L'apassionant món de la parella

Lliscant pel barranc Gros.

Després de parlar amb l'Aniol i el Pep, grans coneixedors de la Vall de Boí i voltants, decideixo que anirem direcció a l'alta Ribagorça. Avui, recuperem les sortides de parella, les quals teníem tant i tant oblidades, des de què va aparèixer el petant del llepolet...

Soparet romàntic a Pont de Muntanyana, amb el Barça de bàsquet posat allà davant a la televisió del restaurant. Aprofito els temps morts del Xavi Pasqual, per fer les amoretes i les floretes més intenses del sopar...
Un cop sopats i tot pujant per la carretera dels túnels d'Escales, el vent em fa anar la furgoneta de costat a costat... A Boí sortirem volant com el gos i el peluquí de la piulada del Sarrouyes, penso. Arribem al pàrquing de l'estació d'esquí de Boí i Taüll, lloc on obrim el sostre de la furgoneta per començar a descansar en posició horitzontal. Cinc minuts després, l'hem de plegar perquè el vent és brutal i no tenim ganes que se'ns estripi "la suite". Quina ventada!!! no sé si demà podrem fer activitat en condicions...

9:00h del matí i estem fent un cafè al bar de l'estació d'esquí. Les fortes ràfegues de vent continuen i l'única esperança que tenim, és que la previsió diu que a partir de les 11:00h el vent minvarà i deixarà de bufar "a lo bruto"...
Decidim de començar la volta i ja anirem sobre la marxa si s'ha d'abandonar i plegar els "trastos"...
Amb els telecadires de la banda est de l'estació tancats, sortim a ritme abaldanat per guanyar tranquilament el pas de Llevata a 2450m. Primer descens del dia fins al barranc gros. Bon descens SE amb neu dura-primavera i ràpidament tornem a posar pells, sota l'atenta mirada d'un isard que ha vingut al riu a remullar-se el béc.

Neu primavera que posa a prova els lligaments del genoll

Tirem amunt pel barranc gros i ben ràpid enfilem direcció NW cap als estanyets de sota la Passada de Moror. El vent ha deixat de bufar tal i com deia la predicció del Meteocat, felicitar-los per l'encert doncs l'han clavat.
Bona innivació a la zona, sempre que no us encanteu a fer-hi activitat (gruixos justets). Amb quatre dies de calor i la cosa minvarà molt.
El nostre proper objectiu serà assolir el tuc de Moror. La Laura fa temps que no es posa els esquís i hem d'anar partit a partit, com els equips del Pep Guardiola. Abans d'arribar als estanys girem cap al NE per guanyar el llom del tuc, per fortes pendents.

Amb el Cap de Raspes Roies i la pica Cerví al darrera.

A l'altre costat ja veiem ben a la vora els pics de Pallassos, el Montsent de Pallars i el Monterroio.

De dreta a esquerra, El pallassos, el Montsent de Pallars, el Monterroio...

Assolim el cim per terreny rodó i de fàcil progressió. Volem conèixer la vall de St. Martí i l'Aniol m'ha recomanat de baixar-hi pel seu marge esquerre, és a dir pel costat oest del Castellet de Moró. Al vessant nord però, la neu canvia, i de valent. Està dura com la meva cara, i a més el vent ha deixat a la vista totes les roques. La neu encrostada a cotes altes també se suma a la festa. Valorem la situació i no acabem de veure clar per on llençar-nos amb garanties sense acabar rodolant com dos formatges de bola, vall avall... Finalment, i després de descartar de baixar per la passada de Moror i pel vessant est del Bony de la Redona (Grampons i Laurie que no està per gaires "enredos"), decidim d'enfilar cap al Cap de Raspes Roies a 2751m, el punt més altiu de l'estació.

El Castellet de Moror sense neu a sota del Tuc de Moror, el Castell de Rus,...

A partir d'aquí, treiem les pells i intentem anar agafant tots els fora pistes que podem fins arribar al pàrquing altra cop. La neu aquí està força bé (orientació SW primer, i W-NW després), doncs a les 15:00h que és quan hi baixem, ja hi toca el sol, i tot i estar tot llaurat de traces d'esquiadors, encara disfrutem com uns nens petits. Bona feina!!!

Per rematar la feina ens encadirem a una terrasseta de Barruera i celebrem la plàcida jornada d'esquí que hem tingut, embrutant-nos els bigotis d'espuma blanca de cervesa, amb dues Segarretes de Santa Coloma de Queralt. Mel!!!

Bona sortida per la vall de Boí i la vall de Manyanet, a les quals feia força temps que no visitàvem amb els esquís lligats als peus.