Garbure d'insaciables...

Disfrutant de les blanques pales de pols...

Cap de setmana molt complet on hem estat buscant la neu pols de les obagues a les boniques i tranquiles valls d'Aure i de Louron. Sembla que hi tinguem la segona residència i negocis aquí, no?

Divendres al vespre i ja tenim una feinada impresionant per triar d'entre els dotze primers i els catorze segons que ens ofereixen a l'Hostal Sánchez, en un menú de 15 euros molt variat, potent i només apte per patants com nosaltres... (risotos, raviolis, cús-cús, tonyina, brases, milfulles amb salmó,...). En poques paraules, acullonant!!! Aquest cop fins i tot ens hem entaulat a la zona del resturant (mateix preu). Impecable. Ens embrutem com un mitjó fent quatre canyes abans de sopar i ens remullem el béc mentre sopem amb un bon vi de Somontano... Atacs de riure molt potents quan ja anem mig bruts i comencem a parlar de rucades...

Que comenci la festa: Garbure d'insaciables...

Dissabte 8:30 del matí i amb unes llaganyes com a punys, tinc la sort de poder coincidir amb alguns dels insaciables al pàrquing de la boca nord del túnel de Bielsa. Apareixen d'arreu del territori català i es reuneixen comptades vegades, aquest cop, aprofitant la lluna plena... Aaaaaaaúúúúú!!!

J.A, un dels més experimentats, ha dissenyat una ruta molt motivant per intentar baixar els gairebé mil metres de la pala del vessant nord del pic del Pòrt Vielh, on esperem que hagi quedat resguardada, la tant preuada neu pols melderomaní, que tant ens costa de trobar en aquest hivern tant esquerp i del puny tancat...

Enfilem cap al pic de l'Aiguillette (2517m) sense dificultats i  fins arribar a l'aresta NO, on hem de calçar grampons perquè la neu caiguda a sobre les roques, fa que poguem patinar timba avall en qualsevol moment.

Primeres lliscades del dia... Foto: C.Ll.

Enfilant l'última pala abans de l'aresta del pic de l'Aiguillette. Foto: C.Ll.

Aresta delicada i gelada. Grampons imprescindibles... Foto: C.Ll.

Assolint el pic de l'Aiguillette, incansables.

Fem cim i encarem ràpidament el primer descens del dia cap a la vall de Pinarra. Al vessant solà, la neu se'ns comença a posar complicada després dels primers 200m de descens, doncs es presenta lleugerament encrostada i preferim afrontar l'ascensió cap al Vielh, per no perdre temps i anar per feina.
.

Primer descens del dia (vessant sud) cap a la vall de Pinarra.

Flanquejant cap al Pòrt Vielh. Foto: C.Ll.

Arribant al port, que no el cim. Foto: C.Ll.

En V.V amb el Cuneille cubrint-li les espatlles...

Lenta progressió, amb algun catsumbreus inclòs, per culpa dels sempre emprenyadors pans de neu que se'ns enganxen a les pells.
Assolim el cim del port Vielh amb l'incògnita de la qualitat de la neu al vessant nord, però de ben segur que la trobarem al punt quan llisquem avall...

Mig distret, els insaciables més forts i robusts em posen una màscara negra a la cara i m'amenacen de fotra'm bastó si segueixo cridant, mentre em tenen a terra... Tot el que diuen ho compleixen i una de les seves principals caracterísiques és que no estan per òsties!!! No tenen res a perdre, més o menys com els albano-kosovars de fa uns anys...
No volen sortir descoberts a les fotos doncs no volen que se'ls reconeixi... Esquíen i busquen la millor neu en els llocs més salvatges i més desconeguts del pirineu... També intenten ranxejar en els llocs més selectes i més casolans per allà on passen...  Diuen les males llengües, que si t'acaben posant la màscara, voldrà dir que ja seràs un d'ells i que mai més te'n podràs deslliurar...

WANTED, 500.000$!!! Els insaciables, que ningú sap qui són ni d'on venen...

Em desperto mig atontat, que ja ens afartem de plàtans com la mona Xita, i ens llancem forts sense por, cap el llom més oriental del cim. Anirem a buscar l'entrada de l'espectacular i llarga pala...

Baixant pel llom est per anar a buscar la pala N. Foto: C.Ll.

Pols, pols, pols!!! el que deies quan participaves via telefònicament, al programa de Mag magazine i el seu concurs de fer pujar l'anxaneta a dalt el castell, i en compte que l'ocell no et fés caure... Guanyaves un lot de productes Cacaolat...

Un descens al vessant francès que no oblidarem durant molt temps... I.F.

Pols, pols, pols... Foto C.Ll.

Un descens realment espectacular!!! Gairebé 1000m de pala amb neu powder fresca del dia i del pirineu, i algun que d'altre tub molt divertit cap al final... Si la vam xalar, xecsssss... De puta mareeeeeeeee!!! cridavem.

Bon tub per rematar la feina... Foto C.Ll.

Part final més encaixonada del bonic i interessant descens. Foto: C.Ll.

Remuntant els metres esquiats... Foto: C.Ll.

Reagrupament d'insaciables incansables... Foto: C.Ll.

Segon ascens a l'Aiguillette (quasi dalt). Foto: C.Ll.

Últim descens del dia per acabar l'esquiada fent girs per la neu pols dels últims tubets que quasi ens porten fins la carretera.
Jornada de matrícula d'honor!!! Els insaciables l'hem liat de valent, esquiant aquesta volta súblim i tant recomanable.

Comptem uns +/-1900m de desnivell, amb tres canvis de pells (com ens agrada) i unes 6 hores d'activitat.

Només unes hores més tard, i sense baixar gens el llistó de les esquiades, hem celebrat el festival de l'ànec al Restaurant Le Relais de Piau, de cuina regional i tradicional, molt aprop de la gite on ens estavem... Le Barbajou.

D'escàndol llépols!!! i per 23 euros/persona. La padrineta del local us tractarà com si fóssiu els seus néts... Tracte exquisit i bons comentaris!!! garbure, bones salades gersoides, magret de canard...
Els menús són d'autèntic cartell i per sortir rodolant com si fóssim un formatge de bola amb potes... Una garbure, o el que és el mateix, una olla barrejada espatuflant!!! i ens ha deixat repetir...
La dona s'ha salvat de miracle que la mantagéssim, i perquè només ens hem begut dues ampolles de vi... perquè sinó ja me la veia volant allà al mig del menjador.
S'hi ha d'anar!!!

Diumenge a les 7:30h agafem el cotxe i ens la fotem, com fa quinze dies, cap a l'estació d'esquí de la vall Louron. Buscarem la millor neu pols en un altre itinerari amb el descens encarat cap al nord. L'avantcim del pic de l'Arrouyette. El magret ens dóna les forces per lliscar fins la cabana, lloc en el qual ens trobem a deu francesos d'avançada edat, molt trempats i amb bigotis de tots tipus per triar i remanar...

A punt de començar les parts de l'itinerari amb més pendents. Foto:C.Ll.

Assolint la cabana. Foto:C.Ll.

Bona forma física d'uns avis que ja ens agradarà arribar com ells. Foto: C.Ll.

Seguim tirant amunt per unes pales de neu pols que ja ens indiquen que disfrutarem moltíssim baixant. L'última pala té força pendent per arribar al cim de l'Arrouyette, això sí, sense problemes.

Insaciables

Pic de l'Arrouyette vist de l'avantcim.

M.O. baixant agressivament i apretant cames.

C.Ll, encarant la primera pala del descens...

Bona feina insaciables...

Quines pales per esquiar a plaer...

Estil depurat i elegant...

Les traces de baixada vistes des de la segona ascensió del dia.

El vessant est del Sarrouyes imponent. Foto:C.Ll.

Baixem esquiant fins a l'estany de Sarrouyes, lloc en el qual decidim que no ens podem deixar perdre la baixada de powder que tenim al marge dret de la vall. Quin palot senyors!!! però haurem de remuntar 400m més de pujada.