5 minuts, nerviós com l'elèctric Simpson, agafo el mòbil i li escric al Ton: -Fotem intent, encara que només anem a esmorzar al Pla de la Font? i em contesta al cap de 10 segons: -Ok. El Ton estava molt engrescat aquests dies!!!
Ens trobem al cap d'una estona amb Marc, David i Jaume a les Planes de Son, on preparats per sortir, em senyalen el rellotge amb cara de pocs amics!!!
Sortim amb els esquis a l'esquena a les 7:15h, i en 5 minuts ja ens els podem calçar per començar a lliscar per la pista forestal paral.lela als Planells de Posa.
![]()
![]()
![]()
Travessem la riera del Tinter, i per un sender entre el bosc, a l'esquerra del barranc, comencem a guanyar metres ràpidament. Arribem a una pista 1800m, i fem una llarga diagonal per sota de les canals de les estanyeres i del Tonedor amb direcció SE al Refugi del Pla de la Font. La neu està podridota, durant la nit no ha gelat, i les espectatives de bona esquiada, cada vegada són més minses... El risc d'allaus de fusió, per les altes temperatures, fan que no pugem directament per la canal, i anem a donar la volta, per terreny més segur, pel coll de Fogueruix. No tenim res a perdre!!!
![]()
![]()
![]()
Arribem al Refugi del Pla de la Font 2004m, i trobem un guarda pintoresc que treu el cap per la porta. Parlem una estona amb ell, més en broma que en serio, cal dir-ho, i li recomenem que posi una capella al refugi per tenir més gent (Temps de processons). seguim el nostre camí cap al coll de Fogueruix, on trenquem cap a l'oest per la mateixa aresta, entre els pins i la boira que no ens deixen veure les fantàstiques vistes cap a Espot i Sant Maurici. Un cop a la Plana d'Aires, canvia una mica l'oratge, i comença a fer una lleugera briseta, entre alguna ullada de sol. La neu comença a canviar d'estat, i la nostra cara també, així com comencem a veure-hi futur a aquesta sortida de batalla. Les pendents fan que posem les alces, i així, assolim un primer bony 2451m, i "el camp de futbol" (esplanada), a sota de la gran pala que ens durà cap al Mil Potros. Semblo un gos perdiguer, el Ton i el Marc porten molt bon ritme. Nosaltres pugem, fent-la petar amb un raqueter tarragoní, de Vilallonga del Camp, amb el qual hem fet amistat i l'hem nomenat fotògraf oficial.
![]()
![]()
![]()
Fem la pala per neu dura i arribem a lo Planell 2600m ben calents. Entrem per un tub curiós i ja veiem el pic de Mil Potros, que assolim amb els esquis posats als peus.
Sembla que el dia es vulgui obrir. A dalt el cim deixem els esquis i desgrimpem per terreny fàcil un tram de pedres que ens porta fins a un collet, que ens durà per una fàcil aresta de neu fins al pic del Pinetó 2646m. A dalt s'ha obert el dia i podem disfrutar del bonic paisatge, repassant els cims que ens envolten... El Roca Blanca, Lo Tessó, Les Agudes, el Bassiero, el Xemeneies, i la fantàstica pala del coll del Montsaliente, que ens fa salivar de valent, mirant-lo!!!
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
Comencem el descens en unes condicions collonudes de neu primavera, i amb un temps tapadot i amb núvols alts i mitgencs, com diuen els meteoròlegs, però que ens van deixant veure el sol a estones. Disfrutem al 100%, en els primers girs i en la pala de després Lo Planell. Decidim, de baixar per la canal de les estanyeres, que trobem, en la part de dalt, bastant difícil d'esquiar, entre blocs d'allaus caigudes, i en la part de baix, esquiable al màxim!!!. Fem cap entre rialles i satisfacció a la cota 1860m, on trobem la pista i la nostra traça de pujada, que ja s'ha fós. Caminem uns metres per la pista fins arribar al punt on entrem al bosc. Aqui toca una esquiada melderomani del tipus "sanglier", on disfrutem i on cal anar en compte amb les branques dels arbres, per no acabar amb un ull de vidre!!!
![]()
![]()
![]()
Al baixar, cervesots i quatre comentaris al Refugi del Gerdar amb Jordi i Lara, on als ganxets llépols, els deleiten amb un bon dinar a base d'amanida, una escudella potent i llonganisses de pam de bon diàmetre. Com es veu a la foto van fer molt bon paper.
Gran jornada d'esqui i bona companyia. Mèl de Romero!!! Un record pel Juan, que ha fet l'urbanita per les pistes d'Espot.
Activitat feta per Ton López sota els pals, Jaume de Porrera i Roger "madalenes i xuts" de centrals contundents, el Marc de mig centre defensiu (Makelele blanc) i de mitja punta-aler Davis Rullo.
Properes piulades en pocs dies espero: Traca i mocador al Qüenca i Bassiero per Cabanes.
Bones lliscades de primavera!!!
Un cop al llit, el cap em comença a donar voltes sense parar...
Que si un dia llarg fent l'urbanita per Esterri, a les 10:00h avorrit i emprenyat com una mona, un munt de quilòmetres llençats per la borda, potser el dia s'obrirà a les 10:00h, hi ha tres dels quatre germans Dalton a les Planes de Son sense cobertura, i no els puc avisar,... Al cap de 5 minuts, nerviós com l'elèctric Simpson, agafo el mòbil i li escric al Ton: -Fotem intent, encara que només anem a esmorzar al Pla de la Font? i em contesta al cap de 10 segons: -Ok. El Ton estava molt engrescat aquests dies!!!
Ens trobem al cap d'una estona amb Marc, David i Jaume a les Planes de Son, on preparats per sortir, em senyalen el rellotge amb cara de pocs amics!!!
Sortim amb els esquis a l'esquena a les 7:15h, i en 5 minuts ja ens els podem calçar per començar a lliscar per la pista forestal paral.lela als Planells de Posa.
Travessem la riera del Tinter, i per un sender entre el bosc, a l'esquerra del barranc, comencem a guanyar metres ràpidament. Arribem a una pista 1800m, i fem una llarga diagonal per sota de les canals de les estanyeres i del Tonedor amb direcció SE al Refugi del Pla de la Font. La neu està podridota, durant la nit no ha gelat, i les espectatives de bona esquiada, cada vegada són més minses... El risc d'allaus de fusió, per les altes temperatures, fan que no pugem directament per la canal, i anem a donar la volta, per terreny més segur, pel coll de Fogueruix. No tenim res a perdre!!!
Arribem al Refugi del Pla de la Font 2004m, i trobem un guarda pintoresc que treu el cap per la porta. Parlem una estona amb ell, més en broma que en serio, cal dir-ho, i li recomenem que posi una capella al refugi per tenir més gent (Temps de processons). seguim el nostre camí cap al coll de Fogueruix, on trenquem cap a l'oest per la mateixa aresta, entre els pins i la boira que no ens deixen veure les fantàstiques vistes cap a Espot i Sant Maurici. Un cop a la Plana d'Aires, canvia una mica l'oratge, i comença a fer una lleugera briseta, entre alguna ullada de sol. La neu comença a canviar d'estat, i la nostra cara també, així com comencem a veure-hi futur a aquesta sortida de batalla. Les pendents fan que posem les alces, i així, assolim un primer bony 2451m, i "el camp de futbol" (esplanada), a sota de la gran pala que ens durà cap al Mil Potros. Semblo un gos perdiguer, el Ton i el Marc porten molt bon ritme. Nosaltres pugem, fent-la petar amb un raqueter tarragoní, de Vilallonga del Camp, amb el qual hem fet amistat i l'hem nomenat fotògraf oficial.
 |
| Ton arribant a lo Planell. |
Sembla que el dia es vulgui obrir. A dalt el cim deixem els esquis i desgrimpem per terreny fàcil un tram de pedres que ens porta fins a un collet, que ens durà per una fàcil aresta de neu fins al pic del Pinetó 2646m. A dalt s'ha obert el dia i podem disfrutar del bonic paisatge, repassant els cims que ens envolten... El Roca Blanca, Lo Tessó, Les Agudes, el Bassiero, el Xemeneies, i la fantàstica pala del coll del Montsaliente, que ens fa salivar de valent, mirant-lo!!!
 |
| Ganxets al Pinetó fent show. |
Al baixar, cervesots i quatre comentaris al Refugi del Gerdar amb Jordi i Lara, on als ganxets llépols, els deleiten amb un bon dinar a base d'amanida, una escudella potent i llonganisses de pam de bon diàmetre. Com es veu a la foto van fer molt bon paper.
 |
| Agermanament Baix Camp - Priorat. Llépols!!! |
Activitat feta per Ton López sota els pals, Jaume de Porrera i Roger "madalenes i xuts" de centrals contundents, el Marc de mig centre defensiu (Makelele blanc) i de mitja punta-aler Davis Rullo.
Properes piulades en pocs dies espero: Traca i mocador al Qüenca i Bassiero per Cabanes.
Bones lliscades de primavera!!!
↧
Qüenca. Mel de mels!!!
La meteo ens torna a aigualir la festa (a primera hora, espereu!!!).
Intentem buscar un bar amb camises i pantalons de camuflatge, oloreta de faria, i bigotis de diferents mides, però en aquella hora encara no trobem res obert. De sobte, una ment més desperta que les altres, proposa de pujar a la pista, i si no plou allà, començar, perque cal començar ben d'hora. Com a alternativa, anar a esmorzar de forquilla en algun bar de menús de padrineta per la zona, si ens segueix plovent...
Pugem fins la cota 1550m i allà no plou!!! Som collonuts!!! Per ara hem près bones decisions i l'hem encertat. Deixem les furgos al mateix lloc de la setmana passada quan vam fer el Moredo. Avui, caminem uns 20 minuts sense esquis, ja que la neu ha fet força via a fondre's.
Al entrar a la pista forestal dels bedolls, ja no deixem de lliscar per neu. A la cota 1850m ja cauen alguns flocs de neu, i la temperatura és més baixa que el dia abans al Pinetó, sembla que hagi nevat 10-15cm allà i poder algun centímetre més a dalt. Anem pujant ja per fortes pendents. Aquest cim és molt directe i amb unes pales molt potents, que ens motiven d'allò més. El Marc obre traça com un bestiot, i jo al darrera xupant esqui, perque estic més acabat que la falange, i no el puc seguir el seu ritme. Tots a molt bon ritme, anar pujant com un grup de jeeps de gasoil d'aquells de fum negre d'abans, i no com els que hi ha ara de corbata, mucasí, pentinat amb gomina, i promocions immobiliàries!!!. Així estem!!! Per cert m'he deixat la característica principal d'aquests especuladors immobiliaris lamentables: El cos de perdiu, panxeta i cama fina.
Arribem al terç final del cim, entre comentaris de show, on ens queda una paret de roca al costat. En aquest tram cal extremar les precaucions, doncs hi ha molta neu a la pala somital, i podria baixar tot!!!. Ens separem i anem vius de no espatllar el dia.
Arribem a l'aresta que ens porta al cim, per sobre d'una cornisa espectacular!!! El vent apreta molt i molt fort, ràfegues que fan por, i fins i tot a mi, que sóc força voluminós em tira a terra. Foto ràpida i descens. Estem de sort i just fer cim s'obre el dia. Surt el sol, sembla mentida, però ho estem clavant de ple... Fot-lee!!! que som de Reus!!!
I el descens, FANTÀSTIC!!! no ens ho creiem pas, però tenim una neu melderomaní brutal, i vint centímetres bons de pols en una pala llarga com un dia sense pa!!! (Un pèl humida, sí, però mel!!!). A mitja pala, saludem una parella que ens veu baixar entre crits i càntics. Els ganxets estem triumfant al 100%. Quins canvis de temps i de neu!!! La parella que pujaven, estaven al Gerdar, i la Lara, la guarda del refu, em va dir el diumenge, que ells van baixar una hora després i s'ho van trobar fatal!!! Si haguéssim anat a fer un cafè al bar, Què hagués passat??? Acabem de rematar fins on s'acaba la neu amb unes condicions ja més primavera, però disfrutable al màxim també, com tot el dia.
 |
| Davis, amb el Qüenca esquiat darrera. |
Els tres ganxets fan el mateix menú del dia abans, escudella,... Van quedar farts com una Boa Constrictor, i repeteixen, són d'idees fixes, i això li agrada al guarda del refu, que en fa broma.
Nosaltres anem a fer una dutxa i a dinar a casa el Ton i la Pilar.
Els Dalton, Jaume, David i Marc, fa 3 o 4 dies que no toquen l'aigua, i a mitja tarda vénen a dutxar-se a la casa. Quan arriben, porten tots els gats del poble al darrera. Comentari molt complert de Ton. Ens fotem un fart de riure!!! Una abraçada germans Dalton.Activitat feta per Ton L (il capo), David R, Marc O, Jaume S i Roger P.
↧
Bassiero. Fot-lee que som de Reus!!!
Quedo amb en Pep, gran esquiador ganxet i autor del collonut blog d'esquí de muntanya zwingg, per anar a esquiar al Montsaliente, un cim que, el dia del Pinetó, ens va fer salivar com un gos davant un tros de formatge mentre el contemplàvem. La impressionant pala d'accés al coll i el tram final d'aquest cim ens han dut a intentar-ho avui que, en principi, ha de ser el dia més bo, pel que fa a la meteo. A les 7:00h, sortim lliscant del Refugi Gerdar --a 1500 m-- perquè ens engoleixi l'avetosa de la Mata de València, la més gran del sud d'Europa, espectacular!!! En sec, se'ns apareixerà en Gandalf o algun ewoc de la Guerra de les galàxies,... El camí està traçat, i ràpid fem cap a la Pleta dels Fils --a 1800 m-- on, passat aquest tram més pla, ja encarem pendents més forts i alguns tubs molt bonics.
Resulta que ens hem deixat els mapes i amb el gps no acabem de veure el cim del Montsaliente clarament. El títol del post hagués pogut ser: Bassiero: sin mapas y a lo loco, però com que ens hem reunit cinc ganxets... REUS-PARÍS-LONDRES, Quins temps!!!
En fi, al final acabem agafant la direcció bona i després de passar pel costat de les Agudes, i de fer unes diagonals per un tub característic, ens plantem al Clot de Cabanes de 2500 m.
Allà, ens apareix un circ tancat sense sortida evident, i amb una sola pala esquiable, que està carregadíssima de neu, i que fa por de veure. (Era la pala del Montsaliente, però nosaltres no ho vam intuir fins després). En Pep, ens alerta que la pala està a sotavent de les últimes nevades i bufades, i creiem convenient, enmig de la desorientació, flanquejar per sota el cim, per buscar-lo en l'altre vessant. Fem un flanqueig de vertígen, per sobre d'un mantell gelat i cremant adrenalina per un tub, que ens porta fins als plans, sota la cara N del Montsaliente, on ens passa l'empanada general i reconeixem el Coll de Bassiero i deduïm, que ja estàvem al coll del Montsaliente (calent-calent) i ara ens hi estem allunyant (fred-fred).
Enmig del desconcert, agafem el brau per les banyes, i decidim que el Bassiero, amb la seva gran pala, pot ser un bon cim per rematar una jornada, per ara collonuda.
Enfilem la pala del Bassiero, i sense problemes fem el cim. Ens mirem de reüll, com els pops, el Montsaliente, que allà mateix, s'enriu de nosaltres.Al cim, quatre ganyips, molta broma i bon reconeixent de cims, gràcies al dia clar de què gaudim. També aprofito per trucar al Ton, i per saber com els ha anat la sortida d'esquí amb la Pilar. Han començat a lliscar una hora més tard que nosaltres i han arribat fins al Clot de Cabanes. Ens han petat les pales de baixada!!! -Tu erres muy malo, Ton!!! (Van Gaal).
El descens no ens decep gens, i el fem per una neu prou bona, esquiable en tot moment, però tampoc tirant coets, ni fent petar mascletades. Al bosc, a veure qui és més bruto, fent treballar els lligaments dels genolls, tot esquivant avets i resseguint els girs del caminet, ben marcat fins al refugi. Jornada completa amb una companyia excepcional.Al refugi, cervesotes i molt de show del Jordi, el guarda, que com que el Ton i la Pilar li expliquen que ens hem equivocat, ens ofereix, per un mòdic preu, els seus serveis de guia per portar-nos al Montsaliente el pròxim cop.
Pep, un plaer esquiar amb tu. Quan vulguis ja ho saps!!!
Activitat feta per Pep A, Marc O, Jaume S, David R. i Roger P.
Fotos: Pep & Roger.
GPSTrack
↧
↧
Per terres de Contrabandistes
Pic de Salòria des de la Borda de la Plana: +/-16oom, 16.8Km, 5h, descens SW-E GPSTrack
Sortim a les 8h per una de les pistes forestals, que puja cap al Coll de Conflent. Esquis als peus en cinc minuts, enfilem ràpidament per bones pendents per dins el bosc, amb 15 cm de neu nova. Quan vam arribar ahir a la nit, estava bufant molt fort, i caldrà pendre precaucions per no pendre mal en els trams més delicats.
Arribem al coll de Conflent 2177m, on parem un moment per agafar aire i per estudiar la pala S de pujada a l'aresta, que té força pendent i que caldrà traçar amb traça, valgui la redundància.
Bons girs i pujada per una canaleta per estalviar fer diagonals perilloses.
Ja estem a l'aresta i ara toca anar pel seu llom lliscant amb els esquis, fins que trobem unes cornises que sembla poden estar inestables. Aleshores ens desviem cap al vessant E per flanquejar per terreny exposat, i així, superar aquesta cornisa amb empentes i rodolons!!! L'últim tram el fem per la part superior de la pala sense problemes. Al cim, grans vistes dels principals cims de la Vallferrera i d'Andorra.
 |
| Traca i mocador a la pala SW. |
Fem el descens per la pala SW, amb bona neu, un pèl compactada per l'efecte del vent del dia abans. Ens fem petar la pala en un moment i cap a la cota 2000m, comencem a girar cap a l'oest (Treiem esquis 50m), deixant el torrent del Coll de Finestres i anant cap al Torrent de Sabollera, i així, poder esquiar fins al riuet a 1750m, ja amb neu continua. 1000 metres de descens!!! Molt bon dimanche!!! per ara.
Un cop al riu, toca remuntar per terreny amb poca neu fins les Bordes de Conflent, on passades aquestes, el mantell ja esdevé més continu i es pot lliscar ràpid fins al Coll de Conflent altra cop.
Al coll, fem via a treure pells i apretar les botes, i cap a baix que fa baixada per la millor neu del dia, esquiant les coníferes que ens anem trobant pel bosquet. Excel.lent tram final. Esquiada recomanable al 100%.
Activitat feta amb Marc O, Roger G I Roger P.
↧
Colze a colza al Tuc del Milh
Sortim divendres a la tarda amb Vicenç "mestre de mestres" per anar a dormir al Pla de Beret, on hem reservat lloc a l'Hotel California*****.A les 21:00h, a l'alçada de Pont de Muntanyana, als estómacs se'ls hi il·lumina el color àmbar de la reserva, i decidim de fer una paradeta al Restaurant Isidro, on ja tenen les brases preparades.
Ens porten: uns macarrons de l'àvia (un pèl passats, al dente, no ho han sentit mai), un bistec, unes cuixes de conill amb patates fregides, i per beure, vi i gaseosa de la casa.
La cambrera, de molt bon veure, (unes mamelles com el meu cap i una bona popa), deu pensar que acabem de sortir de Mauthausen, quan li demanem quatre macarrons més per acabar de rematar!!!. Demà, enlloc d'esquiar, anirem rodolant per la pista forestal que porta cap a Montgarri.
A les 12:00h, quedem ben adormits dintre de l'Hotel-furgoneta, pels efectes de la mascletà valenciana improvisada (macarrons molt, molt de batalla!!!).
Tuc de Milh 2802m,des del Pla de Beret +/-1400m, 4.5h ascens, 0.5h descens, 1h remada final. 21 Km de distància.
GPSTrack
Sortim a les 6:15 h, per la pista forestal que passa per Can Cabau, on en aquesta borda ens treiem els esquis durant una mitja hora perque la pista està pelada. Passem la bella i vella Mare de Déu de Montgarri, i després el poblet fantasmagòric del mateix nom, i allà ens adonem que si haguéssim passat per la pista de sota eth Dossau (circuit de motos de neu) no hagués calgut de descalçar-nos els esquis, però què hi farem!!! ja hi passarem a la tornada.
Aqui, ja travessem el Noguera Pallaresa i comencem a enfilar les primeres pendents fortes cap al barranc de Milh. Ja amb els esquis als peus, i amb molt mala visibilitat, passem un primer tram complicat, travessant l'Arriu des Bandolèrs i passant per sobre d'una allau, que ha fet una poda dràstica en una petita pineda.
Entrem a la gran vall blanca del barranc de Milh, que seguirem per forts pendents i sense pèrdua, fins a un bonic i escarpat circ, a sota del coll. Aquest, el guanyarem per una canal força empinada i amb la neu molt gelada en el tram final d'aquesta, per l'efecte del vent.
Treiem esquis i posem grampons per començar a tirar amunt per una aresta de neu que en la part final es torna estreta i molt bonica. Fem cim a les 10:45h i gairebé estem una hora esperant, per a veure si els núvols que tapen les parts altes de la cara nord del pirineu marxen, però al final desistim i desfem l'aresta per anar a buscar els esquis. Ens quedem sense veure el Valier i els seus veïns. La meteo marca bo a après midi.
Al coll, tres quarts d'hora més, i res!!! cap avall!!!. La visibilitat, un cop passem el bonic circ, millora, i acabem disfrutant molt en el descens per les pales del barranc de Milh. Bones pendents i amples pales, amb 10-15 cm de neu pols nova, a sobre d'una base ben gelada. Durant el descens, pensem molt amb el nostre company Santi B, que no es va animar a venir i que deu estar a l'ordinador, mossegant-se les ungles i amb els esquis sota la taula, esperant que escrigui el post.
Hem triunfat molt, la cara de Vince i la seva mà, fent el signe de Bultaco, ho diuen tot!!!
Només ens queda fer la hora de pista forestal (Una hora si et fregues un bitxo pel cul abans, sinó 1.5h) per refer el camí fins al cotxe. Amb molta positivitat, sobretot, i unes llagues com a punys, es fa en un moment!!!Després de la journeé spectaculaire com la que hem tingut, li recomano a Vincent Vega (Pulp Fiction), que el millor que podem fer al arribar a casa, és posar-se el davantal ràpid, paella i aspiradora en mà, etc, etc... Les germanes Mercadé no estaran per masses tonteries!!! i segur que anirem a ritme de bastó.
Per cert Vicenç, he arribat a casa i portava a la mà, l'agafador del sostre de la furgoneta (per agafar-se quan hi ha un estil de conducció potent, -Sí, l'agafador del Santi!!!), ja te'l donaré!!! Dix fois trop tard!!! Dix fois trop tard!!!
I també ja li diré a la meva mare que et posi uns velcro a les fundes, jejeje...
Cal remarcar molt, el bé que s'està en aquestes èpoques a la bonica Vall d'Aran, sense gaires Borjas, ni Josemaris, és a dir, aquests personatges madrilenys de l'entorn de Bankia i del palco del Bernabeu, que van al seu apartament 2.5 vegades a l'any, però quan tu hi vas, te'ls trobes segur, quins collons!!!. Especulació?. Tots han comprat pisets per poder vendre'ls després, i enriquir-se a costa de construïr en un paisatge que ara ja està destrossat. "Tu no tienes piso en Arties? Qué dices tía!!! Cómprate uno", com qui es compra un gelat. Han rebentat aquesta zona. "Porque sabes tia, hemos subido a Baqueira y tal, con el Chayanne nuevo y después vamos a la bolera de Hugo con Borjamari jr, Cuki y Alexia, que tiene handicap bajo tia!!! Tiene un swing súper, y tal, es muy buena jugando, y tiene un caballo sevillano que se llama Silver, sabes tia. Nos vemos churri, un kiss darling, beautiful, see yú tia". A pendre pel cul!!! collons!!! M'encenc com una teia!!!
El meu avi, sempre m'explicava el bonica que era aquesta vall, abans que hi apareixéssin tots aquests pocavergonyes!!! Quin país, quina pena...
Activitat feta per Vicenç Ruiz i Roger Pintaluba, de l'Associació Cunyats per sempre de Torredembarra, i del nou gremi dels homes de fer feines (cuina, neteja, rentadores, mitja, patchwork,...) Si els nostres avis aixequéssin el cap!!!
↧
Bigotis al Belledonne
Sortida feta durant la passada onada de fred del febrer de l'any 2012. Per poder venir era condició sinequanun deixar-se un bon moustache de lliure disseny ( Hitler, Bronson, Magnum, Lobezno, Metal.lica, o simplement de xaper,...).
![]()
Hem agafat una Gite impecable a la zona de Theys, al Belledonne, fins i tot amb la calefacció amb tubs pel terra, una cuina amb tots els estris imaginables i una taula de ping pong, on s'hi ha celebrat un campionat de nivell mundial. Ha estat perfecte!!! Una setmana molt complerta de show.
Els últims dies ens hem desplaçat a un alberg a Grenoble, on hem fet activitats vàries durant les tardes-nits, després de l'esqui, com menjar unes fondues, tombar per alguns bars de nit amb unes guies autòctones i passar un fred horrorós. Hem marxat de Reus: el Jordi Micheo, Roger gavaldà, Marc Ollé, David Rullo, Alvaro Pompier i Roger Pintaluba.
Eulier.
4/2/2012
El primer dia hem dormit a l'estació de Chamrousse on hem fet el cim de l'Eulier pels lacs Robert i posterior pujada a la Croix de Chamrousse, descens final per pistes. 1400m de desnivell.
![]()
Cime de la Jasse. Classique du Vénétier.
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
Grand Rocher versant nord ouest7/2/2012. Sortim del col du Barioz. 1100m de desnivell. Itinerari fàcil on gaudim de les vistes i la bona neu que hi ha.GPSTrack
![]()
Rocher Blanc per la Combe de Madame
![]()
![]()
![]()
Chapotet. Boucle des Portiers.
GPSTrack
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
Gran Van de Chamrousse.
12/2/2012. Sortida de Chamrousse pels lacs Robert. Une face ouest.1500m desnivell.GPSTrack
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
Hem agafat una Gite impecable a la zona de Theys, al Belledonne, fins i tot amb la calefacció amb tubs pel terra, una cuina amb tots els estris imaginables i una taula de ping pong, on s'hi ha celebrat un campionat de nivell mundial. Ha estat perfecte!!! Una setmana molt complerta de show.
Els últims dies ens hem desplaçat a un alberg a Grenoble, on hem fet activitats vàries durant les tardes-nits, després de l'esqui, com menjar unes fondues, tombar per alguns bars de nit amb unes guies autòctones i passar un fred horrorós. Hem marxat de Reus: el Jordi Micheo, Roger gavaldà, Marc Ollé, David Rullo, Alvaro Pompier i Roger Pintaluba.
Eulier.
4/2/2012
El primer dia hem dormit a l'estació de Chamrousse on hem fet el cim de l'Eulier pels lacs Robert i posterior pujada a la Croix de Chamrousse, descens final per pistes. 1400m de desnivell.
Cime de la Jasse. Classique du Vénétier.
Grand Rocher versant nord ouest
Rocher Blanc per la Combe de Madame
8/2/2012. Itinerari llarg i potent. 1900m de desnivell. Un dels clàssics recomanat pel Gestore de la Gite. Versant nord-est. Sortida des de Martinette. Exposat als allaus.GPSTrack
Chapotet. Boucle des Portiers.
9/2/2012. 1300m de desnivell i gairebé 20 kms de longitut.GPSTrack
![]()
![]()
![]()
Croix de Belledonne par le col de la Pra.
10/2/2012. Sortim de Freydières. 1800m de desnivell. Un dels clàssics del massís. Orientació oest.
Croix de Belledonne par le col de la Pra.
GPSTrack
Gran Van de Chamrousse.
12/2/2012. Sortida de Chamrousse pels lacs Robert. Une face ouest.1500m desnivell.GPSTrack
↧
Sorteig de Champions League (Belledonne)
En la sortida que vam fer a Belledonne el Febrer del 2012, vam estar els primers dies a la Gîte les Tarines del poble de Theys. Aquesta casa tenia de tot, fins i tot una magnífica taula de Ping-Pong en un rafàl adjacent a l'habitatge. Després d'esquiar necessitavem activitats per rematar els dies. En aquest video es pot veure el sorteig de la Champions League de Ping-Pong, com es pot deduïr de la música de fons, que vam celebrar a la Gîte.
Finalment el torneig no es va dur a terme, però el nivell dels sis jugadors va quedar palès en els enfrontaments preliminars. Aqui teniu una mostra de l'ambient que ens va envoltar en aquell viatge tant collonut!!! Un, dos, tres, ACCCCCIÓOOOÓ!!!!
↧
↧
Travessa d'Arres a Toran
Després de veure una piulada a Cegesqui, d'en Carles i la Montse, decidim de repetir-la, doncs no coneixem la zona i que millor que fer un itinerari que fan la gent d'allà.
A primera hora del dissabte 25, estem preparats amb el frontal i tot. Sortim de la plaça mateix d'Arres de Sus direcció nord, per anar a buscar el millor pas que ens dugui cap a les pales S de la Muntanha d'Uishera 2320m. Sabem que és perdedor, i de fet, al principi anem una mica perduts fins a trobar l'accés a les pales. El Gps va molt bé en aquests casos.
![]()
![]()
![]()
Arribem a la gran pala del cim. Està immaculada, ben gelada, i la primera capa comença a transformar lleugerament. Fa goig i fa pinta que al vessant nord la neu estarà molt en condicions.
![]()
![]()
![]()
Arribem al cim, mengem una mica, perque la processó és molt llarga i el ciri molt curt!!!
I a disfrutar, la neu és pols i ens tirem com és habitual, a totes, fins al fons de la vall, literalment fins i tot ens passem de la cota ideal per tornar a remuntar el segon cim.
![]()
![]()
![]()
Esquiem fins la cota 1800m i tornem a posar pells, per rependre altra cop el camí cap al cim del Montlude 2500m.
Hem disfrutat i estem molt animats, la neu està pols i ens queda tot el dia d'esqui per davant. Anem pujant per pales S entre el bosc esclarissat en direcció NE i N fins a un collet on cal que ens descalcem perque el vent ha fet mal i està molt glaçat a trams.
![]()
![]()
![]()
Ràpidament fem el cim, ja amb els esquis als peus. Mengem i ens tirem ràpidament cap al vessant Nord est, primer per neu dura fins la cota 2450m i després engrescats fins la cota 2200m per una neu pols exquisita!!! Ens tornem a oblidar de l'itinerari i després cal remuntar més, però s'ho val molt!!!
Fem un collet i entrem en un circ espectacular, que ens recorda algun racó dels alps, i estem només a 2000m.
![]()
Descens espectacular per neu pols fins la cabana dels estanys, després la cosa es complica i comencem a trobar algun tram de sopa, crosta, tot variat pel mig del bosc, campi qui pugui!!!
A baix, ens espera un taxi a la carretera que va cap a Sant Joan de Toran que hem contractat el dia abans perque ens porti fins a Arres de Sus a buscar les furgonetes.
Vicenç, Santi, Marcus, Laura i Roger + taxista collonut de la vall!!!
A primera hora del dissabte 25, estem preparats amb el frontal i tot. Sortim de la plaça mateix d'Arres de Sus direcció nord, per anar a buscar el millor pas que ens dugui cap a les pales S de la Muntanha d'Uishera 2320m. Sabem que és perdedor, i de fet, al principi anem una mica perduts fins a trobar l'accés a les pales. El Gps va molt bé en aquests casos.
Arribem a la gran pala del cim. Està immaculada, ben gelada, i la primera capa comença a transformar lleugerament. Fa goig i fa pinta que al vessant nord la neu estarà molt en condicions.
Arribem al cim, mengem una mica, perque la processó és molt llarga i el ciri molt curt!!!
I a disfrutar, la neu és pols i ens tirem com és habitual, a totes, fins al fons de la vall, literalment fins i tot ens passem de la cota ideal per tornar a remuntar el segon cim.
Esquiem fins la cota 1800m i tornem a posar pells, per rependre altra cop el camí cap al cim del Montlude 2500m.
Hem disfrutat i estem molt animats, la neu està pols i ens queda tot el dia d'esqui per davant. Anem pujant per pales S entre el bosc esclarissat en direcció NE i N fins a un collet on cal que ens descalcem perque el vent ha fet mal i està molt glaçat a trams.
Ràpidament fem el cim, ja amb els esquis als peus. Mengem i ens tirem ràpidament cap al vessant Nord est, primer per neu dura fins la cota 2450m i després engrescats fins la cota 2200m per una neu pols exquisita!!! Ens tornem a oblidar de l'itinerari i després cal remuntar més, però s'ho val molt!!!
Fem un collet i entrem en un circ espectacular, que ens recorda algun racó dels alps, i estem només a 2000m.
Descens espectacular per neu pols fins la cabana dels estanys, després la cosa es complica i comencem a trobar algun tram de sopa, crosta, tot variat pel mig del bosc, campi qui pugui!!!
A baix, ens espera un taxi a la carretera que va cap a Sant Joan de Toran que hem contractat el dia abans perque ens porti fins a Arres de Sus a buscar les furgonetes.
Vicenç, Santi, Marcus, Laura i Roger + taxista collonut de la vall!!!
↧
Tornaràs a flotar, tornaràs a lliscar...Ordre i aventura.
Sortim el divendres a les 19h de Reus, amb la furgoneta carregada a l'estil "marroquí", amb quatre bosses per persona per fer un puja-baixa al Posets. Només començar ja m'he de posar la mà a la butxaca del pantaló i treure tres targetes grogues + amonestació verbal. Anem a la furgoneta: Abdhelraman Ollé, Bosma Rullo, Yasher Sangenís i jo. Només ens falten dos matalassos i una bicicleta "BH California" a la baca, per acabar de fer el número ben fet!!!. Parem a fer un mós a Ainsa i arribem al Refugi de Viadós a misses dites, després de fer la llarga i emprenyadora pista forestal. Al arribar, cotxes i furgonetes aparcats per tot arreu, demà, semblarà que estiguem al Carrer Monterols de Reus, fent la passejadeta típica consumista de dissabte a la tarda.Posets per Viadós, +/-1650m, 5h pujada i 2h baixada, orientació W, Aresta llarga, xula i amb bones cornises. GPSTrack.
Sortim a les 6h de la furgoneta i treiem el cap al Refu, on hem quedat amb en Pep, l'Eduard i l'Alexis. La nit abans, per problemes de cobertura de mòbil no ens hem acabat de posar d'acord. Els veiem i ens diuen que ja pujaran després d'esmorzar, perque els guardes del refugi, bastant farsants per cert, no donen esmorzar fins les 6:30h. Ens diem que al baixar els hi anirem a fotre una bona mocadorada en plan Camp Nou, com en èpoques Gaspart i ara potser també caldria. Amb el que cobren aquests dropos!!! En fi, jo sóc partidari de fer nèt de papers,...
Anem a la piulada, que cada cop sóc més pesat...
Caminem fins la Cabana de la Basa a 1880m, on ja ens posem els esquis i comencem a lliscar enmig del bosc per uns tubets bastant llaminers per un possible descens per allà.
Arribem a la cota 2160m i fem el primer i curt descens del dia, per catar una mica la neu dura del matí, ja que així també fem temps perque pugin els companys. Quan estem a la cota 2380m perdem una ganiveta i tornem a fer un altre descens ràpid, on aquí, ja ens trobem amb en Pep i l'Alexis, que ens expliquen que l'Eduard ha sortit abans que nosaltres, per anar a fer el corredor Jean Arlaud i després poder baixar tots junts.
Arribem al coll bastant perjudicats, amb dos components del grup amb corrents de llevant (diarrea), com diuen a B&M.
Treiem esquis, i tot seguit, l'Edu, ell amb els esquis carregats a la motxil·la, comença a obrir traça per la bonica i llarga aresta que ens du fins al cim del Posets 3375m. Hi trobem una gentada que puja de la zona del refugi Angel Orús. Desfem l'aresta ràpidament, i posem esquis per començar el descens!!!
Lamentablement, els primers 600-700m de descens són per una neu crosta impossible, que no l'hagués esquiat ni Pirmin Zurbriggen. Fem el que podem fins que comencem a trobar la neu transformada, i aquí sí!!! disfrutem com a uns nens petits amb un pot de Blandi-blue o amb els nous Lego del Senyor dels Anells.
Fem un trosset molt xulo pel bosc a l'estil Sanglier en el tram final de neu, i una mitja hora de caminada fins al cotxe, a sota del refu mateix.
Al baixar, paradeta de rigor a fer un plat combinat per retornar de l'esforç fet durant aquesta bona jornada d'esqui. Anant xerrant i explicant batalletes, acabem mig bruts com uns mitjons amb les cerveses i els gotets de vi.
 |
| Quatre comentaris de la sortida per rematar el dia. |
Mentre escrivia la piulada, estava escoltant els Mishima de fons, en concret la cançó Tornaràs a Tremolar, de l'àlbum Ordre i Aventura. Aquesta cançó parla de què cal acceptar el que passa, tant les coses bones i agradables, com les dolentes i que ens són més negatives. Les coses que ens passen, les reviurem moltes vegades més a la nostra vida i durant tota la resta de l'eternitat, s'aniran succeïnt com una roda que no para mai!!!
Per tant, de la cançó n'extrec que a vegades cal esquiar neus dolentes per valorar més altres jornades més gratificants, que en aquest 2013 han sigut moltes. Sempre positius!!! Tornaràs a flotar, tornaràs a lliscar... Filosofia de batalla.
Activitat feta per: Marc O, de base i cervell de l'equip, David R, aler alt, tres anotador, Jaume S, de pivot baix, un quatre molt poderós i rebotejador, Alexis, de cinc alt i que posa barrets a dojo, Eduard P, triplista, amb molt bona mecànica de tir, Pep A, el veterà de l'equip i que sempre apareix en els moments importants del partit, i jo, que surto als minuts de les escorrialles, quan ja guanyem de 25 punts!!!
Primera foto del post de Dave Rullo.
↧
Pit i collons al Fontblanca
Dormim a Andorra, després de veure el bàsquet tot sopant en un bar a la Seu d'Urgell. Molt emprenyats!!! per cert. No ha guanyat el Madrid, l'ha perdut el Barça. Marcelinho, ets un base massa irregular per jugar al Barça!!! i Pasqual, els temps morts serveixen per trencar el joc del contrari, no?... En fi, el pròxim any serà. We need Pete Mickeal.Anem a pams. Sortim a les 8:30h de la Pleta del Castellar a 1860m amb els esquis carregats a la motxil·la durant uns quinze minuts. Ja quasi quan sortim del bosc, comencem a lliscar per una neu ben gelada i continua. La primera pala que trobem és molt dreta i amb la neu molt dura. Cal extremar les precaucions, una patinada pot ser molt perillosa i podem quedar ensangrentats. Tots els integrants del grup portem molt bon ritme, però cal destacar la potència de cames de Jonathan, que aquest any ha acabat la marató de Rotterdam, i la tècnica i la força de l'Agustí "Punset", que tot i fumar com un indi avorrit, puja molt ràpid i amb una tècnica depuradíssima.
Després d'aquesta pala, ja veiem a davant nostre l'estètica Portella de Rialb. Sense arribar-hi, ens desviem a la nostra esquerra, i guanyem un petit coll, que manté encara, un petit bigotet de neu estil Zazatornil, i que ens permet de lliscar-hi sense haver de treure'ns els esquis.
En el següent pla fem un reagrupament i paradeta de grup, i allà mateix, ens passen dos esquiadors amb els grampons posats. Són molt forts i amb la sang brava. Van equipats amb roba d'última generació i material ultralleuger. Van cagant llets!!! Nosaltres, semblem l'exèrcit de Panxo Villa al seu costat. El Marc, aprofita la paradinha, per posar-se crema protectora al cap, ja que el té pelat com l'escut d'una sípia, i cal prevenir cremades solars.
Després d'aquest petit Kit Kat, seguim per pendents suaus fins a girar altra cop amb tendència a l´Est, i per fortes pendents. Assolim el coll de damunt la canal Carnissera, que ens mira desafiant-nos. La idea és fer el descens per el mateix lloc de la pujada i marxar ràpid cap a Reus, però en Pep (Zwingg), ens l´ha recomanat molt aquesta canal, i ja decidirem sobre la marxa. Per si de cas, comprem forces números de la rifa!!!
Passem el coll i ja sortim per anar a buscar l'aresta que puja cap a dalt el cim. Està gelada i es progressa amb molta rapidesa. Els dos màquines tunnejats que ens han adelantat abans, ja baixen esquiant per una neu típicament de printemps. Xalarem de valent!!! això promet molt, ens diem.
Continuem sumant metres per l'aresta, i per l'espatuflant pala que ens porta al caputxó final abans del cim, en unes últimes apretades de dents!!!. Al Vicenç ningú li olora ni els pets!!! sembla que hagi menjat picant o li hagin fregat una ceba per l'ullera!!! Arriba el primer, als 2903m d'alçada del pic de Siguer o Fontblanca.
 |
| Exèrcit de Panxo Villa al complet |
Treiem pells i cap avall com uns llampecs a buscar-la!!!
Arribem a la canal, i ens agrupem per començar el descens. -Tots per un, i un per tots!!! Trobem una neu molt transformada. En aquesta orientació est el sol ha treballat fort, el maig no perdona, però podem disfrutar molt baixant, 100%.
A baix, toca posar pells i remuntar sota un sol que crema, crema!!! fins la Portella de Rialb. Tenim més ganes de gresca i decidim pujar un segon cop al coll de la canal carnissera. I finalment gaudim d'un últim descens rapidíssim, encadenant girs llargs a gran velocitat per una neu brutal, que ens respecta molt els lligaments i els meniscos. C'était fantastique!!! Els signes de Bultaco finals no han faltat pas!!!
Al baixar cervesots, xampús i debat sobre la persona de Josep Guardiola. A les 17:00h a Reus, hora ideal perque es pugui gaudir del Trapezi i jo m'estalviï la targeta groga+amonestació verbal de la Laura.
Cal esmentar que la Vall d´Ordino està preciosa amb tots els prats i els arbres florits, i amb els cims blancs encara amb molta neu. L'estanyó es feia mirar des del cim d'avui.
I finalment, dir que aquests del PP i el partit aragonès només fan bestieses!!! Quina pena de dirigents retrògrades.
Exèrcit de Panxo Villa: Oscar Baiget, Agustí Abelló, David Rullo, Jonathan Martinez, Marc Ollé, Vicenç Ruiz i Roger Pintaluba.
Pels més llaminers, a la secció gastronomia per llépols, ben aviat penjaré una recepta marinera d'arròs del mestre culinari Coco de Baix a Mar, que ens hem cruspit avui!!!
↧
Llamps de rellamps!!!
ARRÒS AMB SIPIONETS del mestre Coco.
![]()
Mestre culinaire Joaquim Valls Haddock, ex-pescador i corredor de fons incansable, ens deleita amb aquest arròs mariner de sipionets.
Acabem llepant-nos els dits amb l'arròs, i rematant el dinar amb quatre carquinyolis d'ametlla casolans.
Anem a pams, com la Barrionuevo...
Piquem el pebrot verd, la ceba i l'all. Mentrestant, passem la carxofa primer i després els gadegangs per una cassola amb oli, i tot seguit els treiem i els deixem en un plat a part, pel final.
![]()
![]()
Ara toca passar-hi els alls ben talladets, el pebrot verd i la ceba, i fer un sofregit d'autèntic cartell, mestre de mestres!!!. També hem de picar el julivert ben petit i afegir-lo. Un bon polsim de pebre vermell i una cullerada de tomàquet triturat per acabar de preparar el sofregit. Molt bona flaire per ara!!!
Ara cal posar els sipionets a la cassola i remenar-los bé, rebentant les bosses de tinta dins la cassola junt amb el sofregit. Caldrà treure'ls-hi els escuts (D'aquí la frase:Tens el cap pelat com l'escut d'una sípia, quan un té una bona calba). Els escuts dels sipionets tenen una característica punxeta en la part superior.
![]()
![]()
Ara hi posem l'arròs per la gent que siguem i ho rossegem una miqueta, com diu Charly Reixach. Posem el caldo de peix calent i esperem els 20 minuts de rigor perque es faci l'arròs.
![]()
![]()
Quan fa 8 minuts hi afegim la carxofa, els gadegangs, els musclos i les cloïsses.
I fot-lee pel descosit!!!
![]()
![]()
![]()
![]()
I per rematar de postres...
CARQUINYOLIS D'AMETLLES. Rosega que rosegaràs!!!
Batem un ou i li afegim 100g de sucre de canya, tot ben barrejat. Tot seguit, hi afegim 200g de farina integral i hi rallem la pell d'una llimona. Ho amassem tot i hi posem 100g d'ametlla crua i un polsim de llevadura. Fem com un butifarrot allargat i ho enfornem a sobre de paper pel forn, a 180ªC durant 15 minuts. Ho treiem, i ho deixem refredar 5 minutets. Ara toca tallar-los de ganyot per a què quedin llargs i els tornem a enfornar cinc minuts més per a què s'acabin de fer!!!
![]()
![]()
![]()
Que tingueu una bona cuina llepolets/es!!!
Acabem llepant-nos els dits amb l'arròs, i rematant el dinar amb quatre carquinyolis d'ametlla casolans.
Anem a pams, com la Barrionuevo...
Piquem el pebrot verd, la ceba i l'all. Mentrestant, passem la carxofa primer i després els gadegangs per una cassola amb oli, i tot seguit els treiem i els deixem en un plat a part, pel final.
Ara toca passar-hi els alls ben talladets, el pebrot verd i la ceba, i fer un sofregit d'autèntic cartell, mestre de mestres!!!. També hem de picar el julivert ben petit i afegir-lo. Un bon polsim de pebre vermell i una cullerada de tomàquet triturat per acabar de preparar el sofregit. Molt bona flaire per ara!!!
Ara cal posar els sipionets a la cassola i remenar-los bé, rebentant les bosses de tinta dins la cassola junt amb el sofregit. Caldrà treure'ls-hi els escuts (D'aquí la frase:Tens el cap pelat com l'escut d'una sípia, quan un té una bona calba). Els escuts dels sipionets tenen una característica punxeta en la part superior.
Ara hi posem l'arròs per la gent que siguem i ho rossegem una miqueta, com diu Charly Reixach. Posem el caldo de peix calent i esperem els 20 minuts de rigor perque es faci l'arròs.
Quan fa 8 minuts hi afegim la carxofa, els gadegangs, els musclos i les cloïsses.
I fot-lee pel descosit!!!
I per rematar de postres...
CARQUINYOLIS D'AMETLLES. Rosega que rosegaràs!!!
Batem un ou i li afegim 100g de sucre de canya, tot ben barrejat. Tot seguit, hi afegim 200g de farina integral i hi rallem la pell d'una llimona. Ho amassem tot i hi posem 100g d'ametlla crua i un polsim de llevadura. Fem com un butifarrot allargat i ho enfornem a sobre de paper pel forn, a 180ªC durant 15 minuts. Ho treiem, i ho deixem refredar 5 minutets. Ara toca tallar-los de ganyot per a què quedin llargs i els tornem a enfornar cinc minuts més per a què s'acabin de fer!!!
Que tingueu una bona cuina llepolets/es!!!
↧
↧
Rodant pels voltants de Torredembarra
L'activitat comença a les 8:00 h del matí, assegut en una tauleta del Bar Sport, amb una bona esqueixada de bacallà i un "copón" de xampú davant meu. Vist i no vist!!! Sembla que acabi de sortir de Mauthausen!!!. Ambient de Bar mariner autèntic, per començar el dia molt positivament, amb forces i molt en condicions!!!.
A les 9:30h arriben els amics ganxets Joan Jornet i Marcel Borràs amb cotxe, amb el tratge de llums posat i les màquines preparades i engrassades. Els hi he fotut una bona enredada, però cal anar entrenant, que volem fer una marxa cicloturista a Puigcerdà, i aquest any, els quilòmetres que hem fet alguns, brillen per la seva absència!!! Sort de l'esquí... Jo semblo una baldana amb potes, amb aquest vestidet així apretat.
Sortim de Baix a Mar a Torredembarra, després d'inflar les rodes a 8 Kg de pressió. Han quedat dures com la cara d'aquest ministre d'educació espanyol, que sembla que se n'enfoti de nosaltres quan obre la boca.
Anem per feina...
Agafem la N-340 per començar a calentar les cames, i rodar direcció al Vendrell. Fins aquí, aquest tram és lleig amb ganes, i si no vas viu, pot arribar a ser perillós, i tot. Al Vendrell agafem la Tp-2125, una carretera una mica més tranquil·la, per travessar els pobles de: Saifores, el Priorat de Banyeres, Llorenç del Penedès i finalment Sant Jaume dels Domenys. Últims batecs lents del cor i ja enfilem la Collada de les Ventoses 560m, per unes primeres rectes llargues en els primers quilòmetres de la Tp-2442. En Marcel, ha entrenat fort, i se li veu un pedalar ràpid, àgil i amb cames per apretar. Al darrera, xupant roda, com es diu en l'argot ciclista, en Joan i jo vermellots com dos pebrots!!! "Estem més acabats que la falange" ( aquesta frase ja no la diré més, perque crec que actualment n'hi ha més dels que ens pensem!!!) i ens costa seguir el ritme. A partir del tercer quilòmetre, aquest coll guanya amb bellesa i amb duresa.
Aquest any està tot verd i fa molt goig, llàstima de la característica principal d'aquest paisatge típic pre-litoral mediterrani: Les llaunes i els papers de la vora de la carretera!!! Quins collons!!!.
En Joan, que és el que té més bon motor dels tres normalment, avui no està fi (ha esmorzat un iogurt i mitja galeta) i es despenja. En Marcel va primer, tapant-me les bafarades de mestral en cada gir que agafem. S'està desgastant més del compte, i això seria bo per mi, si no fós que vaig com un gos perdiguer amb la llengua fora i no puc dir ni mú!!!
Fem els últims quilòmetres junts fins a coronar aquest bonic coll. A dalt, quatre fotos ràpides, un plàtan i descens fins Aiguaviva, un bonic poble perdut al mig de la muntanya entre vinyes i bosc. En aquest descens molt bones vistes de Montserrat i del poble fantasma de Marmellar, amb la seva característica ermita de Sant Miquel.
A Aiguaviva comença el curt Coll de Cal Magí Vidal 627m, que fem sense problemes per una carretereta que transcorre pel mig de molts camps de fruiters, D'aquí poc, hi haurà unes cireres com el meu cap!!!. A la mateixa carretera, els pagesos en venen a quilos quan és l'època. Coronem, i baixem fins a Can Ferrer de la Cogullada. Entre espectaculars vinyes, del tipus família Montsolís, anem guanyant quilòmetres fins a Rodonyà, on ja per una carretera més ample arribem a Masllorenç, Bonastre, i Roda de Barà. L'últim tram fins Torredembarra, el fem per la N-340 altra cop, ja amb el llum de la reserva encesa. Sembla que estiguem al novembre amb tanta carabassa!!!
Al arribar, quatre estiraments i quatre comentaris de l'activitat, i cadascú cap a casa seva molt satisfet.
Han sortit 80 Km, que hem fet en unes 3 hores, a ritme una mica abaldanat (25km/h). Molt bones sensacions, però!!!
Per tenir més detalls de desnivells, pendents, quilòmetres exactes, etc,... caldrà que visiteu, quan l'actualitzi, el magnífic blog del Marcel Borràs: Collsenbicicleta. Bona feina Marcel·lo!!!
GPSTrack
↧
Molt, molt i molt d'ofici
Sortida feta amb els súper-veterans de la Unió ciclista Torredembarra (molta silueta de perdiu i pedalar obert de cames per poder encabir les panxes, bastanta variu, molt de pont i bastanta dentadura postissa, algun iaio-flauta emprenyat i per sobre de tot, molt molt i molt d'ofici...). Hi ha algun ciclista de més de vuitanta anys, pel qual em trec el barret!!! Sempre s'aprenen coses, amb gent que fa tant temps que fan quilòmetres sobre dues rodes sense motor. Ja veurem com estaré jo quan arribi a la seva edat, possiblement no m'aguantaré ni els pets!!! i ja no podré ni pujar a la bicicleta.
![]()
Ha estat una sortida rodadora de 106 Km, on hem lluitat contra la força del mestral a l'anada i ens hem mullat una mica al tornar, ja amb el vent més a favor. La velocitat mitjana de la sortida ha estat de 24Km/h. Els cargols em pujaven per la forquilla de la bicicleta, però he disfrutat i gaudit molt!!!. A la tornada hem apretat una mica més amb el ciclista i humorista Gregorio, per poder allargar la migdiada de la tarda mitja horeta més...
Aquestes sortides van de primera per començar a posar el cos a punt de cara al tres nacions de Puigcerdà i a l'Empty dishes 2013. El Marcel & cia aniran amb l'escopeta carregada i el ganivet entre les dents, i cal començar a posar a punt les cames, ja!!!
Que la força ens acompanyi a sobre la bicicleta!!!
GPSTrack
Ha estat una sortida rodadora de 106 Km, on hem lluitat contra la força del mestral a l'anada i ens hem mullat una mica al tornar, ja amb el vent més a favor. La velocitat mitjana de la sortida ha estat de 24Km/h. Els cargols em pujaven per la forquilla de la bicicleta, però he disfrutat i gaudit molt!!!. A la tornada hem apretat una mica més amb el ciclista i humorista Gregorio, per poder allargar la migdiada de la tarda mitja horeta més...
Aquestes sortides van de primera per començar a posar el cos a punt de cara al tres nacions de Puigcerdà i a l'Empty dishes 2013. El Marcel & cia aniran amb l'escopeta carregada i el ganivet entre les dents, i cal començar a posar a punt les cames, ja!!!
Que la força ens acompanyi a sobre la bicicleta!!!
GPSTrack
↧
Primavera d'hivern...
Jeudi après-midi Comencen les bestièses pel Whatsapp...El Santi encèn la metxa dels petards!!!
Santi: -Finde fanàtic? Pinta fresca Algú s'anima?
Marc: -Ja porto els esquis posats pel menjador de casa!!!
Roger: -Bonsoir!!! Algun cimot per la France? Llibre Frédérick Cabot?
Vince: -Mmmmmmmm!!! Jo puc dissabte...
Vince: -Nois, jo només puc dissabte!!! però pujo-baixo, aneu mirant delicatessens!!!
Santi: -Penseu alguna cosa digne pels nostres paladars. Quina proposta hi ha?
Marc: -Parlem, parlem demà...
Quina colla de tarats, malalts de neu!!! Com més grans ens fem, pitjor!!! Això sembla la baixada de tèies de Durro, amb l'encesa que portem!!!
Vendrediaprès-midi
Ja a la carretera, ens agafen el Vicenç i el Santi a l'alçada de Montblanc. La primera idea era anar cap a la France a amortitzar els llibres del Frédérick Cabot, però dóna mal oratge al pirineu francès per dissabte, i tot sopant al 24 h de les afores de Lleida, entre got de vi i mossegada de peu de porc, decidim d'anar cap a Llanos del Hospital, i allà improvisar sobre la marxa!!!
Samedi matin
Pic Sayó + Dent d'Alba + Pic Paderna +/- 1700m, 16Km, 4h (d'esquelet en moviment).
GPSTrack1
L'endemà al matí, amb unes llaganyes com a punys!!! enfilem a les 6:15h per la pista fins al Refugi de la Renclusa. Als cinc minuts de caminar, posem esquis i comencem a lliscar com una pastilla de sabó a les dutxes de la presó Modèl. Allà al refugi, decidim d'anar direcció al pic d'Alba, i evitar així, la processó del silenci que puja cap a l'Aneto. Tot el pirineu francès està tapadot, i al massís de la maladeta: Sol i sípies!!! i un fred i un vent, que et deixa les orelles tiesses (Hivernet de Mariana). L'hem encertat de ple, i gràcies als bons meteoròlegs que tenim al grup.
El motor refrigerat per l'aire fresc pirinenc funciona de primera!!! avui, res de perdiguers, uns autèntics galgos!!!
Quan arribem al plateau per a girar cap al pic d'Alba, en Vicenç, es mira de reüll com els pops, la Dent d'Alba, i intueix, un bon descens en un collet a sota mateix del cim. Canvi de plans!!! Encarem el coll d'Alba amb una temperatura de sensació baixíssima!!! Les puntes dels dits queden sense sang i cal fer un: Calla!!! per retornar del fred, je, je...
Al coll treiem esquis i encarem amb grampons i piolet, el pic de Sayó 3211m, amb la neu dura com la cara del Fèlix Millet!!! Vent molt fort al cim, però a la nostra zona, dia radiant.
Desfem el tram fins al coll, i engrescats, com sempre, decidim de pujar al Dent d'Alba, deixant abans els esquis al petit collet. Per una curta trepada, assolim els 3120m del cim. Desfem el tramet de roca i ens llancem sense contemplacions per una pala collonuda al 100%!!!
 |
| Santi, rebentant la primera pala sota la Dent d'Alba |
 |
| Tots per un!!! i un per tots!!! |
Estem disfrutant molt, som collonuts!!! llisca que lliscaràs pels tubs fins a cinc minuts del cotxe. L'hem clavat de ple!!!
En Santi ens deleita amb uns cervesots alemanys per celebrar la fantàstica jornada d'esqui. Les acompanyem amb una bona llonganissa seca i un bon formatjot, tot gaudint del bonic paisatge florit de l'àrea de pícnic del Pont de Ballibierna.
Fins aquí, hem fet l'activitat els components del grup de música Punk: M'és igual Juana, que su hermana!!! amb Vicenç R, Santi B, Jaume S, Marc i Roger P, al control de so.
Samedi après-midi
Quan se'ns fot una idea al cap!!! Frédérick, doncs Frédérick!!! Cap a Bagnères-de-Luchon falta gent. Ens allotgem a un hotel d'una * collonut, al poble mateix. Pizza de batalla, i a planxar l'orella a un llit molt dur de l'hotelet. Aprofitant la vinantesa que estem a França, el Marc i el Jaume decideixen de dormir junts en el mateix llit (per sorteig), i així, lluitar per la causa del matrimoni gay. Per aquesta zona francesa, sembla ser que encara queda bastant de feixistot!!!
En fi, anem-hi...
Dimanche matin
Nord Nère per Peyragudes +/-2000m, 18Km, 4.5h (d'esquelet en moviment).
GPSTrack 2
Itinerari del libre Ski de Randonnée dans les Hautes-Pyrénées Vol.2. Frédérick Cabot.
L'endemà al matí, i després d'un bon esmorzar per omplir els dipòsits, arrenquem la furgo i comencem a fer el bonic port del Peyresourde per arribar a l'estació de Peyragudes a la cota 1600m. D'aquí surt l'itinerari. Ens calcem els esquis allà mateix (Sí, amics!!! a 1600m) i comencem a pujar per les fantasmagòriques pistes d'esquí. No hi queda ni l'apuntador!!!. El primer tram és per les pistes bastant lletjot, per tota la infraestructura que hi ha muntada, però quan assolim l'últim telecadira, comença una jornada d'esqui d'autèntic cartell, amb alguns puja-baixes i una esquiada de primera categoria!!!
Comença lo bo!!! Deixem el telecadira enrera, i assolim per una blanca i bonica pala, el primer cimet del dia, el Cap des Hittes a 2360m i seguidament el cim del Montségu a 2320m. Aquí treiem pells per fer un delicat descens per una aresta molt gelada, que ens ha de portar fins al Couret d'Esquierry. Problemes!!! any de molta neu i de molta cornisa, que no ens deixa saltar cap a l'est com hauriem de fer seguint l'itinerari, o simplement no el sabem trobar. Posem fil a l'agulla i baixem més metres pel costat oest, primer esquiant i després desgrimpant entre roques, allaus caigudes i herba fins la cota 2080m. Tornem a posar pells i fot-lee que som de Reus, altra cop per una vall orientada al Nord, que manté la neu geladeta i al punt de caramel. No hi ha pèrdua fins al coll a 2500m, on girem direcció oest per anar a buscar la pala somital, orientada a l'est, i on la neu ja està més transformada. A la part final ens treiem els esquis, perque les fustes ens rellisquen a cada pas. Assolim el Nord Nère de 2844m. Unes vistes espectaculars dels cims veïns: Spijeoules, Gourgs Blancs, Seil de la Baque, gos Perdiguero,...
El descens és per neu transformada en la pala somital i per neu dura en la resta. Descens boníssim fins a tornar a 2080m, on amb grampons i piolet, pugem per fortes pendents al Pic de Montségu, on ens vigilen des del cel un estòl de parapents que deuen celebrar alguna cosa.
Sense massa història més, acabem de rematar la fàcil pala del Cap D'Hittes i el descens solitari per les pistes d'esqui de Peyragudes amb una neu disfrutable de valent.
Satisfets, molt satisfets d'haver portat el cos al límit en una jornada tant exigent i després d'haver apretat les dents al massís de la Maladeta el dia abans.
Fi de setmana melderomaní!!! Acabem el fi de setmana amb una llonganissa amb fesòls (targeta vermella pels fesòls, molt poc fets, collons!!!) i un brindis a l'estil alemany per celebrar que tot ha anat perfecte.
PD: Poseu-vos crema protectora!!! Sobretot, que amb la socarrimada del dissabte (no hi vaig pensar), hagués pogut cremar les cremes catalanes de qualsevol restaurant amb les orelles!!!.
Hem fet l'activitat el Marc "the good", Jaume "the bad" and Roger "the ugly" de la bona fornada del 78, tots tres!!!
↧