Quantcast
Channel: Melderomaní
Viewing all 136 articles
Browse latest View live
↧

Les tres torres, des de Soriguera

September 21, 2013, 10:41 am
$
0
0

Carenant, amb el pic de l'Orri a babor
A les 5 de la matinada, a Torredembarra no han posat ni els carrers, però nosaltres ja estem carregant les bicicletes als cotxes per fer una pujada al Pallars, concretament al poble de Soriguera, població on comença la ruta que ha preparat com sempre "el jefe", F.Marsal.

Com és habitual en aquestes escapades, parem a la Pobla de Segur a fer un mós per carregar les bateries al 100% i fer un primer tast de la temperatura exterior. Ambient de poble pirinenc, amb fresqueta, molt de caçador, i una cambrera-padrina amb bigoti, que sembla una nansa vestida darrera la barra. El tipus de conversa?, només explicar que el nou fitxatge del Barça de bàsquet, Dorsey, s'emporta el 60% de temps conversat, i amb això ja està tot dit. Com va dir la P.Rahola: -Quin bé de Déu!!! Botifarra negre d'arròs!!!

Aparquem a la vora del riu Cantó, i comencem la ruta per una carretereta asfaltada que ràpidament esdevé pista de terra. Aquesta, és típicament pirinenca, d'anar fent entre un bosc de pi roig durant una bona estona, en concret, uns dotze quilòmetres d'ascenció fins al Tossal del Puial, que voregem per sota, sense arribar-hi.

Les primeres rampes, amb el Montsent de Pallars al fons
Parts baixes de l'itinerari. Vegetació de Ribera esclarissada.
Pistota forestal clàssica del Pallars. Entre la pineda.
Ritme constant marcat per "el Boss", i sense xip.
Més endavant, parem per contemplar les espectaculars vistes cap a la serra de Boumort, el Montsec, el Cadí, i a estones, fins i tot treu el cap per allà, el Pedraforca, a l'esquerra del Port del Compte,...

 Vistes cap a  Boumort. Zona de molts Cèrvols cornuts.
Pedro, bon ciclista escalador. El Cadí al fons.
Montsec. Un mirador excepcional del conjunt dels pirineus.

Ara baixem cap a la nostra esquerra, direcció al bonic poblet de Junyent. Fem un descens molt ràpid traçant les paelles relliscoses de pedra solta, a grans velocitats (per pendre mal!!!). Arribem a Junyent. Primera "paradinya" a carregar els dipòsits d'aigua fresca... Poblet molt bonic, no apte per agents immobiliàris sense estudis, pentinats enrera i amb gomina lluent+caspa. ($$$$$$$$$$$$ fàcils). Tal·la d'arbres, pitch&putt, piscina i a 600.000 euros cada borda, així de fàcil!!! i a més un bon 4x4... Anchas Castilla, Jaime!!! -Porque los acabados son de calidad y tal... i al cap de dos anys tens esquerdes per tota la casa. Qui em va parir!!!
Junyent, bonic poblet, i que duri!!!

En fi, pugem altra cop a la bicicleta i encarem el port del Cantó. Estem a 1368m i ens queda una bona llonganissa, amb el sol apretant de valent i enrossint els clatells com els fideus rossos amb verat i calamantxins del dia abans. En Josep, el Robert, en Pedro i en Miquel van forts (30 cv més, amb el xip de potència) i obren forat. Marsal i jo, portem el ritme molt més abaldanat i ens patina l'embragatge, però anem pujant a foc lent. Passem per Vila-Rubla i després per Biscarbó, dos poblets bastant solitaris i tranquils, ideals per acabar internat en un sanatori, als dos mesos d'instal·lar-t'hi.. 

Vessant sur, pelat com l'escut d'una sípia i el cap d'en Duran.
Vila-rubla
Ermita de Biscarbó.
Últims quilòmetres de pujada fins assolir el Port del Cantó a 1718m. 

Port del Cantó. A cavall entre el Pallars i l'Alt Urgell
Travessem la carretera N-260 i seguim per una pista forestal, on trobem un cartell que ens indica la direcció a seguir per anar al Refugi de Comes de Rubió. Seguim per allà... Vegetació d'alta muntanya, amb pi negre, ginebrons i boixos. La pujada és dura i amb bones pendents, i ja comencem a notar els quilòmetres fets, en forma de cansament a les cames.



Arribem al refugi de les Comes de Rubió 1980m, on parem una estona per fer una cervesa i una menjadeta, i així, poder afrontar els últims quilòmetres d'ascenció al pic de l'Orri, a 2439m.

P.Marsal. Un autèntic veterà del Btt.

Refugi de Comes de Rubió 1980m.

Sortim mig bruts, per encarar els últims cinc-cents metres de desnivell. La pujada es fa molt feixuga. A les 4:30 h estavem a nivell de mar, zero metres, i ara pujarem fins a gairebé 2500m, en només unes poques hores...Cada cop veiem les antenes més aprop, però es fa molt llarg...

Portainé amb el tratge d'estiu posat i el ronyó ben hidratat.
Coronem contents!!! Tots hem tingut la mateixa sensació de cansament, d'ofèc i de mal al pit pujant (mal d'alçada que es diu...). A dalt, hi ha un moment que ens roda el cap a tots de mala manera, i diem forces tonteries...Veiem tres torres enlloc de dues... I mira que són grans!!! com el Don Quixot amb els molins...
R.A, es va banyar de petit al rierol radioctiu de la Pobla.
Pic de l'Orri amb la Vall Fosca al fons i la tercera torre.
Del pic cal anar a buscar altra vegada el refugi de les Comes de R, però en Paco, ha preparat a consciència la ruta, i la vol fer circular. Podrem conèixer molts més racons i pistes del pallars, sense gairebé, haver de repetir itinerari.
R.A, assenyalant els fora pistes clàssics de Portainé.
El descens, el fem cagant llets per les pistes d'esquí, com si ens perseguíssin els propietaris de l'hotel "Tres estrelles" del Tricicle, al final de cada capítol (Aquella tigresa feia por en aquella habitació, anant marcant amb el ganivet els que es passava per la pedra...).

A la part baixa de l'estació, agafem una pista en direcció est que ens porta al refugi novament, i per la mateixa pista de pujada, baixem fins a la carretera del port del Cantó. Fem dues o tres paelles per aquesta i trenquem a l'esquerra per una pista força pedregosa i més tècnica, fins al poble de Les Llagunes, on en Pedro hi arriba punxat. Aquest descens esdevé força durot, doncs ja portem una bona socarrimada i els sobreesforços es noten molt (braços asclats). A la tarda ens faran mal les orelles, i tot!!!

Les Llagunes. Poble amb hortets molt ben cuidats.
Decidim, un cop arreglada la punxada, de tirar per la carretera fins Soriguera i els cotxes, doncs el senderó esperat durant tot el dia, està túpid com el Parrús de la Carmen de Mairena (no l'he vist, però m'ho suposo). Si de cas, hi hauriem d'entrar amb la desbrossadora!!! Hi ha una herbada de por!!! Fem cap al cotxe per la carretereta d'asfalt.

Finalment han sortit 76Km, amb 2400m d'ascens i unes 7 hores d'activitat.
Molt bona ruta Marsal!!! Ets un crack i un súper-guide.

Acabem de rematar el dia a les Brases (17:00h), a Sort, on ens preparen un menú de batalla prou collonut!!!


Sortida feta junt amb el Miquel, el Robert, el Josep, el Pedro i el Paco.
Algunes fotografies són de l'amic Pedro.
GPSTrack

Fotografies o preses falses de show...









↧
Search

Forever young. Alphaville

September 30, 2013, 1:16 am
$
0
0



Let’s dance in style, lets dance for a while
heaven can wait we’re only watching the skies
hoping for the best but expecting the worst
are you going to drop the bomb or not?
let us die young or let us live forever
we don’t have the power but we never say never
sitting in a sandpit, life is a short trip
the music’s for the sad men
can you imagine when this race is won
turn our golden faces into the sun
praising our leaders we’re getting in tune
the music’s played by the madmen
forever young, i want to be forever young
do you really want to live forever,
forever and ever
some are like water, some are like the heat
some are a melody and some are the beat
sooner or later they all will be gone
why don’t they stay young
it’s so hard to get old without a cause
i don’t want to perish like a fading horse
youth is like diamonds in the sun
and dimonds are forever
so many adventures couldn’t happen today
so many songs we forgot to play
so many dreams are swinging out of the blue
we let them come true
↧
↧

A les fosques...

September 30, 2013, 1:41 pm
$
0
0

Sortim de la rotonda de la Móra, per anar direcció al Mèdol, trepitjant camí de terra, només sortir del cotxe, el qual aparquem allà mateix.

Anem quatre corredors ben diferents morfològicament parlant...

En Juan Ignacio, que és prim, baix i amb un cos ideal per fer curses de muntanya llargues i potents, a l'estil Killian Jornet tarragoní. Acaba de completar la Cavalls de Vent amb quinze hores i mitja... Quan està fi, no hi ha qui el segueixi, i quan no, tampoc...

l'Adam, és dur com els carquinyolis, però un estil més de jugador de voleibol, llarg i prim, i amb la cama llarga... Una passa seva, és com dues de nostres. Un autèntic cavall de carreres. Aposteu per ell!!!

El Coco, mestre arrossaire i pescador incansable de calamars... Corredor veterà, amb cinc dècades d'experiència, espatlles amb bons deltoides, dur com el ferro, veloç com un galgo andalús quan persegueix la llebre, i amb cara de pocs amics... Molt difícil de seguir, quan posa la cinquena i va llençat...

I jo, que tinc pinta de guarda-espatlles, amb esquena de jugador de Rugbi de l'USAP, i amb uns bons bessons de bruto. Un cos, que serveix més per fer concursos de "pulssos", que per fer quilòmetres, corrent a peu...

En fi, un grup molt heterogeni i pintoresc!!! però que disfrutem al màxim.

Passem pel Mèdol i agafem una trialera de baixada que ens porta per un tram de pista ample i planera fins a Mas de Cosidó. Agafem la pista que ens portaria al Catllar, i al cap de pocs metres de seguir-la, agafem un trencall a l'esquerra, que ens porta, per un tram de pujada, fins gairebé el Mas d'en Sorder (Cúpula molt característica al costat de l'autopista). Quan estem cinquanta metres per sota del mas en qüestió, trenquem a la dreta per un senderonet molt ben marcat fins a la rotonda de l'Urbanització de Pinalbert. Aquí passem per sota un pont i comencem a pujar per una pista fins gairebé el Mas d'en Rafel, que deixem a babor. Per trialeres farem cap a les grans alzines del Mas de la Cova. Ara, ens toca pujar progressivament, per una pista ample fins l'Urbanització de Mas Vilet dels Pins, on travessem la carretera, direcció al Corral del Neri. A la dreta, després de fer un mig quilòmetre per asfalt, ens surt una trialera que ens deixarà a la Coma, on per terreny fàcil, ens arribarem a el Catllar per veure aigua a la font. És quasi de nit, i ens queden forces quilòmetres per arribar al cotxe. Ara, encarem la trialera que puja fins al Clot del Llop, i el coll Canut. Un cop a dalt el dipòsit (camp de tir), agafem la pista ample de terra fins a passat l'encreuament de la Xaconera, on agafem la trialera de baixada de la clàssica tanca verda, la barraca dels pebrots i la pista que ens du a Mas Cosidó, altra vegada. Aquí, ja no veiem res, sembla com quan un s'aixeca a pixar a la nit, i va tocant les parets amb les mans... Al lloro amb els turmells!!! ens diem, però tenim la sang brava i seguim sense por. Finalment, l'Adam encèn la llum del mòbil, i podem acabar la ruta entre bromes militars... Que si em compraré unes ulleres d'infra-roig, que si jo vaig fer la mili aquí, -jo allà... nosaltres posavem la fregona a dintre l'olla de la sopa...

Arribem al cotxe havent fet 17 Km, 1h 43 minuts, a una mitjana de 6 min/Km. Sortida molt completa, feta amb els companys de Running de Baix a mar. Demà, caminarem com els zombies de Thriller, al video de M. Jackson, del mal que ens faran les cames.
↧

Fent la corbata al tossal

October 2, 2013, 9:05 am
$
0
0

Sortim de Prades pel camí que ens porta a l'ermita de St.Antoni i després anem cap a l'Urbanització de la Cota Mil, allà sobre mateix. Abans d'arribar-hi, trenquem a la dreta per una pista barrada per una cadena, (Pal indicador) fins a la Roca Foradada, un indret molt característic, ideal per diumengers dropots.

Tirem enrera per refer el camí tres cents metres, i enfilem un senderó fins a trobar el Camí Vell de l'Abellera, que pugem per un tram tècnic de pedres i rocs, tot passant pel costat de l'Ermita de St. Roc i després arribant a la bonica Ermita de l'Abellera.

L'abellera, vista pel forat de la porta que hi barra el pas.



A l'ermita mateix, bonica perque sí!!!agafem un senderó marcat amb unes fites grans, que primer baixa, i després planeja per pista ample, per anar cap al Coll de Serafí,1055,2m, passant pels Plans d'en Gendral. Les fites van marcant els quilòmetres un a un, i els camins estan molt ben arreglats i aplanats per la gent de l'ajuntament... Mira que ho vaig criticar a la primaría, però ha quedat molt bé finalment!!!


Ara ens toca seguir una pista ample de terra que ens porta, per una lleugera pujada, però feixuga, fins al peu del Coll de la Font del Dineral. Aquí pugem uns cent metres molt costeruts caminant, fins assolir aquest coll a 1128,4m. En aquest encreuament, si tirem a la dreta podem anar cap a la Mola dels quatre termes.

El terreny està sèc com un òs, i la gent de Prades, estan amb els dits creuats esperant les pluges que diuen que venen per a finals de setmana. No hi ha bolets, i això és una mala notícia pels restauradors i botiguers de la Vila vermella.


Nosaltres girem a l'esquerra per anar a buscar el Pla el Ganxo i la Font del Mas del Pagès. Finalment, arribem a l'últim encreuament abans del Tossal. Una pujada final de cinc cents metres, amb unes pendents de fins al 30% de pendent. Arribem dalt, esbufegant com dos miures... Estem al Tossal de la Baltasana, 1202m, punt culminant del Baix Camp i mirador excepcional, on en dies clars, fins i tot es veu el Pirineu.
Bones vistes de la Mussara, Mont-ral, el Montsant, Les Garrigues, etc,... 


Coco, amb la serra del Montsant al fons a la dreta.
Baixem amb ganes d'arribar al poble, portem un bon "tute", i fa dos dies també li vam fotre pel descosit!!! A la font de la Mina de l'Obis, fem un traguet d'aigua i baixem al Coll del Bosc, on agafem la pista del Pinar de Casals fins a la bassa gran. Allà, pel Camí Vell de Montblanc, ja fem cap al poble amb la llengua com dos perdiguers.
Nom de bar molt genuí... converses molt bones.
Sortida potent de 15 Km amb uns 350m de desnivell i 1 h 50min d'activitat, feta amb el mestre Coco.
↧

Analepsis: 30 anys enrere...

October 5, 2013, 5:30 am
$
0
0
A braços de l'avi...
Pugem a la bassa gran de Prades amb la furgoneta, perque sinó la ruta será molt llarga, i així ens estalviem quatre o cinc quilòmetres, que de ben segur que agraïrem al tornar.

El Coco, va de copilot petant de barres i queixant-se, com sempre, abans de començar... fa fresqueta, però amb màniga curta es va de primera.
Uns 14 ºC. Sol i sípies!!! Temps ideal per córrer.

Calentem uns cinc minuts, (sempre caldria més, però ja se sap...) i agafem el camí vell de Montblanc per pujar al coll de Serafí,  i repetir camí fins al coll de la Font del Dineral, com el primer dia, per pista ample i pel tram final de trialera, entre castanyers, alzines i algun que d'altre roure reboll, molt característic de la zona de Prades.


Al coll, deixem a l’esquerra la ruta del dimecres, i anem direcció cap a l’est. Volem arribar a la Mola dels quatre Termes.

Després de fer un tram de pista ample bastant planer, comencem a carenejar pel  trencador senderó que puja i baixa, ple de rocs i pedrots. Coco, sembla una llagosta saltant de pedra en pedra, mentre assolim el Coll d’en Perroi… 
Terreny tècnic, on cal anar molt vius i atents... 
Un dels numerosos pals indicadors del Reus Deportiu.
Quan ens queda un quilòmetre per assolir la Mola, i després de pasar el coll de la Caldereta, deixem el GR-171 a la nostra dreta, i seguim una pista forestal ample, que ens porta per forta pujada, al Clot del Llop. Allà, retrocedeixo trenta anys enrera a braços de l'avi...

-Tant monos que éreu!!! frase habitual, que repeteix sovint ma mare...
i ara: Sense afeitar, lleig, gros, patant... En aquella època, recordo d'anar amb la reductora del Lada Niva 4x4 posada,  i escoltant la Trinca i els acudits de l'Eugenio al radio-cassette del jeep... Avi 100% collonut!!!


Un cop saludada la verge de Misericòrdia, i d'haver posat "6 en 1" als genolls de Coco, de sobrenom "Rodillas Viejas", seguim la marxa, ara cap al sur, per trobar la Taula dels quatre Batlles, on ensenyo al Coco, la placa que se li va dedicar a l’avi, quan va morir.



Fem quatre fotos i una mica de comèdia, i seguim corrent per arribar a la Mola dels quatre termes, lloc on disfrutem d’unes vistes espectaculars a totes bandes. Dia molt clar!!!, com el cap de Macià (avi molt autèntic de Baix a mar, que és un enamorat de Cambrils i sempre critica Torredembarra...-Vergonyós!!! Aquí Torredembarra, les rates ballen sardanes a dalt les palmeres de Can Bofill!!!).


Fa un fred que pela!!! exclama Coco, amb cara de pocs amics... i com que més val no portar-li la contrària, sinó vols visitar el dentista per culpa d'un uppercut a sota les barres!!! espavilem a tirar cap a Prades, que encara ens queda una bona llonganissa!!! (Coco= bona persona, mentre no es demostri el contrari...)

Baixem un tram amb força pendent, i  arribem al collet de la Cova fumada. Al venir, aquest tram no l'hem fet. El terreny és tècnic i cal anar en compte de no arribar amb els turmells ben destrossats.



De tornada, fem el tram íntegre pel GR-171, resseguint, altra vegada, el camí per on hem vingut. N'hi un rovelló!!! Sort, que s'ha passat dos dies plovent bastant per tota la zona.

Trams de senderó tècnics amb rocs i pedres per avorrir...
Arribem al cotxe, i el mestre pescador em comenta que ha disfrutat molt amb la ruta d'avui, -Un running collonut, dels millors que he fet!!! està content, i ja té ganes que escrigui el post, perque el pugui llegir i veure les fotos el seu fill, des de Suïssa. Una salutació Oliver!!!

Han sortit 15 quilòmetres, que hem fet en unes dues hores (parades incloses). El desnivell guanyat ha estat de 450m.

Ruta molt xula, tècnica i llarga... molt recomanable durant  aquesta época de tardor, ja que el tram de carena que transcorre pel vessant Nord, a l’hivern esdevé  una cámara frigorífica. A més, els colors del bosc comencen a agafar les boniques tonalitats d'aquesta estació, amb les fulles dels castanyers i dels aurons en període de senescència.

Amb l'activitat d'avui, donem per acabat l’Stage a Prades 2013. S'ha fet curt, com la cua d'un conill!!!

El diumenge el dedicarem a inflar-nos com a pàpoles amb els plats degustació de la fonda Angela&Luigi, i a fer de pinçadors d’Aquarius, tot saltant de bar en bar per la Vila vermella.
↧
↧

Remullant-nos el béc...

October 20, 2013, 1:41 pm
$
0
0
Vince, disfrutant dels senderons, amb què el deleito...
Sortim a primera hora del matí direcció a la Roca foradada. Les primeres gambades del dia ens costen força, doncs la nit abans, ens hem estat remullant el béc amb el vi ranci i ha caigut algun xupitet de Chartreuse verd... Anem a dormir mig bruts!!!
Arribats a la roca, quatre estiraments, i enfilem un senderonet molt empinat, tècnic i rocós, que ens porta a una pista planera, que faldeja pel turonet dels pics... Fem cap, en pocs minuts, a l'ermita de Sant Roc, amb un ritme ja més constant i normal... Abans d'arribar a l'ermita de l'Abellera, trenquem a la dreta per anar a buscar el ràpid senderó-trialera, marcat com a GR. Tram molt entretingut, que fem amb Vince, a gran velocitat. Es nota, que és un muntanyer veterà, cortit en mil batalles...
Arribem a la carretera de Capafonts, i la seguim durant dos cents metres, per agafar una pista ample a la nostra dreta, que ens porta a La Febró amb forta pendent de baixada.

Abans d'arribar a aquest poble, girem a la dreta, i per pujada, agafem el PR trialer fins a la recta del Cap del Pla, on hi ha una font per rehidratar si fa falta. Aquest és el tram més bonic, i alhora més dur de tot el recorregut. Uffff!!! bona pujada...

PR, que puja de la Febró cap a Prades.
A partir d'aquí, ja només ens queden dos o tres quilòmetres tranquils per camí fàcil per retornar a la vila vermella altra cop. Després d'una bona dutxa i un bon esmorzar, fem una segona caminadeta amb la family fins al Pla de la Guàrdia. Matí força complet, on el Cesc fa la seva caminada a la muntanya.



Running de 10-11 Km, fet amb en Vince Vega.

Contemplant futures rutes pel Montsant...
Cesc "llepolet"vestit dels germans Dalton...

↧

Rodant pel Montsant

October 27, 2013, 1:37 pm
$
0
0

Sortim de Prades a les 8:15 h, després d'haver-nos posat les botes a base de dolços (croisants i coca) i de cafè... Amb el dipòsit de gasoil arran d'orla, comencem la ruta pujant fort fins assolir la Font del Pu. Un cop aquí, baixem per un terreny molt divertit (trialeres i baixades bones...) fins a fer cap a Albarca... Un principi de ruta molt divertit!!! Els caçadors de Prades, amb molt de bigoti frondós, gorres d'herbicida Roundup, i molta bafarada de Terry, y a por todas!!!, ens miren amb cara de pocs amics, quan els passem pel costat en aquest tram abans del solitari poble.
Al coll d'Albarca, els pendents es comencen a accentuar, i sort, que en els trams més durs i inclinats, hi ha un formigó rugós collonut, perque sinó serien impossibles de pujar per un pes pesat com jo.

El poble d'Albarca, amb la Serra del Montsant al costat
Bon treball de ronyonada...
El bosc caducifol·li, amb el tratge de tardor posat...
Trams durs de formigó rugós, després d'Albarca.
Arribant al Pla del Grau Gran...
Arribem al Pla del Grau gran... L'esforç ha sigut important, i ara decidim de tirar avall un tros de camí, direcció al barranc de pèlags, i així, poder vorejar la Roca Corbatera pel seu vessant nord-oest. Deixem la pista ample principal, per agafar un senderó molt abrupte amb la bici al nostre costat... els boixos, gairebé ens barren el pas, i només s'endevina un fil de camí, entremig el bosquet. El caminet ens porta a un paret infranquejable, a primera vista... Aixequem el cap, i a sobre nostre,  veiem que hi ha un passamà d'acer, per on es pot flanquejar un tram de roca exposat. El pas del gat se l'anomena, a aquest pas tant curiós.

Pas del gat. Itinerari clàssic de la zona


Un cop passat aquest inesperat pas, arribem a dalt de la Roca Corbatera, punt culminant del Montsant (1154m). A dalt del cim, trobem el reusenc Miquel Capdevila (autor de l'interessant llibre: Los tresmiles en trenta jornadas), que no s'explica per on collons hem pujat... Ens fem una foto amb ell, i després de fer-li quatre comentaris del seu llibre, comencem a rodar per la Serra Major direcció a Cabacés...

Vistes espectaculars cap al sur...

Roca Corbatera al fons...
El terreny és molt tècnic i ple de pedres per avorrir, no apte per ciclistes "finòlis" i amb la sang d'orxata. Els estrets caminets, sovint estan plens de pedretes, que fan que puguis relliscar, en un obrir i tancar d'ulls... Cal anar molt vius!!! Algunes trialeres difícils, ens fan disfrutar dalt de la bicicleta al 100%. 


Trams de trialera, on disfrutem al màxim.

Ja per pista més ample, arribem a la bonica Ermita de la Mare de Déu de la Foia, a sobre mateix de Cabacés.
Mare de Déu de la Foia.
Arbutus unedo o arboç, amb les cireretes de pastor...
Per pista ample i seguint l'estel·la de Vicenç, que baixa com si fós el vaquilla perseguit per la Guàrdia Civil, arribem a Cabacés, on parem a fer un mós i un beure, al bar del poble. Tertúlia de show amb una parella de iaios amb ganes de gresca...
Sortim del poble pedalant per la carretera, fins a l'alçada d'un mas de color rosa, el qual ens indica la direcció a seguir per anar cap a Mas d'en Roger. Aquest mas té a la vora una petita ermita adjacent a ell. Les pujades són molt dures i difícils, i a més, fa una calor molt poc normal per l'època... Fem els colls de l'Ermengol i el Collet de l'Hort sota un sol d'estiu. Ens desviem un pèl de l'itinerari per agafar aigua a la font de la Pregona. Estem força sècs, i ara ens venen unes pujades de formigó del tipus "mata-gegants".




Amb la llengua fora com uns perdiguers, fem els últims quilòmetres fins arribar a la Morera del Montsant, on ja agafem la carretera per baixar fins a Cornudella. Ja no ens aguantem ni els pets!!! Allà, posem punt i final a la ruta fent una bona cervesota i un bon xampunot. L'Eva ens ve a buscar amb la furgoneta, doncs ja hem quedat prou satisfets, i la bicicleta ja se'ns comença a transformar en carabassa...

Ruta de 65Km de longitut, amb un desnivell de +1900m i -2300m, i unes set hores d'activitat, on es roda per uns paratges espectaculars.
↧

Cremant quatre panellets...

November 1, 2013, 2:07 pm
$
0
0
Sortim de Prades per la carretera que ens porta al Coll d'Albarca. Vaig amb màniga curta + diari "la Vanguardia" a l'interior i vaig de primera. El Joan, molt més fredolic, va petant de barres al meu costat, i això que va tapat com si fós la Doña Rogelia.
Coll de les masies. Asfalt impecable.
Sense arribar al coll d'Albarca, ens desviem a la nostra dreta per una carretera de pagès, que en dic jo, fins arribar a Ulldemolins... Enfilem el coll de les crestes amb un solet molt agradable, per cara sur. Aquest coll és molt suau, i ens porta fins a l'encreuament de la carretera que va a Pobla de Cèrvoles, que és el nostre pròxim objectiu.


A la Pobla de Cèrvoles, i quan ja hem saltat a la comarca de les Garrigues, s'hi veuen forces estel·lades penjades als balcons. El següent poble que travessem és el Vilosell, on a la plaça hi ha una gentada que fa por i la gent de Prades, a vegades hi van a esmorzar (callos i tapes variades,...).
Seguim xino-xano per terreny de puja-baixes direcció cap a Poblet, on al arribar-hi, no dubtem en visitar l'espectacular monestir. A dins, en John m'explica algunes històries interessants dels templers, al veure les creus característiques d'aquests, pintades a les grans parets del seu interior.
Abandonem el monestir, i ara ja toca una pujada més seria fins a assolir el coll de l'Arena. Són uns 18.5 Km, que pugen fins als 1034m, amb un desnivell de 626m, i unes puntes de pendent del 7%. Durant la pujada contemplem diferents exemplars d'arboç, d'arç blanc, de castanyers i d'aurons...pertant, ja es pot deduïr que el ritme ha sigut abaldanat, tranquil i de contemplació.


La pujada és molt bonica pel frondós vessant nord del bosc del titllar, i es van veient, a mesura que anem pujant, les paelles que anem deixant enrera. Pujada molt i molt estètica.
Arribem a Prades molt satisfets i cofois, doncs hem fet una sortida prou tranquila de 65 quilòmetres, que ens ha servit per cremar els quatre panellets i unes quantes castanyes de la nit abans.

Hem fet dos colls prou collonuts, el coll de les Crestes i coll de l'Arena, i hem arreglat el món amb unes converses molt variades a l'estil "cotorres".

Sortida feta amb en Joan Jornet i tres cargols de terra, que se'ns han enganxat a Ulldemolins.
↧
Search

Denominació d'orígen CATALONIA

November 2, 2013, 2:27 am
$
0
0
Sortim a les onze del matí amb la màniga curta altra cop (jo), i una temperatura primaveral inusual per l'època...A les terrasses de la plaça (20ºC), molta gent equipada de muntanya fins les orelles i tal, (plumons, pantalons tècnics, buffs...) i total, per anar a fer el cafè i el cigarret, tot "lluïnt palmito"... Cadascú que es vesteixi com vulgui, però ja fa temps que ho dic, que el món s'ha tornat boig.
Nosaltres a la nostra, encarem per la mateixa carretera d'ahir, però avui arribem fins al coll d'Albarca, on per baixada, fem cap a Cornudella. Baixant ens creuem el Carles, que puja pedalant inflat com una pàpola de vi i gaseosa, arengades i fesòls... El dia abans ens ha fet una oferta per anar fins a la Venta d'en Pubill a esmorzar, però hem preferit no fer el pinçador,  i ja que ens ho podem permetre, fer una ruta més engrescadora per una zona no tant transitada i més feréstega.
A Cornudella, D.O.Montsant, enfilem cap a la Morera del Montsant, D.O.Priorat, pel collet de Mas de Fraret a 669m d'alçada, de 8 Km de llargada, amb un desnivell de 222m, i algunes rampes del 7 %.
Joan arribant a la Morera.
Aleshores descens fins a Escaladei, on resulta que hi fan un tast de vins i el poble està arrebossar de cotxes. Seguim, i per terreny puja-baixa, passem per les dues Vilelles, D.O.Priorat, i arribem a Cabacés, D.O.Montsant i D.O.Siurana, on decidim fer un beure a la cooperativa. Dia d'anar a l'oliva... Els tractors arrans d'orla d'olives i molta gent a fora de la cooperativa fent-la petar i fent festa.
Seguim direcció a Margalef, D.O.Montsant, per una carretera trenca-cames, on ens volen per sobre nostre, dos hidroavions i un helicòpter, doncs sembla que darrera la Figuera, D.O.Priorat, s'ha posat foc. Passem per la Bisbal de Falset i arribem a Margalef per encarar el coll més dur del dia, el Coll d'en Grau. Coll durot, on ja només em passen pel cap panellets, entrepans i pollastres a l'ast... Les forces ja comencen a fallar i tenim gana!!! Aquest coll puja fins a una alçada de 682m, té una llargada de 8Km, amb un desnivell de 313m, i algunes rampes del 10%.


Coronem prou dignament, tot i que esbofaguem com dos búfals, i per un tram llarg i força pla, fem cap al coll de les Crestes, que hem coronat el dia abans. Baixem a Ulldemolins, on aprofitem per agafar aigua i menjar tres panellets (made in Reus, a casa els Jornet), que ens ajuden a recuperar forces per encarar el coll d'Albarca, que puja fins els 774m, amb una llargada de3.5 Km, un desnivell de134m, i uns pendents del 7%. Després ja només ens queden els últims vuit quilòmetres fins arribar a Prades.


Bona sortida de 90 quilòmetres amb en John Jornet, fent la corbata a la Serra del Montsant amb la bicicleta de carretera. Sortida molt recomanable i bonica.
Tenim un país que no se'l mereixem!!! és un dir, els catalans som collonuts!!! i ens ho mereixem tot!!!
↧
↧

Amagats del vent...

November 23, 2013, 10:03 am
$
0
0

Bosquets que ens han protegit del vent.
Sembla mentida, que al segle XXI, i en un país teòricament "civilitzat", no puguis anar tranquil per la mutanya amb la teva bicicleta, tot disfrutant de la natura i de l'entorn, perque et poden fotre un tir i volar-te el cap... així, sense més!!!

-Si passeu per aquí, pot ser molt perillós per vosaltres!!! Ens ha dit un caçador, parlant per sota del seu frondós bigoti. Aquest personatge vestit de militar, i amb cos de perdiu (Panxeta + cames fines), estava al costat del senyal de perill: Batuda de senglars, el qual havien col·locat al mig de l'encreuament de tres camins, i sense especificar res més... Pertant, tancaven els tres camins, i si passaves, era sota la teva responsabilitat...Doncs vès quins collons!!! La única opció hauria sigut fer marxa enrera.
Doncs hem seguit i no ha passat res, però qualsevol dia passarà una de grossa!!!

La convivència entre caçadors/pinçadors i, corredors, ciclistes, boletaires, excursionistes, etc...és impossible!!! En un lloc on hi ha gent fent activitats, no hi poden haver armes pel mig... i menys, si aquestes, es combinen amb esmorzars potents de forquilla i ganivet, amb vi (85%) i gaseosa (15%), carajillets, copes, i recopes d'europa i intercontinentals... A veure si aquest personal bèlic, se n'adona que ja no estem fa 30 anys enrera...

Perdoneu!!! però algú ho havia de dir...

Anem a la feina...

Hem fet una curta, tranquila i entretinguda sortida de btt per la zona boscosa de la Riera de Gaià i el Catllar, fugint i refugiant-nos del mestral que bufava per les nostres contrades.


Anem fins la Riera de Gaià, on enfilem cap al camí que porta fins la bonica zona boscosa, a sobre del poble. Allà busquem camins variats i ens trobem també, amb el show dels caçadors. Passem d'ells i seguim endavant, però finalment decidim marxar de la zona en qüestió i anar direcció a la presa del pantà Repsol, allunyats dels pistolers. Bones trialeres i senderons ben selectes en aquests trams. Dia assoleiat i amb la bona companyia del ganxet Ernest, que al igual que jo, viu per la zona costera tarragonina.

Ernest més fort que el Chartreusse verd.
Finalment, arribant a Baix a mar, on em trobo les germanes "Petarrits" i les germanes "Camps". Mantenim mitja horeta de converses de show a l'estil Caçadors de bolets, per acabar de rematar el collonut matí.

Ambient de show al barri de Baix a mar.
GPSTrack
↧

Lliscadetes cruixents amb salsa agredolça

December 6, 2013, 8:54 am
$
0
0
Sortim de la capital de la provincia de Tarragona (Reus) a les 5:10h, amb unes llaganyes com el meu cap i amb moltes ganes de fer l'estrena de la temporada d'esquí 2013/14. El nostre objectiu será el Pic de Comapedrosa, a Andorra.

A l'alçada de Solivella, ja n'hem fet una de l'alçada d'un campanar... En G.G.L, de 35 anys i resident a Reus, s'ha deixat els pals al seu traster, i els meus pals i el meu piolet reposen a la porta de casa els meus pares. A més, el Gerard també s'ha deixat la cartera amb la documentació, i a l'arribar a la frontera riurem com ens fagin parar. Aquests petits detalls, ens fan recordar la mítica sèrie de televisió n'hi ha que neixen estrellats, amb Frank Spencer fent de les seves. Riem durant una estona per no plorar...

A Oliana ens trobem amb la resta de malalts de neu: En Pep, en Marc (talla S), en Marc (talla L), i l'Ignasi. Fem uns cafés, algun "crusanot" i acabem de parlar quatre detalls de l'itinerari a fer.

Arribem a la frontera andorrana, on la policia, quatre o cinc cotxes davant nostre, paren al Pep i al Marc, per demanar-los els dni... A dins el nostre cotxe, un esportiu alemany blau, molt típic de traficant, se'ns posa el cul que no ens hi passa el bigoti d'una gamba, i li dono les meves ulleres "de tonto de classe" al Gerard, per dissimular un pèl la seva aparença  d'home dur i cara de pocs amics... Afortunadament, no ens paren i seguim el nostre trajecte fins passat el túnel després d'Arinsal, on deixarem els cotxes i començarem l'itinerari d'avui a 1580m d'alçada.

Sortim amb els esquís als peus, tot comentant la jugada amb el Pep, al qual no vèiem des de les últimes esquiades primaverenques de l'any passat. Els primers quilòmetres d'itinerari són força potents, i transcorren per pista forestal i per enmig el bosc, fins assolir el Refugi-Cabana del Pla de l'Estany.

Gerard, amb el pic del Pla de l'Estany al fons a la dreta.
Allà trobem l'Ignasi i el Marc, que han sortit abans que nosaltres. Fa un dia impecable, de sol i sípies, i una lleugera briseta que refrigera els motors pesats, però a dalt dels cims, s'aixeca la neu i sembla que el vent ens pot fer la guitza en les parts més altes.

Primeres pendents en condicions. Encara no bufava fort.
Fem una "paradinha", per comentar la sortida que van fer alguns la semana passada  a la zona de Ransol, juntament amb els veterans Santi i Vicenç... Les males llengües diuen, que abans de començar el descens, a dalt del cim, a alguns els van venir a la memòria aquells Rottweillers del Camp Nou, que quan la pilota s'acosta al seu davant, sembla que la Corretja que els ferma hagi de dir prou i trencar-se, del tensada que està!!! Per altra banda, els bessons inflats de"Popei", també han sigut un dels temes més comentats durant tota la jornada.
Bona "Paradinha" on no hi falta mai el show.
Els Solsonins van per feina. El Comapedrosa al fons.
El vent ha treballat de valent...
Tot l'equip enfilat. L'Ignasi obre traça al davant.
Seguim lliscant pel blanc mantell, i donem la volta per darrera del refugi, per encarar dirección oest, cap al forat dels malshiverns. Doncs mai millor posat aquest nom, ventolera i sensació de fred espectacular!!! Després de tres o quatre bufades fortes i de què em quedin el clatell i les orelles tiesses, em poso el gorro, perque ja no aguanto més... L'erosió eólica, a vegades crea imatges curioses...


Arribant al forat dels malshiverns. Zones pelades sense neu.
Al arribar al forat dels malhiverns, a sota dels cims del Comapedrosa, Baiau i de la Roca entravessada, ens resguardem de l'aire, darrera d'una gran roca i mengem quatre ganyips esperant la resta de companys. El vent ens toca de ganyot, i fa molt de fred...


Resguardats del vent.
A la pala d'accés a la collada del forat dels Malshiverns no hi toca gens el sol, i a més, aquesta pala sembla el ronyó inflamat d'un home de noranta anys (Plena de pedres), així que, decidim d'abortar la pujada al Comapedrosa i canviar de plans, tot petant de barres. 

Decidim doncs, d'anar a la nostra dreta, per intentar pujar al cim de la Roca Entravessada.

Aquest cim té una pala SE (hi toca el sol), que ens fa salivar com un gos davant un tros de formatge emmental, quan li dius: -Dóna'm la pota pelut!!!.


Enfilem, fent unes zetes cada cop més estretes i difícils, fins a situar-nos, quan ja no podem seguir més amb esquís, cent metres a sota de la gran fita culminant.

Forts pendents a la gran pala SE de la Roca Entrevassada
Comencem a pujar a peu per unes dretes pendents blanques de neu al principi, i amb més roca i festuca a la part final. Gairebé a dalt el cim, algun tram glaçat ens fa alentir una mica la marxa. Fem cim (2925m) molt satisfets, però no en gaudim gaire, ja què el vent bufa molt i molt fort a les parts més altes.

Marc, progresant pel tram final abans d'assolir el cim. 


Baixant del cim per començar l'esquiada. Com estarà?
Refem el camí fins als esquís, i comencem el descens amb una neu molt canviant...
El primer tram de pala l'esquiem força bé, amb la neu mig transformadota. La resta del descens (fins al refugi), fifty-fifty entre la crosta i les acumulacions de pols. Sensacions agredolces durant tot el descens.

En Pep, disfrutant d'aquest tram amb neu pols transportada.
En l'últim tram, des del refugi fins al cotxe, Tris-Tras!!! Tris-Tras!!! i un "cagarro" com el braç!!! (Perdoneu el mal gust d'algunes de les bestieses que escric).
Mala neu, i a més, al final del descens ens equivoquem , anant pel senderó d'anar a peu, gairebé fins als cotxes.

Bona jornada d'esquí, amb +/-1400m de desnivell, unes 6 hores d'activitat, i molt bona companyia. Agermanament de Solsonins i ganxets: Ignasi (XL), Marc (L), Marc (S), Pep (L), Gerard (XL) i Roger (XXL).
Per rematar el dia, parada obligada a la Fonda Cadí per fer un berenar-sopar a les 19:30h. Truita de fesols impecable i un iogurt amb quatre avellanes, per acabar de fer emprenyar al genuï i simpàtic camarer. Trenta anys essent fumador passiu de Fàries i Caliquenyos mereix molt de respecte.
Fins aviat!!!
GPSTrack

↧

Pic Cabaneta

December 21, 2013, 8:36 am
$
0
0
L'Ignasi, amb un estil molt depurat
Embotits com tres baldanes de Vic a dins el Seat Ibiza del Marc, decidim de treure el cap i donar una volta per la zona NE d'Andorra, en concret a la tranquila vall d'Incles.  Els Fontblanques, Serreres, etc... ja els tenim molt vistos i tenim ganes d'enxamplar mires i buscar nous objectius per aquelles contrades més orientals. Aquest hivern promet molt i cal anar vius i preparats per les futures incursions. A Oliana ens trobem als nostres amics solsonins, que se sumen a la festa.

Una mica de música tarragonina per anar escoltant mentre es llegeix la piulada...


Tots plegats, sortim lliscant des del principi mateix de la pista de la Vall d'Incles.  Entrem a la llarga vall sense un destí definit, però amb la mirada posada en el pic de la Cabaneta i en el pic d'Anrodat. Al arribar al càmping, ens toca decidir, i fem un cònclau com els dels papes, però d'esquiadors i sense fumata... - Habemus Papam!!! Descartem el segon cim (futur destí molt suculent) i decidim que atacarem el Cabaneta.

La idea és passar al vessant francés per la portella de Siscaró, remuntar a fer el pic de Cabaneta pel seu costat nord i finalment devallar cap al Refugi de Siscaró.

El bosc s'ha posat el tratge d'hivern per rebre'ns i està ben blanc. La neu no és del tot seca i està un pèl compactada, però estem prou engrescats...

Remuntem les primeres pales empinades de la vall per arribar a l'esplanada de la cabana-refugi de Siscaró, que no sé perquè, deixem allà lluny a la nostra esquerra.


Unes llaçades fortes. Pic Anrodat al fons dreta.
Tot l'equip amb el timó mal encarat. Neus ventades...
Els Solsonins gaudint del bon dia que fa.
A partir d'aquí la fem com Parra!!! (ja explicaré qui era aquest home un altre dia). Un autèntic Nyapppp!!! ens desviem de la ruta tot xerrant de la consulta, dels advocats dels "peperos" i del posible equip titular del Barça a la final de la Champions vs el Bayern, (per cert, per nosaltres amb el ganxet a l'equip titular). Quin desastre xiquets!!!  No sé què collons hem fet, però hem fet cap al pas de les vaques, una portella molt ample, que no porta enlloc, i on davant mateix hi ha Soldeu... Sembla que anem bruts com un mitjó!!! A més, des d'allà, es veuen el pic d'Anrodat i el Serrera, que ens miren de reüll com els pops amb unes pales immaculades, per acabar de fer-nos mala sang.
Mig emprenyats, treiem les pells i baixem ràpid fins a l'estany de dalt de Siscaró. Allà, enfilem cap amunt per la pujada clàssica del Cabaneta, per intentar salvar el dia.

David enfilant les àmplies pales. Pic d'Anrodat al final.
Pendents amples i franques, fàcils d'enfilar.
Podem disfrutar força baixant... Trams de neu collonuda
Raúl, lo lleidatà, seguint la traça a ritme constant.
Marc, amb els Pals llargs per progerssar fort.
L'Ignasi, un esquiador fort com l'orujo d'herbes.
Bones ràfegues de vent a la carena.
Fortes pendents en els trams de dalt.
Pujada constant, ideal per a iniciar-se en l'esquí.
Arribem sense complicacions a l'àmplia carena abans d'arribar al cim. Allà dalt bufa fort, i ens plantegem de girar i tirar avall... Però finalment, a alguns ens motiva d'anar a guaitar al vessant francés, i acabem fent un últim esforç per arribar a tocar les fites. Treiem pells i comencem a devallar ràpid cap a baix per allà on hem pujat.

Marc gaudint d'un tub en molt bones condicions.
Neu geladota molt ventada a les parts altes, després, uns metres més avall, pols ciment esquiable. A cotes mitges, bones pendents, algún tubet i més pols erosionada fins l'estany... Allà, remadeta per travessar-lo, i finalment, ja al fons de vall, 10-15 cm de pols seca melderomaní fins al càmping. La última lliscada fins al cotxe, la fem amb Davis, tot comentant diversos temes d'actualitat, i fent la valoració de la sortida.

Sortida d'esquí fàcil, on ens han sortit uns +/-1350m de desnivell, unes 6 hores d'activitat i uns 19 Km de distància recorreguda.

He esquiat juntament amb en David, en Marc(S), l'Ignasi, en Marc(L) i el Raúl.

GPSTrack
↧

Fontfreda. Descens est

December 31, 2013, 7:34 am
$
0
0

Santi, aixecant neu a la pala E.
Només sortir del túnel del Cadí, els nostres ulls comencen a escannejar la Cerdanya de costat a costat Bzzzztttt-Bzzzztttt, Bzzzztttt... Fa molt de goig tot plegat, però ens crida especialment l'atenció el pic de Fontfreda.
L'enviem directament a "Mis Imágenes", Fontfreda.jpg del nostre disc dur.
Crec que al Santi, ja tenia aquest itinerari al cap des de feia temps. Tenim ganes d'esquí de descoberta i les condicions d'avui són més que bones.
Amb les idees bastant clares, parem a fer un entrepà a un bareto de batalla de Puigcerdà, doncs el meu estómac sembla la filarmònica de Berlín. Obrim el mapa de la zona en qüestió i valorem la situación damunt de la taula mateix. A l'arribar al poble de Porta, ja no se'n parla més, ho tenim clar, intentarem pujar al Pic de Fontfreda.
Una mica de música per seguir amb la piulada més animats...


Sortim de la pista on deixem el cotxe (1510m) amb els esquís als peus. Comencem lliscant per un tram força entretingut, entremig del bosc. Hi ha una traça de fa dos dies, suposem, que ens facilita molt la feina. La tònica d'aquest primer tram és la següent: Ara m'acotxo per no treure'm un ull amb la branca, ara em queda un esquí sota un tronc i no el puc treure, ara se m'enganxa el piolet... Qui em va parir!!!
La temperatura és força alta, i això ens fa arrugar una mica les celles, pensant en el descens de neu pols que somiàvem.

Santi, lliscant amb el poble de Porta al fons.
És un ós? És un sanglier? Nooo!!! és el Santi sortint del bosc 
Marques fetes a lo bruto. No hi ha altres sistemes?
Eslàlom entre pins. La Tª és alta, malament!!!

Finalment assolim el Replà de Montifa, un plateau que ja hem vist quan pujavem amb el cotxe, i on s'acaba l'entretinguda gincama... Comencem a lliscar per terreny més agraït, tot i que la neu està pesada i costa força d'obrir la traça.

Aquesta pujada és prou sostinguda i constant. Forma un gran tub que va zig-zaguejant, i que amb neu bona ha de ser melderomaní. A més, cauen a la seva dreta unes pales potents i interessants. L'eduard, autor del blog Rocaineu, el qual sóc un fidel seguidor, té una molt bona variant ressenyada del març del 2012.

Primers metres després del Replà de Montifa.
A partir de la vall de Campcardós, zones molt ventadotes
Traça constant, a ritme de motor TDi.
Obrint traça cap al coll. Vessant S .
Arribem al coll i enfilem per fortes pendents direcció N-E fins assolir l'aresta, per on després de fer el cim, ens tirarem esquiant direcció a les Gorges de la Faou.



Santi, escannejant altres variants suculents al coll.


Progressant amb ganivetes per forts pendents.
Assolim el cim de Fontfreda, i se'ns obren unes vistes espectaculars al nostre voltant. Andorra i l'Ariège estan vestides de blanc i presten a anar-hi aviat...

Gaudint d'un dia esplèndid.

Pròxims objectius. Zona de L'Hospitalet pres-l'Andorre
La neu al vessant S no està bé, està encrostada, i les zones on hem vist pols, està compactada, pertant descartem la baixada per on hem pujat. Anirem a l'aventura... que no ens desagrada pas.
Ens tirarem pel vessant E, cap al Barranc de la Font Frède, on intuïm que podem xalar molt. Hi ha una pala sostinguda d'uns 800-900m molt atractiva a la vista.
Ens posem a punt, amb l'ullera ben apretada. El Santi es llença avall molt agressiu per dominar la neu, i que no sigui a l'inversa... -Està collonuda!!! crida.

Santi, encarant la llarga i exquisita pala E. A baix, es veu l'entrada al barranc.

Primers girs a dalt a l'aresta.
Disfrutem dels girs a la llarga pala.
La cara del Santi ja parla per sí sola. 100% collonuts!!!



Pic de la Coma d'Or i la vall de Cortal Rossó molt ventada.
Esperàvem trobar un Nyaaappp, i no parem d'encadenar girs. No és una pols seca, sinó que està un pèl pesada, però tot i costar una mica de girar , disfrutem al 100% d'ella en tot el descens. 

A punt d'arribar al barranc. Neu bona per acabar de disfrutar.
A partir d'aquí, la ruta se'ns complica una mica. Dins el barranc, ja no som capaços d'esquiar l'estret i sense neu tram final d'aquest (últims 200m de l'itinerari). Decidim de sortir-ne i d'anar cap a la nostra Esquerra a trobar el camí evident, però acabem trobant una successió de salts de roca complicats, molt de glaç, rododendrons, rosers i una carretonada d'avellaners. Desgrimpem roques, apartem branques, ens punxem, i sobretot fem el sanglier malferit, per un terreny entretingut, on fins gairebé a baix al riu, no en trobem la sortida.

A l'arribar a les Gorges de la Faou, sembla que ens haguem barallat amb un gat (esgarrintxats per tot arreu).

A baix el riu, intentem deduïr per on hagués sigut més lògic de passar, però arribem a la conclusió que ni per un lloc ni per l'altra. Seguint el barranc potser també ens haguéssim encigalat de valent. Serà qüestió d'esbrinar-ho un altre dia.

Arribada al riu. Darrera, el terreny de difícil progressió.
Per la pista paral·lela al riu Le Carol, llisquem fins arribar al cotxe i acabar la ruta en condicions.

Sortida d'uns +/-1200m de desnivell i unes quatre/cinc hores d'activitat.

Remarcar que a la part final del barranc hi ha trams exposats i perillosos, on cal anar molt vius de no pendre mal.

Sortida feta amb el Santi B, mestre de Mestres.

Bones esquiades pel 2014 a tutti!!!



↧
↧

Pic de Mortiers

January 5, 2014, 11:37 am
$
0
0
Vicenç, mirant-se la vall de Galba de reüll com els pops.
Sortim a les 5:00h de Torredembarra direcció a Formigueres amb una previsió de meteo molt incerta i amb moltes ganes d'esquiar la neu nova que ha caigut. A la tarda arriba un front càlid que s'allotjarà a l'Hotel Catalunya *****, i cal aprofitar aquest matí amb temperatures baixes, per intentar trobar la neu pols que tant desitgem.

Arrenquem per les fortes pendents de les pistes d'esquí amb el cel força tapat i amb poca visibilitat. El vent, com ja és habitual en les nostres últimes sortides, bufa molt fort. Aquest ventot, ens fa anar molt tapats. Semblem dues noies musulmanes passejant pel Raval amb el burka.

Molt engrescats. Una bona nevadeta a la part baixa de l'estació.
Passem pel costat del punt culminant 2428m de la Serra de Mauri i treiem les pells per fer un curt descens (150m) amb neu molt canviant (pols o gelada segons el treball del vent). Devallem fins al costat de l'estany gros, a 2255m. Tornem a posar pells per continuar, moment en què ens saluda el sol, que ja ha tret el cap per allà darrera.

En Vicenç, fort com les Voll Damm, obre traça per una neu densa, per la qual costa força de progressar. En aquest tram, el vent no molesta tant com a dalt a la Serra, però segueix bufant fort i la sensació és de molt fred.

Cel assolellat, però amb un vent molt emprenyador.
Adéu neu pols!!! el vent ens fa la guitza i malmet la neu.
Petit Peric i Puig Peric força ventats, com és habitual.
 
Serra de Mauri al fons a l'esquerra. Llisquem direcció al cim.
Abans d'arribar al cim, ens fa gràcia de guaitar sota l'aresta SW i veure la zona de la Reserve Nationale de faune d'Orlu. Aquest racó es veu molt feréstec i alpí. Pic d'Ouxis, Pic de Pinet, la Dent d'Orlu...

La Dent d'Orlu sota nostre.
El Pic d'Ouxis, al centre de la fotografía.
Sense cap dificultat arribem al cim de Mortiers, on despleguem el mapa com podem, i intentem identificar els cims d'allà a la vora. Ens "llama" molt l'atenció, com diria un iaio dels "d'antes", el pic d'Ouxis, que ja haviem vist piulat al blog de Cegesquí. Pendents, genuïnitat, tècnica, solitut... com diríen a Baix a mar: - Quin cim manu!!! Molt bona feina!!!

Mirem també per on hem de baixar al topogràfic, fem quatre fotografíes i tirem avall que ens bull la sang... Sabem que no tindrem la neu que desitjavem, però fa prou bona pinta!!!

En aquest primer tram trobem la neu dura com la cara de l'Urdangarín. Durant els primers 350 m de descens, la neu és esquiable totalment, i la crosta ni l'ensumem en aquesta ocasió...

Primer tram de neus dures amb algunes acumulacions de pols
Després del primer trosset planer que hi ha a l'itinerari, ens trobem la pols que tant buscàvem en la part mitja del descens (un pèl humitejada). Encadenem pales, cridant i xalant al 100%.

Vince, esquiant i disfrutant de la neu pols.


Finalment, al arribar a la part baixa de la vall, pols melderomaní... però com bé saben els que ja han estat a la Vall de Galba, aquesta pols no l'hem pogut disfrutar gens, doncs la part final del descens el fem per una zona de flanquejos i poc pendent, i això, fa que semblem els vogadors de Baix a mar, de tant de remar.
Un cop passats els dos refugis, i després de remar força, remuntem un últim tram cara amunt amb les pells posades, per retornar a l'estació.  Al nostre davant, apareix el Puig d'en Pla Bernat, ja mig tapat pels núvols. Pugem entre un tram de bosc espectacular... esclarissat, amb bones pendents i amb la millor neu del dia... fresca del dia i del Pirineu, com la llet ATO. Ens hi tirem... Són 150m d'èxtasis, els millors del dia. Meeeeeeeellllll!!!

Remuntar altra cop, i quan tornem a estar a dalt, allà on ens hem tirat avall... Seguim tirant sense escoltar-nos la bestia que portem a dins. És el dia dels Reis mags i tenim feines importants a Torredembarra.


Sortida collonuda pel Capcir, amb uns +/-1400m de desnivell, 6 hores d'activitat, i gairebé una mitja marató esquiant (20.8 Km).  GpsTrack

Tornant amb el cotxe cap a casa ens plou, el front càlid ja ha arribat, tal i com havíem previst... Hem triunfat manu!!!

Sortida feta amb Vicenç R.


↧

Pistolers d'aigua dolça

February 9, 2014, 1:26 pm
$
0
0
Dormim a la boca sur del túnel de Viella, en concret a l'Hostal California*****, on Vicenç ens hi acull amb un tracte impecable, com sempre i la calefacció que s'agraeix.
A les 7:00 a.m ens aixequem. Som quatre "brutos" dins la furgoneta. Ens comencem a vestir, ens passem les motxil·les i els sacs de dormir amunt i avall per fer una mica de lloc... Ara passa un, ara passa l'altre, dona'm això, passa'm aquell mitjó, on està el piolet... Estem com a nerviosos i l'escena recorda el camerino dels germans Marx, amb el show que acabem muntant a dins l'Hostalet.
Finalment, després del numeret, ens entaulem per fer un bon esmorzar a base de llepoleríes vàries, sucs i café calent... Per cert Laurie, el coc exquisit!!!
Uns minuts de show per animar...


Anem per feina...
Calcem esquís a la boca nord del túnel, just a uns metres de la furgoneta. El temps és molt variable, hi ha alguns nuvolots i el sol està fent el dropo, tapat amb el nòrdic fins les orelles... Llisquem per la pista forestal fins arribar a una caseta aïllada, que sembla molt acollidora i està a la vora d'aquest camí. En aquest punt posem la reductora i enfilem per unes esplanades amb lleugera pujada, fins a situar-nos a sota de l'Agulha i la Pala Sarrahèra. A la nostra Esquerra, ens queda la Cabana deth Plan deth Miei. Per forta pujada assolim un dels dos collets que veièm (el de l'esquerra) que ens portarà fins al plateau a sota de les pales de Sarrahèra (sota el Poi d'Estanho).

Progresant a la part baixa de l'itinerari.



El Marc obre la traça, està fort com la colònia Brummel, que només és apte per homes molt durs, que s'encenen el cigarret amb la barba de quatre dies i foten bastó a la dona, quan el sopar no val res!!! Nosaltres ens limitem a seguir darrera, a ritme d'anar cremant madalenes i crosanets, en el meu cas.

Pel que fa a la qualitat de la neu, el Santi ja arruga les celles, com en ell és habitual. Veu que els núvols estan bufant, i intueix que la neu no serà del tot seca (lleugerament compactada). Tot i no tirar coets, durant la pujada portem els mistos preparats, perquè a les fotos ja s'endevina, que disfrutarem com uns nens petits...
Durant la pujada, molt de comentari sobre l'apassionant món de la parella del gran, Dr. Solé. Arribem a la conclusió, què més d'un és bastant autònom i la té com el comandament de l'Scalextric (amb la forma dels dits). Tornem al fil, que ja m'engresco massa...
Fondalada abans d'agafar els amples tubs. Marc Mickeal obrint.
La Vall d'Aran vestida de núvia.
Passem el plateau i ens enfilem, per fortes pendents, per entremig d'uns amples tubs que ens duran fins al Coth de Bargadèra a 2458m.
Neu seca de qualitat. La mascletà ja està preparada...
Arribant al Coth de Bargadèra.
Davant nostre, el Montardo, el Tossau de Mar, el Sarrahèra,... Amb deu minuts assolim el Tuc de Bargadèra a 2584m per fortes pendents amb els esquís als peus.
 
Marc, amb el Montardo d'Aran al fons.
El mal oratge ens respecta, però està enganxat a sota nostre, a la cara S, i cal anar per feina. Pells a la motxil·la, i a disfrutar... Fot-leeeeee que és de Reus!!!

Santi, esquiant amb agressivitat i un estil molt depurat.
La neu està boníssima!!! els esquís nous llisquen com mai, el sol ha despertat i el terreny és divertit, molt variat i ple d'obstacles en forma de petits pins. Uooooooooooooouuuu!!!
Com uns desxalebrats esquiant sense parar fins la cabana.

Marc, conduint els esquís amb molt de savoir faire...

Vicenç, amb el coll final i l'agulha al darrera a la dreta.
No en tenim prou amb aquesta esquiada i tornem a posar pells, per rematar la jornada amb més metres i més girs.
Assolim el coll entre l'Agulha i el Tuc des Hemmes amb un torb que fa por. Ràpidament treièm les foques i tornem a estar esquiant per dins el mantell blanc... Arribem al pont de l'Arriu de Hont Herèda, el qual travessem i després a la Cabana deth Pontet a 1590m. Només ens queda l'eslàlom del GR, que avui està impecable... no hi vaig comptar ni una pedra!!! Meeeeeeeeellllll!!!
Al cotxe, un brindis de quintos fresquets per celebrar el Glory day que hem tingut.
-Tots per un!!! i -Un per tots!!!

Esquiadors: Grouxo M, Harpo M, Chico M i Zeppo M.

"La política és l'art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i després aplicar les fórmules equivocades".  Grouxo Marx.

Bones esquiades llépols/es!!!
↧
Search

Hi ha algú que parli francès?

February 22, 2014, 8:40 am
$
0
0

Pep, flotant per la magnífica neu del vessant francés.
Avui, la Laura passarà tot el dia al taller mecànic perquè l'operen del genoll, i com que m'he près el dia de festa, aprofitaré per escriure la piulada de dissabte passat, ja que més val tard que mai!!!

 -Alguna alèrgia? - Sí, als cirugians i a la del llit d'aquí al costat que ronca com un senglar.

Gran jornada d'esquí a cavall entre Catalunya i França. Anem-hi...

Sortim de Quanca a les 9:20h, doncs ens hem trobat tots els cotxes allà. Avui som colla, i dels nou que esquiarem, set som ganxets. Sí, els que parlem amb la e, -Aqueste pujade será ben maquexiquets!!! També ens acompanyen un vila-secà i un solivellenc.

La primera mitja hora de la jornada la fem amb els esquís a la motxil·la i tallant la pista per on podem, fins passar la Pleta Palomera, la qual deixem a la nostra esquerra. No portem un rumb fixat, però tenim la idea de pujar per l'estany de Flamisella i anar a fer el Pic de Flamisella, o el pic de Lleià.

Durant aquests primers moments de la sortida, s'escolten les següents paraules o expresions: improvització, vessant francès, sobre la marxa, metres, encès com una tèia, com més gran més animal i fot-li que som de Reus!!!

De les converses... dir que les principals són: sobre la lluita entre Telegram vs Wattsapp, la llei Wert, el bonic i encantador zoo del Ianukovic, i sobre la lletra petita dels anuncis, que no falta en gairebé cap.

A l'alçada del pal indicador, sota el bosc de Causes, paradinha de rigor i posta en comú de les opcions i variants que ja ens tomben pel cap.

Primeres valoracions del lloc i del dia.
Fem goig, enfilats com la processionària.
Llarg flanqueig pel marge de l'estany del Port
Port de Tavascan al fons. La zona immaculada i blanca.
Canviem de plans i enfilem cap al port de Tavascan, on girarem a la dreta (neu que s'intueix de máxima qualitat en aquest vessant oest) per guanyar el coll de Roia a 2465m sense cap dificultat.

Abans d'arribar-hi fem una menjadeta i un petit flashback als anys setanta i vuitanta de l'atmosfera reusenca... Que si es podia vorejar la Plaça del Prim amb el cotxe, que si es netejaven les sabates allà mateix, que si el jaio rabassut amb bigotet + gos paquinès que venia garrapinyades torrades al campanaret, el xurrero d'aixelles oloroses de la Plaça Llibertat,... En fi, avui, tal i com bé intuïu, hi ha força veterà de guerra, i tots amb la mateixa característica comú: Són forts com l'olor de quitrà.
També es parla del dinar de diumenge, el qual ja tenim taula reservada a Tremp pel migdia...(jejeeje).


Ton, estirant del grup i arribant al coll de Roia. Dia magnífic!!!
Alexis, ha fet una bona valoració de l'ensenyament actual a Catalunya.

Semblem la processionària, enfilats els uns darrera els altres. Ja portem 1000m de desnivell a les cames, i quan assolim el coll, ens apareix a sota nostre un panorama blanc, verge i espectacular... A la nostra dreta el Port de Lleià, el qual ens portarà cap als pics que volem pujar. Sap greu no esquiar les pales W que acabem de pujar perquè estan impecables, però és que la baixada cap a la vall d'Ossèse, encara sembla que està més bé (vessant N francès).
Decidim de treure pells, i esquiar una miqueta, com diria Charly Reixach, per catar la neu... La idea és baixar dos-cents metres, tornar a posar pells i remuntar cap al Port de Lleià com haviem dit, però la cosa es descontrola de mala manera, com veureu...

Primers metres de descens sota el port de Roia. Exquisita!!!

David de Solivella disfrutant i lliscant a plaer.
Pep, fent girs amples amb molt d'estil.
Menut, esquiant els 30-40cm de neu melderomaní
Ton, amb un estil inmillorable. Bravo Antonello!!!
Marc, lliscant per la neu seca i fresca del vessant francès.
Jordi, a mitja canal d'Ossèse. C'est espatuflant!!!
Marc, amb la rialla a la cara. no cal dir res més!!!
La canal d'Ossèse. Esquí de gir curt d'en David
Neu molt ben conservada a dins la canal. Frigorífic no frost.
David, amb un esquiar agresiu i molt segur.
Arribant al peu de la canal. Quin paisatge!!!Quina passada!!!

Arribem esquiant fins a la cota 1600m, gairebé mil metres de descens... (Espatuflant!!!).


La canal d'Ossèse al fons. Final del descens a 1600m.
Quan estem tots reunits, ens mirem, amb cara de molta satisfacció i mentre s'escolten els missatges de les companyies franceses de telefonía de fons que van sonant, el Ton, que és molt de la broma, pregunta:

-Hi ha algú que parli francés? i esclatem tots a riure!!! Ens hem passat de la ratlla i ara caldrà remuntar tots aquests metres que hem baixat.

Mans a l'obra, 1000 metres més de pujada fins al port de Lleià 2558m. A mi, se m'acaben transformant els esquís en carabassa i necessito parar a omplir el dipòsit de gasoil. Si en aquell precís instant, em transporten enmig del concurs de menjar calçots de Valls, de ben segur que faig un bon paper...
Arribem al coll i comencem a estar cansats, els 2000m de desnivell que portem a les cames, pesen, i no n'hi ha per menys...
Arribant al coll de Lleià amb quatre núvols alts i mitgencs...
Descens del coll de Lleià cap al costat S.

Mengem una mica, i cap avall!!! La neu ja està més humida i transformadota en aquest vessant S primer, i posteriorment en vessant W. Són les 16.00h passades, i el mestre es fa vell. Tot i no ser com la primera esquiada del matí, aquest segon descens també acaba siguent molt divertit.

Jornada impecable d'esquí, compartida amb la millor compañía del David R, el David de Solivella, l'Alexis, el Pep, el Jordi, el Benet, el Marc, el Ton i el pesat que fot aquests rollos. Quan pugui penjaré el track.

Bones lliscades, A10!!!
↧

M'han regalat uns guants, però no tinc mans...

March 7, 2014, 8:13 am
$
0
0

-Hem xalat, no? -Sí!!! molt, però llàstima del mal temps...
Sortim el matí del divendres 7 de març des de Barcelona amb una previsió de temps molt dolenta (temperaturas altes, pluja i sobretot, molt de vent,...). Volem amb un petador del SAS amb hosteses veteranes d'aquestes del caldo bo, que ens porta fins a Oslo, capital noruega. Allà, fem escala, per acabar volant fins a Tromso. A l'aeroport, ens espera l'Eric "Corleone", un súper home de negocis tartamut i amb dos anells d'or a la mà esquerra, que ens ha llogat l'apartament i el vehicle. Sempre que diu la paraula "Snow" s'enganxa, Sssssstttttnoow, imagina't...
Ens ve a buscar amb la furgoneta (nou places i televisió) i ens porta fins a Lyngseidet, on acabem arribant força cansats, una mica abans de la mitja nit.

Lyngseidet, és un bonic i senzill poblet, situat davant mateix del fiorg Storfjorden, just al centre dels espectaculars Alps de Lyngen. Farem servir aquest poble com a camp base, per tal de poder fer des d'allà, diversos itineraris d'esquí touring, que és tal i com l'anomenen allà, a l'esquí de muntanya.

Veler carregat d'esquiadors, salpant de l'amarre de l'Eric "C".
el poblet enfarinat com una ensaimada.
Lyngseidet, bonic llogaret davant de l'Storfjorden.
Molt mal temps, vent, torbs, pluja, neu, calor, fred, metres, riures, Champions league, cerveses, bestieses, amistats, bones esquiades, un "abadejo" súblim de Davis,... i molt més.
De ben segur que repetirem!!!

Fot-lee que som de Reus...

8 de març, intent al cim de Kavringtinden 1289m
L'Eric, ja ens avisa el dia abans del fort vent que està previst que bufi a tot el nord. Sortim del mateix poblet amb els esquís als peus. Podem arribar fins a una antena que hi ha a la cota 600m, i cal que girem cua, perquè el vent és fortíssim... Fins i tot, hem de fer algun "cuerpo a tierra" de militar "no hay dolor".
L'esquiada és prou bona en el descens. Disfrutem, però el desànim comença a apoderar-se del grup... Com a positiu, la neu que està caient, que potser per l'endemà agraïrem.
A l'arribar a l'apartament, mirem la web de meteo noruega, i les previsions per tota la semana són molt poc engrescadores... No veurem el sol cap dia... Alguns ja parlen de deixar l'esquí i de vendre's tot el material, i els altres arruguen molt les celles. Semblem "els tribuneros" del Barça, que quan perden un partit, volen vendre mig equip i ho volen cremar tot!!! Però, com que som gent collonuda, durant la resta del dia ens ho passem molt bé, a base de dir bestieses i fotre show. Al mal temps, bona cara i bons records de fa anys per ofegar penes... converses sobre sèries mítiques dels 80. Aló Aló, la dona biònica, Els dibuixos de la familia Robinson, planeta imaginari, School Degrassy amb Joe Jeremaia, tres estrelles del tricicle,...
I... M'han regalat uns guants, però no tinc mans... la cançó del viatge, sense dubte.

9 de març, Daltinden 1533m per Furuflaten 
+/-1523 m, Orientació N-E, Pendents constants de 30º-35º, 5h 48min, 19.5 Km de longitut.
GPS Track

La previsió segueix sent dolenta, però sembla ser, segons el butlletí meteorològic, que podem tenir una ullada de sol pels vols de les 13:00h. No perdem l'esperança, i sortim direcció cap a l'Starting point, aprop de Furuflaten
Plou. De bon principi sortim amb els pijo-tex posats i les ulleres ja mig entelades... estem de mala sort i la sortida comença a fer flaire de botí humit (eau de boutí). Alguns intentem animar al grup, però els fronts i les celles segueixen arrugades i les mirades perdudes. A mitja pujada se'ns obre una mica el dia i comencem a aixecar els ànims. Enfilats un darrera l'altre, assolim el cim, però altra cop amb molt poca visibilitat i un vent brutal, que ens deixa els clatells gelats. Ens costa molt de treure pells i preparar-nos pel descens. En els primers metres de descens tornem a veure el cel, però fins arribar a la pala principal, és un calvari, doncs el vent se'ns emporta literalment. Un cop a l'àmplia i sostinguda pala, molt més resguardats del vendaval, comencem a disfrutar com uns nens petits. El mig metre de neu seca acumulada en tenen la culpa. Espectacular i continua, aquesta pala ens fa recuperar les energies positives que haviem perdut!!! els esquís llisquen com mai. Acabem la jornada prou animats, amb un cim molt complet al sac i ben lligat.

Satisfacció, després d'esquiar la llarga pala.
10 de març, Kavringtinden 1289m i Rornestinden 1041m per Lyngseidet Down 1
+/-1716 m, Orientació NE-SE, Pendents de 30º, 5h 54min, 15.6 Km de longitut.
GPS Track

Jornada molt bonica d'esquí amb l'ascensió als dos cims que vigilen, mirant de reüll com els pops, el poble de Lyngseidet.
Sortida del poble de Lyngseidet amb els esquís als peus.
David, apretant les dents amb el fiorg al fons.
Optimisme i rialles durant la pujada d'avui...
El millor dia, meteorològicament parlant, doncs arribem a veure el sol durant bastantes hores. Ara bé, el vent ens segueix fent la guitza, i a les zones altes fa uns remolins i unes ràfegues que fan por.
Durant l'ascensió al primer cim, el Kavringtinden, el Vicenç i el Roger marquen el ritme com cada dia i no els hi ensumem ni els pets... Coneixem durant la pujada, a un grup d'esquiadors bavaresos molt collonuts. El primer descens és per neu molt bona fins a la cota 600m, on hi ha una cabana molt acollidora, que ens serveix de pícnic, abans d'enfilar el segon cim del dia. Acabem pujant a dalt del Rornestinden, tot i el fort vent.


L'esquiada d'aquest cim és ben llarga i molt divertida fins al mateix poble, i arribem caminant a l'apartament.

Esquiant a sobre de l'Storfjorden. Espatuflant!!!
La casa vermella entre nosaltres, és on tenim l'apartament.
Després de la dutxa i de l'esquiada, ens relaxem al costat de la finestra tot preparant la ruta de l'endemà. Ens remullem el béc amb unes copes de vi del Penedés, que hem portat des de casa (25 litres, en concret). Un veler ple d'esquiadors descansa al davant de la nostra casa, a l'amarre de l'Eric.

Vince, satisfet amb la sortida realitzada al matí.
In the afternoon, molt satisfets i relaxats, anem a comprar quatre coses al súper... Marc, el jefe de brases, prepara un sopar molt en condicions, a la barbacoa de il padrino. No hi falten el salmó i el bacallà frescos, les panotxes de moresc, els xampinyons, les patates i la ceba al caliu, el vi negre i les beers.
Barbecue adjacent a l'apartament.
Un salmó i una companyia excel·lent.
Bon treball de brases per rematar la jornada.
Més d'un va acabar brut com un mitjó...

11 de març. Fastdalstinden 1275m per The Power Station at Varto i arribant a Lingseidet
+/-1690 m, Orientació SE-S, Pendents de 30º, 5-6h, 17.8 Km de longitut.
GPS Track

Agafem la furgoneta per anar fins a les pistes The Power Station at Varto, on comença la ruta. A la carretera fem fotos aprofitant que ha sortit una mica el sol.

El Kavringtinden a sobre mateix de Lyngseidet.
El dia s'ha llevat clar, però poc a poc el dia esdevé tapadot, però sense arribar a tapar-se del tot. El risc d'allaus ha pujat a 3 i cal anar molt vius. Triem aquesta orientació S, que sembla que pot ser la més benévola. La neu està molt bona i avui será un d'aquells dies que xalarem. Darrera nostre els bavaresos, que curiosament han escollit el mateix itinerari que nosaltres. Deixem el cotxe a l'Starting point i a la tarda, després d'arribar esquiant a Lyngseidet, ja l'anirem a buscar quan puguem. Eric ens deixa fer i desfer.
Assolim el cim, després de passar per algun pas exposat als allaus, amb l'ullera que no ens hi passa ni el bigoti d'una gamba... perquè el Boss fagi tres passos enrera... és que la cosa està precària.
Xalem de valent en el descens, tot i el mal oratge que estem tenint, i la neu que no és del tot excel·lent (Per mi una neu de 8, pel Santi un autèntic Nyappp!!!). Tot són opinions.

Roger G, amb el fiorg a sota seu. Magnífic!!!
Arribem fins a un pla, on posem pells i remuntem fins al turonet que hi ha a sobre del poble de Lyngseidet. Ens espera un tram de descens magnífic, on disfrutem baixant a lo bruto per un bosc esclarissat de bedolls i avets. Mèl!!! fins al poble mateix. Treiem els esquís davant de la gasolinera.
Ens trobem els esquiadors bavaresos que retornen a la seva cabana amb el cotxe (ells han pujat i baixat pel mateix lloc) i els hi proposem d'anar a fer una cervesa a la nit, al Magic Mountain Lodge. Collonut!!! a les 20:00h, allà.
Quatre cerveses, converses en anglès molt poc profundes, uns ping-pongs (amb Lee Gong Brulles i Yondewei Ollé) i acabem quedant amb ells per fer activitat el dijous, ja que pel dimecres s'intueix mal temps i nosaltres ens en anirem a Tromso a fer el turista.
Lyngseidet. Cap al vespre és quan... estàs com a cansat...
12 de març, Blatinden 1180m per Skogvoll (the old road).
+/-1213 m, Orientació S-SW, Pendents de 30º-35º, 3h 08min, 11 Km de longitut.
GPS Track



Disfrutant del viatge de noces, davant l'estatua de R.Amundsen
La previsió augura un matí plujós i obertures de clarianes a la tarda. Aprofitant aquesta situació, decidim d'agafar la furgoneta i arribar-nos a Tromso per fer turismo (2 hores). Res d'especial...
Aprofitem per comprar quatre souvenirs i fer una bona passejadeta pel poble/ciutat. A l'oficina de turisme ens rep un noi molt amable, el qual preguntem per l'elevat risc d'allaus de la zona i al que preguntem també pel cim que tenim en ment, el Blatinden. Ens dóna l'Ok, mullant-se d'una manera que ens sorprèn. Doncs cap allà!!! A les 14:00h aproximadament arribem a Skorvoll, on per allà als voltants, posem les pells.
L'ascensió la fem molt ràpid i encesos... Al cim, una fita molt característica, la qual s'hi pot entrar a dins. The boss, ràpid s'hi enfila i vol que el fotografiem.

Fita característica del cim Blatinden.
Aquests dies no hem disfrutat gaire fent fotos a la zona (la pluja, el vent,...). El descens és espatuflant fins a la cota 500m aproximadament. Devallem per un coll-canal ample, amb força pendent i una neu exquisita. Allà, a mig itinerari, comencem a trobar una crosta del tipus Nyap, d'aquestes que fan trontollar els lligaments de qualsevol... A les parts baixes la cosa millora, i marxem cap a Lyngeseidet amb molt bon sabor de boca. Un cim curtet, ràpid i directe.
A la nit, tarjeta Roja per veure el fútbol online. Beautiful day!!!

13 de març, Steinfjellet 1120m per Both in Sor-Lenangen
+/-1217 m, Orientació W-NW, Pendents de 30º, 3h 44min, 9 Km de longitut.
GPS Track

Un altre dia tapadot, però ara ja hi comencem a estar acostumats. Hem quedat amb els bavaresos aprop del poble de Both, mitja hora amb cotxe, al nord de Lyngseidet. Un cop allà, ens truquen que arribaran més tard i comencem a tirar amunt pel nostre compte. El vent i els núvols ens acompañen fidelment com gairebé cada jornada.
Comencen pel mig d'un bedollar la mar de pinxo, que al baixar serà un eslàlom ben divertit.

Líquens que s'aprofiten de les bètules.

Esquiant pel mig del bedollar...Arbre característic de la zona.
Ràpidament l'ascenció agafa verticalitat, havent de posar ganivetes al arribar a la pala principal.
 
Vicenç superant un tram de forts pendents.
Arribant a la pala principal (transversal) del Steinjellet.
A dalt la pala, vendaval, boira i fenòmens paranormals... doncs a l'arribar al cim encalma i podem estar tranquils xerrant fins que apareixen la Petra i cia. Els acompaña un gos molt simpàtic de la granja de baix la carretera, que s'ha unit a la festa.
El descens... Molt xulo, amb prou bona neu, mala visibilitat, molt de gps, intuició, incertesa,... un munt d'ingredients per la paella. Sempre positius, mai negatius!!! Arribem a la conclusió que a Gerhard li falta un bull o mitja bullida, quan el veiem baixar sense coneixement, tot i esquiar molt bé. Cal baixar per la pala principal (transversalment) fins al punt exacte per girar a la nostra esquerra. Hi ha tallats per on podem pendre mal i no tenim gaire visibilitat. Al lloro!!!
L'eslàlom entre bedolls "pá vernos matao".
A baix, la guía de muntanya internacional, el metge de genolls i l'anastasista, ens engresquen a seguir la carretera amb el cotxe més cap al nord, per anar a una fàbrica on venen marisc i comprar gambes...
Que com s'acaba? amb un sopar d'agermanament catalano-bavarès al nostre apartament (un mini October fest).
Pela que pelaràs... Bones perspectives pel sopar.


Cuiners d'autèntic cartell i molt riallers... Gerhard i Harry.

El bon rollo va ser la tònica general.
A les 19:00h ja els teniem a casa. Ens van preparar uns spaghettis amb crema de llet, gingebre, llima, parmesà i gambes, exquisits, però quan repeties quedaves molt embafat... Vaig acabar tant tip que semblava un formatge de bola amb potes. Al sopar també va venir un quart bavarès amic d'ells. Era bastant estranyot, parlava poc i feia mirades penetrants. Tenia pinta d'assassí en sèrie. Afortunadament per nosaltres, no se li va girar la xaveta i no va treure la retallada. Sopar collonut!!! A les 9:00h de l'endemà quedem a davant del ferry per crear el fiorg i intentar ascendir el cim del Giilavarri, amb bona orientació per evitar els allaus. Serà la traca final o mascletà.

14 de març. Giilavarri 1163m per Olderdalen (ferry) Down 1
+/- 1160 m, Orientació W-SW, Pendents de 30º, 4h 29min,  11.23 Km de longitut.
GPS Track

Agafem el ferri per arribar a Olderdalen, a l'altra banda del fiorg. El dia està tapat i el risc d'allaus és alt, risc 3-4. Cal anar amb molt de compte i no fer l'animal...

Baixant del ferry.
La Petra, agafa les regnes del cavall i comença a obrir traça per enfilar les primeres pendents. Està mig plovent-nevant i fa força fred a mesura que guanyem alçada. A dalt, mig metre nou de neu nova, que es conserva de primera amb la fresca.

A partir de la cota 500m, hi ha el risc fort. Fem dues cates de neu en aquesta cota i en pendent (curset de Petra, acotxada i mirant cap al NE) i decidim que podem seguir endavant, sempre separats deu metres i traçant correctament. No està el forn per masses llepoleríes...

Assolim el cim del Giilavarri. Comencem el descens amb molt poca visibilitat i mirant el gps. Seguim baixant d'un en un, per no quedar tant exposats. A la que hi comencem a veure més, aquest descens acaba siguent un regal. Ens emportem un bon record d'aquest últim cim i de tots els altres.
Norway is amazing!!!



Per rematar la jornada, Dave, lo gambosí, es posa el davantal i la còfia, i ens prepara un abadejo fresc amb suc, excepcional.
 
"L'abadejo" de Dave. Una obra d'art per la vista i el paladar.
L'endemà al matí, Eric ens porta a Tromso per tornar a volar fins a Oslo. Allà passem tot el dissabte fent turisme. Veiem parcs, els carrers principals, la zona de platja, els carrers dels artistes,... i un tomet per la zona d'oci nocturn amb sopar inclòs, provant la carn de ren...

Visita al bonic i gran parc de les escultures.
Personal bèlic 100%. Portada de pel·lícula de cowbois.
Zona pija d'arquitectes súper-guais a la zona de platja.
Un tè enmig d'Oslo. Marc i baldaneta (darrera seu) miradetes... 
Restaurant on degustem menjars típics de Noruega.
Traca final. Bar molt acollidor, on els noruecs bevien cava.
l'endemà al matí tornem cap a Barcelona.

Ha estat un viatge creat, interpretat i dirigit...pel Vicenç "The Boss", el Santi, el Marc, el David, el Roger G i el Roger P.

Per qui tingui ganes de saber més sobre el títol de la piulada, clickeu l'enllaç, tireu una mica avall i visualitzeu el vídeo que hi ha penjat... El capítol 12 del tres estrelles: Rockers. Uns autèntics genis de l'humor a base de fer bestieses!!!
M'han regalat uns guants, però no tinc mans...
http://republicadelpapel.blogspot.com.es/2008/04/tricicle-tres-estrelles.HTML

 
↧
↧

Amb el turbant...

April 6, 2014, 2:09 am
$
0
0
Sortim de Reus a les 19:30h amb dos cotxes i direcció al refugi de Conangles, lloc on planxarem les
orelles i descansarem durant la nit. Molta foscor a l'habitació. Sense frontal, una feinada per anar a pixar... Mans a les parets i compte de no rodolar avall per les escales. Una bona aventura...

La Forcanada i el coth deth Pois.
En Pep (Zwingg), ens planteja de fer una ruta molt llaminera i suculent... La idea és pujar fins al Mulleres pel seu vessant sur, aleshores baixar fins al coll Alfred, on per la vall del riu Nère podrem flanquejar fins assolir el corredor NW del Malh des Pois... i retornar a la vall del riu Nère pel coth deth Pois. Una autèntica ruta, Mahou "cinc estrelles".

Ens aixequem a les cinc del matí amb unes llaganyes com a punys... El guarda del refu ens ha deixat l'esmorzar preparat. Agafem els vehicles i anem a deixar un dels dos cotxes a la boca nord del túnel de Viella. Quan estem a la boca S preparant el material  ja per sortir... Mecatsunbreus!!! unes pells descuidades al cotxe que tenim a la boca Nord...

Entre una cosa i l'altre, ens posem a caminar força tard, a quarts de set. No és pas el que teniem previst, però ja se sap...Fem el primer quart d'hora caminant, mentre al sol li sona el despertador, i més d'hora del què esperàvem, ja estem posant les pells, just abans d'arribar al primer plateau de la vall.
Fa una lleugera brisa i els núvols passen ràpid per sobre dels cims i de les arestes... El paisatge és feréstec i alpí, i a més, tota la vall és per nosaltres... Algú comença a parlar de Pierre Tardivel i d'unes baixades increïbles que veiem allà a la vora mateix, a la Tallada.

Som conscients de la previsió del temps (tratge de bany, ulleres, i turbant) i intentem anar per feina. Farà calor de valent. Arribem al resalt del circ que hi ha a sota el refugi metàl·lic. Hi ha una allau de grans dimensions caiguda allà davant. Hi passem per sobre, i després d'apretar l'ullera en un parell de girs i un flanqueig, fem cap al refugi, on fem un lleuger parèntesi (avellanes del Baix Camp).
La vall força innivada i amb una allau caiguda.
Neu dura i ràpida en el tram abans del refugi.
Tot seguit ens enfilem fins el balcó que hi ha a sobre el refugi, per anar flanquejant sota l'aresta SE que baixa del Mulleres. Se'ns comencen a formar pans a sota els esquís, i això, a més de fer-nos agafar alguna enrabiada, ens fa ralentitzar molt la marxa...
Ara trec les ganivetes, i ara poso cera a les pells, ara em trec la jaqueta i ara se m'entelen les ulleres... Un tram per avorrir.

Mig emprenyats, ens situem a sota la collada i amb l'ajuda del piolet, la guanyem. Al vessant N, l'ambient és més fresc i la neu està dura com la cara de la Sánchez Camacho, que diu que s'està plantejant de marxar de Catalunya...  Al coll, em menjo el segon plàtan del dia, i ja començo a semblar la mona Xita.
Al coll. La neu comença a transformar a marxes forçades.
Jordi P. arribant al coll. Només saltar l'ambient canvia.
Com que tots ja hem fet el Mulleres, i veient l'hora que és, decidim d'esquiar fins al coll Alfred. Un cop allà, i amb les orelles tiesses com un podenc eivissenc, divisem el nostre pròxim objectiu... Allà al clatell de la Forcanada, el coll d'on cau el corredor NW.

Vall del Riu Nere als nostres peusi un gran dilema...
Resignats, mirant com cauen algunes allaus de fusió.
Fa molta calor, i en Ramon i en Jordi ho veuen clar, volen esquiar la vall i anar per feina... En Pep i jo, amb la sang que ens bull, ens mirem de reüll tres o quatre vegades, buscant la mirada de complicitat. Finalment, la veu de l'experiència, ens fan tocar de peus a terra i decidim d'esquiar per la vall del riu Nere i aparcar la proposta d'en Pep per un altre fi de setmana.
Resignats i arrossegant les orelles per la neu com uns gossos salsitxa, intentem disfrutar de l'esquiada amb el turbant posat. A cotes altes, la neu està molt collonuda, però durant la resta de descens, cal posar atenció, perquè la neu està molt humida i ens costa de dominar els esquís.
Mentrestant, des d'allà dalt, la Forcanada ens vigila tota suada i regalimant boles de neu que van agafant pes...

Pep, disfrutant en els trams de bona neu.
La Forcanada, vigilant la vall.
A cotes mitges, la vall ha agafat una passa d'estómac, i comença a vomitar allaus de fusió a tort i a dret. Estem segurs, però el soroll i la força d'aquestes, ens posen els pèls de punta i ens fan anar molt alerta.
Acabem caminant una mitja hora per anar a buscar el cotxe a la boca Nord del Túnel (incineradora).


A vore si torna el fred aviat!!!
Sortida realitzada amb els ganxets: Jordi, Ramon i Pep.

A10 llépols!!!


 
↧

Un dia esplèndid per pedalar...

April 17, 2014, 9:06 am
$
0
0
No vull que m'agafi la cornada del brau i començo a entrenar una mica en serio per la marxa cicloturista que m'espera al juny. Els Empty dishes van molt forts, no paren d'entrenar i d'aquí a un mes ja tenen la primera marxa, la de la Mussara. No s'hi val a badar gens, que... Pim Pam, Pim Pam, i al teu cul un pam!!!. El Paco se'n va a dormir amb el culotte posat, el Xavi sembla d'un altre planeta, el Jordi és molt constant i perseverant, el Marcel fa més quilòmetres que els repartidors del MRW(i a sobre, ben fets), i de l'Agustí, què dir, és un atleta d'autèntic cartell (ping-pong, bàsquet, javalina, hoquei gel, esquí...). Doncs quin panorama que m'espera... Cal posar tota la carn a la graella!!! i fer-la a l'aroma de romaní.

Avui dijous, aprofitant que tinc festa, surto de Torredembarra amb els "veteranos" de la Unió, direcció a Altafulla-La Riera de Gaià-El Catllar-i cap a Nulles. De sobte, alguna cosa em toca la mà... -Qui em va parir!!! Un cargol "treu banya"que tomba pel manillar... deu haver-se enfilat pels radis, mentre feiem aquests primers quilòmetres a ritme de variu, dentadura postissa, i llesca de pa torrat, sucada amb el cafè amb llet.

Mirant de reüll cap enrera, doncs ja he vist que venen un grupet guerrer, i mentre la faig petar amb el mestre ciclista Marín, espero que m'adelantin l'Aquilino, els germans Schleck i el Guillem. Els hi agafo la roda, acompanyant-los fins a Vilarodona, ja a un ritme molt més alt i intens, i segueixo en solitari fins a Santes Creus per la carretereta d'Aiguamurcia.
Enfilo el coll de la Torreta amb molt bones sensacions, però amb l'ullera encesa com el llum de fre d'un cotxe (seient vell i dur com la teva cara). No acabo de trobar la postura adient...
Ara poso la galta dreta, ara l'esquerra, ara m'aixeco. Semblo l'executiva de l'anunci d'Hemoal (resistència vermella dibuixada a la butaca).
Passo pels Ranxos de bonany-Pla de Manlleu i salto a la Juncosa de Montmell per les dures rampes del 15%, les quals pujo tant fort, com l'all i oli del Coco del diumenge passat.
A partir d'aquí, poca història més... Masllorenç-Salomó-La Nou de Gaià-La Pobla de Montornès-Torredembarra.
Al arribar, un got d'orxata de la Italiana per remullar el béc i retornar de l'esforç fet.

Sortida de 95 Km feta alone, en un dia esplèndid per practicar la bicicleta de carretera pel terme.
I demà més!!! i com diu Wyoming, millor impossible!!!
 
↧

Per terres de cerealistes

April 18, 2014, 1:27 pm
$
0
0
Trobada d'espantaocells.
Sortim a les 8:00h amb Joe VeriCAT direcció a la Riera de Gaià. Passat el Catllar ens trobem amb la resta del pilot. Primer amb l'Eusebi i el Joan "del Catllar", i després amb els germans Jordi i Sergi. Fa un dia collonut (sol i sípies) i el vent per ara no bufa. Passem per Nulles-Les quatre carreteres-El Pla de Sta.Maria-Cabra del Camp-Sarral, on comencem a pujar fins enllaçar amb la carretera principal que va de Montblanc a Belltall per una pujada constant, però que fem sense despentinar-nos gaire.

Seguim cap els pobles de Rocallaura i Vallbona de les Monges. Aquí, al poble del monestir, fem un lleuger parèntesi, a base de Coca Coles, cafès i algunes llesques amb queviures. Ara ens toca de pedalar fins a Maldà, i girar totalment la marxa, altra cop cap al Sur. Passem per St. Martí de Maldà-Ciutadilla-Passanant i Forès.
Forès. poble bonic i molt verd en aquestes dates.
Amb més de cent quilòmetres a les cames, ja anem ben tous...

A partir d'aquí, fem el descens fins a Sarral i repetim itinerari, per retornar ràpid cap a la Torre. Arribem a les 15:30h. Una bona butifarra!!!Sortida de 160Km només apte per motors dièsel: Sergi.tdi, Jordi.tdi, Eusebi.tdi, Joan.tdi, Josep.tdi i Roger.tdi.
↧
Viewing all 136 articles
Browse latest View live
Search