 |
| L'Ignasi a la pala SE del Serrera amb el Comapedrosa al fons. |
-Portes el mapa Ignasi?
-No l'he agafat, creia que el portaves tú, Pep?
-Jo tampoc l'he agafat i mira que el tenia a sobre la tauleta del rebedor... no sé...el Roger, potser? ara està al wc quan torni, a veure...
-Ostia Vicenç!!! No, em vas dir que l'agafaries tú...
-Bona feina nois, comencem bé el dia!!! i avui que volem anar a la "descoberta" per la vall de Riu...
Anem a pams...
La idea serà de sortir de Ransol i pujar cap al Serrera (un clàssic), després baixar per la pala SE i enfilar cap amunt al pic de la Cabaneta. Finalment baixarem per la inhòspita vall de Riu a l'estil senglar malferit per escopeta de caçador i gossos perdiguers que fa tres dies que no oloren el menjar i et persegueixen. Per cert, que necessitarem dos cotxes per fer aquesta activitat.
 |
| Croquis d'en Guy Pistre, que sempre es menjava l'arròs passat i tard. |
Després de deixar una furgoneta a la pista de la vall de Riu (Revòlt de la carretera que puja al coll d'Ordino des de Canillo), on quasi l'Anton i la Diana fan la Cabaneta amb la furgoneta... Ens trobem tots a l'aparcament de Ransol.
Més gossos que cotxes a l'aparcament de la Coma de Ransol. Em recorda el parc de Vallparadís de Terrassa, on per cert, aprofito per convidar-vos a venir-hi, doncs aviat es celebrarà el Pícnic Jazz Festival, el proper diumenge 13 de març.
Sortim a ritme tranquil i mantenint converses de les èpoques en què vam cursar l'EGB (Bombatxos, ombreres, jerseis de coll alt, mitjons de rombos + nàutiques Pielsa i motxil·les Mistral). Ens fem grans!!!
Bona neu a cotes baixes, que és bastant sòlta quan fem la traça. Sembla que avui tornarem a xalar fort.
El boss ve amb ganes de rebentar-ho tot i comença obrint la traça i al capdavant del grup. Diuen les males llengües que porta dos totxanes a dins la motxil·la per endurir la jornada.
 |
| Fem goig allí al mig de les muntanyes andorranes. Foto:Anton Dolcet |
-Guy, cullons!!! m'havies dit que tirés l'arròs a les 16:00h que series aquí, i són les 20:30h. La setmana passada em vas fer igual...però si és fosc de fa tres hores... Què ets beneit?
-Perdona xata, m'he engrescat baixant i he fet cap al fons de vall, aleshores he hagut de remuntar un parell de colls i se m'ha fet una mica tard...
-Suposo que demà no surts, no? A la pròxima canvio el pany i et foto les maletes a la porta...
-Dona... em sap greu, però ja havia quedat amb François per tombar una estona i no li puc dir que no...Vindré aviat, demà, segur que només farem quatre lliscades i a l'hora de dinar a casa...
Bé, ja hem dit que haurem d'investigar més sobre aquest home, el nostre referent... El bar on feia les birres quan acabava l'activitat, el carrer on vivia, l'epitafi genuï que segur que té gravat a la làpida (On esquiem, demà?), quan mesurava el piolet que portava (veure la portada per entendre perquè ho dic.), etc.
Anant xerrant, ja fem cap ràpid a la collada de Meners. La temperatura és de mes de maig (sol i sípies) i anem amb màniga curta. Tenim el Serrera allà mateix.
 |
| Arribant a la collada de Meners amb l'Anton que comença a calentar motors. |
 |
| L'Ignasi, esquiador incansable i insaciable. |
 |
| El cim de la Serrera a tocar. |
 |
| Pic de la Coume de Seignac i algunes traces de descens. |
 |
| A l'ample aresta que puja al pic de la Serrera. |
Quatre carquinyolis casolans i cap avall que fa baixada per la pala SE. La primera meitat de pala exquisita!!!
 |
| Ignasi, l'home que sempre surt bé a les fotos. |
 |
| L'Anton, que sempre busca la millor traçada. |
 |
| La Diana també té ganes de gresca i d'esquí. |
 |
| L'Ignasi i el Pep aprofitant les millors neus del dia... |
 |
| Esquiant, amb la pala de ruf mirant-nos de reüll com els pops... |
A la cota 2500m i amb una emprenyada com la del pilot François Delecour (Dix fois trop tard!!!), parem a fer un mós i quatre carquinyolis més, per ofegar les penes. Una alegria enmig del desànim, la salutació del Pito des de la pala del Serrera. Ell també ha estat per Andorra aquest cap de setmana amb uns companys verds i negres... A veure com t'haurà anat, llépol, ja explicaràs al CEB.
Ràpidament i mig desanimats, remuntem cap al cim de la Cabaneta. Últims metres amb grampons i ja veiem que avui ni cares obagues, ni cares solanes, només cares d'emprenyats... massa calor, pluja a cotes altes i s'ha fet malbé la neu.
Al vessant solà, flanquegem per sota la Cabaneta i anem a buscar la gran pala sud que esquiarem amb força bona neu (Siempre pozitivos...). A la nostra dreta ens queda el pic de les Fonts. A partir d'aquí, a fer el Sanglier... Vicenç i Anton agafen la batuta (varetes) i ens marquen la direcció a seguir per la gincama de la vall de Riu.
Sobrevivim a molts taurons i a alguns bosquets d'avets frondosos, on és fàcil perdre un ull i la paciència... Això sí, quin paisatge i quina vall més bonica... Finalment, i després d'un parell d'intents, ja la coneixem!!!.
 |
| Cartell informatiu del principi de la vall de Riu. |
Sortida patrocinada per: Compeed, Pastisseria Pintalow, Gero10 i Taller de reparacions Shark bite Andorre.
Benvingut Anticicló!!!
Piulada de la mateixa activitat al fabulós blog Zwingg
GPSTrack