Esquiant la pols a Pomèro...

Esquiant les neus de Pomèro. Foto: C Ll.

Agafem despistades i molt desorientades a les iaies araneses Simona i Tauerar i aprofitem per esquiar les neus fresques i seques d'hivern, que tant bé guarda la solitària i feréstega vall de Pómero, infranquejable i llarga, en anys normals. N'esquiem la pols insaciablement...

-Abracem-nos amigatxo!!! que ara estarem temps a tornar-nos a veure... això és el que l'hi hauríem d'haver dit al propietari de l'hostal restaurant Casa Isidro de Pont de muntanyana, després de sopar ranxo de batalla i després que ens fotin el cul com un embó just al davant de la caixa registradora (20 euros/barba). Ens l'apuntem a la llista negra.
Mentre sopem, acabem de decidir on anirem l'endemà, guies en mà (Francisco Román i Pierre Satgé). Amb les nevades i el vent d'aquesta setmana estem una mica dubitatius... Apostem per anar cap a l'Artiga de Lin, aprofitant que aquest any les allaus (lauets de Simona i Tauerar) no ens barren el pas i ens obren les portes de casa seva(foc a terra, bon garbure i molta mitja). Dormim a la cota 1200m, just a sota de la Mair de Diu dera Artiga i me'n vaig a dormir molt i molt preocupat... Com el J.S (esquena de gladiador i 185 cm de llarg) tingui un somni en el qual es pensi que és un porter d'handbol intentant parar un penal, el M.O pot quedar esclafat a un lateral de la furgoneta alemana (talla S) que s'acaba de comprar. Bona nit insaciables!!!

Quinze minuts abans de les 8:30h, arriben el D.G (passamuntanyes posat), i el C.Ll que sembla un nen petit amb uns esquís nous... Serem un octet d'insaciables amb moltes ganes gresca. Llisquem per la pista forestal fins arribar al refugi dera Artiga de Lin 1465m. Terreny ideal perquè els de Compeed fotin els calés a carretonades.

Al refugi, el Carles es posa la gorra de capità de vaixell i vira l'embarcació cap a estribord amb una maniobra molt fina de timó. Ens endinsa a la bonica fageda als peus de les espatuflants pales de neu pols que ens esperen per dalt...

Sortint de la fageda. Foto: C.Ll.

Els insaciables encarant les primeres pales obertes del dia. Foto: C.Ll.

A la cabana de Pomèro (amb graelles) ja ens mirem i se'ns escapa el riure... Com diuen els adolescents que els hi agrada Justin Bieber i porten gorres estil Neymar: -Avui ho petarem!!! i mai millor dit, perquè avui petarem tot el que se'ns posi per davant...

Bigoti de núvols al tuc d'Auba Nord. Foto: C.Ll.

BBBBBBRBRRRBRRBRBRBRRBRRBRBRRBBRRBRRBBRRB... -I què cullons és això? L'helicòpter?

   -Jorge, y a qué hora es el piscolabis de las tartelitas de caviar, el jabugo y las copitas de Moët?
   -Pues justo después del helieski, Borja...
   -Fenomenal!!! Límpiate la nariz, coño...
   -Por cierto Inés, y aquellos que van subiendo andando con los esquís? Seguro que son de aquellos que duermen en aquellas furgonetas donde las pulgas bailan sardanas dentro y votan a la CUP, Jolín tía, qué matados!!!
   -Totalmente. Y por cierto, que ya le he comprado el impermeable que me dijiste a Duque... (El Duque és el gos de la Lucía).
 
Felices ens les prometíem en aquest indret tant bonic, feréstec i solitari, que ja ens han fet arrugar les celles i fotre'ns de mala òstia...
Mentrestant l'helicòpter reparteix dropos pels colls d'allà a la vora (Tuc de Pomèro, Tuc dera Escaleta, Auba nord,...) que ja encarem la valleta dels germans Bargues, que no uns sicaris de pel·lícula de traficants colombians...

La valleta dels Bargues al fons a la dreta. Foto: C.Ll.

Amb el Tuc de Pomèro a sobre nostre. Foto: C.Ll.

N'assolim el coll 2565m, entre la tuca i la tuqueta, i se'ns obren unes vistes espectaculars cap al massís de la Maladeta. El descens de l'Aneto cap aigualluts està trillat. -Qui és l'últim? preguntava un esquiador que ha arribat a la cua del pas de Mahoma.  Estem eufòrics. I quin descens que ens espera per la valleta de Bargues...

El massís de la Maladeta traient el cap al fons. Foto: C.Ll.

Vince obre la traça sense contemplacions i l'anem seguint un a un, amb ritme compessat... Quina neu senyors/es, ESPATUFLANT!!!

Vince Vega encetant la primera pala del dia. Foto: C.Ll.

Amb la rialleta de felicitat a la cara. Foto:C Ll.

Pel vostre bé, Aparteu!!! Foto: C Ll.

Insaciable grabant un video d'esquí sauvage. Foto: C Ll.

M.O, deleitant-se amb les pales que ens anem trobant... Foto:C.Ll.

Arrivant a la cabana i la pols continua... Foto: C.Ll.

Qui em va parir!!! UNBELIEVABLE!!! Foto: C.Ll.

Esquiant a plaer amb el Maubèrme al fons. Foto: C.Ll.

Li fotem pel descosit fins 100m per sota de la cabana de Pomèro 21862m. Un cop hi arribem altra cop, omplim els dipòsits i refrigerem els motors amb entrepans i quatre fruites. Tornem a posar les pells i enfilem per la mateixa traça, en el primer tram, cap al coll occidental de la Tuca blanca de Pomèro. La neu encara està més ben conservada aquí, que a Bargues (orientació nord vs nord est).

El Jaume, fent la segona remuntada del dia. Foto: C.Ll.

L'aire és més fresc a mesura que anem guanyant alçada. Com si fós un mosquit d'estiu que et fot la migdiada enlaire, tornem a sentir l'helicòpter que acompanya beneits pel terme. Dins el cap dels insaciables hi passen frases del tipus: -Si voleu conservar la dentadura més val que no us acosteu per aquí...

Amb el coll de la Tuca de blanca de Pomèro, al fons. Foto: C.Ll.

Arribem al coll i desistim de pujar a la Tuca blanca per la inestabilitat de la neu a l'aresta.

Insaciable d'insaciables fent comentaris de show i molta qualitat. Foto: C.LL.

Cares de felicitat. D'això es tracta!!! Foto:C.Ll.

Ràpidament ens preparem el material i ens llancem directes per l'ample i llarga pala que cau sota la Tuca de Pomèro... Com que la volem esquiar sencera, no ens queda més remei que girar cap al nord est, i deixar a la nostra esquerra el Tuc de Pomèro.

Santornem-hi Marc. Foto: C.Ll.

En Jordi tirant de veterania i savoir faire. Foto: C.Ll.

Quines fotos. La Mair de Diu!!!! Foto: del fenomenuuuuu!!!

Ens deleitem fins a la cota 1900m, lloc en el qual comencem a flanquejar cap al nord oest per anar a buscar la cabana i el camí de tornada... Pols per un tub i una qualitat de neu que feia dies que no esquiàvem!!! Per sota de la cabana, segueix la polsarraca, però la neu comença a encrostar-se lleugerament, tan bon punt ens anem acostant a la fageda... A partir d'aquí itinerari sanglier fins alrefugi al pla de l'Artiga de Lin. Retorn ràpid lliscant per la pista forestal. Jornada de MH per l'Aran.

Repàs de la zona de Pomèro, fent unes 8 hores d'activitat, +/-2200m de desnivell, 22Km de distància i dos canvis de pells.

Hi hem anat molts dels insaciables, els quals cada cop som més i millors.

Grans piulades a Passamuntanyes, amb un video fabulós, i a Zwingg, que és el blog d'esquí de muntanya pels més siberites (exquisideses súbtils). I unes fotos excel·lents de C.Ll. Gràcies mestre!!!

NOTA: Després de l'activitat i mentre feiem el beure de celebració típic dels insaciables: -Tots per un i un per tots!!! gerra en mà, he pogut parlar amb el pilot de l'helicòpter que estava remullant-se el béc allà a la vora... Acabem agraïnt, que tot i tocar el cullons a base de bé durant tot el dia, sigui una norma general de respecte pels muntanyencs, el restar apartats, i no molestar-ne les seves activitats.

Encara sort d'això i que no hi havien "els Borjas" haciendo unas cerves entre risas, y tal... que la cosa s'hagués acabat al Mandronius com la pel·lícula de Le llamaban Trinidad...

Som uns inquiets, som cullunuts!!!