 |
| Arribant al cim de l'Augas amb el Cuneille al fons. |
Després de ranxejar i dormir en terreny espanyol (Hostal Sánchez, d'Ainsa i apartamentos Mazcaray a Bielsa), marxem direcció a intentar esquiar l'Hourgade (Val Louron) amb un panorama nival i una meteo, d'escàndol... Sol i sípies, neu nova i fred.
Tot pujant, i com que dissabte s'afegiran a la festa en Pito i en Carles Arija (galgos), o el que és el mateix, llebrers d'autèntic cartell, decidim de reservar aquest colós per la jornada de dissabte.
Passem per la zona del túnel de Bielsa que està vestida de formenterenca, l'Aiguillette, el Marioles, van blancs de dalt baix i veuen cervesa Estrella Damm, i tal...
Seguim baixant amb la furgo per la carretera que baixa a Aragnouet, i com si fós una viuda d'aquestes amb tortícolis, la qual es passa tot l'enterrament del marit girada, buscant un nou company de viatge als bancs de darrera... doncs em giro com ella, i veig les pales de l'Augas i del Cuneille que ens criden, colgades de neu pols i no me'n puc estar...
Amb els meus dots de bon comercial pesat com les mosques i enganxifós, engominat cap al darrera i amb el tintat de cabell amb les arrels dels cabells blancs, sedueixo ràpid al Santi i al Marc, i els hi endoso un dos per un del catàleg d'itineraris, allà mateix. Cap a L'Augas i el Cuneille falta gent!!! Qui em va parir, quin pirineu que tenim!!!
Condicion ideals, amb 30cm de neu nova, molt de fred i dues súper pales... que si les haguéssis llençat al mig d'un dels concerts que es van fer a Woodstock (pales de treballar) hagués sortit tothom corrent... Dropos!!!
Comencem per l'Augas, uns 700m de desnivell a l'estil, més sols que la una... Espectacular i aquest cop no exagero... Quina neu més sòlta i fresca, i des de baix a la carretera. Powder de dalt baix.
 |
| Dues pales ben suculents pels insaciables. |
 |
| Melderomaní llépols/es!!! |
 |
| Marc, l'home més fotografiat de la galaxia blogaire catalana... |
Molt bon descens fins al bosc, a 1700m i tornem a remuntar, ara cap al Cuneille i per la seva aresta NW. El bosc està a petar de neu POW. Sortim d'aquest, i se'ns obren bones vistes del Campbeil, Soum de Salettes, Géla,...
 |
| D'esquerra a dreta: Géla, Salettes, Lenquo i Campbeil. |
 |
| La pala de l'Augas, encarada al nord, ens fa disfrutar al 100%. |
Assolim el cim de Cuneille i sense gaires complicacions, només que he de posar cinta americana, perquè no m'enganxa bé la pell. Segon descens de pols del dia, again. Una pala sostinguda de 900m de longitud. ESPATUFLANT!!!
 |
| Marc a dalt del núvol Kínton i volant per la pala del Cuneille... |
 |
| Una pala sostinguda encarada al nord que guarda la millor pols de la zona. |
 |
| Bon gruix de neu nova. Quin dia Sauvage total!!! |
 |
| 900m de pala amb neu melderomaní. Podem demanar més? |
Arribem esquiant fins gairebé la carretera, lloc on hem deixat el vehicle 1550m. Quina jornada més bona d'esquí. Esquiem uns +/-1600m de desnivell i acabem amb una rialla d'orella a orella i amb dos canvis de pells (2 rounds). Sort que no ha vingut Vince Vega que ja em veia remuntant Cuneille per segona vegada...
Una activitat cullunuda i solitària de divendres, quins privilegiats...
Visca la Garbure i la neu pols de la france!!!