Divendres a la nit, arribo molt emprenyat a casa, per culpa del sopar que m'han donat a Can Gla, un restaurant en decadència de Torredembarra. Com deia en Capri, i que és, també, el que havia d'haver dit jo quan vam acabar de pagar... - Xeccc!!! Vine company i abracem-nos fort!!!, que ara, estarem temps a tornar-nos a veure!!!
Per païr aquest mal sopar, m'assec al sofà de casa, tot mirant la meteo al 3/24. Demà marquen força 5 de mestral, Quina merda!!!. Ens parlem pel Whatsapp amb els companys, i els recomano que baixin cap a Torredembarra que estarem més resguardats de vent, però tenen la sang brava i decidim de tirar endavant la primera proposta pel Baix Camp, tot i el mestralot que ens emprenyarà segurament!!! Michel's, calenta molt l'ambient amb algunes icones de senglars i algun interrogant!!!
Arribo a les 8:30h al Forn Can Vicenç de Reus, amb la bicicleta carregada al cotxe i embotit en el maillot i el culotte de l'empty dishes, com una butifarra culana. He quedat allà al bar amb el Paco Pastor i el Marcel Borràs, dos vaques sagrades de l'Empty dishes.
Com a curiositat, esmentar que de renom, a aquest local, se l'anomena Bar Coyote, doncs les cambreres que serveixen a les taules, porten de tres a quatre tatuatges de mitjana, tenen les proes tunnejades en forma de grans bornois, i gairebé totes, són "Rubias de Pote",... i amb alguns cursets de peluqueria i estètica.
Deixem-nos de petits detallets insignificants, i...
Sortim per la carretera direcció a Maspujols amb un vendeval d'autèntic cartell!!! Entre pedalada i pedalada anem rumiant com podem aprofitar el dia, buscant una ruta més o menys ciclable per no sortir volant amb les orelles fent de parapent. A la zona de l'Aleixar, el vent sembla que no ens molesti tant, i decidim de pujar per la Musara, i a dalt, en funció de les condicions, tirar fins a Prades o baixar per Mont-ral. A Vilaplana, el Paco i jo, comencem a pujar pinyons i a bufar de valent com uns búfals. Els primers dos quilòmetres els hem de fer amb el vent en contra totalment, i amb la cara de circunstància, de no veure-ho gaire clar. Just passar la famosa paella del Ral·li Catalunya, on la carretera canvia de direcció, comencem a pujar més alegres i amb el vent de popa. L'ambient és sèc, i de tant en tant, ens hem de refrescar amb l'aigua que portem als botellins. En Marcel va sobrat i ens deleita amb algunes arrencades explosives de plat gran. Coronem el port, i abans de l'encreuament de Mont-ral, decidim d'anar a esmorzar a Prades. La pedalada fins a la Febró la fem més bé del que ens pensem, a estones, a raser del vent fins i tot!!!.
A la Febró, agafem aigua a la font i comencem a aixecar-nos de la bicicleta i a donar cops de ronyons per assolir el Coll de Capafonts, que no és molt dur, però que va minvant les forces!!! Ja coronat aquest coll, fem els últims quilòmetres per la recta de la font del cap del Pla, on ens creuem amb diferents ciclistes que han matinat més que nosaltres. Les cames ja comencen a fer figa!!! i només estem a la meitat de la jornada.
Després de les fotos característiques al costat de la font, ens entaulem al bar Passadís, on ens tracten molt bé. Demanem entrepans de truita amb formatge i pernil respectivament i xampús i vi i gaseosa per poder remullar-nos el béc una mica!!!. L'ambient pintoresc empty dishes fa que estiguem disfrutant del dia en tot moment. Quan no la diu un, la diu l'altre!!!
Sortim de Prades recuperats i amb el dipòsit ple, per llençar-nos avall cap al Coll d'Albarca, i després fins Cornudella i la Venta d'en Pubill per terreny favorable i amb el vent que a estones fins i tot ens empeny.
A partir d'aquí, i ja quan el terreny comença a tirar amunt, agafo les rendes del pilot i començo a posar ritmet de motor Fergusson o Perkins, anar fent, anar fent,... En Paco, que porta dues sortides aquest any solament, ja ha fet prou!!! decideix que es despenja, per assolir el coll al seu ritme. Al davant, en Marcel em xupa roda, i quan queden tres quilòmetres per coronar, fot un cop damunt de la taula, em baixa dos pinyons i em deix tirat amb el cor a punt de rebentar i sense capacitat de reacció. Està recollint els fruits de l'entrenament específic que està fent aquest 2013. Tira endavant encès com una teia!!! Segueixo a ritmet per intentar perdre el mínim temps possible, però durant l'últim quilòmetre, veig en Marcel que de tant en tant es gira, i em mira de reüll com els pops!!! Intueixo que se li està fent llarg el coll, i que potser ha fet l'atac massa aviat. Se li està transformant la bicicleta en carabassa com la Ventafocs? Apreto les dents tant com puc, però finalment no arribo a ell, i passo el coll a trenta segons, molt i molt vermellot. Està fort com el vinagre!!! El Paco entra a dos minuts i només passar pel coll, ja posa molt de ritme en el descens per arribar ràpid a Alforja.
 |
| Descens del Coll d'Alforja |
Finalment, ens hem sabut adaptar perfectament a les pèssimes condicions de vent que hi han hagut a la zona, escollint l'itinerari sobre la marxa. Hem xalat molt fent 80 Km i tres colls, en un dia en què era difícil disfrutar a sobre de les dues rodes!!! D'això es tracta!!! Som collonuts!!!
A hores d'ara, en Paco i jo, ja estem preparats per portar a salar!!! com diu ell. Bons pernils i molt bones llomades!!!
A Reus, molt satisfets ja planifiquem properes sortides. Esperem, que amb més integrants de l'equip UCI Empty dishes- Les Collades.
A la tarda quedo destrossat i camino per casa a l'estil Herr Flick, oficial de la Gestapo d'aló aló!!!
Hem gaudit de la bicicleta i d'aquest matí de molta bafarada de mestral: el Paco Pastor (The good), el Marcel Borràs (The bad) and el Roger P (The ugly).
Fotos de Marcel Borràs, autor del bloc collsenbicicleta, on hi haurà els detalls dels colls fets, en breu.
.JPG)
+050.jpg)
+076.jpg)
+077.jpg)
+085.jpg)
+087.jpg)
+089.jpg)
.jpg)
