He quedat a les 5:30am amb el Pep a la Selva de Camp, capital mundial de l'avellana. Com que he de passar per la "karcher", fer un parell de cafès i anar cap a Reus a preparar el material d'esquí, m'aixeco aviadet, a les 3:00am... Vaig per feina i sense encantar-me, que ja ho tinc tot llest a les 4:30am, una mica abans del que em pensava... Acabo fent temps, entre columna i columna del diari del dia abans, i mentre els pares dormen tranquilament al pis de dalt. Espero que no trenquin el son, perquè pensaran que el seu fill no està gaire bé del cap...
Finalment ens trobem a l'hora i fem una primera parada al mític bar La Pedra negra de Ponts, una hora després. Faig una crida a tots els muntanyencs, motoristes, boletaires, consumidors de substàncies prohibides d'aquests que els hi costa d'agafar el son quan tanquen els bars... Hem de tornar a posar de moda aquest bar!!! Recollim a l'Alexis allà mateix... Un quart d'hora més tard, segona parada, aquest cop a Oliana, que és el punt de trobada habitual amb l'Ignasi. Mengem una mica i ens llancem direcció cap a Òs de Civís amb l'objectiu de fer-nos petar el Salòria. No estem gaire convençuts de la zona on anem, però amb les previsions de meteo que han donat, tampoc no ens podem aventurar gaire...
Arrenquem de la borda de la plana amb la neu que s'aixeca pels fils de les arestes... S'afegeix al grup de "maleantes" en Ricard, gran esquiador i encara millor persona. Comentaris bons de dietètica i bons brico-consells per la furgoneta.
Només fer el primer gir per la pista, i just quan ja veiem la cara sud del Salòria, ens cauen un per cada camall... més pelat que l'escut d'una sípia!!! -L'hem cagat, Vès si n'hi ha de llocs per anar, No anem bé, No hi tenim res al cap, Qui cullons ho va proposar... Sempre fotent les culpes als altres, un clàssic de la societat en què vivim...
Mentrestant anem pujant per la pista forestal, m'interesso i demano referències del restaurant que van sopar ahir a la nit, uns quants privilegiats. -Excel·lent!!! només ens va faltar la fària, em diuen el Santi i el Marc. Restaurant el Portal, d'Organyà. Ja ens hi va portar l'Aleix fa temps, un bon amic i jardiner que viu allà a la vora, a Fígols. Una recomanació, demaneu macarrons!!! Visita obligada.
Tornem al que ens ocupa, doncs molt poca neu a la zona, i no ens acabem de creure que estigui tant justet tot...
Anem pujant i agafant les diferents canaletes que ens duen fins al coll de Conflent, on ja tenim ganes de treure el cap. Molt de vent i el panorama que segueix bastant trist... Desistim de la idea de pujar al Salòria per l'oest, i tirem directament cap al bonyet dels Tresculs 2395m. Gairebé quan som a dalt al capdamunt, ens llancem esquiant i amb direcció oest pel mig de l'esclarissat bosquet... Neu entre pols transportada al costat dels arbres i mig encrostada, però esquiable, a les clarianes. Els crits i les bestieses que cridem no van acord amb la qualitat i la quantitat de la neu, però som agraïts, i esquiem fins la cota 1900m disfrutant i desfugant-nos com sempre. Tornem a posar pells i ens posem mans a l'obra per guanyar el Bony Moscater. Intentarem buscar altra cop un bosquet resguardat del vent i que guardi alguns trossets amb powder de batalla, si és que aixi es pot anomenar al mantell que ens anem trobant... A dalt el bony, mengem juntament amb el Marc, una mandarina més dolenta que un mal de queixal... Només és pell, no té suc...
Tornem a fotra-li pel descosit cara avall, i aquest cop fem cap a les boniques i solitàries Bordes de Conflent, on fem un mós mentre ens toca el solet, que aquell moment ens ve a veure.
Voregem el poble per dalt, amb els esquís a la motxil·la i enfilem per la pista forestal cap al coll de Conflent, altra cop. A partir d'allà, i un cop treiem les pells, el millor tram d'esquí del dia!!! una baixada continua per tubets fàcils i ràpids, els quals ens fan treure el millor de cadascú durant uns 500m d'esquí brutals (10 cm de pols).
Bona jornada d'esquí, si pensem que hem tingut bon temps, hem esquiat forces metres i ens ho hem passat de cullons!!! Amb les condicions que hi havia, hem esquiat com uns campions!!!
Fins la pròxima insaciables!!!
Finalment ens trobem a l'hora i fem una primera parada al mític bar La Pedra negra de Ponts, una hora després. Faig una crida a tots els muntanyencs, motoristes, boletaires, consumidors de substàncies prohibides d'aquests que els hi costa d'agafar el son quan tanquen els bars... Hem de tornar a posar de moda aquest bar!!! Recollim a l'Alexis allà mateix... Un quart d'hora més tard, segona parada, aquest cop a Oliana, que és el punt de trobada habitual amb l'Ignasi. Mengem una mica i ens llancem direcció cap a Òs de Civís amb l'objectiu de fer-nos petar el Salòria. No estem gaire convençuts de la zona on anem, però amb les previsions de meteo que han donat, tampoc no ens podem aventurar gaire...
Arrenquem de la borda de la plana amb la neu que s'aixeca pels fils de les arestes... S'afegeix al grup de "maleantes" en Ricard, gran esquiador i encara millor persona. Comentaris bons de dietètica i bons brico-consells per la furgoneta.
Només fer el primer gir per la pista, i just quan ja veiem la cara sud del Salòria, ens cauen un per cada camall... més pelat que l'escut d'una sípia!!! -L'hem cagat, Vès si n'hi ha de llocs per anar, No anem bé, No hi tenim res al cap, Qui cullons ho va proposar... Sempre fotent les culpes als altres, un clàssic de la societat en què vivim...
Mentrestant anem pujant per la pista forestal, m'interesso i demano referències del restaurant que van sopar ahir a la nit, uns quants privilegiats. -Excel·lent!!! només ens va faltar la fària, em diuen el Santi i el Marc. Restaurant el Portal, d'Organyà. Ja ens hi va portar l'Aleix fa temps, un bon amic i jardiner que viu allà a la vora, a Fígols. Una recomanació, demaneu macarrons!!! Visita obligada.
Tornem al que ens ocupa, doncs molt poca neu a la zona, i no ens acabem de creure que estigui tant justet tot...
Anem pujant i agafant les diferents canaletes que ens duen fins al coll de Conflent, on ja tenim ganes de treure el cap. Molt de vent i el panorama que segueix bastant trist... Desistim de la idea de pujar al Salòria per l'oest, i tirem directament cap al bonyet dels Tresculs 2395m. Gairebé quan som a dalt al capdamunt, ens llancem esquiant i amb direcció oest pel mig de l'esclarissat bosquet... Neu entre pols transportada al costat dels arbres i mig encrostada, però esquiable, a les clarianes. Els crits i les bestieses que cridem no van acord amb la qualitat i la quantitat de la neu, però som agraïts, i esquiem fins la cota 1900m disfrutant i desfugant-nos com sempre. Tornem a posar pells i ens posem mans a l'obra per guanyar el Bony Moscater. Intentarem buscar altra cop un bosquet resguardat del vent i que guardi alguns trossets amb powder de batalla, si és que aixi es pot anomenar al mantell que ens anem trobant... A dalt el bony, mengem juntament amb el Marc, una mandarina més dolenta que un mal de queixal... Només és pell, no té suc...
Tornem a fotra-li pel descosit cara avall, i aquest cop fem cap a les boniques i solitàries Bordes de Conflent, on fem un mós mentre ens toca el solet, que aquell moment ens ve a veure.
Voregem el poble per dalt, amb els esquís a la motxil·la i enfilem per la pista forestal cap al coll de Conflent, altra cop. A partir d'allà, i un cop treiem les pells, el millor tram d'esquí del dia!!! una baixada continua per tubets fàcils i ràpids, els quals ens fan treure el millor de cadascú durant uns 500m d'esquí brutals (10 cm de pols).
Bona jornada d'esquí, si pensem que hem tingut bon temps, hem esquiat forces metres i ens ho hem passat de cullons!!! Amb les condicions que hi havia, hem esquiat com uns campions!!!
Fins la pròxima insaciables!!!