Amb el peluquí ben aferrat...

Santi, esquiant amb el pic d'Estós al fons.

Parem a fer un soparot de menú al Restaurant El Chopo. Bon sopar casolà, envoltats d'un ambient bastant recarregat per la matriarca de la casa. Molts poms de flor sèca penjats per tot arreu i quadres d'aquells de paisatges que no me'ls fotaria a casa ni que em paguéssin. El camarer és pastat al Messi, però amb dos pams més... No ens podem estar de fer-li el comentari, i ens reconeix que no som els primers que li diem...

Un cop sopats, amb un tres i no res (2h) ja estem planxant l'orella a St. Lary Soulan amb dues propostes sobre la taula per l'endemà: 1) O ens la fotem cap a les Granges de Lurgues, cares sud i amb possible salt al vessant nord, però amb caminada inicial; 2) o tirem cap al col d'Azet (a sobre Val Louron) i busquem itineraris més nord per aquells paratges, sense caminar tant i amb "possible" millor neu... Tindrem tota la nit per pensar-ho. Bona nit malparits!!!

Dissabte 8:00h del matí. Objectiu: el pic d'Arrouyette o pic d'Estós.
Ens decantem per no caminar gaire i buscar la preuada neu pols...
Deixem els cotxes a la cota 1620m i comencem a caminar (25-30 minuts) fins a calçar els esquís. El pirineu fot bastanta pena i sembla que estiguem ben bé al mes de maig...
Guanyem ràpidament el teléski de Tuco, i aquí ja tenim neu continua ben pentinada (de pistes buides) fins als 2080m. Estem al capdamunt de les pistes d'esquí de Val Louron. Ara ens toca baixar caminant 150m, i ja tornem a calçar els lliscadors per entrar a la vall on passarem lo dia. Un cop dintre i al final d'aquesta, l'Arrouyette imponent, i a la nostra dreta ens queda l'elegant piràmide del pic de Sarrouyes.
Comencem a obrir traça per la neu pols que ha acumulat el vent al fons de la vall. Al capdamunt de les muntanyes, la neu s'aixeca amb virolència per les fortes bufades dels núvols mig emprenyats. Un parell de francesots amb gos, també van en la mateixa direcció que nosaltres, i un d'ells amb el gos ens acompanyarà durant tota la jornada.
Vince Vega, els més cinèfils sabreu d'on ve aquest nom, obre la traça amb la potència i la força que el caracteritza. El vent cada vegada esdevé més fort, fins arribar al punt, que cada bafarada ens fa parar i ens fa resguardar-nos de la neu que vola contra nosaltres. Bufa de sud.
Semblo la doña Rogelia, tapat que només se'm veu mig bigoti.

El Santi i el Pep progressant amb el vent fent estralls per les zones altes...

En un gran esforç i amb la sang molt brava, guanyem la cabane de Bassiouente (2450m). Gran notícia, quan en arribar-hi, ens veiem a V.Vega resguardat a la seva paret exterior oest... Closed and barrad!!! La mare que els va parir!!! Quatre comentaris del tipus: que si estem grillats, que cullons fem allà amb aquell vendaval, si ens falta mitja bullida...
Esmorzem, mentre està fotent unes ràfegues de vent que foten por. Mentrestant arriba el francesot més veterà, amb la cara que sembla un tomacot... -Que es posi algun buff o alguna protecció, aquest beneit!!!, ens diem entre nosaltres...

Bé, que la sortida se n'està anant a prendre pel sac i no haurà servit per res fer la quilometrada... Desanimats, ens plantegem fins i tot de baixar amb grampons i fotre-ho tot a mar!!! Finalment enganxem els esquís a les botes i la jornada comença a agafar una altre aroma amb la picada... Bon descens amb neu variable (tota esquiable) fins a l'alçada de l'estany de Sarrouyes (2170m). Tots ens hem mirat de reüll com els pops la cara est del Sarrouyes durant el descens... Està més resguardada del vent i té un seguit de llamineres i suculents pales, a petar de neu pols acumulada... -Potser si l'agaféssim... -Va dropots, que segur que la xalarem...
Fot-lee les pells que tirem cap amunt, llépols...

Les zones baixes de les valls estan molt pelades i sense neu.

El pic de l'Arrouyette i el seu avantcim, des del Sarrouyes. Molt suculent...

Pales amb uns pendents potents i sostinguts, tot pujant al pic de Sarrouyes.

Es nota el canvi, i com que bufa molt fort de sud, en aquestes pales no ens toca tant el vent i quedem ben resguardats. La veritat és que pugem de cullons. Quin canvi. La cara est del Sarrouyes té una pala de 700 metres amb forts pendents i sostinguda. L'esquiada serà de les bones, i ho intuïm.

El Santi amb el motor treient fum... Al fons: Nord Nère, Espingo, Hourgade...

Gairebé arribant dalt al cim, el vent canvia de direcció i ens segueix fent la guitza i bufant molt fort. Ara bufa de nord... Qui ho va parir, com es canvia de camisa, aquest!!!
Arribant al coll, no tenim més remei que fer un "Cuerpo a tierra"de militar, doncs les ràfegues són veritablement espectaculars... El gos pelut que acompanya al francesot, s'acotxa i fa força apretant les dents i amb cara d'acollonit... Me'l miro, tot esperant veure'l sortir volant com si fós un peluquí amb els velcros desgastats, un dia de mestral fort a Reus, i quedant penjat a les branques d'un enorme plàtan d'ombra d'un passeig qualsevol... Per sort, va aguantar com un campió aquella ràfega de vent mai vista, tant forta i virulenta...
Deixem el cim del Sarrouyes per un altre dia que sortirem volant com el peluquí... No ens atrevim ni a treure el nas a l'altre vessant...
Treiem les pells i cap avall que fa baixada, i molta... 700m de pala ben sòlta i gustosa, com l'arròs del Coco...
Neu súper ventada i portada d'aquí cap allà quaranta quatre vegades, fins a quedar a les diferents canals que anem agafant en forma de pols recol·locada. També forces trams amb neu durota esquiable al 100% i primavera a les cotes més baixes i planes del final de la vall. Per sort, la crosta ni l'ensumem durant tot el dia, tot esquiable. Genial!!! com deia el nen tibetà que anunciava els Citroën AX.

Si xaleu... amb el Sarrouyes a dalt a la dreta.

Vince Vega ballant a les pales del Jackrabbit Slim's

Pep, disfrutant com un nen petit de l'esquí i l'entorn.

Molt bona esquiada fins als 1900m, on tornem a remuntar caminant (100m) fins dalt als teléskis. Tornem a enfundar els esquís i per una neu de pista 100% tot obert, rematem el dia amb la rialleta fixada a la cara. Som cullunuts!!!

Gran sortida a la zona de Louron amb la companyia de Vincent Vega, Santiagus Wallace i Jules Winnfield Artigues. Quina tripleta, nano!!! per apartar les criatures...

A la dreta, el vessant nord del Sarrouyes, que esquiarem quan poguem.

Ventolera a les parts altes.

Portarras, Aulon, Arbizon,... Amb la cota de neu al S, alta com l'Olivia Popei.

Per acabar la jornada birres, patates fregides i show, tal i com ve a ser habitual...
Hem comptat uns 1500m de desnivell i una jornada intensiva de treball (7 hores).