Una trescada pel Montsant

El Clot del Cirer, amb un noguer brutal al centre. Lloc espatuflant...

Sortim de la Morera del Montsant i comencem a caminar pel senderó que ens puja cap al grau de Salfores. És un grau fàcil i on només cal grimpar una mica en un tram de roca tombada d'un parell de metres i després hi ha un passamà que t'ajuda en un pas una mica penjat a les roques. Llepolet comença envalentonat i amb ganes de menjar-se el món, però ràpidament es col·loca a la motxil·la, per pujar el grau a l'esquena de la Mula de càrrega. Un cop passem el grau, flanquegem per un caminet molt bonic amb bones vistes cap al Racó de Missa, una zona d'escaladors forts com els caramels d'eucaliptus... Baixem una mica fins al torrent i comencem a pujar pel Comellar de la cova Miró, camí el qual ens pujararà fins a la Serra Major. A dalt la serra, baixarem per terreny amb pendent (al principi), fins arribar al Clot del Cirer. Brutal!!! Racó de pel·lícula on hi ha dos noguers que substitueixen als cirers que es van morir i que van donar nom a l'emblemàtic lloc del Montsant. Bon lloc per passar-hi la nit i l'escalfor del/a que t'acompanya. En cas de pluja, hi ha unes balmes amb goteres que poden servir de rafal improvisat.
Som uns farts de pop i sortim ben tips de ganyipejar (carquinyolis de la Pepi d'Ulldemolins) per seguir direcció nord per l'obac dels frares i pel barranc de la falconera. Agafem a la nostra dreta un caminet i desgrimpem a trossos, el Grau del Racó dels forats. Ja estem al vessant nord del Montsant i el flanquegem fins fer cap al barranc del Vidalbar. L'objectiu és arribar a l'espectacular teixeda del Clot d'en Guasch.
Comencem a pujar, mentre llepolet, llepa que lleparàs, s'empastifa amb un xupa-xups i queda enganxifós com l'spiderman i les seves terenyines... Va a la motxil·la i he d'anar fent com els boxejadors, perquè les branques que em van venint no li toquin a la cara... Arribem a la teixeda i flipem!!! Un fart de teixos i tots ben numerats i catalogats. N'hi ha algun de molt vell i amb les dents  i les ulleres de cul de got a la tauleta de nit... Tenim por que no ens apareixi en Gandalf d'allà darrera. Racó molt feréstec, obac i espectacular... i el beneït que va escriure la guia d'itineraris, hi passa per sobre i ni l'anomena...

Seguim tirant amunt pel barranc del Vidalbar, mentre seguim trobant teixos, i també trobem una cova enorme. És la cova de Soronelles. Allà mateix, trobem una heura amb un tronc mimètic que sembla una roca...


Seguim pujant per un terreny fàcil, sempre que portis a la mà un matxet per aclarir la vegetació, i arribem com podem fins a la divisòria d'aigües del capdamunt dels barrancs, lloc on agafem a la nostra dreta (W) i pugem per un senderó poc marcat, empinat i molt pedregós, fins al Piló dels Senyalets. Tant llepolet com jo hem conservat els dos ulls.
D'aquí, i per la Serra Major, anem a buscar el pal indicador del Reus Deportiu que ens senyala el Grau de la Grallera, per desfer el camí, per terreny fàcil (senderó pedregós) fins la Morera del Montsant.

Molt bona circular sense dificultats i amb un interès botànic notable. El Montsant és singular i molt tranquil.

Activitat patrocinada per Chupa-chups, Pastisseria Pepi d'Ulldemolins i bolquers Dodotis del petant de Llepolet.