Petits tresors de l'Alta Ribagorça

Vistes del Comamarja des del Bony Blanc (18-12-2016).  Foto:Carles Lluch.

Se'ns calenta el morro via whatsapp i acabem quedant uns quants insaciables, aprofitant que tenim festa i que el tió i els nens, no ens reclamaran fins al capvespre. Acordem, com a hora límit d'estar al cotxe les tres de la tarda (sense remuntades d'última hora, ni bonyets, ni òsties...). Si fem més tard de les vuit del vespre, llepolet i sa mare em foteran més bastonades a mi que al tió...
Decidim també que farem una mica de sopar d'insaciables la nit abans, per iniciar les festes nadalenques i per fer una mica de comèdia, i tal...

Entre una cosa i l'altre (m'encanto al pica-pica nadalenc d'empresa), entrem amb el Jonatan a Can Manolo de lo Pont de Suert, a quarts de deu passats. L'Ignasi, la Diana, el Carles i la Montse (aquests dos recent dutxats, esquiats i sopats), i el Marc i l'Antonio, ens esperen asseguts a una taula, tot fent una ullada als mapes que hi han oberts per allà al damunt . Demano vuit copes i l'obridor, per destapar un Terra Alta blanc, en concret un Petites estones, ideal per l'ocasió, i que ens servirà per remullar-nos el bec mentre xerrem una mica i acabem de decidir quina activitat farem l'endemà, entre comentaris, rialles, plats combinats i quatre "tapitxueles" per picar conjuntament.... Sí, al final se'ns acabarà fotent cos de perdiu (panxa i cama fina). Després de Reis ja posarem remei al problema, i començarem a fer la dieta de la tortuga (Menjar quatre fulles d'enciam).

Per majoria absoluta, descartem la opció de fer una volta al Corronco, i ens decantem per la opció de pujar al Comamarja, tot i la crítica d'algun dropot que li fot mandra de caminar... Els occitans, ens asseguren que la neu estarà de primera (sobretot als vessants NE) i aquesta sí, que és una informació fiable, doncs és calenteta i acabada de sortir del forn. Han esquiat per la zona en qüestió, aquesta mateixa tarda... (Piulada a Cegesqui).
Sortim mig bruts del local i ens en anem a dormir amb les furgonetes al Pla de l'Ermita, just al peu, del primer cim que esquiarem l'endemà.

La cara de felicitat del Vicenç i del Jordi a primera hora del matí i amb unes llaganyes com a punys, no tenen preu. Han sortit a les 5 del matí per unir-se a la festa i acaben d'arribar. El Vicenç treu el garrot de Gandalf que va fer servir al Port del Compte (es va descuidar els pals) i ens agafa un atac de riure dels bons, mentre l'Ignasi hi fot cullerada... Arranquem tots plegats a les vuit del matí entre els mugits i els escallots de les vaques que s'estan per aquells prats. La gent autòctona de la vall que ens veuen pujar per aquell vessant sud amb tres clapes de neu i els esquís penjats a la motxil·la, no entenen res...
-No portem bon rumbo, diuen.
-Està ple de xiflats el terme... però si no hi ha neu!!! On collons van?

Nosaltres a la nostra. Fàcil caminada de dues hores pel Serrat dels Hortons, uns amb vambes, i els altres amb les botes d'esquí. L'objectiu serà guanyar el cim del Comamarja.


Què més dona la manera amb què fem la pujada... la qüestió és que a l'altre vessant ho trobem ben blanc, no? Clar que sí, l'esforç valdrà la pena, de ben segur. Serà com un tresor amagat, fins que no siguem dalt, no veurem la baixada...






Com no, fem un piscolabis d'esquiador per tal de preparar la baixada cinc estrelles que ens espera, i que ja ens està posant la pell de gallina només de mirar-la... Espectacular i ben amagadeta i protegida.





Li fotem per bones pendents (NW) fins als 2000m aproximadament, disfrutant i gaudint de la pols que ja no és tan lleugera com la setmana passada (pel vent?), però que de totes maneres encara està brutal i es deix esquiar de collons. Mel!!! -Fot-li Jons!!!
Fem una paradeta per a agafar aire i per tornar a posar pells i tirar amunt pel vessant N del Serrat de Casesnoves (cognom d'especulador immobiliari, de cabell engominat enrera i brillant, que li agraden molt els calers i els 4x4's). La neu es manté pols i fem la pujada deixant els bonys (blanc i negre) a la nostra esquerra i anant direcció a la collada Barrada. Deixem aquesta a l'esquerra i ens enfilem directament al llom que ens portarà ben ràpid fins al Cap des Cometes 2681m.

Progressant pel Barranc de Casesnoves.

Preparant-nos per una bona baixada a l'ample.

Descendim 200m amb neu pols de molt bona qualitat (NE), i remuntem altra vegada, per guanyar el Tuc de Costes, amb un descens orientat igual que l'anterior. Mel fins a la 2000m, on comencem a trobar trossos gelats, rocs i comencem a senglarejar.

Jon, disfrutant del descens del Cap des Cometes amb pols tipus romer.

Traces fetes al Tuc de Costes (Foto feta una setmana després).

Traces fetes al Cap des Cometes. (foto feta des de la Collada de Montanyó).

Últims 25' caminant i el taxi que ens portarà fins al Pla de l'Ermita a buscar les furgonetotes. A les tres en punt acabem d'esquiar. Encara tenim temps de rematar la jornada fent xocar les cervesotes ben amunt a Barruera, tot comentant les millors jugades del dia. I a les 20:00h ja estem fent cagar el tió com uns campions...

Activitat disfrutada amb: la Diana, el Vicenç, l'Ignasi, el Jordi, el Marc i el Jonatan. Gràcies llépols/es!!!

Baixant fem una ullada a la buitrera de Jons, on ja no hi queda ni l'apuntador...

Properament a Melderomaní, la crònica de la abracadabrant volta al pic de Pessó Gran. No us la perdeu, que sinó correrà el massatge!!! quan tingui temps...

Descens NE del pic Roi. Espatuflant!!!