Pols a betzef per l'Aigüestortes més salvatge...

Descens N d'una de les pales d'entre el tuc de Carants i la collada del Montanyó. Foto: Carles Lluch.

Superba sortida d'esquí a la Ribera de Llacs (la valleta més salvatge de tot Aigüestortes), on hem disfrutat de la neu pols conservada als vessants obacs, amb tres baixades de traca i mocador.

Fem matinar a un taxista de Boí molt trempat i simpàtic (ens fa preu de derribo), que ens emboteix a dins la seva furgoneta i ens puja, a ritme de WRC, fins al mirador de Sant Esperit, on descarreguem els trastos per allà terra. Fem la comprovació dels arves ràpidament, i arranquem pel barranc de Llacs amb les orelles tiesses i petant de barres com les dents amb corda del Parlo sense vergonya, parlo amb llibertat. Fa fred.
Caminem uns (25´) amb els esquís a la motxil·la, i ja ens podem calçar les fustotes (cota 1900m) per començar a lliscar fort, barranc de Llacs amunt.
Engrescats, pel paisatge blanc i solitari que ens envolta, veiem com per dalt les arestes i els pics, el llevant ja comença a fer de les seves, aixecant-ne la neu ben amunt i transportant-la volant...

Xino-xano, anem guanyant metres. Foto:Carles Lluch

Els vuit esquiadors remuntem ordenadament pel barranc de Llacs en direcció sud, i fins la divisòria d'aigues del barranc de Mussoles, lloc en el qual, girem lleugerament a la nostra dreta (SW), per guanyar un collet (2250m) i posteriorment, la Pleta d'Erdo (2284m). Moment fruita, i quatre llepoleries d'esquiador, que ens faran recuperar forces.
Amb el tuc de Carants i el tuc de Costes allà mateix vigilant-nos, ens dirigim cap al llom entre el coll del Montanyó i el primer cim. El nostre objectiu serà pujar al tuc de Carants i lliscar per alguna de les pales N del vessant per on hem pujat, que estaran a punt de neu...

Ziga-zaga, ziga-zaga. Foto:Carles Lluch

Fem unes zetes encara amb esquís, que ens pujaran fins la cota 2700m del llom E del tuc, on deixem els esquís doncs ja comencem a relliscar. La neu al llom està dura com la cara del veí que et llença la bossa de brossa a la paperera del costat del portal (li fotaries dos òsties), i per tant, cal fer aquest tram a peu i anant molt vius.
A dalt el cim, contrast, que és la paraula més adient. Ens delectem i se'ns en van els ulls amb les vistes blanques que tenim cap al sud, està tot immaculat que salivem... Altrament, gastem tres o quatre paquets de clínexs, quan girem el caparrot cap al nord mentre ens cauen unes llàgrimes com a punys... Tota la part més septentrional està pelada com el cap d'una sípia.

Anem a buscar els esquís per fer el que més ens agrada. Gas!!! Foto:Carles Lluch

Seguim a la feina, i àgilment ja tenim els esquís posats per començar a lliscar per grups, i per les diferents pales que cauen cap a Montanyó de Llacs. Fantàstic descens de pols fins la cota 2280m, a la pleta d'Erdo. En aquest primer descens, el grup es separa en dos batallons d'infanteria.

En Marc, fent gala del seu estil depurat. Foto:Carles Lluch.

Neu seca, Pep. Gaaaasss!!! Foto:Carles Lluch

Asseguts a la pleta d'Erdo, disfrutem de tot el que ens envolta (que bé que s'està quan s'està bé). Em menjo un bon entrepà de llonganissa seca i ganyipem fort, mentre el sol ens escalfa i ens recarrega les bateries. Tindrem calor a la següent pujada (E) quan ens enfilem cap al Bony Negre.

Girem el timó, per navegar direcció a l'oest i pel mig d'una llengua de neu entre unes roques, i per guanyar la pala E-NE que devalla del Bony negre. La Montse té bones cames i ens mostra el camí a seguir agafant el governall, valenta com sempre.

Apretant fort amb els cantells per no relliscar i seguir fent avanti...

Anem vius i trobem un bigotet de neu que ens deixa assolir la pala ràpidament.

Un cop a la pala, seguim amb els esquís als peus fins a 150m del cim. Posem els grampons, perquè la neu no està prou cohesionada entre sí, i ens és complicat de progressar-hi amb les fustes. Últims metres de treball físic, i a dalt del Bony, tenim la sorpresa de trobar-nos amb el Pep Llorca i un grup d'esquiadors veterans que l'acompanyen. Ells han pujat de la centraleta, després de passar-hi la nit. Quatre comentaris de futures sortides amb esquís i sobre rodes, i ja comencem a lliscar per la substanciosa pala N del bony, tots plegats. Gran descens amb pols, tot i que se'ns fa curta perquè ja tenim la mirada fixada al Bony blanc (veí de porta per porta amb el Bony negre). Un viu al nº 5 i l'altre al nº7 del cr. Ribera de Llacs de l'urbanització Aigüestortes.

La Montse obrint traça al vessant W-NW del Bony Blanc.

Tuc de Costes i Cap des Cometes, et al. Amb les traces del batalló 1.

Que comenci la moixiganga!!! Foto: Carles Lluch.

Neu pols a betzef per tothom!!! i rialles de felicitat. Genial!!!

Buuufff, i com xalem... Foto: Carles Lluch.

I llarga... Foto: Carles Lluch.

Melderomaní 100%. Foto: Carles Lluch.

UUUUOOOUUUU!!! Bona feinaaaa!!! Foto: Carles Lluch.

 - xz

Com podeu veure, a la Montse no li ha agradat la baixada i està enfadada.

Llepolet, si xala... Foto: Carles Lluch.

A la cometa de la Qüestió, ens girem cap a la canal que hem lliscat i ens fascinem d'aquest racó tant bonic i salvatge, el qual no imaginàvem pas...

Batalló nº2 badant amb les traces fetes al vessant NE del Bony Blanc.

En Carles arribant a la Cometa de la Qüestió. Elegant.

Li fotem per neu pols fins la cota 2000m, lloc en el qual comencem a senglarejar pel mig del bosc...

Senglarejar: v. intr. [Esports] Practicar l'esquí de supervivència a l'estil bruto, refaldant les branques seques de tots els arbres que et passen pel davant, i amb una probabilitat alta d'acabar ballant una lenta, aferrats al tronc d'una avetosa o d'una frondosa.

Doncs sí, acabem engollits dins d'un bosc cada cop més aspriu i rústec, i hem d'anar vius i amb molts reflexes, per no acabar aferrats a la branca d'un avet, ballant una lenta... Esquí de supervivència en estat pur, per acabar de rematar una jornada excel·lent en tots els sentits. Acabem caminant i fent barranquisme al riu de Sant Nicolau a la part final de l'activitat (25´), abans d'arribar a la pista d'Aigüestortes.

Quan falten cinc minuts per les cinc de la tarda, arribem a les Planes de Sant Esperit i agafem l'últim taxi que ens retornarà al poble de Boí.

Hem lliscat amb la Sara, la Laura, la Montse, l'Ivan, el Carles, el Pep i el Marc.
Gràcies Carles i Montse per ser uns visionaris de rutes insaciables.

Que no decaigui!!! Us adjunto el TrackGps de l'activitat.